Paremiologia catalana comparada digital

A cadascú el que sigui seu

68 recurrències en 50 variants. Primera citació: 1759.

A cadascú el seu

5 fonts, 1997.
Traducció del precepte jurídic. L'arrelament popular d'aquest principi queda demostrat per la quantitat de dites que ha generat.
Sinònim: A cada u el que sia seu i l'encens per Déu | A cadascú el que sigui seu i robar el que es pugui.
Equivalent en llatí: Suum cuique tribuere (cfr. II.340).
Escolà i Tuset, Josep M. (1997): Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques «III. Referències i expressions d'origen clàssic. 2», p. 81. Edicions 62.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Equivalent en esperanto: Al ĉiu frato lian parton | Al ĉiu sanktulo apartan kandelon.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Saviesa i prudència, consells | Saĝo kaj prudento, konsiloj», p. 10. Associació Catalana d'Esperanto.
Sinònim: Cadascú que carregui el mort.
Equivalent en castellà: Cada palo que aguante su vela.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Cadascú», p. 32. Edicions 62.
Pondera la justícia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 391. Edicions 62.

A cadascú el que és seu

4 fonts, 1995.
Blat, Gemma (1997): Avui «Previsió astrològica. Bessons», p. 81. L'Avui / El Punt Avui.
Bou, Lluís (1997): Avui «Política. A cadascú el que és seu», p. 16. L'Avui / El Punt Avui.
En general, quant al reconeixement horitzontal entre llengües romàniques de l'origen o la procedència d'un proverbi, hi ha dues actituds: de respecte i d'assimilació.
Conca, Maria; Guia, Josep (1995): Caplletra. 18 - D'un complex d'inferioritat proverbial «La consideració dels proverbis com a nacionals», p. 182. Web.
Sinònim: Veg. Que cada marxant porti el seu fardell.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «ser». Editorial Barcanova.

A cadascú lo seu

3 fonts, 1898.
«Suum unique», diu un aforisme juridich romà.
Equivalent en llatí: Suum unique.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «I. Bons consells sobre religió y moral». Estampa de'n Tomás Carreras.
Traducció literal de l'aforisme romá 'suum cuique'
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 11. Editorial Rourich.
Font: MR, BM, G, FX, MS.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «administració i justícia», p. 69. Instituto de Estudios Turolenses.

Cadascú és amo del seu

3 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 1140», p. 466. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Cadascú fa el que vol amb allò que li pertany.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. Els amos, els criats i els mossos», p. 346. Edicions 62.

A cada hu'l que siga seu

2 fonts, 1867.
Briz, Francesch Pelayo (1867): Calendari catalá del any 1867 «A cada hu'l que siga seu», p. 103. Llibretería de Joan Roca y Bros.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «7. Aforismes referents á bons concells y bonas circunstancias morals», p. 31. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

A cadascú el que sigui seu

2 fonts, 1949.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Cinquena tongada. Cadascú», p. 904. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Exemplars i diverses», p. 171. Museu de Vilafranca.

A cadascú la seva part

2 fonts, 1977.
Equivalent en castellà: A cada uno lo suyo.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 14. Editorial Pòrtic.
Equivalent en castellà: A cada uno lo suyo.
López Alcaraz, Josefa (2000): Modismos y frases hechas en castellano y en catalán. Observaciones y estudio contrastivo «I. Locuciones preposicionales y verbales. A) Locuciones idénticas castellano-catalán. Con algunas diferencias léxico-morfológicas. 1) Distinto género», p. 185. Estudios Románicos.

Aqui, com a Sant Andreu, cadascú el seu

2 fonts, 2012.
Quan treballava a Barcelona i a algun alumne se li anava la vista cap al del costat els deia.
Sinònim: Cadascú amb el seu tema, com els músics de Brema | Aquí, com a Sabadell, cadascú per ell | Cadascú el seu, com a Manlleu.
Correu / Gimeno Vidal, Antoni (2012): Correu «Refranys». Correu electrònic.
Lloc: Manlleu (Osona).
Correu / Gimeno, Antoni (2012): Dites tòpiques o refranys geogràfics. Aportacions des del web.

Cada hu lo que sia seu

2 fonts, 1847.
Adv. que ningú deu péndrer lo que no li toca ni pérdrer lo que li pertany per son ofici.
Equivalent en castellà: Ni hagas cohecho ni pierdas derecho.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Cada», p. 8. Agencia Médica Catalana.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «C», p. 11. Manuscrit.

Cadascú el seu, com a Manlleu

2 fonts, 2012.
Quan treballava a Barcelona i a algun alumne se li anava la vista cap al del costat els deia.
Sinònim: Aqui, com a Sant Andreu, cadascú el seu | Cadascú amb el seu tema, com els músics de Brema | Aquí, com a Sabadell, cadascú per ell.
Lloc: Plana de Vic.
Correu / Gimeno Vidal, Antoni (2012): Correu «Refranys». Correu electrònic.
Lloc: Manlleu (Osona).
Correu / Gimeno, Antoni (2012): Dites tòpiques o refranys geogràfics. Aportacions des del web.

Cadascú lo seu com els de sant Bartomeu

2 fonts, 2003.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
(2003): L'Estel «Dites relacionades amb les persones», p. 39. Revista L'Estel.

A cada hu lo que 's seu

1 font, 1915.
De: Anònim (1917-18).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0015 «Proverbis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433420304201/27/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

A cada hu lo que siga seu

1 font, 1880.
Briz, Francesch Pelay; Matheu, F. (1880): Calendari catalá del any 1881 «A cada hu lo que siga seu», p. 66. Joan Roca y Bros, Editor.

A cada hu lo que sigui seu

1 font, 1912.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1912): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any VIII. Manresa, mars-abril de 1912, núm. 54», p. 240. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

A cada hu lo seu

1 font, 1915.
Lloc: Catalunya del Nord.
Revue catalane (1915): Revue catalane, 102 -1 juin 1915 «A cada hu lo seu (P. Modolell)», p. 105. Revue Catalane.

A cadascú dóna el seu i tot a Déu

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 193», p. 495. Columna Edicions.

A cadascú dóna lo seu i tot a Déu

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 51. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

A cadascú dóna-li lo d'ell, i li de tots a Déu

1 font, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «A», p. 18. Ajuntament d'Alzira.

A cadascú el que es mereix

1 font, 2021.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «A», p. 19. Autoedició.

A cadascú el que li tany

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «T 97», p. 235. Columna Edicions.

A cadascú el que sia seu

1 font, 1992.
Sinònim: No facis tort a ningú i busca el dret per tu | A cada lladre, el que sia d'ell, i robar el que es pugui | A cadascú el que sia seu i l'encens de Déu.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «S 994», p. 91. Columna Edicions.

A cadascú el seu (o el que li pertoca)

1 font, 2007.
Sinònim: Qui mata ha de morir.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «496», p. 145. Garsineu Edicions.

A cadascú li agrada el que és seu

1 font, 2001.
Cf. Te tua, me delectant mea. De: Plini el Vell.
Equivalent en llatí: Suum cuique placet.
Font: 14.8.6.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «2856», p. 162. Enciclopèdia Catalana.

A cadascú li agrada el seu

1 font, 1997.
Encara que Plini escriu aquesta frase referint-se als diferents vins, posteriorment l'ús n'ha generalitzat el sentit. De: Plini.
Equivalent en llatí: Suum cuique placet.
Font: Història natural 14.8.71.
Escolà i Tuset, Josep M. (1997): Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques «II. Sentències llatines. 341», p. 74. Edicions 62.

A cadascú… el que sigui seu

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

A quiscú dóna el seu i tot a Déu

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 322», p. 518. Columna Edicions.

A quiscú dóna lo seu / i tot a Déu

1 font, 1935.
Florí, Eugeni, prev (1935): Arxiu de Tradicions Populars, volum II, fascicle VII «Els aforismes piadosos. No tindràs altre Déu fora de mi», p. 14. José J. de Olañeta, Editor.

A quiscú dóna lo seu, / i tot a Déu

1 font, 1907.
Verdaguer, Jacint (1907): Folk-lore «Aforística», p. 45. L'Avenç.

A quiscú dóna lo seu, i tot a Déu

1 font, 2021.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «11.3. Déu i Setmana Santa». Blogger.

A quiscú donal' dret sèu, / segons diu lo Fill de Déu

1 font, 1759.
Carles i Amat, Joan (1759): Aforismes catalans del Doctor Joan Carles Amat. Anyadits al ultim los versos del Judici Universal, p. 14. Joan Jolis, Estamper.

Cada hu lo que sia sèu

1 font, 1867.
Conocido el uso de la preposicion, creemos propio de este lugar el siguiente índice de las frases mas peculiares del idioma catalan.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte segunda. Sintáxis. Capítulo VI. De la preposicion», p. 85. Hermanos Espasa, Editores.

Cada hu lo que sigui seu

1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Cada hu per lo seu

1 font, 1915.
Lloc: Catalunya del Nord.
Revue catalane (1915): Revue catalane, 102 -1 juin 1915 «A cada hu lo seu (P. Modolell)», p. 106. Revue Catalane.

Cada hu que tengui lo qui es seu

1 font, 2013.
Se diu cuant un surt á la defensa per un qui es censurat p'els de la rol·lada.
Lloc: Menorca.
Ferrer Ginard, Andreu (2013): Paremiologia «Modismes i locucions. C», p. 4. Cultura Popular de Menorca.

Cadascú es paga «lo» seu com els de Manlleu

1 font, 2010.
Lloc: Vic (Osona).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Cadascu lo seu com els de sant Bartomeu

1 font, 2016.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.

Cadascú lo seu, com els de Sant Bartomeu

1 font, 2010.
Lloc: Taradell (Osona).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Cadascú que tenga lo que es seu

1 font, 2012.
Lloc: Mallorca.
Font: Aplec de Rondaies mallorquines.
Mir de la Fuente, Tomás (2012): Los refranes jurídicos castellanos y mallorquines «II. Sobre los refranes jurídicos castellanos y mallorquines. 2. Los mallorquines y demás baleares. a)», p. 38. AJL.

Cadascú que tengui el que és seu

1 font, 2010.
Lloc: Felanitx (Mallorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Cadascú que tengui el que és seu, i el dimoni els dolents

1 font, 2000.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Dimoni», p. 48. Editorial Moll.

Cadascú que tengui lo que és seu

1 font, 2008.
Frase que se sol dir quan un s'equivoca al comptar, en especial diners, i al notar-ho els torna.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.10. Riquesa i pobresa. Economia. Refranys», p. 451. Editorial Moll.

Cadascú que tengui lo que és seu, va dir es cà quan el sanaven

1 font, 1976.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1976): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.

Cadascú tingui el que és seu, i el dimoni els dolents

1 font, 1969.
Equivalent en francès: A chacun son bien, au diable les méchants.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Déu i dimoni / Dieu et diable», p. 426. Robert Morel Editeur.

Com els de Manlleu, cadascú lo seu

1 font, 2012.
Lloc: Manlleu (Osona).
Correu / Almoyner, Dolors (2012): Dites tòpiques o refranys geogràfics. Aportacions des del web.

Com els de Manlleu. Cadascú lo seu

1 font, 2023.
Jaume (2023): «https://twitter.com/_j4um3/status/1635937826851225601». Twitter.

Els de Manlleu, cada u es toca el seu

1 font, 2014.
En expressions com «Hem de fer com els de Manlleu: que cadascú es toqui el seu», o «A Manlleu cadascú es toca el seu».
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 263. Llibres de l'Index, S.A.

Farem com els de Manlleu, que cadascun és pagui el seu

1 font, 2010.
Lloc: Sant Vicenç de Torelló (Osona).
Correu / Rodríguez Cruells, Maria (2010). Correu electrònic.

La llei de Déu, / cada u lo seu

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Llei», p. 154. Edicions Polígrafa.

La llei de Déu, cadascú lo seu

1 font, 1928.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1928): Vida lleidatana, Any III, Núm. 46 (15 de març de 1928) «Refraner. XXXIV. De Déu», p. 103. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

La llei de Déu: cadascú el seu

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 256», p. 444. Columna Edicions.