Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Llaurada de rucs, collita de pets

71 recurrències en 41 variants. Primera citació: 1910.

Llaurada de rucs, collita de pets

12 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1040. Editorial Selecta-Catalonia.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «I. El cos humà. L'escatologia», p. 16. Pagès Editors.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Ase», p. 25. Editorial Millà.
Els animals tenen diferents valoracions. A tots hi trobem la valoració de la força.
Catafal Roca, Joan (1984): Interpretació científica d'aforismes, frases fetes i creences populars relacionades amb l'agricultura «5. El conreu del sòl. 5.1 La llaurada. 5.1.3. El llaurador: eines i instruments», p. 68. Manuscrit.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys d'animals domèstics i de granja». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 168», p. 424. Columna Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Camp». Web.
Lloc: Borges Blanques.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XII - QUAD-RUVIS «Ruc», p. 236. Edicions Polígrafa.
S'ha de llaurar amb animals grossos i a propòsit.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. La pagesia i les feines del camp», p. 377. Edicions 62.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. Agrícoles», p. 168. Museu de Vilafranca.
S'ha de llaurar amb animals grossos i a propòsit.
Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «Llaurar», p. 109. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Cavat de dones i llaurat de rucs, collita de pets

5 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1576», p. 829. Columna Edicions.
Lloc: Vilaplana.
Mestre Huguet, Maria del Carme (2007): Lo Pedrís «Revista 28 - Dites sobre Natura i Bestià - https://www.lopedris.cat/dites-sobre-natura-bestia-c1001». Web.
Lloc: Vilaplana.
Mestre Huguet, Maria del Carme (2007): Lo Pedrís «Revista 30 - Dites i Refranys a la vora del foc (II) - https://www.lopedris.cat/dites-refranys-vora-del-foc-maria-del-carme-mestre-c1076». Web.
Lloc: Vic (Osona).
Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.
Mestre, Maria del Carme (2008): Dites i refranys a la vora del foc «II». Web.
Lloc: Vic (Osona).
Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.
Mestre, Maria del Carme (2008): Dites i refranys a la vora del foc «Sobre el bestiar». Web.

Faena de burret, faena de pet

5 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Apendis. F», p. 324. Editorial Arte y Letras.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 300. Web.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «F», p. 155. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Faena i treball», p. 72. J. Huguet Pascual, editor.

Llaurada de xiquet i femada de burret, collita de pets

3 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 300. Web.
Les faenes dures confiades a xiquets o animals joves solen donar mal resultat.
Equivalent en castellà: El arado, rabudo, y el arador, barbudo || Similar: Quien con niño se acuesta, cagado se levanta.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 51. Web.

Femada de burret i llaurada de xiquet, collita de pets

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Els encàrrecs que es deleguen no solen donar bons resultats, sobretot quan es tracta de xiquets, perquè els falta experiència i força física.
Sinònim: Similar: Qui envia, no va || Contrari: El que pugues fer tu, no ho manes a ningú.
Equivalent en castellà: Cuida bien lo que haces, no te fíes de rapaces || Similar: Quien con niño se acuesta, cagado se levanta || Contraris: Quien manda y haz, no ha menester rapaz. A Dios rogando y con el mazo dando.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 40. Web.

Llaurada de burret, / collita de pets

2 fonts, 2000.
Garcia Molina, Rafael (2000): Almanac il·lustrat de Sant Vicent del Raspeig per a l'any 2000 «Maig 2000». Web.
Garcia Molina, Rafael (2010): Almanac il·lustrat del Bloc Nacionalista Valencià per a l'any 2010 «Maig 2010». Web.

Llaurada de burrets i cavada de xiquets, collita de pets

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 300. Web.

Llaurada de burro i cavada de xiquet

2 fonts, 1992.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «21. Animals - 21.1. Bèsties de càrrega». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 167», p. 424. Columna Edicions.

Llaurada de burro i plantada de xiquets, collita de pets

2 fonts, 1995.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 237. Manuscrit.
De: Aliern, Francesca.
Lloc: Baix Ebre.
Font: X 208, p237.
Serra i Feu, Ricard (2010): Refranys geogràfics (volum 2) - Comarques meridionals (Catalunya), del Matarranya (Aragó) i dels Ports i Maestrat (València) «Capítol 4. 21. Baix Ebre. b). Municipis de la subcomarca de Tortosa», p. 79. Autoedició.

Llaurada de rucs i cavada de xiquets, collita de pets

2 fonts, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «El cos humà. Escatologia», p. 57. Edicions Tres i Quatre.
Skaw (2009): Racó Català «Dites i refranys en català. I El cos humà. Escatologia», p. 74. Revue Catalane.

Llaurar de «burret» i cavar de xiquet, collita de pet

2 fonts, 1993.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Camp». Web.
Lloc: Quart.
Pep i Cento Sancho (1993): Contes per als néts «Refranys. L», p. 61. Ajuntament de Quart.

Llaurar de ruquet i cavar de xiquet, collita de pet

2 fonts, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Camp». Web.

Llaurat de burros, sembrat de xiquets, collita de pets

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1040. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. La pagesia i les feines del camp», p. 377. Edicions 62.

Assolcada de «burro» i sembrada de dona, collita de pets

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Masclisme i feminisme», p. 62. Editorial l'Esquer.

Feina de burret, feina de pet

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 362», p. 328. Columna Edicions.

Feina de xic i llaurada de burret, feina de pet

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 366», p. 328. Columna Edicions.

Llaurá de burro, sembrá de chiquets, cullita de pets

1 font, 1922.
Aquesta frase vulgar es molt corrent entre la gent de l'hòrta per a significar que quan no hi ha bondó e intensitat en los percurs de l'hòrta les cullites son fluixes, i per extensió s'aplica als afers ordinaris de la vida per a expresar qu'el minvat esforç dona escalfit resultat.
Lloc: País Valencià.
Huguet, Gaetà (1922): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 26 (Junio de 1922) «Fraseología valenciana», p. 198. Societat Castellonenca de Cultura.

Llaurada de 'burrets' i cavada de xiquets, collita de pets

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Natura, any natural i santoral, oratge, camp i collites», p. 102. Editorial l'Esquer.

Llaurada de burret i cavada de xiquet, collita de pets

1 font, 1980.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Collir i collita», p. 82. J. Huguet Pascual, editor.

Llaurada de burrets i cavada de xiquets... collita de pets

1 font, 1980.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Del llaurar», p. 76. J. Huguet Pascual, editor.

Llaurada de burro y cavada de chiquet...

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Llaurada de rucs / collita de pets

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Llaurada», p. 143. Edicions Polígrafa.

Llaurada de ruquets i cavada de xiquets, collita de pets

1 font, 2011.
Hi ha treballs que sols pot fer com cal qui hi té capacitat i competència.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol II: El món agrícola», p. 34. Eixam Edicions.

Llaurada de ruquets, estarrossada de dones, collita de pets

1 font, 2010.
Visió clarament misògina.
Lloc: Torregrossa, Juneda i les Borges Blanques (Baix Urgell).
Cornudella Olivart, Joan (2010): Inventari lexicològic del parlar de la zona sud del Baix Urgell (Torregrossa, Juneda i les Borges Blanques) «2. Inventari lexicològic de la sona sud del Baix Urgell. 2. Recull de frases fetes, expressions populars, dites i refranys», p. 259. Web.

Llauradeta de burret i cavadeta de xiquets, / collita de pets

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Labour d'ânon et bêchage d'enfants, / récolte de pets.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Treball i peresa / Travail et paresse», p. 224. Robert Morel Editeur.

Llauradeta de burrets i cavadeta de xiquets, collita de pets

1 font, 2011.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 300. Web.

Llaurar de burres i feina de xics: collita de pets

1 font, 1987.
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
Espinós i Quero, Antoni; Polo Villaseñor, Fernando (1987): Refraner de Xàbia, dins Xàbiga, núm. 3 (Estiu-tardor, 1987), pàg. 81-95 «Refraner de Xàbia. El refraner local. El món físic. El treball, la salut i la producció agrícola», p. 87. Xàbiga.

Llaurar de burret i cavar de xiquet, collita de pet

1 font, 2018.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «El llaurador i la terra», p. 27. Editorial Sargantana.

Llaurat de burrets i cavat de xiquets, collita de pets

1 font, 1989.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «L», p. 199. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Llaurat de burros i sembrat de xiquets, collita de pets

1 font, 2016.
Quan una cosa no comença bé, acaba malament.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Grup de Facebook Paraules Ebrenques (2016): Lo llibre 2. Paraules, frases fetes, dites, refranys, expressions i cançons «Lo coneixement», p. 136. Cossetània Edicions.

Llaurat de burros, cavat de xiquets, cullita de pets

1 font, 1915.
De: Torné Balaguer, Joan (1917-18).
Lloc: Sant Carles de la Ràpita.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0086 «Refraner comarcá (segona tanda) - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435610304201/25/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Llaurat de burros, sembrat de xiquets, cullita de pets

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. LL», p. 161. Impremta Querol, Tortosa.

Llaurat de ruc, collita de merda

1 font, 2010.
És a dir, que lo ruc, com és un animal petit comparat en un cavall o en un matxo o aixòs, pos fa poca faena. És dir l'aladre baixe poc. I no podien comprar un animal gros perqué, a lo millor, no el podien comprar.
Lloc: Nonasp (Matarranya).
Oriol, Carme; Navarro, Pere; Sales, Mònica (2010): Literatura oral a Faió, Favara, Maella i Nonasp «Segona part. Parèmies», p. 183. Associació Cultural del Matarranya.

Qui dia de frares i llaura en burrets, al cap de l'any collita de pèls

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. Q», p. 166. Edicions Víctor.

Qui es gita amb xiquets i llaura amb ruquets, collita de pets

1 font, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «El cos humà. Escatologia», p. 58. Edicions Tres i Quatre.

Qui fia a frares i llaura amb burrets, al cap de l'any collita de pets

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 283. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui fia de frares i llaura amb burret, al cap de l'any collita de pets

1 font, 2020.
Cucarella, Toni (2020): Toni Cucarella «Sentències comentades i altres digressions parèmiques per a entretindre el confinament durant la pandèmia del coronavirus». Blogger.

Qui fia de frares i llaura amb burrets, / al cap de l'any collita de pets

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Qui se fie à des moines et laboure avec des *anons, / au bout de l'an récolte des pets.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Burro, el ruc, l'ase / L'âne», p. 446. Robert Morel Editeur.

Qui fia de frares y llaura en burrets, al cap del año cullita de pels

1 font, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «Q», p. 47. Real Academia de Historia.

Qui fía en flares y llaura en burrets, al cap del any collita de pets

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 236. Editorial Arte y Letras.

Qui fia en frares i llaura amb barrets, al cap de l'any, collita de pets

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 1553», p. 598. Columna Edicions.