Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Casa ton fill quan voldràs i ta filla quan podràs

39 recurrències en 31 variants. Primera citació: 1736.

Casa ton fill quan voldràs i ta filla quan podràs

6 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1189. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «La filla», p. 24. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «7. La família - 7.2. Matrimoni». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 912», p. 455. Columna Edicions.
Equivalent en esperanto: Edzigu filon, kiam vi volas — edzinigu filinon, kiam vi povas.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Llar, família, amics i enemics | Hejmo, familio, amikoj kaj malamikoj», p. 17. Associació Catalana d'Esperanto.
És més fàcil casar un noi, que una noia.
Sinònim: Casa ton fill quan voldràs; les filles, quan podràs.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. Els parents», p. 246. Edicions 62.

Casa a ton fill quan voldràs, i a ta filla quan podràs

2 fonts, 1989.
Lloc: València (Horta).
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Valencia y su provincia». Blogger.
De: Ros - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «C», p. 90. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Casa la filla on puguis i el fill on vulguis

2 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1189. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «La filla», p. 24. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.

Casa ton fill quan voldrás y ta filla quan podrás

2 fonts, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 28. Editorial Rourich.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Casa á ton fill cuan voldrás y la filla cuant podrás

1 font, 1847.
Equivalent en castellà: Casa á tu hijo cuando quieras, y á tu hija cuando puedas.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Filla», p. 14. Agencia Médica Catalana.

Casa a ton fill quan voldràs i a ta filla quan podràs

1 font, 1997.
Denota que a los hijos se les casa con más facilidad que a las hijas.
Equivalent en castellà: Casa a tu hijo cuando quieras y a tu hija cuando puedas.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «F», p. 69. Comercial Denes, SL.

Casa a ton fill quan vullgues, y a ta filla quan pugues

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «C», p. 44. Editorial Arte y Letras.

Casa a ton fill quant voldràs, y a ta filla quant podràs

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 48. Librerías París-Valencia.

Casa el fill quan vulgues, i la filla, quan pugues

1 font, 1994.
Lloc: País Valencià.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «5. Tardor. 5.3.1. Relacions amoroses. Refranys sobre les relacions amoroses. La dona i el casament», p. 141. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.

Casa el fill quan vulguis, / i la filla quan puguis

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Marie ton fils quand tu voudras, / et la fille quand tu pourras.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El casament / Le mariage», p. 108. Robert Morel Editeur.

Casa el fill quan vulguis, i la filla quan puguis

1 font, 1927.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1927): Vida lleidatana, Any II, Núm. 20 (15 de febrer de 1927) «Refraner. XV. Els pares», p. 343. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

Casa el fill quan vulguis, la filla quan puguis

1 font, 1992.
Lloc: Val d'Aran.
Bellmunt i Figueras, Joan (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys «Refranys sobre la dona», p. 51. Pagès Editors.

Casa el fill, quan vulguis; la filla quan puguis

1 font, 1926.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1926): Vida lleidatana, Any I, Núm. 16 (15 de desembre de 1926) «Refraner. Els fills. Del casament», p. 276. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

Casa el teu fill quan voldràs, i ta filla quan podràs

1 font, 1914.
Sinònim: L'home quan vol, i la dòna quan pot.
Equivalent en castellà: Casa á tu hijo cuando quieras, y á tu hija cuando puedas.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. C», p. 794. Antoni López, Editor.

Casa la filla a on puguis i el fill a on vulguis

1 font, 2004.
Les filles reben un ventall de consells i advertiments socials, especialment les joves donzelles, com ja s'ha vist. Així mateix, apareixen de vegades en comparació o contraposició amb els fills homes i hi ha preferència envers ells per part de la família. Les filles sovint es mostren com una inversió dels pares per a garantir-se la feina durant un temps i la supervivència en la vellesa, però hi ha la creença tradicional que val més tenir fills que filles.
Fernández Poncela, Anna M. (2004): Sexe i refranyer. Proverbis catalans: Discurs i missatges sobre homes i dones «Papers femenins. Mares, madrastres i filles: Els vincles primordials de sang», p. 42. Consell Insular de Menorca.

Casa lo fill quant voldrás, / y à ta filla quant podrás

1 font, 1759.
Carles i Amat, Joan (1759): Aforismes catalans del Doctor Joan Carles Amat. Anyadits al ultim los versos del Judici Universal, p. 22. Joan Jolis, Estamper.

Casa ta fia com pugues i ton fii com vulgues

1 font, 2021.
S'ha de triar bé l'ocasió de casar un fill i aprofitar l'ocasió de casar una filla.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «RF - Relacions de família i parella», p. 143. Institut d'Estudis Eivissencs.

Casa ta fía con pugues i ton fí com vulgues

1 font, 1944.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1944): Ibiza, núm. 8, novembre 1944 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 130. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.

Casa ta filla com puguis i ton fill com vulguis

1 font, 2020.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «F», p. 109. Institut d'Estudis Eivissencs.

Casa ton fill quan voldràs, i ta filla quan podràs

1 font, 2011.
Els homes són fàcilment col·locables; en canvi, les dones, han de ser boniques, estar en bona edat... i esperar que les demanen.
Sinònim: Similar: L'home es casa quan vol, i la dona quan pot.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer del parentiu», p. 544. Web.

Casa ton fill quan voldràs, les filles quan podràs

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Casa ton fill quan voldràs; les filles, quan podràs

1 font, 1999.
És més fàcil casar un noi, que una noia.
Sinònim: Casa ton fill quan voldràs i ta filla quan podràs.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. Els parents», p. 246. Edicions 62.

Casa ton fill quan voldràs; tes filles, quan podràs

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1105. Editorial Selecta-Catalonia.

Casa ton fill quan vulguis i a ta filla quan puguis

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VII. La família. El matrimoni», p. 52. Pagès Editors.

Casa ton fill quant voldrás / y ta filla quant podrás

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Sisé ramellet. Flors del casament», p. 121. Imprempta de Carlos Latrobe.

Casa ton fill quant voldrás, / y ta filla quant podrás

1 font, 1796.
Carles i Amat, Joan (1796): Quatre cents aforismes catalans, p. 14. Imprenta de la Pontificia, y Real Universitat.

Casa'l teu fill quan voldràs i la teva filla quan podràs

1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Casa'l teu fill quant vuldràs i la teua filla quant pudràs

1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Casaràs a ton fill quan voldràs i a la filla quan podràs

1 font, 1961.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «C», p. 14. Autoedició.

Casaràs ton fill quan voldràs, / i la filla quan podràs

1 font, 1967.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Casament», p. 288. Edicions Polígrafa.

Cassaràs ton fill quan voldràs, i ta filla quan podràs

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «II. Les jornades de la vida. El casament», p. 55. Garsineu Edicions.