Paremiologia catalana comparada digital

Un desordre porta un ordre

37 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1736.

Un desordre porta un ordre

15 fonts, 1831.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «18. La roda de la fortuna - 18.5. Desequilibri». Web.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVIII. La roda de la fortuna. L'equilibri», p. 137. Pagès Editors.
Equivalent en castellà: El mucho desórden, trae órden.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «245», p. 60. Imprenta de Saurí y Compañía.
Sinònim: D'un gran mal en surt un gran bé | No hi mal per a alguns que no sigui un bé per als altres | Per gros que sigui el mal, algun bé en queda | No hi ha mal que per bé no vingui.
Equivalent en castellà: No hay mal que por bien no venga.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «657», p. 193. Garsineu Edicions.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 255», p. 503. Columna Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La prudència», p. 39. Garsineu Edicions.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Sinònim: Veg. No hi ha mal que per bé no vingui.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «desordre». Editorial Barcanova.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 412. Edicions 62.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.
Font: Ballot.
Revista Eix@mple web (1999): Diccionari de proverbis catalans «ordre». Web.
De: Ros - Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «U», p. 335. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «D», p. 17. Manuscrit.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. U», p. 177. Edicions Víctor.
Soler Amigó, Joan (2005): Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya «Expressions i refranys», p. 74. Enciclopèdia Catalana.

Un desorde porta un orde

6 fonts, 1814.
Tot nominatiu diu relació ó dependencia á un verb del modo finit; y tot verb actiu transitiu regeix un nom, que es lo terme de la sua acció.
Ballot i Torres, Josep Pau (1814): Gramática y apología de la llengua cathalana «Régimen», p. 113. Web.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «U», p. 145. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Equivalent en castellà: El mucho desórden trae mucho órden.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 664. Imprenta y Librería de Pablo Riera.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «10. Aforismes indeterminats», p. 45. Llibreria d'Alvar Verdaguer.
Un desorde porta. 3-1-1879.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1936.jpg. Manuscrit.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Canterella refranyera», p. 146. J. Huguet Pascual, editor.

Un desordre, porta un ordre

3 fonts, 1900.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 233. Manuscrit.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 140. Editorial Rourich.
Un desordre porta. 13-8-1869.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1937.jpg. Manuscrit.

Un desòrde porta un òrde

2 fonts, 1803.
Equivalent en castellà: El mucho desórden trae órden.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Desòrde», p. 246.
Equivalent en llatí: Maximus e nullo persaepe nascitur ordo.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Desòrde», p. 246.
Ref. ab que s'explica que 'l massa gastar obliga á víurer desprès ab estretó.
Equivalent en castellà: El mucho desórden trae mucho órden.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Òrde», p. 133.
Ref. ab que s'explica que 'l massa gastar obliga á víurer desprès ab estretó.
Equivalent en llatí: Maximus a nullo persaepe enascitur ordo.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Òrde», p. 133.
Ref. ab que se denota que los gastos superfluos y prodigalitat obligan desprès á víurer ab mòlta economía.
Equivalent en castellà: El mucho desórden trae mucho órden.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Desòrde», p. 692. Impremta de Josep Torner.
Ref. ab que se denota que los gastos superfluos y prodigalitat obligan desprès á víurer ab mòlta economía.
Equivalent en francès: Le gran désordre produit le bon ordre.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Desòrde», p. 692. Impremta de Josep Torner.
Ref. ab que se denota que los gastos superfluos y prodigalitat obligan desprès á víurer ab mòlta economía.
Equivalent en italià: Dal disordine rinasce l'ordine.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Desòrde», p. 692. Impremta de Josep Torner.
Ref. ab que se denota que los gastos superfluos y prodigalitat obligan desprès á víurer ab mòlta economía.
Equivalent en llatí: Maximus a nullo persaepe nascitur ordo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Desòrde», p. 692. Impremta de Josep Torner.

Després d'un desorde ve un orde

1 font, 1989.
Amb la llarga mostra restant no classificada, encara podem fer dos grups: I, per altra banda, les que podríem anomenar sentències que venen a ésser com criteris educatius, advertències, amenaces, o contundents principis sobre els quals pot assentar-se tot un projecte de vida i com cada casa és un món, tot va de bo. I, cap en va de buit.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «XVI. D'altres amb criteris filosòfics, educatius (o… deseducatius)», p. 150. Autoedició.

Un desorde pòrta un orde

1 font, 1908.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1908): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 1 de mars de 1908, núm. 18», p. 8. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Un desorde, pòrta un orde

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «U», p. 299. Editorial Arte y Letras.

Un desorde, porta un orde

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 100. Librerías París-Valencia.

Un desordre / porta un ordre

1 font, 1968.
Desordre: Garbuig; falta d'ordre; desgavell.
Lloc: Lleida.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Desordre», p. 116. Edicions Polígrafa.