Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1051. Editorial Selecta-Catalonia.
No tenir un pa a la post
48 recurrències en 14 variants. Primera citació: 1886.
No tenir un pa a la post
24 fonts, 1937.
Equivalent en castellà: No tener dónde caerse muerto, no tener qué llevarse a la boca.
De: Bohigas, Iu.
Lloc: Comarques Gironines.
Font: Revista la Farga, 273 i 274.
No té un pa a la post, però si no ho sabessis no ho diries pas.
Equivalent en gallec: Faltarlle o pan a alguén.
No té un pa a la post, però si no ho sabessis no ho diries pas.
Equivalent en gallec: Faltar o pan a alguén.
Lloc: Artesa de Lleida.
Equivalent en castellà: No tener qué llevarse a la boca.
Equivalent en castellà: No tener donde caerse muerto.
Ésser molt pobre.
Equivalent en castellà: No tener qué (o de qué) comer | No tener qué llevarse a la boca.
Algú, ésser molt pobre.
La gent que no té un pa a la post no vacil·la a emigrar en cerca de treball / Vivien, sense pa a la post, als afores del poble.
Sinònim: No tenir de què fer estelles, no tenir ni un rosegó per a distreure la gana, no tenir més que el sol que pega a la cara, tenir el dia i la nit, no tenir gra, ni palla, no tenir ni un rosegó per a distreure la gana, poder tancar el pa sota una xicra.
Font: R-M / *
Ésser molt pobre.
Ell és ric, però els seus pares, pobres, no tenen un pa a la post.
Ésser molt pobre.
No tenir res per menjar. Estar a la ruïna.
Lloc: Cervera.
És senyal de misèria.
Quan van tornar del viatge, a casa no hi tenien ni un pa a la post | Van entrar en aquell pis i van veure que no hi havia ni un pa a la post.
Lloc: Vic (Osona).
Termes fossilitzats.
Sinònim: Veg. Anar fluix d'armilla.
Ésser molt pobre.
No tenir res.
Sinònim: Veg. No tenir de què fer estelles.
Pobre (en general).
Indica una suma pobresa.
No tenir ni un pa a la post
6 fonts, 1919.
Es diu de les persones molt pobres, miserioses. Prové del pa que es posava a la dita «post del pa». Abans el pa que es consumia a les cases es comprava setmanalment, pans de dos quilos que es posaven en filera a la post del pa. Se'n menjava molt, ben a l'inrevés del consum que se'n fa avui.
Sinònim: No tenen casa ni sostre.
Lloc: Terres de Ponent.
Encara que hi ha moltes coses que no tenen dibuix i aquesta n'és una, no cal dir que aquest dibuix representa que a cân Patiràs no tenen ni un pa a la post i el més calent és l'aigüera, i encara que no està bé riure's de la misèria, vol venir a significar que la misèria de cân Patiràs no ve de les circumstàncies de la vida, sinó que el cap de casa té la culpa de tot i si no pot posar pa a taula i no pot dar menjar als fills, és perquè no té ni esma de anar a buscar feina i no li agrada treballar... (cont.
Ser pobre de solemnitat.
Si com deia aquell savi, "la inestabilitat és el signe natural de la democràcia", els països democràtics no haurien de tenir ni un pa a la post, i més aviat sembla que és al revés.
I ca! Sempre és pel mateix: perquè no tenen ni un pa a la post.
[...] em va vindre al cap una expressió que feia servir ma iaia: «No té ni un pa a la post», que s'usava inicialment per a referir-se a algú que no tenia cap pa per a enfornar en el temps en què la gent es pastava i es coïa el pa a casa. 'Post' s'usa, doncs, en aquest context en el sentit concret de la 'peça de fusta que serveix per a fényer els pans o per a posar-los-hi en dur-los al forn o en desenfornar-los', segons el DCVB.
Lloc: Terres de l'Ebre.
No hi ha un pa a la post
3 fonts, 2004.
Vol dir pobresa absoluta, que no hi ha res per a menjar.
Lloc: Lleida (Segrià).
Pobresa absoluta, quan no hi ha res per a menjar.
Lloc: Lleida (Segrià).
(d'arrossegament). Locució, la qual, dita en termes generals expressava amb nitidesa situacions crítiques amb la pesca i altres treballs.
Sinònim: L'art rossega.
Lloc: Lloret de Mar.
No tenir pa a la post
3 fonts, 1992.
Per designar un estat de pobresa absoluta.
Tenir mancança de tot. Tenir misèria.
Lloc: Olot (Garrotxa).
No tindre un pa a la post
2 fonts, 2003.
No té un pa a la post.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Tenir un pa a la post
2 fonts, 1994.
Es veu que algú els ha fet sopes al cap i ells que no tenen pa a l'ull han entès que per tenir un pa a la post i poder portar el pa a casa han d'intentar que torni a ser l'aliment Indispensable de cada dia.
Disposar de reserves monetàries importants.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
No haver-hi ni un pa a la post
1 font, 2014.
Lloc: Vic (Osona).
No hi ha pa a la post
1 font, 2012.
No hi ha un pá a la post
1 font, 1915.
De: Ariet i Domingo, Antoni (1916-17).
Lloc: Viladrau.
No n'hi haure un pa a la post
1 font, 2003.
Ser molt pobre.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
No te un pa á la post
1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
No tenir un pá á la post
1 font, 1886.
Ser pobre; caréixer de lo més necessari. Prové de ser costúm posar afilerats en una post los pans de la fornada.
Lloc: Blanes (Selva).
No tinc ni un pá á la post
1 font, 1891.
Es com dir: no tinch res que menjar.
Lloc: Costa de Llevant.
No trobar ni un pa a la post
1 font, 1991.
No agafar o no trobar res, especialment referent a la pesca. Actualment encara que es conservin pa i post com a tòniques s'ha perdut el sentit de pa a la post i la gent ho confon amb una sola paraula "palapost"
Sinònim: No agafar ni un pa a la post.
Lloc: Cambrils (Baix Camp).