Paremiologia catalana comparada digital

Qui apedaça son temps passa

44 recurrències en 23 variants. Primera citació: 1803.

Qui apedaça son temps passa

5 fonts, 1900.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «9. Els diners - 9.4. Estalvi». Web.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIX. El pas del temps. El temps», p. 140. Pagès Editors.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 107. Editorial Rourich.
Qui dies passa, anys empeny.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Temps». Web.
Sinònim: Qui dies passa, anys empeny.
Font: Ballot.
Revista Eix@mple web (1999): Diccionari de proverbis catalans «A poc a poc». Web.

Qui apedaça, son temps passa

5 fonts, 1900.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 230. Editorial Arte y Letras.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «T 421», p. 320. Columna Edicions.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 54. Consell de Mallorca.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 277. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «P», p. 76. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Qui apedaça, any passa

4 fonts, 1955.
Al·ludeix a l'any com a un espai de temps que si es viu pobrament costa molt de passar-lo. Es refereix a una sola necessitat, la del vestit, que si és satisfeta, encara que sigui apedaçant-lo, ajuda a passar l'any sense noves despeses.
Sinònim: Qui dia passa any empeny.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «A», p. 46. Institut d'Estudis Eivissencs.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «De la feina de cosir. Del pedaç», p. 81. Editorial Ausa.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1955): Ibiza, núm. 2, p29-33 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 32. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Economitzar ajuda a tirar endavant.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «EF - Economia i feina», p. 90. Institut d'Estudis Eivissencs.

Qui apedassa son temps passa

3 fonts, 1910.
La prudència ens ensenya de ser previsors per tal de poder atendre les contingències futures i afrontar les desgràcies imprevistes, car d'altra manera aniríem a parar a la misèria.
Cavalleria i Collell, Domènec (1928): Catalunya Social, any VIII, núm. 352 (25 de febrer de 1928), p. 138-139 «Aforística sobre l'estalvi», p. 138. Revista Catalunya Social.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «A», p. 3. Manuscrit.

Qui apadassa son tèmps passa

2 fonts, 1803.
Equivalent en castellà: Adoba tu paño y pasarás tu año.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Apadassar», p. 47.
Equivalent en castellà: Remienda tu sayo y pasarás tu año.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Apadassar», p. 47.
Equivalent en llatí: Si reficis vestem solidum durabit in annum.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Apadassar», p. 47.
Sinònim: V. Apadassar.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Passar», p. 161.
Ref. que aconsella la economía y cuidado que se deu tènir en las cosas de us propi á fi de que duren.
Equivalent en castellà: Adoba tu paño y pasrás año.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tèmps», p. 872. Impremta de Josep Torner.
Ref. que aconsella la economía y cuidado que se deu tènir en las cosas de us propi á fi de que duren.
Equivalent en castellà: Remienda tu sayo y pasarás tu año.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tèmps», p. 872. Impremta de Josep Torner.
Ref. que aconsella la economía y cuidado que se deu tènir en las cosas de us propi á fi de que duren.
Equivalent en francès: rap raccomodé passe son année.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tèmps», p. 872. Impremta de Josep Torner.
Ref. que aconsella la economía y cuidado que se deu tènir en las cosas de us propi á fi de que duren.
Equivalent en italià: Chi racconcia dura.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tèmps», p. 872. Impremta de Josep Torner.
Ref. que aconsella la economía y cuidado que se deu tènir en las cosas de us propi á fi de que duren.
Equivalent en llatí: Si reficis vestem solidum durabit in annum.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tèmps», p. 872. Impremta de Josep Torner.

Qui apadassa son temps passa

1 font, 1814.
Un nom en nominatiu demana sempre un verb, y tot verb del modo finit suposa sempre un nominatiu exprés ó sobrentés, concertant ab ell en número y en persona.
Ballot i Torres, Josep Pau (1814): Gramática y apología de la llengua cathalana «De nominatiu ab verb», p. 111. Web.

Qui apadassa son témps passa

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: Adoba tu paño, y pasarás tu año | Remienda tu paño, y pasarás tu año.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 658. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Qui apadassa, son temps passa

1 font, 1831.
Equivalent en castellà: Adoba tu paño y pasarás tu año.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «69», p. 20. Imprenta de Saurí y Compañía.

Qui apedaça / bé'l temps passa

1 font, 1970.
Lloc: Guimerà.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Temps», p. 57. Edicions Polígrafa.

Qui apedaça / son any passa

1 font, 2009.
Lloc: Mallorca.
Bonafè, Francesc (2009): Paremiologia del Calendari (Costums, llegendes, cançons, proverbis, gloses i refranys) «1. L'any. Dites de l'any», p. 46. Edebe. Edicions Don Bosco.

Qui apedaça el dia passa

1 font, 2018.
Lloc: Paüls (Baix Ebre).
Descarrega Benaiges, Josep (2018): Memòries del nostre poble. Des del cor, als paülsencs. Sóc el Josep del Valent «4. Refranyer popular de la tradició oral», p. 144. Autoedició.

Qui apedaça el seu temps passa; qui no fa res, també

1 font, 1992.
Lloc: Val d'Aran.
Bellmunt i Figueras, Joan (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys «Refranys generals», p. 64. Pagès Editors.

Qui apedaça, / bé el temps passa

1 font, 1966.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Apedaçar», p. 246. Edicions Polígrafa.

Qui apedaça, el dia passa

1 font, 1992.
Aquesta dita ens diu que encara que un no tingue un treball fix, no per això no ha de fer res, sinó que fent petits treballs també es pot anar aguantant. També es diu per a què la gent no perda el temps.
Lloc: Tortosa.
Barceló i Àlvarez, Àngel (1992): Dites, cobles i rondalles. «Tradició oral de la comarca de Tortosa» «Dites d'informació», p. 264. Servei Local de Català de Tortosa.

Qui apedaça, el temps passa

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. El treball», p. 66. Garsineu Edicions.

Qui apedassa, dia passa

1 font, 1997.
Lloc: Aldover (Baix Ebre).
Villamón Piñol, Ismael; Aliern Pons, Francesca (1997): Aldover, «passat i present» «El refranyer», p. 100. Ajuntament d'Aldover.

Qui apedassa, el dia passa

1 font, 1995.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 217. Manuscrit.

Qui apedassa, són temps passa

1 font, 1917.
Sinònim: Qui apedaça, el seu temps passa.
Blanic (1917): Vocabulari francès-català «Próverbis - Refranas catalanas», p. 176. Editorial Trabucaire.

Qui apedassa'l dia passa

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. Q», p. 164. Impremta Querol, Tortosa.

Qui padassa / Son temps passa

1 font, 1882.
Lloc: Rosselló.
Bergnes, M. (1882): Col·lecció de proverbis, máximas y adagis catalans «Q», p. 24. Impremta i Llibreria den A. Julia.

Qui pedaça, el temps passa

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Qui rapièce, utilise son temps.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Estalvi i malgastar / Économie et gaspillage», p. 274. Robert Morel Editeur.

Qui pedassa son temps passa

1 font, 2020.
Lloc: Rosselló.
Grandó, Carles (2020): 500 proverbis, dites, adagis llestats demés los més populars de la Plana de Rosselló «Q», p. 4. Manuscrit.

Qui pedassa, son temps passa

1 font, 2011.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. Q», p. 370. Web.