Paremiologia catalana comparada digital

Dona formosa, fava o vanitosa

36 recurrències en 23 variants. Primera citació: 1847.

Dona hermosa, o fava o vanitosa

4 fonts, 1926.
Sinònim: Dona guapa és molt mirada.
Lloc: Cat., Val.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Dona Refr. gg)». Editorial Moll.
Lloc: Manresa.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Fava Refr. p)». Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1620», p. 837. Columna Edicions.
Equivalent en francès: Belle femme, ou bête ou vaniteuse.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Les dones / Les femmes», p. 38. Robert Morel Editeur.
La fava est la fève; mais il designe une femme de peu d'esprit, stupide.
Equivalent en francès: Femme jolie, ou bête ou vaniteuse.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Amors… homes i dones», p. 105. Sport-Entraide-Amitié.

Dona rossa, o fava o vanitosa

4 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1193. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «El físic», p. 36. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Les dones són perilloses per als homes. Hi ha una relació o associació de bellesa i perill que ve de lluny, com també la que s'estableix entre dona i maldat; més encara: a les societats camperoles, aquestes relacions perduren fins al segle passat. Les boniques són dolentes.
Fernández Poncela, Anna M. (2004): Sexe i refranyer. Proverbis catalans: Discurs i missatges sobre homes i dones «Imatges femenines. Com són les dones? Xerraires, mentideres, dolentes i perilloses», p. 27. Consell Insular de Menorca.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 198. Edicions 62.

Dona formosa, fava o vanitosa

3 fonts, 1980.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «El cos humà. Bellesa corporal», p. 59. Edicions Tres i Quatre.
Skaw (2009): Racó Català «Dites i refranys en català. I El cos humà. Bellesa», p. 74. Revue Catalane.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Faves», p. 94. J. Huguet Pascual, editor.

Dona formosa, o fava o vanitosa

2 fonts, 1995.
Sinònim: Dama formosa, o fava o vanitosa.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VI. La dona i l'home. La dona», p. 45. Pagès Editors.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Dona», p. 76. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Dona formosa, o tonta o vanitosa

2 fonts, 1989.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Bella / Hermosa / Lletgessa / Geperut», p. 227. Universitat Miguel Hernández.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «D», p. 109. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Dona hermosa, o tonta o vanitosa

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cos humà», p. 1175. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: País Valencià.
Garcia Llopis, Josep (1983): Revoltim. Recull de refranys, exageracions, sentències, dirs, contalles, desgavells, màximes, exclamacions de molla, caldo i substància i altres coses i cosetes més, escoltats a la Nostra Terra, p. 14. Autoedició.

Dama formosa o fava o vanitosa

1 font, 2007.
Lloc: Santa Coloma de Farners.
Casas, Joan; Cassà, Maria (2007): 300 dites populars catalanes. Llibre tercer «D», p. 27. Autoedició.

Dama formosa, o fava o vanitosa

1 font, 2003.
Sinònim: Dona formosa, o fava o vanitosa.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VI. La dona i l'home. La dona», p. 45. Pagès Editors.

Dama hermosa, o fava o vanitosa

1 font, 1914.
Equivalent en castellà: Mujer hermosa, ó loca ó presuntuosa.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. D», p. 795. Antoni López, Editor.

Dona en extrem hermosa, / o fava, ó vanitosa

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Sisé ramellet. Flors del casament», p. 113. Imprempta de Carlos Latrobe.

Dona formosa fava o vanitosa

1 font, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans, p. 17. Edicions Tres i Quatre.

Dona formosa, golafre i mandrosa

1 font, 1992.
Lloc: Val d'Aran.
Bellmunt i Figueras, Joan (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys «Refranys sobre la dona», p. 49. Pagès Editors.

Dona formósa, o fada o vanitósa

1 font, 1915.
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Dones - Fémbres», p. 10. Impremta Catalònia.

Dona formosa, o fada o vanitosa

1 font, 1900.
(Cast.).
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «D», p. 35. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Dona formosa, o fava, o vanitosa

1 font, 1987.
Equivalent en llatí: Raram facit mixturam cum sapientia forma.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo. Autoedició.
Hembra.
Equivalent en castellà: Hembra lozana, cabecita vana.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 37». Autoedició.

Dona hermosa ó faba ó vanitosa

1 font, 1847.
Equivalent en castellà: Mujer hermosa ó loca ó presentuosa.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Dona», p. 12. Agencia Médica Catalana.

Dona hermosa ó fava ó vanitosa

1 font, 1919.
Equivalent en castellà: Mujer hermosa ó loca ó presuntuosa.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «D», p. 21. Manuscrit.

Dona hermosa, / ó faba ó vanitosa

1 font, 1891.
Gomis i Mestre, Cels (1891): Botánica popular ab gran nombre de confrontacions «Monografías. Faba. Aforismes», p. 78. Associació d'Excursions Catalana.

Dona hermosa, faba ó vanitosa

1 font, 1900.
No es veritat: hi ha dones hermoses, que no son fabes ni vanitoses.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 40. Editorial Rourich.

Dòna hermosa, o fava o vanitosa

1 font, 1911.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1911): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any VII. Manresa, janer-febrer de 1911, núm. 47», p. 119. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Dòna hermosa, o tonta o vanitosa

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «D», p. 66. Editorial Arte y Letras.

Dona rossa o fava o vanitosa

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.4. L'exploració de la pell. Color (Blanc, Roig, Groc, Verd, Blau)», p. 240. Universitat Miguel Hernández.

La dona que es molt hermosa, ó be es faba ó vanitosa

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «1. Aforismes referents al amor y al matrimoni», p. 13. Llibreria d'Alvar Verdaguer.