Paremiologia catalana comparada digital

Qui renta el cap de l'ase, perd temps i lleixiu (o sabó)

94 recurrències en 66 variants. Primera citació: 1752.

Qui renta el cap del ruc, perd el temps i el lleixiu

7 fonts, 1979.
Sinònim: Qui renta el cap del ruc, perd el temps i el sabó.
No s'ha d'esmerçar temps ni cabals en ocupacions o negocis improductius.
Sinònim: Qui renta el cap del burro (o de l'ase) perd el temps i el sabó.

Aquell que renta el cap al burro perd temps i sabó

3 fonts, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Critica els que perden el temps en ocupacions inútils.
Sinònim: Similar: Qui no té res que fer, el gat pentina.

Qui li renta el cap a l'ase, perd el temps i el sabó

3 fonts, 1980.
Lloc: Marina Baixa.
Lloc: País Valencià.
Lloc: Ribera.

Qui renta el cap d'un ase, perd el temps i el sabó

3 fonts, 1998.

Llavar-li el pel a un burro, és perdre temp i sabó

2 fonts, 2008.

Qui renta el cap al ruc, perd el temps i el lleixiu

2 fonts, 1987.
No s'ha d'esmerçar temps ni cabals en ocupació o negoci improductiu.
Sinònim: Qui renta el cap d'un burro perd el temps i el sabó.

Qui renta el cap d'un burro, / perd el temps i el sabó

2 fonts, 1937.
Equivalent en francès: Qui lave la tête d'un âne, / perd son temps et son savon.
Lloc: Catalunya del Nord.
No s'ha d'esmerçar temps ni cabals en ocupació o negoci improductiu.
Sinònim: Qui renta el cap al ruc, / perd el temps i el lleixiu.

Qui renta el cap d'un burro, perd el temps i el sabó

2 fonts, 1987.
No s'ha d'esmerçar temps ni cabals en ocupació o negoci improductiu.
Sinònim: Qui renta el cap al ruc, perd el temps i el lleixiu.

Qui renta el cap de l'ase perd el temps i el sabó

2 fonts, 1951.
Equivalent en esperanto: Ĵeti perlojn antaŭ la porkojn.

Qui renta el cap de l'ase, perd el temps, l'aigua i el sabó

2 fonts, 1930.
Una dita antiga que fa servir una metàfora que suposo que tothom pot capir.

Qui renta es cap a s'ase perd es temps i es lleixiu

2 fonts, 1993.
Lloc: Artà.
És sentència clàssica per recomanar no perdre el temps en coses de poc profit.

Qui renta es cap a s'ase, perd es temps i es lleixiu

2 fonts, 1986.
No hem de fer feines inútils.
Lloc: Eivissa i Formentera.
És ben inútil voler educar persones naturalment grosseres a voler fer coses amb llur ajuda.
Lloc: Mallorca.

Servir a fembra vil és perdre lleixiu en llavar el cap de l'ase

2 fonts, 1992.

Això és rentar es cap a s'ase i perdre es xiuxiu

1 font, 2022.
Lloc: Inca (Mallorca).

Això és rentar és cap a s'ase, perdre és temps i és lleixiu

1 font, 1999.
Lloc: Artà.

Això és rentar es cap a s'ase, perdre es temps i es lleixiu

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.

Aquell que renta 'l cap al burro pert temps y sabó

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).

De rentar el cap al ase no mès s'hi pèrd el llexiu

1 font, 1907.
Lloc: Manresa.

És com rentar es cap a s'ase, és perdre es temps i es lleixiu

1 font, 2021.

És com rentar es cap a s'ase… És perdre es temps i es lleixiu

1 font, 2022.
Malgastar el temps en coses inútils.
Sinònim: Perdre el temps i la llavor.
Lloc: Mallorca.

Llavar-li el cap a un burro és perdre temps i sabó

1 font, 2020.
I recorda, «no canvies sendes velles per les novelles» i «llavar-li el cap a un burro és perdre temps i sabó».
Lloc: País Valencià.

Llavar-li el cap a un tinyós

1 font, 2020.

Netejar el cap al burro és perdre el temps i el sabó

1 font, 2014.
Es diu d'una situació en la qual no cal actuar perquè és perdre el temps.

Perde es temps i es llixiu

1 font, 1991.
Lloc: S'Arenal.

Qui li llava el cap a un burro perd el temps i el sabó

1 font, 2010.
Lloc: Gandia (Safor).

Qui li llava el cap a un burro, perd el temps i el sabó

1 font, 2010.
Lloc: Beniopa-Gandia (Safor).

Qui li renta el cap a un bacó perd aigua i perd sabó

1 font, 1992.
Ens diu que fer favors a persones desagraïdes no porta enlloc més que a la seua indiferència.
Lloc: Tortosa.

Qui llava el cap a un burro perd sabó i temps

1 font, 2020.
Ho diem quan malbaratem faena i explicacions amb gent que no atén, que no canvia de solc ni que el maten, que va la seua enrònia i no caurà del burro encara que l'espenten.
Sinònim: Llavar-li el cap a un tinyós.

Qui renta a un bacó perd l'aigua i el sabó

1 font, 1995.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).

Qui renta a un bacó, perd l'aigua i el sabó

1 font, 1997.
Lloc: Aldover (Baix Ebre).

Qui renta el cap a l'ase perd el temps i el lleixiu

1 font, 2000.
Lloc: Illes Balears.

Qui renta el cap a l'ase, perd el temps i el lleixiu

1 font, 2000.
Lloc: Illes Balears.

Qui renta el cap a l'ase, perd lo sabó i perd el temps

1 font, 2021.
De: Moreira, Joan.
Lloc: Tortosa.
Font: Moreira (s. d.): Cada ovella en sa parella. Massip (1991: 360).

Qui renta el cap a l'ase, perd temps i lleixiu

1 font, 1995.
De: Eiximenis, Francesc.
Font: Usat per F. Eiximenis, F. de la Via, F. de Santcliment, J. Fernàndez d'Herèdia, J. Timoneda, D. Pont i M. Burguera…, en una continuïtat catalana que va del segle XIV fins avui.

Qui renta el cap a s'ase perd el lleixiu

1 font, 2010.
Lloc: Palma (Mallorca).

Qui renta el cap al matxo, pert temps i sabó

1 font, 2013.
Lloc: Baix Ebre.

Qui renta el cap al ruc perd el temps i el sabó

1 font, 2021.
Recomana que no hem de perdre temps ni esmerçar diners en coses de poc profit, improductives.
Sinònim: Treballar per al dimoni.
Lloc: Terres de Ponent.

Qui renta el cap al ruc, / perd el temps i el lleixiu

1 font, 1937.
No s'ha d'esmerçar temps ni cabals en ocupació o negoci improductiu.
Sinònim: Qui renta el cap d'un burro, / perd el temps i el sabó.

Qui renta el cap al ruc, perd el temps i el sabó

1 font, 2007.
Sinònim: Canta al ruc i et farà pets.

Qui renta el cap d'un ase perd temps i lleixiu

1 font, 1993.

Qui renta el cap d'un ase, perd el temps i el lleixiu

1 font, 2011.
Hi ha treballs i persones per les quals no paga la pena sacrificar-se.
Lloc: País Valencià.

Qui renta el cap d'un ase, perd temps i lleixiu

1 font, 1993.

Qui renta el cap d'un burro, perd temps i sabó

1 font, 1992.

Qui renta el cap de l'ase (o del ruc, o del «burro»), perd lleixiu, temps i sabó

1 font, 2012.
Sentència clàssica que ens recomana de no perdre temps ni cabals en coses de poc profit.
Sinònim: La llana negra no admet tint | La taca hi és, no la treu el sabó | Rentar el cap de l'ase i perdre el lleixiu | Rentar la cara a un etíop | Ser com un pegat en un banc.
Equivalent en castellà: Es perder tiempo querer volver blanco lo prieto | Lavar cabeza de asno, perdimiento de jabón | No gastes jabón en cabeza de asno.
Lloc: És d'abast general.

Qui renta el cap de l'ase, / perd lleixiu, temps i sabó

1 font, 1967.

Qui renta el cap de l'ase, perd el temps i el sabó

1 font, 1928.
Lloc: Lleida.

Qui renta el cap de l'ase, perd temps i lleixiu

1 font, 1996.
Els col·lectors, de vegades, han recollit com a espanyols proverbis que, a la península ibérica i amb anterioritat a l'expulsió dels jueus només circulaven en català o, si més no, només així els tenim documentats.
Així, uns han relacionat la paraula dita amb la sageta llançada, com ara a l'italià.
Equivalent en italià: Non ritorna mai | la parola che è detta, | siccome la saetta.
Font: Al Tesoretto (s. XIII), de B. Latini.

Qui renta el cap del burro (o de l'ase) perd el temps i el sabó

1 font, 1999.
No s'ha d'esmerçar temps ni cabals en ocupacions o negocis improductius.
Sinònim: Qui renta el cap del ruc, perd el temps i el lleixiu.

Qui renta el cap del ruc, perd el temps i el llexiu

1 font, 1987.

Qui renta el cap del ruc, perd el temps i el sabó

1 font, 2003.
Sinònim: Qui renta el cap del ruc, perd el temps i el lleixiu.

Qui renta es cap a s'ase, perd es temps i es llexiu

1 font, 1999.
Lloc: Mallorca.

Qui renta es cap a s'ase, perd es temps, i es lleixiu

1 font, 1984.
Qui fa coses sense sentit, perd es temps i es profit.
Lloc: Menorca.

Qui renta es cap a s'ase, pert es temps i es sabó

1 font, 1972.
Lloc: Eivissa i Formentera.

Qui renta llana de burro, es tan burro com el burro

1 font, 1989.

Qui renta lo cap al molendo perd temps, treball i sabó

1 font, 2017.
Sovint trobem en les rondalles com protagonista lo molendo, que en aquest gènere literari és ben representat en tota la sua naturalesa i prevalentment com un animal de paciència, intel·ligent, llestr, prudent i savi, prompt al sacrifici. El significat [...] crec que sigui abastança clar i fins i tot intuïtiu, i aquí el molendo és o ve presentat com presonificació de la persona que no vol, no accepta argumentacions (amb més detalls a l'original).
Aquesta manera de diure se utilitza també per indicar la persona que comana, que se mostra prepotent, arrogant, que no escolta ningú i no accepta raons que puguin fer canviar les decisions que ha pres.
Lloc: L'Alguer (Sardenya).

Qui renta'l cap d'un burro, pert lo temps y'l sabó

1 font, 1910.
Explica lo inútil que es voler variar l'essencia de les coses. Confronta a blo francès, del que casi'n sembla una traducció.
Equivalent en francès: A laver la tête d'un âne on y perd sa lessive.

Qui renta'l cap d'un burro, pert temps u sabò

1 font, 1883.

Qui renta'l cap d'un burro, pert temps y sabó

1 font, 1900.

Rentar el cap el Asa, y perdre el llexiu

1 font, 1752.
Equivalent en llatí: Aethyopem lavare, vel oleum et operam perdere.

Rentar es cap a s'ase és perdre es temps i es lleixiuet

1 font, 2008.
Fer feina inútilment.

Rentar es cap a s'ase, perdre es llexiu

1 font, 1967.
Lloc: Eivissa i Formentera.

Rentar es cap a s'ase, perdre es temps i es lleixiu

1 font, 1926.
Equivalent en alemany: Auf einen Eselskopf sind Laugen umsonst (Trad.: A un cap d'ase el lleixiu és per demés).
Equivalent en anglès: He that washes an ass'head, shall lose both his lye and his labour (Trad.: El qui renta el cap d'un ase, perdrá tot son lleixiu i la seua feina).
Equivalent en castellà: Lavar la cabeza al asno, es perdimiento de jabón.
Equivalent en francès: A laver la tête d'un âne, on perd son temps et son savon.
Equivalent en italià: Chi lava la testa all'asino, perde il sapone.
Equivalent en llatí: Asino caput lavare.

Rentar-li el cap al matxo és perdre el temps i el sabó

1 font, 2018.
Lloc: Alcanar.

Ser com rentar-li el cap a un burro, perds el temps i el sabó

1 font, 2021.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).

Servir a fembra vil, es perdre lexiu e lavar lo cap al ase

1 font, 1900.

Servir a fémbra vil, és perdre llexiu en lavar lo cap al ase

1 font, 1915.
Font: Ex.