Paremiologia catalana comparada digital

A mal i a bé, tothom hi afegeix

42 recurrències en 18 variants. Primera citació: 1865.

Al mal i al bé, tothom hi afegeix

12 fonts, 1927.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1927): Vida lleidatana, Any II, Núm. 38 (15 de novembre de 1927) «Refraner. XXVII. El mal», p. 342. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La saviesa», p. 27. Garsineu Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Mal». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 186. Editorial Millà.
Dit dels exagerats.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 392. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «el que no hauria de ser», p. 77. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «el que no hauria de ser». Web.
(1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 30 (Any I, 22-agost-1936) «Aforismes i proverbis», p. 104. Revista Curiositats de Catalunya.
Font: 5.000 refranys de nostra terra.
(2000): L'Estel «Refranys. El que no hauria de ser», p. 10. Revista L'Estel.

A mal i a bé, tothom hi afegeix

7 fonts, 1914.
Lloc: Manresa.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Bé Refr. y)». Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de moral», p. 1156. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1079. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Equivalent en francès: Au mal et au bien, vhacun en ajoute.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Sort, desgracia / Bonheur, malheur», p. 336. Robert Morel Editeur.
Predisposició a l'exageració.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 391. Edicions 62.
Equivalent en castellà: A bien y á mal, quintal sobre quintal.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. A», p. 786. Antoni López, Editor.

A mal i a bé tothom hi afig

4 fonts, 1992.
Font: Refranys rimats.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys rimats», p. 74. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 235», p. 653. Columna Edicions.
Sinònim: A mal y a bé totom hi afig.
Font: DCVB, s. v. bé.
González, Juan Antonio (2018): Els refranys a l'obra Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfol Despuig «Col·loqui quint», p. 53.
On se cita Despuig.
Sinònim: A mal y a bé totom hi afig.
Font: PCC (M: 235).
González, Juan Antonio (2018): Els refranys a l'obra Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfol Despuig «Col·loqui quint», p. 53.
Aplicat aquí, aquest refrany ens diu com les notícies es van ampliant i deformant conforme van passant de boca en boca. De: Despuig, Cristòfor.
"Ref. ter. que no á la exageració" (PL: mal). També el trobem en el DCVB (bé) i en la PCC (M 235), on es cita Despuig.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Font: Al s. XVI.
Massip, Àngels; González, Juan Antonio (2009): Unitats fraseològiques a l'obra 'Els col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa', de Cristòfor Despuig «Parèmies», p. 141. Web.

A mal i a bé, tothom hi afig

2 fonts, 1926.
Font: Proc. olives 587.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «1 Mal Refr. n)». Editorial Moll.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 301. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

A mal e a bé tot-hom hi afig

1 font, 1900.
V. Diners. Veritat.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «A», p. 9. Tarascó, Viladot & Cuesta.

A mal i a bé tothom hi afegeix

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XII. La comunicació lingüística. La parla», p. 87. Pagès Editors.

A mal i a bè tothom hi afig

1 font, 1936.
Retrau este ditxo Despuig, en lo quint dels seus Col·loquis (plana 124). per això ell mateix aconsella i diu que "no fan a creure totes les coses així de llauger" i dona la raó del refran, perquè "a mal", etc. Repren les exageracions en que incurrixen, tant per carta de més com de menos, los apasssionaments en bé o en mal per una cosa.
Lloc: Comarca de Tortosa.
Bayerri, Enric (1936): Refraner català de la comarca de Tortosa - I - A-D «Afegir», p. 52. Graó Editorial.

A mal i a bé, tothom hi afegeix (l'afegeixo jo)

1 font, 1915.
De: Domènech, R.
Equivalent en castellà: A bien y á mal, quintal sobre quintal.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0104-0034 «Refranes filosófico-teóricos - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434080304201/601/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

A mal i bé, tothom hi afitg

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. A», p. 156. Impremta Querol, Tortosa.

A mal y á be tothom hi afig

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «10. Aforismes indeterminats», p. 43. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Á mal y á bè tothom hi afitj

1 font, 1865.
Ref. ter. que no a la exageració.
Equivalent en castellà: A bien y á mal quintal sobre quintal.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Mal, a», p. 118. Hermanos Espasa, Editores.
Ref. ter. que no a la exageració.
Equivalent en llatí: Humanae conditionis propria est exaggeratio.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Mal, a», p. 118. Hermanos Espasa, Editores.

A mal y a bé tothom y afitj

1 font, 1884.
Equivalent en castellà: A bien y a mal, quintal sobre quintal.
Saura, Santiago Ángel (1884): Refranero castellano-catalán, p. 615. Librerías París-Valencia.

A mal y a bé totom hi afig

1 font, 2018.
Amb aquest refrany Despuig dona compte com els fets es van ampliant i deformant conforme van passant de boca en boca. De: Despuig, Cristòfor.
Sinònim: A mal i a bé tothom hi afig.
Lloc: Tortosa.
Font: Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa.
González, Juan Antonio (2018): Els refranys a l'obra Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfol Despuig «Col·loqui quint», p. 53.

Al bé i al mal, tothom hi afegeix

1 font, 2008.
Per senyalar a persones exagerades.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.3. Bé imal. Bo i dolent. Refranys», p. 394. Editorial Moll.

Al mal i al bé tothom hi afegeix

1 font, 1993.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 109. Seuba Edicions.

Al mal i al bé, tot «lo» (el) món li afig

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 61. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Al mal tothom hi afig, el bé és cregut a mig

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 229», p. 652. Columna Edicions.

Al mal y al be, tot lo mon li afig

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «A», p. 13. Editorial Arte y Letras.