Paremiologia catalana comparada digital

Mor el rei i mor el Papa i mor aquell que no té capa

50 recurrències en 43 variants. Primera citació: 1736.

Mor el rei i mor el papa i mor aquell que no té capa

2 fonts, 1999.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «La mort». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 279. Edicions 62.

Mor el rei, mor el papa, i tothom qui endrapa

2 fonts, 1993.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Vol dir que per a tot ésser el traspàs és cert, i no hi valen ni privilegis ni altres distincions mundanes.
Equivalent en castellà: Ni el rey ni el papa, de la muerte escapa.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1872 Mor», p. 258. Institut Menorquí d'Estudis.

També mor el rei i el papa, com aquell que no té capa

2 fonts, 1914.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «El poder instituït. Monarquia», p. 216. Edicions Tres i Quatre.
Equivalent en castellà: Muere el rey, muere el papa y muere quien no tiene capa.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. T», p. 836. Antoni López, Editor.

Tan igual mor el Papa, com el que no té capa

2 fonts, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «T», p. 114. Ajuntament d'Alzira.
Dites i refranys (2011): Dites i refranys. Blogger.

Tant mor el Papa com aquell que no té capa

2 fonts, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 137. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els refranys amb nom de persona», p. 554. Edicions 62.

Tant mor el Papa, com el que no te capa

2 fonts, 1919.
Lloc: València (Horta).
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Valencia y su provincia». Blogger.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «T», p. 50. Real Academia de Historia.

Tant mor el Rei com el Papa, com aquell qui no té capa

2 fonts, 1926.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «1 Rei Refr. h)». Editorial Moll.
Sinònim: Caga el Rei, caga el Papa, de cagar ningú s'escapa.
Cucarella, Toni (2020): Toni Cucarella «Sentències comentades i altres digressions parèmiques per a entretindre el confinament durant la pandèmia del coronavirus». Blogger.

«Lo» (el) mateix mor el Papa que el que no té capa

1 font, 1989.
De: Martí Gadea.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «L», p. 202. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

A la mort tant hi va el rei i el Papa, com aquell que no té capa

1 font, 1987.
Equivalent en francès: La mort affecte aussi bien le roi et le Pape, que celui qui n'a pas de manteau (le pauvre).
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Viure i morir. Salut, vida i mort», p. 114. Sport-Entraide-Amitié.

Igual mor el papa / que el que no té capa

1 font, 1969.
Lloc: Vila-real (Plana Baixa).
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mort», p. 233. Edicions Polígrafa.

Mor el rei i el papa i aquell que no té capa

1 font, 2008.
Tot ésser té assegurat el seu traspàs, sense que valguin els privilegis ni les distincions humanes.
Sinònim: Mor el rei, mor el papa i tothom qui endrapa.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.8. Jerarquies. Manar. Refranys», p. 443. Editorial Moll.

Mor el rei i mor el papa / lo mateix qui no te capa

1 font, 1915.
Un guarda-passeig de uns 76 anys.
Lloc: Reus.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0101-0017 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433450304201/69/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Mor el rei i mor el papa com aquells que no tenen capa

1 font, 2011.
Com aquells que no tenen capa, és a dir, com els pobres. L'ús de la capa era propi de les classes socialment distingides. però la mort iguala a tots.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol IV: La vida i la mort. 4.9. El traspàs. 4.9.2. La mort», p. 99. Eixam Edicions.

Mor el rei i mor el Papa i mor aquell que no té capa

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la mort», p. 1114. Editorial Selecta-Catalonia.

Mor el rei i mor el papa, / com aquell qui no té capa

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Capa», p. 173. Edicions Polígrafa.

Mor el rei i mor el Papa, i de morir ningú s'escapa

1 font, 2023.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. M», p. 28. Amics de Tous.

Mor el rei i mor el papa, i mor aquell que no té capa

1 font, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1935): La mort. Costums i creences «Costums. Refranyer», p. 56. Edicions El Mèdol.

Mor el rei i mor el Papa, mateix que el que no té capa

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «M», p. 224. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Mor el rei i mor el Papa… i de morir ningú s'escapa

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Mor el rei, mor el papa i mor aquell qui no té capa

1 font, 1985.
Sinònim: V. Caga el rei, caga el papa i caga aquell qui no té capa.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Rei», p. 191. Editorial Pòrtic.

Mor el rei, mor el papa i mor el qui no té capa, que de morir ningú se n'escapa

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVI. La terra i la llibertat. La igualtat», p. 127. Pagès Editors.

Mòr el rey y mòr el Papa, mateix qu'el que no té capa

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «M», p. 173. Editorial Arte y Letras.

Mor el Rey, mor el Papa / De morir ningu s'escapa

1 font, 1915.
Alguns de baixa ma ho extenen a les necessitats majors cambiant el mot 'Morir' per el de 'Cagar' De: Montanyà, Josep (1917-18).
Lloc: Cornet (Sallent).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0052 «Proverbis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434740304201/225/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Mor(t) el rei, mor(t) el Papa, de morir ningú s'escapa/ caga el rei, caga el Papa, de cagar ningú s'escapa

1 font, 1999.
Notem en el primer refrany i en l'anterior el fenomen de paragoge en la pronúncia dialectal, que consisteix a afegir una consonant de reforç al final de mot.
Lloc: Blanes (Selva).
Sola i Ramos, Elisa (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes «2.Frases fetes de caràcter general. 2.7. Proverbis, filosofia popular», p. 35. Web.

Mort el rei, el papa i qui no té capa

1 font, 1961.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «M», p. 31. Autoedició.

També hi ha el rei, com el Papa, com aquell que no té capa

1 font, 2004.
La mort.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «Els refranys. VI. La mort i la salut. La mort», p. 52. Arxiu Municipal de Palafrugell.

També mor el Papa, com el que no té capa

1 font, 1989.
De: Ros - Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «T», p. 323. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

També mor lo Papa, com lo qui no té capa

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 98. Librerías París-Valencia.

Tambe mor lo rey y el papa com aquel que no porte capa

1 font, 1915.
De: Valentí i Busquets, Josep (1917-18).
Lloc: Girona i contorns.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0087 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435620304201/51/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

També mor lo rey y il papa, com aquell que no té capa

1 font, 1912.
Morir.
Equivalent en italià: Muore il ricco e il disperato come il papa e il coronato.
Frisoni, Gaetano (1912): Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi «Appendice», p. 208. Web.

També mort lo rey y 'l papa, / com aquell que no tè capa

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Primer ramellet. Flors de vida», p. 21. Imprempta de Carlos Latrobe.

També mort lo Rey y lo papa com aquell que no te capa

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «R», p. 44. Manuscrit.

Tan igual mòr el Papa, com el que no té capa

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «T», p. 277. Editorial Arte y Letras.

Tan igual mor lo Papa com lo qui no té capa

1 font, 1997.
Enseña que todos somos iguales ante la muerte.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «M», p. 98. Comercial Denes, SL.

Tan mor rei com papa, / com aquell qui no duu capa

1 font, 1958.
Llompart, Gabriel (1958): Experiencia religiosa y lengua mallorquina «VIII. Postrimerías. Muerte», p. 125. Museu de Mallorca.

Tant mor el papa com el que no té capa

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. T», p. 175. Edicions Víctor.

Tant mor el Papa, com aquell que no té capa

1 font, 1989.
De la mort no se n'escapa ningú.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «De la indumentària. La capa», p. 121. Editorial Ausa.

Tant mor el Papa, com qui no te capa

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «T», p. 140. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Tant mor el rei com el Papa, com aquell que no té capa

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «La mort». Web.

Tant mor el Rei i el Papa, com aquell qui no té capa

1 font, 1926.
Significa que tots els homes han de morir.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Morir Refr. n)». Editorial Moll.

Tant mor el rei i el Papa, com aquell qui no té capa

1 font, 2000.
Significa que tots els homes han de morir.
Sinònim: Tot el nat ha de morir.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Morir», p. 79. Editorial Moll.

Tant se moren el rei i el papa com aquell que no té capa

1 font, 2024.
Lloc: Formentera.
Ferrer, Carmen; Ferrer, Pep (2024): Ràdio Illa Formentera «Paraules, dites i frases fetes, a la Tertúlia de Majors - https://www.radioillaformentera.cat/paraules-dites-i-frases-fetes-a-la-tertulia-de-majors/». Web.

Tant se moren el rei i el Papa como aquell que no té capa

1 font, 1974.
Lloc: Eivissa.
Castelló Guasch, Joan (1974): Eivissa, 4, p 17-19 «Rondalla eivissenca. Es adagis», p. 20. Revista Eivissa.