Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Molt parlar nou, molt gratar cou

49 recurrències en 28 variants. Primera citació: 1490.

Molt parlar nou, molt gratar cou

5 fonts, 1900.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 303. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Només reproduïm els que inclou en català, sense afegir-hi cap comentari i sovint amb una ortografia estrafeta.
Equivalent en castellà: Molt parlar nou, molt gratar cou.
Font: P. Vallés (1549), 'Libro de refranes...', n.2582. Recollit també per H. Núñez (1555:78v).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Proverbis catalans recollits per Pedro Vallès», p. 256. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Sinònim: Molt parlar nou, molt gratar cou.
Equivalent en castellà: El Catalán. Mucho hablar empece, mucho rascar escueze.
Font: Hernán Núñez (1555:p.78).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys catalans recollits per Hernán Núñez», p. 276. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Farnés i Badó, Sebastià (1928): Arxiu de tradicions populars, IV «Dues cultures», p. 197. José J. de Olañeta, Editor.
(Franc.).
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «P», p. 75. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Molt parlar nou e molt gratar cou

4 fonts, 1490.
(CX; LEGUIEL, MOLL, ESCRIVÀ).
Font: Tirant lo Blanc.
Baile López, Eduard (2007): Estudi paremiològic del 'Tirant lo Blanch' «5. Recull paremiològic», p. 5. Web.
De: Carreras i Artau, Joaquim (1916-17).
Font: Tirant lo Blanch, novela catalana antigua. Ed. Barcelona, 1905, Vol. I, pàg. 357.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0103-0026 «Adagis extrets de la novela catalana «Tirant lo Blanch» - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433820304201/5/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Recull d'Émile Leguiel: "Tirant lo Blanch. Aphorismes et Proverbes", publicat a la 'Revue Catalane", núm. 75 i 76 (març i abril de 1913).
Font: Tirant lo Blanc.
Guia i Marín, Josep (1995): Introducció a la fraseologia del 'Tirant', p. 2. Revista Afers.
Martorell, Joanot (1490): Tirant lo blanc «Capítol CX. Filòsof», p. 351. Editorial Ariel.

Molt parlar mou, molt gratar cou

3 fonts, 1831.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XII. La comunicació lingüística. La parla», p. 87. Pagès Editors.
Equivalent en castellà: Mucho hablar empece, mucho rascar escuece.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «452», p. 104. Imprenta de Saurí y Compañía.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Parlar». Web.

El molt parlar sempre mou, com el massa gratar, cou

2 fonts, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.5. Simptomatologia cutània. Coentor», p. 242. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.5. Simptomatologia cutània. Gratar», p. 242. Universitat Miguel Hernández.

El molt parlar, sempre mòu; còm el massa gratar, còu

2 fonts, 1900.
Equivalent en castellà: Mucho hablar, empece; mucho rascar, escuece.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XVI. Diversos mals», p. 383. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en italià: Chi molto gratta, cava sangue.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XVI. Diversos mals», p. 384. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en italià: Chi troppo parla, offende; chi troppo gratta, cava del sangue.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XVI. Diversos mals», p. 384. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en llatí: Nocet et nimium scabere et nimis loqui.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XVI. Diversos mals», p. 384. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en llatí: Qui nimis emungit, sanguinem elicit.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XVI. Diversos mals», p. 384. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en francès: Tant gratte chèvre, que mal gît.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XVI. Diversos mals», p. 384. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en castellà: Tanto pica la pega en la raíz del torvisco, hasta que quebranta el pico.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XVI. Diversos mals», p. 384. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en francès: Trop gratter, cuit; trop parler, nuit.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XVI. Diversos mals», p. 384. Centre Excursionista de Catalunya.

Lo molt parlar sempre mou i lo molt gratar cou

2 fonts, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «L», p. 38. Real Academia de Historia.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. L», p. 149. Edicions Víctor.

Molt parlar mou, molt gratar, cou

2 fonts, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.5. Simptomatologia cutània. Coentor», p. 242. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.5. Simptomatologia cutània. Gratar», p. 242. Universitat Miguel Hernández.

Mòlt parlar nou, mòlt gratar cou

2 fonts, 1805.
Equivalent en castellà: Mucho hablar empece, mucho rascar escuece.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Parlar», p. 154.
Equivalent en llatí: Nocet & nimium scabere, & nimis loqui.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Parlar», p. 154.
Equivalent en castellà: Mucho hablar empece, mucho rascar escuece.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 653. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Car dien en Calàbria que molt parlar nou e molt gratar cou

1 font, 1996.
Font: Tirant lo Blanc (Riquer, 1969:I.351).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys catalans recollits per Hernán Núñez», p. 277. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Car ditz hom vulgarmén / e proverbialmén: / 'tostemps trop gratar cou, / e que molt parlar nou'

1 font, 1996.
Font: Procés de la Senyora de Valor contra en Bertran Tudela (1406), de Francesc de la Via (Pacheco, 1963:107).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys catalans recollits per Hernán Núñez», p. 277. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Dieu en Calabria que molt parlar nou e molt gratar cou

1 font, 1913.
Tome Premier. Page 357.
Font: Tirant lo Blanch, de Joanot Martorell (XV siècle).
Leguiel, Émile (1913): Revue catalane, 75 (15 mars 1913) ««Tirant lo Blanch». Aphorismes et proverbes», p. 91. Revue Catalane.

El molt parlar sempre mou i el massa cridar cou

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Parlar». Web.

El molt parlar sempre mou i el massa gratar cou

1 font, 1989.
De: Ros.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 122. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Gratar cou i xerrar nou

1 font, 1951.
En alguns refranys sobreviuen alguns mots perduts de la parla comuna, que resten fossilitzats «noure», equivalent a 'enutjar', 'molestar', de la mateixa arrel que la paraula «nosa».
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Pròleg», p. 103. Editorial Selecta-Catalonia.

Lo molt parlar sèmpre mou, / y lo massa gratar cou

1 font, 1759.
Carles i Amat, Joan (1759): Aforismes catalans del Doctor Joan Carles Amat. Anyadits al ultim los versos del Judici Universal, p. 12. Joan Jolis, Estamper.

Lo molt parlar sempre mou, / y lo massa gratar cou

1 font, 1796.
Carles i Amat, Joan (1796): Quatre cents aforismes catalans, p. 17. Imprenta de la Pontificia, y Real Universitat.

Lo molt parlar sempre mou, y lo masa gratar cou

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 62. Librerías París-Valencia.

Lo molt parlar sempre nou / i lo gratar sempre cou

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Parlar», p. 165. Edicions Polígrafa.

Molt parlar «mou», molt gratar cou

1 font, 1928.
Errònia. Pel canvi d'una lletra.
Farnés i Badó, Sebastià (1928): Arxiu de tradicions populars, IV «Dues cultures», p. 197. José J. de Olañeta, Editor.

Mòlt parlar mou, mòlt gratar cou

1 font, 1847.
Exp. que á copia de paraulas regularmènt se surt de lo ques pretenia.
Equivalent en castellà: Mucho hablar empece, mucho rascar escuece.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Parlar», p. 21. Agencia Médica Catalana.

Molt parlar nou, / i molt gratar cou

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Beaucoup parler nuit, / et beaucoup gratter cuit.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El seny / Le bon sens», p. 404. Robert Morel Editeur.

Molt parlar nou, e molt gratar cou

1 font, 1933.
Cap. 97.
Moll, Francesc de Borja (1933): Butlletí del Diccionari de la Llengua Catalana, XV «Els refranys del «Tirant lo Blanc»», p. 55. Editorial Moll.

Molt parlar nòu, molt gastar còu

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «M», p. 172. Editorial Arte y Letras.

Molt parlar nou, molt gastar cou

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «M», p. 223. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Molt parlar, mou, molt gratar, cou

1 font, 1992.
Sinònim: Molt parlar, nou, molt gratar, cou.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 923», p. 900. Columna Edicions.

Molt parlar, mòu; molt gratar, còu

1 font, 1900.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XVI. Diversos mals», p. 383. Centre Excursionista de Catalunya.

Molt parlar, nou, molt gratar, cou

1 font, 1992.
Sinònim: Molt parlar, mou, molt gratar cou.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 924», p. 901. Columna Edicions.

Molt, parlar, mou; / molt gratar, cou

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Gratar», p. 184. Edicions Polígrafa.