Paremiologia catalana comparada digital

Qui ho té al néixer, no ho deixa al créixer

61 recurrències en 43 variants. Primera citació: 1805.

Qui ho té en néixer, mai ho deixa

5 fonts, 1988.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de remeis casolans i consells higienics», p. 75. Editorial Millà.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la salut i com conservar-la», p. 59. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la salut i com conservar-la». Web.

Qui ho té en néixer, mai no ho deixa

5 fonts, 1979.
Mal del néixer, segueix en el créixer.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.4. Vida i mort. 9.4.1. Del néixer i del morir. Refranys», p. 352. Editorial Moll.
Allò que portem d'herència no ens deixarà mai més.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «La llar», p. 85. Editorial de Vecchi.
Desconfia de tota mena de remeis per guarir una malaltia congènita.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «La salut», p. 41. Editorial de Vecchi.
És qüestió de genètica.
Sinònim: Qui ho té en néixer, ho té en créixer.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 262. Edicions 62.
Allò que portem d'herència no ens deixarà més.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «néixer», p. 102. Editorial Millà.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. La salut i la higiene», p. 118. Museu Arxiu de Sentmenat.

El que es té al néixer no es perd al créixer

3 fonts, 2009.
Lloc: Penedès.
Fontana i Tous, Joan; Gargallo Gil, José Enrique; Ugarte Ballester, Xus (2009): Mínimo paremiológico catalán. Mínimo paremiológico.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 6. Refranys sobre homes i dones. El cos humà i les edats de la vida». Llibres de l'Index, S.A.
Pàmies i Riudor, Víctor (2014): 300 dites que faran història «211 - El que es té al néixer no es perd al créixer», p. 211. Blogger.

Qui és boig en néixer no ho deixa en créixer

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1081. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
El que ve de naixença no té cura.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Les malalties», p. 290. Edicions 62.

Qui ho té al néixer, no ho deixa al créixer

3 fonts, 1986.
Gheorghe, Gabriel (1986): Proverbele româneşti şi proverbele lumii romanice, p. 131.
Virtuts i defectes ens acompanyaran tota la vida.
Palau, Montserrat (2012): CPNL «CPNL - Frases fetes, exclamacions i refranys». Web.
Sinònim: Veg. Allò que és de mena, mai no s'esmena.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «tenir». Editorial Barcanova.

El que s'agafa amb el bolquer sempre més es té

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del naixement i dels infants», p. 1100. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 258. Edicions 62.

Qui ho té en néixer, ho té en créixer

2 fonts, 1997.
Sinònim: Qui ho té en néixer, mai no ho deixa.
Equivalent en castellà: Lo que se tiene de nacimiento, no lo borra el tiempo.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Néixer», p. 91. Edicions 62.
Sinònim: Qui ho té en néixer, mai no ho deixa.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 262. Edicions 62.

El que és té del néixer no es deixa al créixer

1 font, 2023.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. E», p. 19. Amics de Tous.

El que s'agafa al néixer no es deixa al créixer

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VII. La família. El llinatge», p. 51. Pagès Editors.

El qui ho té al néixer no ho perd al créixer

1 font, 1997.
Joan i Alsina, Marcel·lí (1997): Avui «Diàleg. Debats escombraria», p. 17. L'Avui / El Punt Avui.

El qui ho té del néixer no ho deixa

1 font, 1997.
No es pot canviar.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Psicologia. Herència», p. 78. Edicions 62.

Qui és boig al néixer no ho deixa al créixer

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VII. La família. El llinatge», p. 51. Pagès Editors.

Qui és boig con néix, no trobarà remey (o may no-n goreix)

1 font, 1905.
Proverbis flamenchs.
Bulbena-Tosell, Antoni (1905): Aforística universal. Nou recull de proverbis manllevats a diferents pobles antichs e moderns. Segona tanda «Proverbis flamenchs», p. 191. Stampa Elzeveriana.

Qui és boig de naximent, may no-n goreix

1 font, 1905.
Proverbis italians.
Bulbena-Tosell, Antoni (1905): Aforística universal. Nou recull de proverbis manllevats a diferents pobles antichs e moderns. Segona tanda «Proverbis italians», p. 195. Stampa Elzeveriana.

Qui ho es del neixer ho és del creixer

1 font, 2010.
Lloc: Santa Margarida de Montbui (Anoia).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui ho te al naixer mai ho deixa

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «N», p. 40. Manuscrit.

Qui ho tè al náxer may ho dexa

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: Lo que en la capilla se toma con la mortaja se deja.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 659. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Qui ho té al néixer no ho deixa

1 font, 2011.
Li ve de mena, que els gossos són com les persones: qui ho té al néixer mai no ho deixa.
Solsona, Ramon (2011): L'home de la maleta «De casa en casa - V», p. 176. Edicions Proa.

Qui ho té al néixer no ho deixa al créixer

1 font, 1926.
Sinònim: Qui ho te al néxer may ho dexa.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1926): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Anys XXII. Manresa, febrer de 1926, núm. 97», p. 187. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Qui ho té al nèixer no ho perd al crèixer

1 font, 2024.
Lloveras, Gisela (2024): «https://twitter.com/gisela_lloveras/status/1779020670610882589». Twitter.

Qui ho té al néixer, / no ho deixa al créixer

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Ce que l'on a de naissance, / on ne le perd en grandissant.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Temps, vida i mort / Temps, vie et mort», p. 386. Robert Morel Editeur.

Qui ho té al néixer, ja no ho deixa

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La salut i la malaltia», p. 43. Garsineu Edicions.

Qui ho té al néixer, mai ho deixa

1 font, 1992.
Ne cura.
Sinònim: Ho ha pres amb la capilla i ho deixarà amb la mortalla | Cabra avesada a saltar, salta i saltarà | Geni i figura fins a la sepultura | El que s'aprèn al bressol dura més que no es vol | El que s'aprèn en la cuna tot temps dura | Qui és boig a natura, mai.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «N 217», p. 411. Columna Edicions.

Qui ho te al néixer, mai ho deixa

1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui ho tè al néixer, may ho deixa

1 font, 1903.
Equivalent en castellà: Genio y figura hasta la sepultura.
Codinach y Espinalt, Joan (1903): Aplech de sentencies y pensaments de filosophs insignes vestits á la catalana y seguits d'alguns aforismes catalans «Aforismes catalans», p. 157. Est. Tip. La Hormiga de Oro.

Qui ho te al néxer may ho dexa

1 font, 1908.
Sinònim: Qui ho té al néixer no ho deixa al créixer.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1908): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 1 de mars de 1908, núm. 18», p. 8. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Qui ho tè al nèxer may ho dèxa

1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Lo que en la capilla se toma en la mortaja se dexa.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Néxer», p. 115.
Equivalent en llatí: Quod a natura inest semper inest.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Néxer», p. 115.

Qui ho té al nexer, may ho dexa

1 font, 1900.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XI. Temperament. Constitució», p. 304. Centre Excursionista de Catalunya.

Qui ho té de néixer / mai ho deixa

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Néixer», p. 290. Edicions Polígrafa.

Qui ho té de néixer, mai no ho deixa

1 font, 2015.
Lloc: Manresa (Bages).
Sallent i Tatjer, Joan (2015): Refranys il·lustrats, p. 226. Zenobita Edicions.

Qui ho té del néixer ja no ho deixa

1 font, 1967.
Lloc: Sabadell.
Subirana i Oller, Rafel (1967): Dites i paraules populars en us actual a Sabadell (Primera Sèrie) «Dites de les coses bones», p. 19. Autoedició.

Qui ho té del néixer mai ho deixa

1 font, 2010.
Lloc: Barcelona (Eixample).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui ho té del néixer, mai ho deixa

1 font, 2000.
Significa que les qualitats inherents al caràcter d'una persona no se solen perdre mai.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Néixer», p. 82. Editorial Moll.

Qui ho té del néixer, mai no ho deixa

1 font, 2024.
De: Espunyes, Josep.
Equivalent en castellà: Quien tuvo, retuvo.
Font: Dites, locucions i frases fetes de Tresponts avall.
Badia i Pujol, Jordi (2024): «https://twitter.com/jbadia16/status/1778897127680184568». Twitter.

Qui ho té del néixer, no ho deixa al créixer

1 font, 2023.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. Q», p. 36. Amics de Tous.

Qui ho té en néixer mai ho deixa

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VII. La família. El llinatge», p. 51. Pagès Editors.

Qui ho té en néixer mai no ho deixa

1 font, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La família. Llinatge», p. 99. Edicions Tres i Quatre.

Qui ho té en néixer no ho deixa en créixer

1 font, 2010.
Lloc: Badalona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui ho té en néixer, / no ho deixa en créixer

1 font, 1997.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Cabanas-Alibau, Miquel (1997): Recull de refranys «Refranys», p. 50. Autoedició.

Qui ho té quan naix, no ho perd quan creix

1 font, 1992.
Lloc: Tivenys, Bítem, i Tortosa (Baix Ebre).
Castellà i Sebastià, Soledat; Maigí i Canalda, Carme (1992): Dites, cobles i rondalles: «Refranys i cobles» «Dites. Convivència i relació entre les persones i l'entorn», p. 137. Servei Local de Català de Tortosa.

Qui n'és de néixer, no ho deixa en créixer

1 font, 2007.
Sinònim: Allà on n'hi ha hagut, sempre n'hi queda.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «41», p. 24. Garsineu Edicions.

Tothom porta des de néixer el que és i mai no ho deixa

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Altres familiars i amics», p. 87. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Tothom porta des del néixer el que és i mai ho deixa

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Altres persones», p. 108. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.