Paremiologia catalana comparada digital

Amb les mans al cap

79 recurrències en 37 variants. Primera citació: 1839.

Amb les mans al cap

7 fonts, 1926.
Amb les mans buides, sense posseir res.
Sinònim: Amb les mans damunt el cap.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Mà Loc. v)». Editorial Moll.
Sense res, amb les mans buides.
Se'n van anar a viure a l'estranger amb les mans al cap.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Sistema muscular i esquelètic. Mans, dits i pams», p. 63. Editorial Gregal.
Equivalent en castellà: Con las manos vacías.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 164. Editorial Diàfora.
Amb les mans buides, sense posseir res.
Va arribar a Barcelona amb les mans al cap; i ara ha posat un negoci i s'està fent d'or.
Sinònim: Amb les mans darrere, amb una mà al davant i una altra al darrere, amb les mans buides, amb la roba de l'esquena, amb la roba que porta.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Desproveït». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
[Anar-se'n] escarmentat / [acabar] malparat en una disputa, discussió, etc., o ésser desairat en una petició o pretensió.
Semblen molt ben disposats a treballar en equip, però tothom que ha provat de col·laborar-hi n'ha sortit amb les mans al cap.
Sinònim: Emmascarat pel cul de la paella, amb una mà al davant i una altra al darrere.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Escarmentat». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
[Anar-se'n] escarmentat / [acabar] malparat en una disputa, discussió, etc., o ésser desairat en una petició o pretensió.
No tingué èxit, se n'anà amb les mans al cap.
Sinònim: Amb les mans buides, emmascarat pel cul de la paella, amb una mà al davant i una altra al darrere.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Fracassat». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
[Acabar] malparat en una disputa, discussió, etc., o ésser desairat en una petició o pretensió / haver tret mal resultat d'alguna cosa / sortir malament d'un afer.
Si em voleu creure, no us emboliqueu a fer negocis amb aquesta gent, perquè sé que molts que ho han provat, n'han sortit amb les mans al cap.
Sinònim: Amb una mà al davant i una altra al darrere, emmascarat pel cul de la paella, perdre bous i esquelles.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Perjudicat». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Amb les mans buides, sense posseir res.
Creia que al casino es faria milionari i n'ha sortit amb les mans al cap.
Sinònim: Amb les mans darrere, amb una mà al davant i una altra al darrere, amb les mans buides, amb la roba de l'esquena, amb la roba que porta.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Pobre». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mà 1», p. 7. Edicions Polígrafa.
Sense res.
I hem d'anar a casa el teu germà amb les mans al cap? Segur que no volen que portem les postres, almenys?
Equivalent en castellà: Con las manos vacías.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «mà». Editorial Barcanova.
Malament, desgraciadament.
Equivalent en castellà: Con las manos vacías.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.

Anar-se'n amb les mans al cap

7 fonts, 1979.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 5», p. 600. Columna Edicions.
Anar-se'n havent perdut.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Anar-se'n havent perdut.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Es feia creus del que veia, li costava de creure-s'ho, i se'n tornava cap a casa amb les mans al cap.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 122. Llibres de l'Index, S.A.
Sortir escarmentat d'algun assumpte.
Palau, Montserrat (2012): CPNL «CPNL - Frases fetes, exclamacions i refranys». Web.
Escarmentat.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «mà, mans», p. 95. Editorial Millà.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cap», p. 172. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Mà», p. 199. Universitat Miguel Hernández.
Anar-se'n havent perdut.
Sinònim: Anar-se'n fracassat, anar-se'n escarmentat, anar-se'n penedit.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «A», p. 32. Edicions 62.

Tornar-se'n amb les mans al cap

7 fonts, 1977.
Sinònim: v. Sortir-se'n amb les mans al cap.
Equivalent en castellà: Salir con las manos en la cabeza.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 87. Edicions 62.
Equivalent en castellà: Salir mal de un asunto.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 221. Editorial Pòrtic.
Sortir malament d'un afer.
Curs nivell C de català (1993): «Frases fetes», p. 13. Apunts curs nivell C català.
Resultar malament un assumpte.
Palau, Montserrat (2012): CPNL «CPNL - Frases fetes, exclamacions i refranys». Web.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Parts del cos (humà i d'animal)», p. 115. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Sinònim: Veg. Sortir-se'n amb les mans al cap.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.
Sortir malament d'un afer.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «Cap», p. 25. Editorial Millà.

Sortir amb les mans al cap

4 fonts, 1997.
Haver tret mal resultat.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Va entrar amb tota la il·lusió a dirigir l'empresa i al cap de dos any en va sortir amb les mans al cap.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 309. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cap», p. 177. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Mà», p. 202. Universitat Miguel Hernández.
Esverat, enfadat.
TV3 (1997): Si l'encerto l'endevino.

Sortir-ne amb les mans al cap

4 fonts, 1969.
Perdre-ho tot.
Curs nivell C de català (1993): «Frases fetes», p. 5. Apunts curs nivell C català.
Sinònim: V. Sortir-ne (o tornar-ne) (d'un intent o d'una empresa) cridant «Viva el Rei»!
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Rei», p. 191. Editorial Pòrtic.
Fracassar.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mà 1», p. 9. Edicions Polígrafa.
Loc. v. [LC]. Acabar escarmentat.
El negoci era molt arriscat i l'empresari en devia sortir amb les mans al cap.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «sortir ». Institut d'Estudis Catalans.

Anar-se'n amb ses mans damunt es cap

3 fonts, 1926.
Resultar perjudicat.
Sinònim: Sortir-ne amb les mans al cap.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «1 Cap Loc». Editorial Moll.
De buit.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.1. El cos. Dites», p. 326. Editorial Moll.
Resultar completament perjudicat o arruinat en un assumpte.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol V. Intel·ligència. Sèrie B. Fallar», p. 97. Hora Nova.

Sortir-se'n amb les mans al cap

3 fonts, 1996.
Haver tret mal resultat d'alguna cosa.
Equivalent en castellà: Salir con las manos en la cabeza.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 81. Edicions 62.
Ortiga, Teresa (2021): «https://twitter.com/TeresaOrtiga/status/1410972295460528129». Twitter.
Anar-se'n escarmentat. Resultar perjudicat en un afer.
Sinònim: Al cul del sac es troben les engrunes | Anar el pollastre per a algú | Anar-se'n (o Tornar-se'n) amb les mans al cap | Anar-se'n fracassat (o escarmentat, o penedit) | En collir les figues ens veurem | Fer el negoci del Robert amb les cabres | Pagar-ho ca.
Equivalent en castellà: Salir con las manos en la cabeza.
Lloc: Empordà.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.

Tirar-se les mans al cap

3 fonts, 1987.
Sinònim: Ficar-se les mans al cap.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «La personalitat i el capteniment», p. 135. Editorial l'Esquer.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. T», p. 73. Edicions Víctor.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VI: Maneres de dir», p. 148. Eixam Edicions.

Anar amb les mans al cap

2 fonts, 1961.
Finazzi, Marta (2021): «https://twitter.com/martafinazzi/status/1410944618930360325». Twitter.
Sense res.
Lloc: Esparreguera.
Subirana i Oller, Rafel (1961): Dites populars a Esparraguera «A», p. 9. Autoedició.

Estar amb ses mans damunt es cap

2 fonts, 1999.
No necessitar aquestes extremitats per aguantar el menjar, puix que no n'hi ha.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.1. El cos. Dites», p. 330. Editorial Moll.
Esser molt pobre, passar necessitat.
Sinònim: Anar prim | Passar-ho prim | Anar o estar escurat | Passar-ho estret | Viure estret | Anar amb sa closca an es cul | Anar amb so cul en es cossi | Menar o dur es ca magre | Menjar-se o roegar-se ses ungles | Menjar es pancuit clar.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol X. Institucions i costums Sèrie B. Pobresa», p. 162. Hora Nova.

Ab las mans al cap

1 font, 1839.
Loc. fam. Ab dany, pérdua ó desaire en algun negoci ó pretensió.
Equivalent en castellà: Con las manos en la cabeza.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ma», p. 153. Impremta de Josep Torner.
Loc. fam. Ab dany, pérdua ó desaire en algun negoci ó pretensió.
Equivalent en francès: Malheuresement.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ma», p. 153. Impremta de Josep Torner.
Loc. fam. Ab dany, pérdua ó desaire en algun negoci ó pretensió.
Equivalent en italià: Disgraziatamente.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ma», p. 153. Impremta de Josep Torner.
Loc. fam. Ab dany, pérdua ó desaire en algun negoci ó pretensió.
Equivalent en llatí: Improspere.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ma», p. 153. Impremta de Josep Torner.

Amb les mans al cap (damunt el cap)

1 font, 2000.
Amb les mans buides, sese posseir res.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Mà», p. 150. Editorial Moll.

Amb les mans damunt el cap

1 font, 1926.
Amb les mans buides, sense posseir res.
Sinònim: Amb les mans al cap.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Mà Loc. v)». Editorial Moll.

Anar ab les mans al cap

1 font, 2016.
Sinònim: V. Anar amb una ma a cada ou.
Lloc: Olot (Garrotxa).
Canals i Ferrarons, Josep Maria (2016): La gent i les coses d'Olot «Locucions, expressions, dites i frases fetes. A», p. 242. Autoedició.

Anar-se'n (o Tornar-se'n) amb les mans al cap

1 font, 2012.
Sinònim: Veg. Sortir-ne amb les mans al cap.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.

Anar-se'n amb les mans damunt el cap

1 font, 2000.
Resultar perjudicat.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Mà», p. 150. Editorial Moll.

Anar-se'n en les mans al cap

1 font, 2003.
Anar-se'n esfaraït i escarmentat.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «C», p. 34. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Dur-se ses mans an es cap

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Modismes. D», p. 214. Consell de Mallorca.

Eixir amb les mans al cap

1 font, 2008.
Haver tret mal resultat.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Eixir o anar-se'n en les mans al cap

1 font, 2003.
Anar-se'n planyent-se, queixant-se o dolent-se d'algun disgust.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «M», p. 95. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Eixir-ne [o anar-se'n, o tornar-se'n, etc.] amb les mans al cap

1 font, 2008.
Acabar malparat en una disputa, discussió, etc., o ser desairat en una petició o pretensió.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Eixir-ne amb les mans al cap

1 font, 2023.
Loc. v. [LC]. → Sortir-ne amb les mans al cap 1.
El negoci era molt arriscat i l'empresari en devia eixir amb les mans al cap.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «eixir ». Institut d'Estudis Catalans.

Eixir-ne en les mans al cap

1 font, 2003.
N'ha eixit en les mans al cap.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «Frases fetes». Web.

Eixir-se'n en les mans al cap (d'un negoci, d'un tracte)

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1777. Publicacions de la Universitat de València.

Eixirne en les mans al cap

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 71. Editorial Arte y Letras.

En les mans al cap

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1780. Publicacions de la Universitat de València.

Enturnarsen amb les mans as cap

1 font, 1915.
Quedar aturdit d'una cosa que no preveia. De: Rocas i Romanguera, Irene (1916-17).
Lloc: Llofriu.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0060 «Refranys. Dites. Frases - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434950304201/581/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Estar amb les mans al cap

1 font, 1961.
Sense fer res.
Lloc: Esparreguera.
Subirana i Oller, Rafel (1961): Dites populars a Esparraguera «E», p. 33. Autoedició.

Ha tornat amb ses mans damunt es cap

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Modismes per ordre d'inicials. H», p. 100. Consell de Mallorca.

N'ha aixit en les mans al cap

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Quedar-se amb les mans al cap

1 font, 1995.
Sorprendre's en gran manera.
Font: PR, CR, FX, MR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «frases fetes i locucions», p. 167. Instituto de Estudios Turolenses.

Qui amb dones tractar no sap, en surt amb les mans al cap

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VI. La dona i l'home. La dona», p. 48. Pagès Editors.

Sortir (de quelcom) amb les mans al cap

1 font, 1996.
Haver-ne tret mal resultat.
Sinònim: Sortir perdent | Veg. tb. Perdre bous i esquelles.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «S», p. 329. Edicions 62.

Sortir-se (o anar-se'n) amb les mans al cap

1 font, 1997.
Final: perdre una batalla.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Disputes», p. 92. Edicions 62.

Sortir-se'n (o anar-se'n) amb les mans al cap

1 font, 1997.
Sortir perjudicat.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Psicologia. Resultats: perjudici», p. 80. Edicions 62.

Sortir'ne amb les mans al cap

1 font, 1958.
Grupo de modismos típicamente gerundenses, ignorados o cuando menos poco usados fuera de nuestra provincia.
Lloc: Comarques gironines.
Font: DCVB.
Casellas Casademont, Félix (1958): «Modismos gerundenses (aportación a un estudio del habla local) - http://www.revistadegirona.cat/recursos/1958/0005_061.pdf», p. 62. Revista de Girona.

Viure amb les mans al cap

1 font, 1997.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Cabanas-Alibau, Miquel (1997): Recull de refranys «Frases dites», p. 62. Autoedició.