Paremiologia catalana comparada digital

Mig món es riu de l'altre mig

47 recurrències en 33 variants. Primera citació: 1880.

Mig món es riu de l'altre mig

4 fonts, 1982.
Sinònim: Mig món es fot de l'atre mig.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 220. Llibres de l'Index, S.A..
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Exemplars i diverses», p. 175. Museu de Vilafranca.
Lloc: Manresa (Bages).
Sallent i Tatjer, Joan (2015): Refranys il·lustrats, p. 256. Zenobita Edicions.
Lloc: Manresa (Bages).
Sallent i Tatjer, Joan (2017): Refranys il·lustrats 2, p. 108. Zenobita Edicions.

Mig món parla de l'altre mig

4 fonts, 1996.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 318. Autoedició.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 129. Universitat Autònoma de Barcelona.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. M», p. 153. Edicions Víctor.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

La meitat del món es burla de l'altra

3 fonts, 1969.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La comunicació lingüística. Burla», p. 151. Edicions Tres i Quatre.
Equivalent en francès: La moitié du monde se moque de l'autre.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Alegria i ball / Joie et danse», p. 258. Robert Morel Editeur.
Equivalent en francès: La moitié du monde se moque de l'autre.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «L'amistat / L'amitié», p. 72. Robert Morel Editeur.

Mig món se'n riu de l'altre mig

3 fonts, 1992.
Indica que la murmuració i la burla mútua és un mal general.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Món», p. 77. Editorial Moll.
Lloc: Tivenys, Bítem, i Tortosa (Baix Ebre).
Castellà i Sebastià, Soledat; Maigí i Canalda, Carme (1992): Dites, cobles i rondalles: «Refranys i cobles» «Dites. Convivència i relació entre les persones i l'entorn», p. 139. Servei Local de Català de Tortosa.
Correu / Vellvé Vendrell, Maria (2014): Correu «Alguns refranys fora de llista». Correu electrònic.

La meitat del món se burla de l'altra

2 fonts, 2011.
Lloc: Rosselló.
Grandó, Carles (2020): 500 proverbis, dites, adagis llestats demés los més populars de la Plana de Rosselló «L», p. 3. Manuscrit.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. L», p. 368. Web.

Mig món es fot de l'altre mig

2 fonts, 1985.
Afirmació que ens indica que tothom critica a tothom, es burla d'un i de l'altre, i ningú n'està lliure.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Diguem el que volem dir. Frases fetes i altres expressions comentades», p. 182. Brau Edicions.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «12. Com la processó de mata...», p. 131. Museu del Montgrí i del Baix Ter.

Mig món se'n fot de l'altre mig

2 fonts, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La roda de la fortuna. món», p. 223. Edicions Tres i Quatre.
El Joan, després de reincorporar-se, li va dir que era igual, que mig món se'n fotia de l'altre mig i que a ell també li tocaria.
Lloc: Garrigues.
Revés i Revés, Ignasi (2008): Oli en un llum «Capítol IX. De Tots Sants a Sant Andreu», p. 140. Editorial Fonoll.

Mitj mon se riu de s'altre mitj

2 fonts, 2013.
Lloc: Menorca.
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de la isla de Menorca». Blogger.
Perque es molt comu el censurar els fets dels altres.
Lloc: Menorca.
Ferrer Ginard, Andreu (2013): Paremiologia «Modismes i locucions.M», p. 9. Cultura Popular de Menorca.

La meitat del món / es burla de l'altra

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Burlar-se», p. 329. Edicions Polígrafa.

La meitat del món es burla de l'altra meitat

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Parlar». Web.

La meitat del món es fot de l'altra, i els que queden es foten d'ells, però a l'hora de la veritat, tothom queda fotut

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La ruqueria», p. 30. Garsineu Edicions.

La meitat del mon se burla de l'altra

1 font, 1882.
Lloc: Rosselló.
Bergnes, M. (1882): Col·lecció de proverbis, máximas y adagis catalans «L», p. 20. Impremta i Llibreria den A. Julia.

Mig món es cuida de l'altre mig

1 font, 2002.
Lloc: Amposta (Montsià).
Salvadó Arrufat, Joan (2002): Diccionari de paraules en desús de les Terres de l'Ebre «Apèndix fraseològic», p. 463. Ajuntament d'Amposta.

Mig món es cuida de s'altre mig

1 font, 1993.
Indiquen que la murmuració i la burla mútua és un mal general (D.).
Equivalent en castellà: Decimos mal de otros, y otros dicen de nosotros.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1864 Món», p. 257. Institut Menorquí d'Estudis.

Mig món es riu (o es fot) de l'altre mig

1 font, 2007.
Sinònim: Riure's (o fotre's) del mort i de qui el vetlla (o de la processó, o de la virolla).
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «518», p. 152. Garsineu Edicions.

Mig món es riu... de l'altre mig

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Mig món murmura s'altre mig

1 font, 2022.
Lloc: Inca (Mallorca).
Melis Sampol, Joana (2022): Dites, refranys i coverbos de na Maria Riera Mulet «518 dites», p. 33. Ajuntament d'Inca.

Mig món parla de l'altre mig / i tot del sencer

1 font, 2002.
Lloc: Otos.
Alfons Medrano, Daniel (2002): Gent de Roglet. Tradició oral a Otos.

Mig món parla de l'altre mig i tot del sencer

1 font, 2002.
Alfons Medrano, Daniel (2002): Gent de Roglet. Tradició oral a Otos «10. Refranys i expressions. 10.3 Relacionats amb la conducta humana», p. 88.

Mig mon parla de l'atre mig

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «M», p. 103. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Mig món ralla de s'altre mig

1 font, 2020.
Lloc: Menorca.
Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 31. Setmanaris i Revistes, SL.

Mig món s'enriu de s'altre mig

1 font, 1983.
Lloc: Menorca.
Consell Insular de Menorca (1983): Folklore menorquí. Un recull per a les primeres edats «Capítol II. Refranys pagesívols. Ciències», p. 53. Consell Insular de Menorca.

Mig món se riu de l'altre mig

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 2150», p. 204. Columna Edicions.

Mig món se'n riu / de l'altre mig

1 font, 1999.
Figueras i Bas, Immaculada (1999): Dites catalanes «De tota mena», p. 52. Autoedició.

Mig món se'n riu / se'n fot de l'atre mig

1 font, 1995.
Font: MS, CB, CL, CR, FI, FV, FX, G, ME, MR, TC, VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «riure i plorar», p. 73. Instituto de Estudios Turolenses.

Mig món se'n riu de s'altre mig

1 font, 1993.
Indiquen que la murmuració i la burla mútua és un mal general (D.).
Equivalent en castellà: Decimos mal de otros, y otros dicen de nosotros.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1865 Món», p. 257. Institut Menorquí d'Estudis.

Mig món, s'enfot de s'altre mig

1 font, 1984.
Murmuració i burla, és un mal general.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Conseis. Experiència», p. 180. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Mig món, se'n riu de l'altre mig

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Món». Web.

Mig món, se'n riu de s'altre mig

1 font, 1984.
Mos criticam uns an ets altres.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Filosofia de sa vida», p. 206. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Mitg mon se burla del altre mitg

1 font, 1898.
Batlle, Joan Baptista (1898): Calendari català, pera l'any 1898 «Un pays desconegut, de Flius Flaus», p. 135. Joan Bta. Batlle.

Mitj mon s'en riu de s'altra mitj / i com ve es vespre tots som iguals

1 font, 1915.
De: Ferrer Ginard, Andreu (1917-18).
Lloc: Mitjorn Gran (Menorca).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0104-0039 «Comparances i refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434210304201/317/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Mitj mon se'n riu de s'altre mitj

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. IX.- Consèis, Experiencia», p. 290. Institut Menorquí d'Estudis.

Mitx mon xerra de l'altre mitx

1 font, 1880.
Peña i Nicolau, Pere d'Alcàntara (Pep d'Aubenya) (1880): La Ilustració catalana (30-9-1880), núm. 9 «El capellá moro de la llonja», p. 70. Revista La Ilustració Catalana.