Paremiologia catalana comparada digital

A cadascú el que sigui seu

75 recurrències en 53 variants. Primera citació: 1759.

A cadascú el seu

5 fonts, 1997.
Traducció del precepte jurídic. L'arrelament popular d'aquest principi queda demostrat per la quantitat de dites que ha generat.
Sinònim: A cada u el que sia seu i l'encens per Déu | A cadascú el que sigui seu i robar el que es pugui.
Equivalent en llatí: Suum cuique tribuere (cfr. II.340).
Escolà i Tuset, Josep M. (1997): Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques «III. Referències i expressions d'origen clàssic. 2», p. 81. Edicions 62.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Equivalent en esperanto: Al ĉiu frato lian parton | Al ĉiu sanktulo apartan kandelon.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Saviesa i prudència, consells | Saĝo kaj prudento, konsiloj», p. 10. Associació Catalana d'Esperanto.
Sinònim: Cadascú que carregui el mort.
Equivalent en castellà: Cada palo que aguante su vela.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Cadascú», p. 32. Edicions 62.
Pondera la justícia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 391. Edicions 62.

A cadascú el que és seu

4 fonts, 1995.
Blat, Gemma (1997): Avui «Previsió astrològica. Bessons», p. 81. L'Avui / El Punt Avui.
Bou, Lluís (1997): Avui «Política. A cadascú el que és seu», p. 16. L'Avui / El Punt Avui.
En general, quant al reconeixement horitzontal entre llengües romàniques de l'origen o la procedència d'un proverbi, hi ha dues actituds: de respecte i d'assimilació.
Conca, Maria; Guia, Josep (1995): Caplletra. 18 - D'un complex d'inferioritat proverbial «La consideració dels proverbis com a nacionals», p. 182. Web.
Sinònim: Veg. Que cada marxant porti el seu fardell.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «ser». Editorial Barcanova.

A cadascú lo seu

3 fonts, 1898.
«Suum unique», diu un aforisme juridich romà.
Equivalent en llatí: Suum unique.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «I. Bons consells sobre religió y moral». Estampa de'n Tomás Carreras.
Traducció literal de l'aforisme romá 'suum cuique'
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 11. Editorial Rourich.
Font: MR, BM, G, FX, MS.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «administració i justícia», p. 69. Instituto de Estudios Turolenses.

Cadascú és amo del seu

3 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 1140», p. 466. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Cadascú fa el que vol amb allò que li pertany.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. Els amos, els criats i els mossos», p. 346. Edicions 62.

A cada hu'l que siga seu

2 fonts, 1867.
Briz, Francesch Pelayo (1867): Calendari catalá del any 1867 «A cada hu'l que siga seu», p. 103. Llibretería de Joan Roca y Bros.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «7. Aforismes referents á bons concells y bonas circunstancias morals», p. 31. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

A cadascú el que sigui seu

2 fonts, 1949.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Cinquena tongada. Cadascú», p. 904. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Exemplars i diverses», p. 171. Museu de Vilafranca.

A cadascú la seva part

2 fonts, 1977.
Equivalent en castellà: A cada uno lo suyo.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 14. Editorial Pòrtic.
Equivalent en castellà: A cada uno lo suyo.
López Alcaraz, Josefa (2000): Modismos y frases hechas en castellano y en catalán. Observaciones y estudio contrastivo «I. Locuciones preposicionales y verbales. A) Locuciones idénticas castellano-catalán. Con algunas diferencias léxico-morfológicas. 1) Distinto género», p. 185. Estudios Románicos.

Aqui, com a Sant Andreu, cadascú el seu

2 fonts, 2012.
Quan treballava a Barcelona i a algun alumne se li anava la vista cap al del costat els deia.
Sinònim: Cadascú amb el seu tema, com els músics de Brema | Aquí, com a Sabadell, cadascú per ell | Cadascú el seu, com a Manlleu.
Correu / Gimeno Vidal, Antoni (2012): Correu «Refranys». Correu electrònic.
Lloc: Manlleu (Osona).
Correu / Gimeno, Antoni (2012): Dites tòpiques o refranys geogràfics. Aportacions des del web.

Cada hu lo que sia sèu

2 fonts, 1865.
Conocido el uso de la preposicion, creemos propio de este lugar el siguiente índice de las frases mas peculiares del idioma catalan.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte segunda. Sintáxis. Capítulo VI. De la preposicion», p. 85. Hermanos Espasa, Editores.
Ref. Denota que no déu deixar pérdrer algú lo que li pertany, ni péndrer lo que no sia seu.
Equivalent en castellà: No hagas cohecho, ni pierdas derecho.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Sér», p. 574. Hermanos Espasa, Editores.
Ref. Denota que no déu deixar pérdrer algú lo que li pertany, ni péndrer lo que no sia seu.
Equivalent en llatí: Munera ne captes, nec perdas jura erveto.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Sér», p. 574. Hermanos Espasa, Editores.

Cada hu lo que sia seu

2 fonts, 1847.
Adv. que ningú deu péndrer lo que no li toca ni pérdrer lo que li pertany per son ofici.
Equivalent en castellà: Ni hagas cohecho ni pierdas derecho.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Cada», p. 8. Agencia Médica Catalana.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «C», p. 11. Manuscrit.

Cadascú el seu, com a Manlleu

2 fonts, 2012.
Quan treballava a Barcelona i a algun alumne se li anava la vista cap al del costat els deia.
Sinònim: Aqui, com a Sant Andreu, cadascú el seu | Cadascú amb el seu tema, com els músics de Brema | Aquí, com a Sabadell, cadascú per ell.
Lloc: Plana de Vic.
Correu / Gimeno Vidal, Antoni (2012): Correu «Refranys». Correu electrònic.
Lloc: Manlleu (Osona).
Correu / Gimeno, Antoni (2012): Dites tòpiques o refranys geogràfics. Aportacions des del web.

Cadascú lo seu com els de sant Bartomeu

2 fonts, 2003.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
(2003): L'Estel «Dites relacionades amb les persones», p. 39. Revista L'Estel.

Cadascú que tingui el que és seu

2 fonts, 1926.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «2 Seu, Seva Refr. a)». Editorial Moll.
Formulació vulgar del principi de justícia distributiva.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Tenir Refr. a)». Editorial Moll.

A cada hu lo que 's seu

1 font, 1915.
De: Anònim (1917-18).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0015 «Proverbis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433420304201/27/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

A cada hu lo que siga seu

1 font, 1880.
Briz, Francesch Pelay; Matheu, F. (1880): Calendari catalá del any 1881 «A cada hu lo que siga seu», p. 66. Joan Roca y Bros, Editor.

A cada hu lo que sigui seu

1 font, 1912.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1912): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any VIII. Manresa, mars-abril de 1912, núm. 54», p. 240. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

A cada hu lo seu

1 font, 1915.
Lloc: Catalunya del Nord.
Revue catalane (1915): Revue catalane, 102 -1 juin 1915 «A cada hu lo seu (P. Modolell)», p. 105. Revue Catalane.

A cadascú dóna el seu i tot a Déu

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 193», p. 495. Columna Edicions.

A cadascú dóna lo seu i tot a Déu

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 51. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

A cadascú dóna-li lo d'ell, i li de tots a Déu

1 font, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «A», p. 18. Ajuntament d'Alzira.

A cadascú el que es mereix

1 font, 2021.
Lloc: Castelló (La Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «A», p. 19. Autoedició.

A cadascú el que li tany

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «T 97», p. 235. Columna Edicions.

A cadascú el que sia seu

1 font, 1992.
Sinònim: No facis tort a ningú i busca el dret per tu | A cada lladre, el que sia d'ell, i robar el que es pugui | A cadascú el que sia seu i l'encens de Déu.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «S 994», p. 91. Columna Edicions.

A cadascú el seu (o el que li pertoca)

1 font, 2007.
Sinònim: Qui mata ha de morir.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «496», p. 145. Garsineu Edicions.

A cadascú li agrada el que és seu

1 font, 2001.
Cf. Te tua, me delectant mea. De: Plini el Vell.
Equivalent en llatí: Suum cuique placet.
Font: 14.8.6.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «2856», p. 162. Enciclopèdia Catalana.

A cadascú li agrada el seu

1 font, 1997.
Encara que Plini escriu aquesta frase referint-se als diferents vins, posteriorment l'ús n'ha generalitzat el sentit. De: Plini.
Equivalent en llatí: Suum cuique placet.
Font: Història natural 14.8.71.
Escolà i Tuset, Josep M. (1997): Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques «II. Sentències llatines. 341», p. 74. Edicions 62.

A cadascú… el que sigui seu

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

A quiscú dóna el seu i tot a Déu

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 322», p. 518. Columna Edicions.

A quiscú dóna lo seu / i tot a Déu

1 font, 1935.
Florí, Eugeni, prev (1935): Arxiu de Tradicions Populars, volum II, fascicle VII «Els aforismes piadosos. No tindràs altre Déu fora de mi», p. 14. José J. de Olañeta, Editor.

A quiscú dóna lo seu, / i tot a Déu

1 font, 1907.
Verdaguer, Jacint (1907): Folk-lore «Aforística», p. 45. L'Avenç.

A quiscú dóna lo seu, i tot a Déu

1 font, 2021.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «11.3. Déu i Setmana Santa». Blogger.

A quiscú donal' dret sèu, / segons diu lo Fill de Déu

1 font, 1759.
Carles i Amat, Joan (1759): Aforismes catalans del Doctor Joan Carles Amat. Anyadits al ultim los versos del Judici Universal, p. 14. Joan Jolis, Estamper.

Cada hu lo que sia séu

1 font, 1864.
Ref. que adverteix que ningú déu péndrer lo que no li toca, ni pérdre lo que li pertany per son ifici.
Equivalent en castellà: Ni hagas cohecho, ni pierdas derecho.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Cada», p. 264. Hermanos Espasa, Editores.
Ref. que adverteix que ningú déu péndrer lo que no li toca, ni pérdre lo que li pertany per son ifici.
Equivalent en llatí: Caveat a largitionibus, non tamen quae sua sunt, amittat judex.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Cada», p. 264. Hermanos Espasa, Editores.

Cada hu lo que sigui seu

1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Cada hu per lo seu

1 font, 1915.
Lloc: Catalunya del Nord.
Revue catalane (1915): Revue catalane, 102 -1 juin 1915 «A cada hu lo seu (P. Modolell)», p. 106. Revue Catalane.

Cada hu que tengui lo qui es seu

1 font, 2013.
Se diu cuant un surt á la defensa per un qui es censurat p'els de la rol·lada.
Lloc: Menorca.
Ferrer Ginard, Andreu (2013): Paremiologia «Modismes i locucions. C», p. 4. Cultura Popular de Menorca.

Cadascú es paga «lo» seu com els de Manlleu

1 font, 2010.
Lloc: Vic (Osona).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Cadascu lo seu com els de sant Bartomeu

1 font, 2016.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.

Cadascú lo seu, com els de Sant Bartomeu

1 font, 2010.
Lloc: Taradell (Osona).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Cadascú que tenga lo que es seu

1 font, 2012.
Lloc: Mallorca.
Font: Aplec de Rondaies mallorquines.
Mir de la Fuente, Tomás (2012): Los refranes jurídicos castellanos y mallorquines «II. Sobre los refranes jurídicos castellanos y mallorquines. 2. Los mallorquines y demás baleares. a)», p. 38. Real Academia de Jurisprudencia y Legislación de las Illes Balears.

Cadascú que tengui el que és seu

1 font, 2010.
Lloc: Felanitx (Mallorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Cadascú que tengui el que és seu, i el dimoni els dolents

1 font, 2000.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Dimoni», p. 48. Editorial Moll.

Cadascú que tengui lo que és seu

1 font, 2008.
Frase que se sol dir quan un s'equivoca al comptar, en especial diners, i al notar-ho els torna.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.10. Riquesa i pobresa. Economia. Refranys», p. 451. Editorial Moll.

Cadascú que tengui lo que és seu, i el dimoni els dolents

1 font, 1926.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Dimoni Refr. d)». Editorial Moll.

Cadascú que tengui lo que és seu, va dir es cà quan el sanaven

1 font, 1976.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1976): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.

Cadascú tingui el que és seu, i el dimoni els dolents

1 font, 1969.
Equivalent en francès: A chacun son bien, au diable les méchants.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Déu i dimoni / Dieu et diable», p. 426. Robert Morel Editeur.

Com els de Manlleu, cadascú lo seu

1 font, 2012.
Lloc: Manlleu (Osona).
Correu / Almoyner, Dolors (2012): Dites tòpiques o refranys geogràfics. Aportacions des del web.

Com els de Manlleu. Cadascú lo seu

1 font, 2023.
Jaume (2023): «https://twitter.com/_j4um3/status/1635937826851225601». Twitter.

Els de Manlleu, cada u es toca el seu

1 font, 2014.
En expressions com «Hem de fer com els de Manlleu: que cadascú es toqui el seu», o «A Manlleu cadascú es toca el seu».
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 263. Llibres de l'Index, S.A.

Farem com els de Manlleu, que cadascun és pagui el seu

1 font, 2010.
Lloc: Sant Vicenç de Torelló (Osona).
Correu / Rodríguez Cruells, Maria (2010). Correu electrònic.

La llei de Déu, / cada u lo seu

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Llei», p. 154. Edicions Polígrafa.

La llei de Déu, cadascú lo seu

1 font, 1928.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1928): Vida lleidatana, Any III, Núm. 46 (15 de març de 1928) «Refraner. XXXIV. De Déu», p. 103. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

La llei de Déu: cadascú el seu

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 256», p. 444. Columna Edicions.