Paremiologia catalana comparada digital

Qui no sembra, no cull

64 recurrències en 16 variants. Primera citació: 1736.

Qui no sembra no cull

18 fonts, 1877.
O simplement fent menció d'altres aspectes. Així, anant a la marxeta, un bon rastre. Espigolar: collir les espigues que han quedat després de segar. Floc: Grapat de fils que envolten la panotxa. Palloc: Fulles de la panotxa de dacsa.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «II. Referències al món rural», p. 26. Autoedició.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1041. Editorial Selecta-Catalonia.
Sempre cal fer esforços per obtenir resultats.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Sembrar», p. 415. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Menorca.
Consell Insular de Menorca (1983): Folklore menorquí. Un recull per a les primeres edats «Capítol II. Refranys pagesívols. Feines», p. 52. Consell Insular de Menorca.
Lloc: Artesa de Lleida.
Costafreda i Castillo, Adolf (2021): Folklore d'Artesa de Lleida. Del poble i del terme «Dites populars. Altres dites que fan referència al temps i a les collites», p. 104. Pagès Editors.
Sense esforç no s'aconsegueixen bons resultats.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Sembrar», p. 208. Enciclopèdia Catalana.
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
Espinós i Quero, Antoni; Polo Villaseñor, Fernando (1987): Refraner de Xàbia, dins Xàbiga, núm. 3 (Estiu-tardor, 1987), pàg. 81-95 «Refraner de Xàbia. El refraner local. El món físic. El treball, la salut i la producció agrícola», p. 87. Xàbiga.
Sinònim: Qui no posa el ventre en perill, mai no va (o no mor) fart.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «500», p. 146. Garsineu Edicions.
Lloc: Balears.
Ferrà i Perelló, Bartomeu (1877): Brins y gavelles (adagis y modismes), p. 430. Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Sentit didàctic i moral.
Forgas Berdet, Esther (1992): El blat i el pa a les dites catalanes «La sembra del gra. Sembrar», p. 35. Edicions de L'Ateneu de Tarragona.
Lloc: Pineda.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Sembrar», p. 84. Edicions Polígrafa.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «II. Com han estat. 16. El treball i l'estalvi», p. 199. Editorial Pòrtic.
No fer els possibles per aocnseguir alguna cosa.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. La pagesia i les feines del camp», p. 381. Edicions 62.
No fer els possibles de treure quelcom.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «collir, collita», p. 31. Editorial Millà.
Es diu per significar que per aconseguir profit en una cosa, cal esforçar-s'hi.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2569 Sembra», p. 347. Institut Menorquí d'Estudis.
Qui no sembra. 20-7-1863.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1553.jpg. Manuscrit.
Qui no sembra. 4-1-1877.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1556.jpg. Manuscrit.
Fes-ho bé, i bé trobaràs.
Verdú, Jordi Raül (2010): La velleta refranyera, p. 67. Edicions del Bullent.

Qui no sembra, no cull

15 fonts, 1736.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Sembrar Refr. o)». Editorial Moll.
Hi ha una altra dita nostra i diu "Qui no fa feineta, no menja coqueta"
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «4. Camperoles. 4.4. Feines - Eines i estris», p. 216. Editorial Moll.
Briz, Francesch Pelayo (1868): Calendari catalá del any 1869, p. 28. Joan Roca y Bros, Editor.
Sinònim: Qui no sembra, no pot batre.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «S 699», p. 21. Columna Edicions.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «Q», p. 45. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.
De: Figuera Tomás, Pere Antoni.
Lloc: Mallorca.
Font: Diccionari mallorquí-castellá, de 1840.
Mir de la Fuente, Tomás (2012): Los refranes jurídicos castellanos y mallorquines «II. Sobre los refranes jurídicos castellanos y mallorquines. 3. b) 1) Refranes y dichos», p. 72. Real Academia de Jurisprudencia y Legislación de las Illes Balears.
Sinònim: Veg. Qui no s'arrisca, no pisca.
Equivalent en castellà: Quien no siembra, no recoge.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «sembrar». Editorial Barcanova.
Pedro Pascual, Maria Teresa (2023): «https://twitter.com/Materesa9123/status/1711746879350812719». Twitter.
Poc cull qui poc sembra, i de poques coses fruirà.
Equivalent en llatí: Pauca legit, qui pauca serit, paucisque fruetur.
Font: HW 20864.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «2191». Enciclopèdia Catalana.
Qui no sembra. 29-1-1866.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1554.jpg. Manuscrit.
Qui no sembra no cull. 19-12-1871.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1555.jpg. Manuscrit.
Qui no sembra. 8-6-1883.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1557.jpg. Manuscrit.
Qui no sembra. 27-11-1889.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1558.jpg. Manuscrit.
Qui no sembra. 11-3-1890.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1559.jpg. Manuscrit.
De: Ros - Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 290. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
De: Ros, Carles.
Ros, Carles (2009): L'Estel «Qui bé s'està no·s moga… Adagis 270 anys després (V)», p. 18. Revista L'Estel.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 89. Librerías París-Valencia.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol II: El món agrícola. 2.1. La poda i la sembra», p. 34. Eixam Edicions.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

El qui no sembra, no cull

6 fonts, 1980.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 255. Web.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «L'afany o la peresa, el treball i els treballadors», p. 80. Editorial l'Esquer.
Lloc: Cullera (Ribera Baixa).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Els Ports.
Sangüesa Ortí, Carlos (1998): El cicle tradicional agrari a la Comarca dels Ports «133», p. 133. Ajuntament de Morella.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Sembrar», p. 77. J. Huguet Pascual, editor.

El que no sembra, no cull

3 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 83. Editorial Arte y Letras.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 20. Anubar Ediciones.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 130. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui no sembra no recull

3 fonts, 1985.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 3. Sobre oficis i beneficis (diners, treballs, oficis…)». Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B10) Parèmies. b) Agràries», p. 23. Editorial Acebo.

Qui no sembre no cull

2 fonts, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/72/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Font: BM, CL, CR, FX, G, M, ME, MR, MS, TA, VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «És la vida del pagès…», p. 29. Instituto de Estudios Turolenses.

Qui poc en sembra poc en cull

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1041. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. La pagesia i les feines del camp», p. 381. Edicions 62.

Qui no sembra no cui

1 font, 1984.
Qui no se sacrifica no prospera.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Agricultura. Feines», p. 149. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui no sembra no gavella

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Qui no sembra, / no recull

1 font, 1997.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Cabanas-Alibau, Miquel (1997): Recull de refranys «Refranys», p. 30. Autoedició.

Qui no sembra, no cúu

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. I.- Agricultura (Refranys pagesívols). L'Amo, Missatges, fèines», p. 277. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui no sembra, no té perill de collir

1 font, 2010.
Lloc: Alberic (Ribera Alta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui no sembra…, no cull

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Qui poc ne sembra, / poc ne cull

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IV - CAVE-CUTX «Collir», p. 130. Edicions Polígrafa.

Qui poc ne sembra, poc ne cull

1 font, 1992.
Sinònim: Qui no sembra, no pot batre.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2626», p. 299. Columna Edicions.

Qui poc sembra poc cull

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.