Paremiologia catalana comparada digital

Qui té amors, té dolors

40 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1896.

Qui té amors, té dolors

23 fonts, 1900.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 244. Editorial Arte y Letras.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 217. Manuscrit.
L'amor sempre du dolors, però moltes vegades són dolors dolços.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.2. Amor. Refranys», p. 427. Editorial Moll.
—Em sembla que l'al·lot l'ha deixada plantada. Ja ho diuen, que qui t'estima et farà plorar... —Qui té amors, té dolors... —Passen els amors i queden els dolors.
Badia i Pujol; Jordi; Gállego Marfà, Laura (2024): «Paraules d'amor per a celebrar el dia dels enamorats - https://www.vilaweb.cat/noticies/paraules-amor-dia-enamorats/». Vilaweb.
Amb figures retòriques: antítesi.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «1. La paremiologia: Refranys i frases fetes. 2. Continguts literaris. 2.1 Amb figures retòriques», p. 20. Editorial Moll.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Amor», p. 32. Editorial Moll.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «3. Exercicis. 3.3 Propostes didàctiques per a l'Educació Secundària», p. 249. Editorial Moll.
Lloc: Eivissa.
Castelló Guasch, Joan (1974): Eivissa, 4, p 17-19 «Rondalla eivissenca. Es adagis», p. 20. Revista Eivissa.
Sinònim: No hi ha carn sense os ni peix sense espines.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «389», p. 116. Garsineu Edicions.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 1334», p. 516. Columna Edicions.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. Q», p. 187. Consell de Mallorca.
Equivalent en francès: Qui a des amours, a des douleurs.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «L'amor / L'amour», p. 94. Robert Morel Editeur.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Amor», p. 13. Pagès Editors.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Dolor», p. 52. Pagès Editors.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «Q», p. 40. Autoedició.
Com petxines hi ha a la platja, tants dolors té l'amor. De: Ovidi.
Equivalent en llatí: Litore quot conchae, tot sunt in amore dolores.
Font: Ars 2.519.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «1526». Enciclopèdia Catalana.
L'amor és molt abundant en mel i en fel. De: Plaute.
Equivalent en llatí: Amor et melle et felle est fecundissimus.
Font: Cist. 99.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «185». Enciclopèdia Catalana.
El plaer comprat amb el dolor fa mal. De: Horaci.
Equivalent en llatí: Nocet empta dolore voluptas.
Font: Ep. 1.2.55.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «1868». Enciclopèdia Catalana.
Sense dolor no es viu en l'amor. De: Tomàs de Kempis.
Equivalent en llatí: Sine dolore non vivitur in amore.
Font: 3.5.33.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «2772», p. 159. Enciclopèdia Catalana.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 295. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Equivalent en castellà: Quien tiene amor, tiene pena.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. Q», p. 831. Antoni López, Editor.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. De l'amor, la llar i la taula», p. 164. Museu de Vilafranca.
V. Enamorat. Festejar.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «A», p. 13. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Qui té amors té dolors

8 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1103. Editorial Selecta-Catalonia.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIII. Les relacions interpersonals. L'amor», p. 97. Pagès Editors.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Les relacions interpersonals. Amor», p. 169. Edicions Tres i Quatre.
L'amor és dolor. A partir del fet que l'amor és una emoció que provoca una reacció en qui la posseeix, aquest concepte s'ha estructurat en termes de malaltia, dolor, objecte valuós, comunicació, recipient, viatge.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Introducció», p. 21. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Adagis. Q», p. 120. Autoedició.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Verbs», p. 188. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 243. Edicions 62.
Quan hi ha vertader amor, les penes o sofriments d'aquell que s'estima també causen dolor. També vol dir que les gelosies són motiu de patiment.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «137 Amors», p. 31. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui te amors te dolors

3 fonts, 1896.
Lloc: Menorca.
Laporta, José (1896): Revista de Menorca, 1896-1897 (2a època) «Refranes menorquines», p. 77. Revista de Menorca.
Qui te amors. 11-11-1893.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1671.jpg. Manuscrit.
Equivalent en castellà: Quien adama a la doncella el alma tienen en pena.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «A», p. 1. Manuscrit.

Qui té amors, / té dolors

2 fonts, 1966.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Amor», p. 193. Edicions Polígrafa.
Algunes vegades, la rima és només per a l'ull, quan interessa una 'e' o una 'o' oberta i una 'e' o una 'o' tancada.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Préface», p. 26. Robert Morel Editeur.

Qui té amor te dolor

1 font, 2021.
Qui te amor. 3-1-1877.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1670.jpg. Manuscrit.

Qui té amor, té dolor

1 font, 1984.
S'amor, és una cosa molt sèria.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Amorosos», p. 172. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui te amors / te dolors

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. VII.- Amorosus», p. 288. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui té amórs té dólórs

1 font, 1917.
Sinònim: Qui té amors té dolors.
Blanic (1917): Vocabulari francès-català «Próverbis - Refranas catalanas», p. 176. Editorial Trabucaire.