Construccions en forma passiva que es troben en algunes frases fetes.
Aviat és dit: Malalt, Déu t'ajut
55 recurrències en 26 variants. Primera citació: 1803.
Aviat és dit
7 fonts, 1997.
Tenir més dificultat del que sembla / expressió per a ponderar la dificultat de fer una cosa davant la facilitat d'enunciar-la.
Sinònim: Una cosa és dir i l'altra és fer, es diu aviat.
Font: * / R-M / *
Expressió emprada a fi de ponderar la dificultat de fer una cosa davant la facilitat d'enunciar-la.
Sinònim: Es diu aviat.
Lloc: Cerdanya.
Però, al cap de dos anys, que aviat és dit, i sense rebre'n ni una notícia per mal de morir, la mare va fer el cor fort, va aplegar quatre endergues en dos farcells i vam deixar enrere el poble i la misèria.
Lloc: El Vendrell.
Origen: 1546. Literalment, 'més fàcil dit que fet'
Li va prometre que de seguida trobaria feina, però això aviat és dit = He promised her he'd find a job right away, but this is easier said than done.
Equivalent en anglès: Easier said than done.
Equivalent en castellà: Veg. tb. 325, 428 i 439 | Del dicho al hecho hay mucho trecho (o hay un trecho, o va mucho trecho, o va un gran trecho).
Les coses es diuen molt ràpidament però tarden a fer-se realitat.
Aviat està dit: «Malalt, Déu t'ajut»
3 fonts, 1951.
Sinònim: Ben tost és dit, malalt Déu t'ajut.
Es diu aviat
3 fonts, 2004.
Expressió emprada per a ponderar la dificultat de fer una cosa davant la facilitat d'enunciar-la.
Es diu aviat que ell se n'encarregarà, però ja veuràs com trigarà a solucionar-ho.
Sinònim: Aviat és dit, una cosa és dir i l'altra és fer.
Sinònim: De prometre a complir, hi ha molt tros per penedir.
Sinònim: V. Aviat és dit.
Lloc: Cerdanya.
Això aviat és dit
2 fonts, 1996.
Tenir més dificultats del que sembla.
Equivalent en castellà: Eso se dice pronto.
Paraules sense fets.
Aviat és dit: malalt, Déu t'ajudi
2 fonts, 2006.
Aviat ho tens dit
2 fonts, 1915.
Es diu à un que sempre digui de les coses que no costen res de fer-les. De: Junyent, Eduard (1922).
Sinònim: Bufà i fe ampolles.
Lloc: Vic (Osona).
Lloc: Salt (Gironès).
Ben tost és dit, malalt, Déu t'ajudi
2 fonts, 2006.
Aviat (Ben tòst) es dit: Malalt, Deu t'ajud
1 font, 1900.
Equivalent en castellà: Cuidado (Mal) ajeno, de pelo cuelga.
Equivalent en castellà: Dice el doliente al sano: Dios te dé salud, hermano.
Equivalent en castellà: Poco os duelen, don Jimeno, estocadas en cuerpo ajeno.
Equivalent en francès: Le mal d'autrui n'est que songe (ne nous touche guère, ou ne guérit pas le nôtre).
Equivalent en portuguès: Mal alheio naõ cura minha dor.
Equivalent en italià: A buon conformatore, non dolse mai la testa.
Equivalent en italià: A chi sta a vedere, non duole il capo.
Equivalent en italià: Il dolore altrui non ci tormenta.
Equivalent en llatí: Extranea mala minus sentimus quam propria.
Equivalent en llatí: Facile omnes, cum valemus, recta consilia aegrotis damus.
Equivalent en llatí: Mala aliena parum saepe curamus.
Equivalent en llatí: Quae non tangunt leviora incommoda fiunt.
Aviat és dit (o es diu aviat)
1 font, 2000.
Expressions emprades per a ponderar la dificultat de fer una cosa davant la facilitat d'enunciar-la.
Equivalent en castellà: Eso se dice pronto.
Aviat és dit el que és ben dit
1 font, 1969.
Equivalent en francès: Ce qui est bien dit, est vite dit.
Lloc: Catalunya del Nord.
Aviat es dit, «malalt Deu t'ajud»
1 font, 1883.
Aviat és dit, / Déu t'ajut
1 font, 1966.
Aviat es dit: malalt, Deu t'ajud
1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Aviat està dit
1 font, 1994.
En rebre un encàrrec, per dir que serà difícil de fer.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Aviat está dit Déu t'ajud
1 font, 1839.
Equivalent en castellà: El sano al doliente so regla le mete.
Aviat está dit malalt Dèu t'ajud
1 font, 1803.
Equivalent en castellà: El sano al doliente so regla le mete.
Equivalent en llatí: Facile omnes, cum valemus, recta consilia aegrotis damus.
Aviat està dit, Déu t'ajut
1 font, 1992.
Aviat está dit, malalt deu t'ajud
1 font, 1831.
Equivalent en castellà: El sano al doliente, su regla le mete.
Aviat está dit, malalt Dèu te ajud
1 font, 1839.
Ref. que denota la facilitat que hi ha en aconsellar á altres la paciencia y tolerancia en lo mal que no se patex, ó en persuadir á posar medis mòlt difícils y desagradables pera llibrarse de algun dany, del cual lo qui los dòna ne está segur.
Equivalent en castellà: El sano al doliente so regla lo mete.
Ref. que denota la facilitat que hi ha en aconsellar á altres la paciencia y tolerancia en lo mal que no se patex, ó en persuadir á posar medis mòlt difícils y desagradables pera llibrarse de algun dany, del cual lo qui los dòna ne está segur.
Equivalent en francès: Tel que consetile ne le ferait pas.
Ref. que denota la facilitat que hi ha en aconsellar á altres la paciencia y tolerancia en lo mal que no se patex, ó en persuadir á posar medis mòlt difícils y desagradables pera llibrarse de algun dany, del cual lo qui los dòna ne está segur.
Equivalent en italià: A buon confortatore non dolse mai la testa.
Ref. que denota la facilitat que hi ha en aconsellar á altres la paciencia y tolerancia en lo mal que no se patex, ó en persuadir á posar medis mòlt difícils y desagradables pera llibrarse de algun dany, del cual lo qui los dòna ne está segur.
Equivalent en llatí: Facile omnes, cum valemus, recta consilia aegrotis damus.
Aviat està dit: Malalt, Déu t'ajudi
1 font, 1969.
Equivalent en francès: C'est vite dit: Malade, que Dieu te secourre.
Lloc: Catalunya del Nord.
Aviat està dit: malalt, Déu t'ajut
1 font, 2000.
Vol dir que el qui no està en tribulació és molt pormpte per aconsellar a l'atribulat mitjans o solucions teòriques i que en la pràctica són difícils o ineficaces.
Lloc: Illes Balears.
Aviat s'ha (o és) dit
1 font, 2007.
Sinònim: De prometre a complir, hi ha molt tros per penedir.
Ben tost és dit, malalt Déu t'ajut
1 font, 1999.
Sinònim: Aviat està dit: «Malalt, Déu t'ajut».
Ben tost és dit, malalt, Déu t'ajut
1 font, 1951.
Ben tost és dit: «Malalt, Deu t'ajut»
1 font, 1900.
V. Fart. Mal.
Sinònim: Lo sà posa en regla al malalt (Cast.).
Ésser aviat dit
1 font, 1996.
Tenir més dificultat del que sembla.
Sinònim: Veg. Ésser un os.