Paremiologia catalana comparada digital

Vent xaloc, mar molta i peix poc

61 recurrències en 31 variants. Primera citació: 1914.

Vent xaloc, molta mar i peix poc

11 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 950. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Peix», p. 91. Editorial Moll.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «3. Exercicis. 3.3 Propostes didàctiques per a l'Educació Secundària», p. 242. Editorial Moll.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «peix», p. 205. Editorial Millà.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys del Mar. Dites sobre el mar». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Vent xaloc (també dit marinada) (procedent del sud-est)», p. 632. Web.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Institut d'Estudis Eivissencs (1986): El nostre refranyer, p. 65. Institut d'Estudis Eivissencs.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Animals», p. 129. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Les xalocades dificulten tant els treballs de la mar com del camp. F. Pons ens diu d'aquest vent: «Se caracteriza por poner gran marejada, con olas anchas y profundas (reinflons), que imposibilitan la pesca».
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2875 Xaloc», p. 387. Institut Menorquí d'Estudis.
És un vent que provoca pluges i mal estat de la mar. Si el vent ens arriba de l'Àfrica i duu pols del desert en suspensió, quan plou pot originar les anomenades «pluges de fang» o «de sang» (segons la coloració de la sorra).
Lloc: Maó (Menorca).
Trepat i Albero, Josep Anton (1995): Refranys de vora mar «Parlem del temps. Vent. Xaloc (135o)», p. 55. Editorial Noray.

Dia de xaloc, mar molta i peix poc

7 fonts, 1993.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. La mar», p. 147. Pagès Editors.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La natura. Vent», p. 255. Edicions Tres i Quatre.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Mou el mar i fa que els peixos busquen recer en aigües més profundes.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Vent xaloc (també dit marinada) (procedent del sud-est)», p. 632. Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 27. Edicions 62.
És un vent que provoca pluges i mal estat de la mar. Si el vent ens arriba de l'Àfrica i duu pols del desert en suspensió, quan plou pot originar les anomenades «pluges de fang» o «de sang» (segons la coloració de la sorra).
Trepat i Albero, Josep Anton (1995): Refranys de vora mar «Parlem del temps. Vent. Xaloc (135o)», p. 55. Editorial Noray.

Xaloc, molta mar i peix poc

6 fonts, 1914.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Ayza Roca, Alfred (1981): El món mariner a Peníscola. Estudi lexicogràfic i de cultura popular «Modismes i refranys mariners. Relatius a la meteorologia».
Lloc: Migjorn Gran.
Griera i Gaja, Antoni M. Pvre. (1914): Butlletí de Dialectologia Catalana (BDC), II (juliol-setembre) «Els noms dels vents en català», p. 96. Butlletí de Dialectologia Catalana.
És un vent que dificultava els guanys.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.3.1. Del vent i els seus noms. Xaloc», p. 69. Edicions del Bullent.
Però el vent més marejador és el del sud-est, que té un bon tros de mar per anar aixecant abans d'arribar a les nostres costes.
López, Mònica (2007): Si no plou, plourà. El nostre clima a través dels refranys «Setembre. La mar salada», p. 135. Columna Edicions.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita.
Millan i Roca, Lluís (1996): La Ràpita en el temps «Dites, refranys mariners. Xaloc», p. 332. Autoedició.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsia).
Millan Roca, Lluís (2003): Pescadors i navegants als Alfacs. Crònica de la Ràpita marinera «Dites i refranys mariners. Sobre els vents. Xaloc», p. 193. Autoedició.

Xaloc, molta mar i peix ben poc

4 fonts, 1980.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Natura, any natural i santoral, oratge, camp i collites», p. 99. Editorial l'Esquer.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «X», p. 343. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Del Xaloc o vent del sud-est.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Aire i vent», p. 26. J. Huguet Pascual, editor.

Vent de llevant i xaloc, molta mar i peix poc

2 fonts, 1990.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys del Mar. Dites sobre el mar». Web.
Lloc: Pla de l'Estany.
Plana i Payraló, Miquel; Puntí i Sants, Teresa (1990): Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l'Estany «Èpoques de l'any», p. 53. Ajuntament de Banyoles.

Vent de xaloc, mar molta i peix poc

2 fonts, 2010.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 1. Refranys meteorològics». Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Alaior (Menorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Vent xaloc, / molta mar i peix poc

2 fonts, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 48. La Neotípia.
Equivalent en francès: Sirocco, mer forte et peu de poisson.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El vent / Le vent», p. 534. Robert Morel Editeur.

Xaloc peix poc

2 fonts, 2007.
Dita pescadora.
Lloc: Mallorca.
Textos de humor (2015): 597 dites mallorquines, frases hechas mallorquinas, humor «https://textoshumor.elblogdehumor.com/2015/02/dites-mallorquines-frases-hechas.html», p. 74. Blogger.
Dita pescadora.
Lloc: Illes Balears.
Vich (2007): «Frases populars (ajuda) - https://www.racocatala.cat/forums/fil/59597/frases-populars-ajuda». Racó Català.

Xaloc, molta mar però de peix poc

2 fonts, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys del Mar. Dites sobre el mar». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la meteorologia i el cel. Dites sobre la meteorologia. Sobre l'aire i el vent». Web.

Amb vent de xaloc, mar molta i peix poc

1 font, 2022.
Referents al temps.
Salvatella, Josep Maria (2022): Empordà.info «Un no dir de vells refranys - https://www.emporda.info/opinio/2022/04/02/dir-vells-refranys-64389100.html». Web.

Dia de xaloc mar morta i peix poc

1 font, 2019.
El viento del sureste, suele ser un viento de velocidades regulares, más bien flojo. En el mar se evapora la humedad del agua, por su componente seco y cálido desde el continente africano. El relieve bajo de la costa sureste acompañado de la regularidad del viento, hacen que el tiempo húmedo se asiente en el centro de la isla. Los vientos de sureste traen calma al mar. De: Fuster.
Lloc: Mallorca.
Font: DCVB.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «13. Refranes de los vientos propios de la isla. 13.5. Viento de Xaloc», p. 589. Universitat de les Illes Balears.

Dia de Xaloc, mar molta i peix poc

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. D», p. 30. Consell de Mallorca.

Dia de xaloc, molta mar i pescar poc

1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol I: El cel i la terra. 1.2 Els quatre elements. 1.2.4. L'aire. Xaloc», p. 23. Eixam Edicions.

Vent de xaloc, molta mar i peix poc

1 font, 2008.
Socies, J.; Alzamora, C. (2008): «El raor, la joia del mar torna a taula». Diari de Balears.

Vent de xaloc, peix en lloc

1 font, 1995.
Equivalent en italià: Vento di scirocco, pesce da nessuna parte.
Lloc: L'Alguer (Sardenya).
Caria, Rafael (1995): Revista de l'Alguer, Vol. 6, núm. 6 (1995), pàg. 119-208 «El lèxic dels mariners algueresos, entre catalanitat i mediterraneïtat». Revista de l'Alguer.

Vent llevant i xaloc, molta mar i peix, poc

1 font, 2008.
Condicions desfavorables.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.2. Meteorologia. 3.2.11.4. Llevant», p. 124. Editorial Moll.

Vent llevant i xaloc, molta mar, i peix poc

1 font, 1984.
Condicions desfavorables.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Marina», p. 230. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Vent xaloc (o xaloc), molta mar i peix poc

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 34. Edicions 62.

Vent xaloc (o xaloc), molta mar i peix poc; per la mar no és bo, i per al camp tampoc

1 font, 1999.
Dificulta el treball de pescadors i pagesos.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 34. Edicions 62.

Vent xalòc, / molta mar i peix pòc

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXV.- Marina», p. 310. Institut Menorquí d'Estudis.

Vent xaloc, / molta mar i peix poc; / per a la mar no és bo / i per al camp tampoc

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 432», p. 699. Columna Edicions.

Vent xaloc, mar molta i peix poc

1 font, 1983.
Lloc: Menorca.
Consell Insular de Menorca (1983): Folklore menorquí. Un recull per a les primeres edats «Capítol II. Refranys pagesívols. Marina», p. 54. Consell Insular de Menorca.

Vent xaloc, molta mar i peix poc; per a la mar no és bo i per al camp tampoc

1 font, 2008.
Amb vent xaloc són mals de fer els treballs tant de mar com de terra endins.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.2. Meteorologia. 3.2.11.9. Xaloc», p. 127. Editorial Moll.

Vent xaloc, molta mar i peix poc; per a la mar no és bo, i per al camp tampoc

1 font, 1993.
Les xalocades dificulten tant els treballs de la mar com del camp. F. Pons ens diu d'aquest vent: «Se caracteriza por poner gran marejada, con olas anchas y profundas (reinflons), que imposibilitan la pesca».
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2875a Xaloc», p. 387. Institut Menorquí d'Estudis.

Vent xelòc, / molta mar i pèix pòc; / per la mar no es bò, / i pel camp tampòc

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. II.- Astronomía, Meteorología. b) Vent fret», p. 280. Institut Menorquí d'Estudis.

Xaloc molta mar i poc peix

1 font, 2019.
El viento del sureste, suele ser un viento de velocidades regulares, más bien flojo. En el mar se evapora la humedad del agua, por su componente seco y cálido desde el continente africano. El relieve bajo de la costa sureste acompañado de la regularidad del viento, hacen que el tiempo húmedo se asiente en el centro de la isla. Los vientos de sureste traen calma al mar. De: Morte.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «13. Refranes de los vientos propios de la isla. 13.5. Viento de Xaloc», p. 590. Universitat de les Illes Balears.

Xaloc, / molta mar i peix poc

1 font, 1970.
Lloc: Migjorn Gran.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Xaloc», p. 316. Edicions Polígrafa.

Xaloc, / molta mar, i peix poc

1 font, 1930.
Xaloc: vent que bufa del sud-est. Sol ésser calent i és dolent per mar i per terra. Al camp de Tarragona l'anomenen també «buida-sacs».
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Xaloc», p. 145. Butlletí de Dialectologia Catalana.

Xaloc, molta mar i peix (ben) poc

1 font, 2011.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Vent xaloc (també dit marinada) (procedent del sud-est)», p. 632. Web.

Xaloc, molta mar i poc peix

1 font, 2009.
Lloc: Mallorca.
Bonafè, Francesc (2009): Paremiologia del Calendari (Costums, llegendes, cançons, proverbis, gloses i refranys) «7. La meteorologia dels vents. Xaloc», p. 224. Edebe. Edicions Don Bosco.

Xaloc, molta mar, però de peix, poc

1 font, 2018.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Aire i vent», p. 37. Editorial Sargantana.