Qui té cua de palla s'encén

32 recurrències en 23 variants.

1. El que te la coa de palla, sempre se creu que se li va a cremar (1996, 1 font)

Lloc: País Valencià.

Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «E», p. 62. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

2. El que té cua de palla se pensa que li la cremen (2017, 1 font)

Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1778. Publicacions de la Universitat de València.

3. El que té la cua de palla se crema (2017, 1 font)

Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1778. Publicacions de la Universitat de València.

4. El que té la cua de palla… (2017, 1 font)

Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1778. Publicacions de la Universitat de València.

5. Que tens la cua de palla, que te'n sents? (1992, 1 font)

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 3847», p. 389. Columna Edicions.

6. Qui te cua de palla, s'encen (2010, 1 font)

Correu / Manejas, Griselda (2010). Correu electrònic.

7. Qui te la coa de palla, sempre sent olor de socarrim (1996, 1 font)

Lloc: País Valencià.

Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «Q», p. 128. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

8. Qui te la cua de palla prompte s'encén (2008, 1 font)

Es diu de qui es molt susceptible.

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

9. Qui tingui cua de palla, no posi foc a la falla (2003, 1 font)

Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La prudència», p. 107. Pagès Editors.

10. Qui tingui cua de palla, que es cremi (1982, 1 font)

Lloc: Penedès.

Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. Agrícoles», p. 169. Museu de Vilafranca.

11. Qui tingui la cua de palla que se li encengui (2008, 1 font)

Lloc: Vic (Osona).

Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.

Mestre, Maria del Carme (2008): Dites i refranys a la vora del foc «Sobre societat i vida». Web.

12. Qui tingui la cua de palla, que s'entengui (1992, 1 font)

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 3853», p. 391. Columna Edicions.

13. Qui té cua de palla s'encén (1989, 6 fonts)

Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.

Aquell que ha comès alguna malifeta, es descobrirà ell mateix.

Equivalent en castellà: Quien se pica, ajos come.

Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Consells morals», p. 174. Editorial de Vecchi.

Lloc: Badalona.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Barcelona.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Equivalent en castellà: El que se pica, ajos come | Quien se pica, ajos come.

Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Palla», p. 97. Edicions 62.

Quan algú se sent al·ludit és perquè en té motius.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 410. Edicions 62.

Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «de tot una mica». Web.

14. Qui té cua de palla, aviat s'encén (1 font)

«twitter.com/LoCiscoDeCanPey/status/553575750109233152». Twitter.

15. Qui té cua de palla, s'encen (1999, 2 fonts)

Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.

Garriga, Anna (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb les persones». Web.

16. Qui té cua de palla, s'encén (1982, 4 fonts)

Dícese de quien, siendo culpable, es susceptible a los comentarios de los demás.

Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 68. Editorial Diàfora.

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.

Retreu els qui s'ofenen ràpidament i iradament.

Sinònim: A qui li piqui, que es rasqui; Qui té la teulada de vidre, no tiri pedres a la del veïnat; Si tens la cua de palla, no posis foc a la falla.

Equivalent en castellà: El que tiene el tejado de vidrio, no tire piedras al de su vecino; Quien se pica, ajos come; Quien tiene la cola de paja, no se acerque a la llama.

Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «cua». Editorial Barcanova.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

17. Qui té cua de palla, se li encén (1997, 1 font)

Resposta: sentir-se al·ludit.

Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Conversa», p. 90. Edicions 62.

18. Qui té la cua de paia, se li encén (2014, 1 font)

Lloc: Vic (Osona).

Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 246. Llibres de l'Index, S.A..