Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Qui apedaça son temps passa

36 recurrències en 20 variants. Primera citació: 1803.

Qui apedaça son temps passa

5 fonts, 1900.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «9. Els diners - 9.4. Estalvi». Web.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIX. El pas del temps. El temps», p. 140. Pagès Editors.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 107. Editorial Rourich.
Qui dies passa, anys empeny.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Temps». Web.
Sinònim: Qui dies passa, anys empeny.
Font: Ballot.
Revista Eix@mple web (1999): Diccionari de proverbis catalans «A poc a poc». Web.

Qui apedaça, son temps passa

5 fonts, 1900.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 230. Editorial Arte y Letras.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «T 421», p. 320. Columna Edicions.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 54. Consell de Mallorca.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 277. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «P», p. 76. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Qui apedaça, any passa

4 fonts, 1955.
Al·ludeix a l'any com a un espai de temps que si es viu pobrament costa molt de passar-lo. Es refereix a una sola necessitat, la del vestit, que si és satisfeta, encara que sigui apedaçant-lo, ajuda a passar l'any sense noves despeses.
Sinònim: Qui dia passa any empeny.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «A», p. 46. Institut d'Estudis Eivissencs.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «De la feina de cosir. Del pedaç», p. 81. Editorial Ausa.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1955): Ibiza, núm. 2, p29-33 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 32. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Economitzar ajuda a tirar endavant.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «EF - Economia i feina», p. 90. Institut d'Estudis Eivissencs.

Qui apedassa son temps passa

3 fonts, 1910.
La prudència ens ensenya de ser previsors per tal de poder atendre les contingències futures i afrontar les desgràcies imprevistes, car d'altra manera aniríem a parar a la misèria.
Cavalleria i Collell, Domènec (1928): Catalunya Social, any VIII, núm. 352 (25 de febrer de 1928), p. 138-139 «Aforística sobre l'estalvi», p. 138. Revista Catalunya Social.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «A», p. 3. Manuscrit.

Qui apadassa son tèmps passa

2 fonts, 1803.
Equivalent en castellà: Adoba tu paño y pasarás tu año.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Apadassar», p. 47.
Equivalent en castellà: Remienda tu sayo y pasarás tu año.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Apadassar», p. 47.
Equivalent en llatí: Si reficis vestem solidum durabit in annum.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Apadassar», p. 47.
Sinònim: V. Apadassar.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Passar», p. 161.

Qui apadassa son temps passa

1 font, 1814.
Un nom en nominatiu demana sempre un verb, y tot verb del modo finit suposa sempre un nominatiu exprés ó sobrentés, concertant ab ell en número y en persona.
Ballot i Torres, Josep Pau (1814): Gramática y apología de la llengua cathalana «De nominatiu ab verb», p. 111. Web.

Qui apadassa son témps passa

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: Adoba tu paño, y pasarás tu año | Remienda tu paño, y pasarás tu año.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 658. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Qui apadassa, son temps passa

1 font, 1831.
Equivalent en castellà: Adoba tu paño y pasarás tu año.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «69», p. 20. Imprenta de Saurí y Compañía.

Qui apedaça / bé'l temps passa

1 font, 1970.
Lloc: Guimerà.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Temps», p. 57. Edicions Polígrafa.

Qui apedaça / son any passa

1 font, 2009.
Lloc: Mallorca.
Bonafè, Francesc (2009): Paremiologia del Calendari (Costums, llegendes, cançons, proverbis, gloses i refranys) «1. L'any. Dites de l'any», p. 46. Edebe. Edicions Don Bosco.

Qui apedaça el seu temps passa; qui no fa res, també

1 font, 1992.
Lloc: Val d'Aran.
Bellmunt i Figueras, Joan (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys «Refranys generals», p. 64. Pagès Editors.

Qui apedaça, / bé el temps passa

1 font, 1966.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Apedaçar», p. 246. Edicions Polígrafa.

Qui apedaça, el temps passa

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. El treball», p. 66. Garsineu Edicions.

Qui apedassa, el dia passa

1 font, 1995.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 217. Manuscrit.

Qui apedassa, són temps passa

1 font, 1917.
Sinònim: Qui apedaça, el seu temps passa.
Blanic (1917): Vocabulari francès-català «Próverbis - Refranas catalanas», p. 176. Editorial Trabucaire.

Qui apedassa'l dia passa

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. Q», p. 164. Impremta Querol, Tortosa.

Qui padassa / Son temps passa

1 font, 1882.
Lloc: Rosselló.
Bergnes, M. (1882): Col·lecció de proverbis, máximas y adagis catalans «Q», p. 24. Impremta i Llibreria den A. Julia.

Qui pedaça, el temps passa

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Qui rapièce, utilise son temps.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Estalvi i malgastar / Économie et gaspillage», p. 274. Robert Morel Editeur.

Qui pedassa son temps passa

1 font, 2020.
Lloc: Rosselló.
Grandó, Carles (2020): 500 proverbis, dites, adagis llestats demés los més populars de la Plana de Rosselló «Q», p. 4. Manuscrit.

Qui pedassa, son temps passa

1 font, 2011.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. Q», p. 370. Web.