Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

A punt de solfa

30 recurrències en 12 variants. Primera citació: 1805.

A punt de solfa

9 fonts, 1995.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «02. La música. La solfa. L'art». Blogger.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «5. Coses de músics. A», p. 119. Edicions Tívoli.
A punt de poder-se servir d'alguna cosa, de fer el seu servei / així com cal, en l'estat que pertoca.
Ja tens la rentadora reparada, ja torna a estar a punt de solfa / El treball ha quedat a punta de solfa, només cal passar-lo en net.
Sinònim: A punt.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Bé (adv.)». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
A punt de poder-se servir d'alguna cosa, de fer el seu servei / així com cal, en l'estat que pertoca.
Cal deixar-ho tot a punt de solfa; així quan arribin ja podrem començar a distribuir els lots / He posat els hams a punt de solfa / Ja està arreglat, ja està a punta de solfa.
Sinònim: A punt, a punt d'orgue, a punt de pastora mia, posar (alguna cosa) en solfa, en avinentesa, en forma.
Font: R-M / A-M / *
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Preparat». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Preparat.
Ja podeu venir, el dinar està a punt de solfa.
Massagué, Xavier (2004): «Locucions i frases fetes, de caràcter figurat, fonamentades en la terminologia musical», p. 1. Arxiu Musical Massagué.
A l'hora de posar-se a treballar, ho tenia tot a punt de solfa.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 20. Llibres de l'Index, S.A..
En l'estat que pertoca, així com cal.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Solfa f.», p. 298. Edicions 62.
Preparat.
Sinònim: Veg. A punt 2.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «A», p. 58. Edicions 62.
Preparat.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Fets abstractes. Qualitats: (1) respecte a l'adequació», p. 46. Edicions 62.

Estar a punt de solfa

9 fonts, 1915.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «02. La música. La solfa. L'art». Blogger.
Així com cal, en l'estat que pertoca.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «2. Arts i oficis. 2.1. Balls i música. Dites», p. 57. Editorial Moll.
Equivalent en castellà: Estar en su punto, estar de primera.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 222. Editorial Diàfora.
Sinònim: Ser un roc de bon tombar.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «579», p. 170. Garsineu Edicions.
Sinònim: V. Estar (algú o alguna cosa) a punt de caramel [caramel·lo].
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Punt», p. 184. Editorial Pòrtic.
De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0066 «Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/9/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Estar en l'estat que pertoca.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «S», p. 151. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Així com pertoca.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Estar. Comparacions», p. 64. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Música (varios). XIII. Solfa, nota. Frases», p. 36. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.

Á punt de solfa

1 font, 1805.
M. adv.
Equivalent en castellà: En solfa.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Punt», p. 243.
M. adv.
Equivalent en llatí: Ordinate.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Punt», p. 243.

Anar a punt de solfa

1 font, 1992.
Sinònim: A punt de pastra garrida.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 3398», p. 481. Columna Edicions.

Anar a punta de solfa

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1762. Publicacions de la Universitat de València.

Estar á punt de solfa

1 font, 1805.
F. met. estar una cosa ab mòlt art, y règla.
Equivalent en llatí: Adamussim compositum.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Solfa», p. 335.
F. met. estar una cosa ab mòlt art, y règla.
Equivalent en castellà: Estar en solfa.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Solfa», p. 335.

Estar en punt de sòlfa

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 106. Editorial Arte y Letras.

Estar en punt de solfa

1 font, 2012.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «5. Coses de músics. E», p. 128. Edicions Tívoli.

Posar a punt de solfa

1 font, 2021.
Preparar-la convenientment.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «02. La música. La solfa. L'art». Blogger.

Tenir-ho a punt de solfa

1 font, 2023.
La daqui (2023): «https://twitter.com/la_daqui/status/1658314744644743171». Twitter.

Tot està a punt de solfa

1 font, 1961.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «T», p. 45. Autoedició.

Tot estava á punt de solfa

1 font, 1890.
Coroleu i Inglada, Josep (1890): Almanach de la Esquella de la Torratxa «Trescents ditxos cataláns. Ditxos que venen de artistas. De músichs», p. 187. Revista La Esquella de la Torratxa.