Qui té cua de palla s'encén

32 recurrències en 23 variants.

6. Qui te cua de palla, s'encen (2010, 1 font)

Correu / Manejas, Griselda (2010). Correu electrònic.

9. Qui tingui cua de palla, no posi foc a la falla (2003, 1 font)

Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La prudència», p. 107. Pagès Editors.

10. Qui tingui cua de palla, que es cremi (1982, 1 font)

Lloc: Penedès.

Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. Agrícoles», p. 169. Museu de Vilafranca.

11. Qui tingui la cua de palla que se li encengui (2008, 1 font)

Lloc: Vic (Osona).

Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.

Mestre, Maria del Carme (2008): Dites i refranys a la vora del foc «Sobre societat i vida». Web.

13. Qui té cua de palla s'encén (1989, 6 fonts)

Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.

Aquell que ha comès alguna malifeta, es descobrirà ell mateix.

Equivalent en castellà: Quien se pica, ajos come.

Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Consells morals», p. 174. Editorial de Vecchi.

Lloc: Badalona.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Barcelona.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Equivalent en castellà: El que se pica, ajos come | Quien se pica, ajos come.

Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Palla», p. 97. Edicions 62.

Quan algú se sent al·ludit és perquè en té motius.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 410. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «de tot una mica». Web.

15. Qui té cua de palla, s'encen (1999, 2 fonts)

Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Garriga, Anna (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb les persones». Web.

16. Qui té cua de palla, s'encén (1982, 4 fonts)

Dícese de quien, siendo culpable, es susceptible a los comentarios de los demás.

Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 68. Editorial Diàfora.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.

Retreu els qui s'ofenen ràpidament i iradament.

Sinònim: A qui li piqui, que es rasqui; Qui té la teulada de vidre, no tiri pedres a la del veïnat; Si tens la cua de palla, no posis foc a la falla.

Equivalent en castellà: El que tiene el tejado de vidrio, no tire piedras al de su vecino; Quien se pica, ajos come; Quien tiene la cola de paja, no se acerque a la llama.

Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «cua». Editorial Barcanova.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

17. Qui té cua de palla, se li encén (1997, 1 font)

Resposta: sentir-se al·ludit.

Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Conversa», p. 90. Edicions 62.

18. Qui té la cua de paia, se li encén (2014, 1 font)

Lloc: Vic (Osona).

Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 246. Llibres de l'Index, S.A..

19. Qui té la cua de palla es crema (2010, 1 font)

Lloc: L'Hospitalet de Llobregat.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

20. Qui té la cua de palla es pensa que tots li l'encenen (2010, 1 font)

Lloc: L'Alcúdia (Ribera Alta del Xúquer).

Trescolí Bordes, Oreto (2010): «Dites valencianes». Correu electrònic.

21. Qui té la cua de palla se li encén (2010, 1 font)

Lloc: Valls (Alt Camp).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.