Paremiologia catalana comparada digital

Qui té mare, bona boca bada

54 recurrències en 24 variants. Primera citació: 1883.

Qui té mare, gran boca bada

24 fonts, 1926.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1926): Vida lleidatana, Any I, Núm. 16 (15 de desembre de 1926) «Refraner. Els fills. De la conducta dels pares», p. 277. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1927): Vida lleidatana, Any II, Núm. 20 (15 de febrer de 1927) «Refraner. XV. Els pares», p. 343. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Elros (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb les persones». Web.
Sinònim: Qui té padrins, el bategen (o el bategen dues vegades).
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «507», p. 148. Garsineu Edicions.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 1017», p. 849. Columna Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La família», p. 24. Garsineu Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Lo Cisco de Can Pey (2014): «https://twitter.com/LoCiscoDeCanPey». Twitter.
Lo Cisco de Can Pey (2014): «https://twitter.com/LoCiscoDeCanPey/status/544516054673022976». Twitter.
Fa referència als pelatxos dels ocells que obren el bec quan la mare els porta menjar.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Boca», p. 30. Pagès Editors.
Fa referència als 'pelatxos' dels ocells que obren el bec quan la mare els porta menjar.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Mare», p. 94. Pagès Editors.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 221. Llibres de l'Index, S.A..
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Adagis. Q», p. 120. Autoedició.
Aportació de Maria Carcolse.
Lloc: Estamariu (Alt Urgell).
Prat Fernàndez, Cesc (2020): L'enigma d'avui «Núm. 2325». Correu electrònic.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la casa, els fills, els parents i els amics». Web.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Boca», p. 168. Universitat Miguel Hernández.
Roig, Francesc (1998): L'Estel «Dites relacionades amb les persones», p. 9. Revista L'Estel.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. De l'amor, la llar i la taula», p. 165. Museu de Vilafranca.
Lloc: Calella.
Taller de memòria de Calella (2009): Viatge al món dels refranys «II. Constatacions i sentències», p. 21. Autoedició.
Lloc: Calella.
Taller de memòria de Calella (2009): Viatge al món dels refranys «IV. Virtuts, defectes, i molt boca-orella», p. 43. Autoedició.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Fills, llar i amics», p. 106. Museu Arxiu de Sentmenat.
(2003): L'Estel «Dites relacionades amb les persones», p. 23. Revista L'Estel.

Qui té mare gran boca bada i qui no en té no pot dir res

3 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «La mare», p. 21. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 263. Edicions 62.
Sabaté i Rodié, Teresa; Culla i Perarnau, Rita (1991): Un mal somni. Col·lecció «Folklore, 6», p. 13. Editorial Miguel A. Salvatella.

Qui pot dir mare / gran boca bada

2 fonts, 1915.
De: Guitart i Aymerich, Ramon (1918-19).
Lloc: Cardona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0071 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435080304201/9/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Lloc: Montseny.
Ribot, Pere; Camprubí, Raimon (1975): El Montseny «VI. El món pregon del misteri. El mite, la llegenda, la tradició. Aforística», p. 187. Ediciones Destino.

Qui pot dir mare gran boca bada

2 fonts, 1990.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VII. La família. Els pares i els fills», p. 55. Pagès Editors.
Diversos autors (1990): El Montseny i les Guilleries. Paisatge, mite i literatura «Refranyer», p. 390. L'Aixernador Edicions.

Qui pot dir mare, bona boca té

2 fonts, 1989.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Boca», p. 168. Universitat Miguel Hernández.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 292. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui té mare / amb boca para

2 fonts, 2008.
De: Alumnes de 8è del Col·legi Públic Gil Cristià.
Lloc: La Selva del Camp.
Font: La Selva popular i tradicional: refranys, endevinalles, cançons del tió, remeis, oracions remeieres. (Sant Jordi, 1981).
Ajuntament de la Selva del Camp (2024): Ajuntament de la Selva del Camp «Refranys. Refranys referents a familiars - https://www.laselvadelcamp.org/pagina/refranys». Web.
(2008): L'Estel «Refranys referents a familiars», p. 27. Revista L'Estel.

Qui té mare gran boca bada

2 fonts, 1949.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Mare», p. 898. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Blanes (Selva).
Sola i Ramos, Elisa (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes «2.Frases fetes de caràcter general. 2.7. Proverbis, filosofia popular», p. 38. Web.

Qui pot cridar mare, gran boca pare

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/75/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui pot dir «mare», / gran boca bada

1 font, 1907.
Verdaguer, Jacint (1907): Folk-lore «Aforística», p. 80. L'Avenç.

Qui pot dir «mare», gran boca bada

1 font, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre la boca». Web.

Qui pot dir mare / Gran boca bada

1 font, 1915.
Una mare ensenyant a son fill que l'havia d'estimar per el be que'n treu el fill. Que mentres es te mare no's pateix, car la mare sempre procura per sos fills. De: Montanyà, Josep (1917).
Lloc: Cornet (Sallent).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0051 «Adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434730304201/47/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui pot dir mare, / gran boca bada

1 font, 1969.
Tant són els avantatges de tenir mare.
Lloc: Sant Hilari Sacalm.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mare I», p. 100. Edicions Polígrafa.

Qui pot dir mare, bé la boca bada

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Qui peut dire mère, en a plein la bouche.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «La família / La famille», p. 142. Robert Morel Editeur.

Qui pòt dir mare, bòna boca té

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 242. Editorial Arte y Letras.

Qui pot dir mare, gran boca bada

1 font, 2000.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Mare», p. 73. Editorial Moll.

Qui té mare gran boca bada i qui no en té no por dir res

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1188. Editorial Selecta-Catalonia.

Qui té mare gran, boca bada

1 font, 2023.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. Q», p. 38. Amics de Tous.

Qui té mare grossa boca bada

1 font, 1961.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «Q», p. 39. Autoedició.

Qui té mare, bona boca bada

1 font, 1900.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «M», p. 62. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Qui té mare, gran boca «bade»

1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 93. Edicions Salòria.

Qui te mare, gran boca bada

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «3. Aforismes referents á la paternitat y á la familia», p. 15. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Qui té mare, gran boca bada, i qui no en té no ho pot fer

1 font, 2014.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 221. Llibres de l'Index, S.A..

Qui té mare, gran boca bada, i qui no en té no pot dir re

1 font, 2007.
Sinònim: Qui té padrins, el bategen (o el bategen dues vegades).
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «507», p. 148. Garsineu Edicions.

Qui té pare i mare, / gran boca bada, / més qui té germà: / Hola! Què hi ha!

1 font, 1992.
Sinònim: Qui té mare, gran boca bada.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 806», p. 876. Columna Edicions.