Paremiologia catalana comparada digital

Qui temps té, temps espera i temps li falta

46 recurrències en 22 variants. Primera citació: 1882.

Qui temps té, temps espera i temps li falta

11 fonts, 1985.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «El pas del temps. Temps», p. 232. Edicions Tres i Quatre.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 49. Editorial Joventut.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «EL TEMPS QUE PASSA. EL TEMPS», p. 10. L'Avui / El Punt Avui.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Temps». Web.
De joves creiem que tenim molt de temps per davant, el qual va transcorrent i, cap al final, voldríem que s'allargara.
Sinònim: Similar: Ningú vol ser vell, però tots volen arribar.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 371. Web.
Equivalent en castellà: Quien tiempo tiene y tiempo espera, tiempo viene que desespera.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Tenir», p. 121. Edicions 62.
Aconsella diligència.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. Les estacions. El temps cronològic», p. 190. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «el temps passat i futur», p. 80. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «el temps passat i futur». Web.

Qui temps espera, temps li falta

8 fonts, 1980.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Temps», p. 102. Editorial Moll.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 60. Consell de Mallorca.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Anys, cronologia, edat», p. 663. Web.
Sinònim: Qui temps espera, temps haurà de menester/qui temps espera temps li ha de faltar.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Advertències, consells i reflexions», p. 30. Editorial l'Esquer.
Vol dir que el qui deixa les coses sense fer, pensant tenir temps de fer-les, sol quedar enganyat (D.).
Equivalent en castellà: Quien tiene tiempo y tiempo pierde, cuando quiere no puede.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2673 Temps», p. 360. Institut Menorquí d'Estudis.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 297. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «El temps», p. 46. J. Huguet Pascual, editor.

Qui temps té i temps espera, temps li falta

3 fonts, 1992.
El temps s'ha d'aprofitar, perquè el que ara perdem ja no el recuperarem mai més.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.3. Pas del temps. 3.3.8. Temps en general. Refranys», p. 186. Editorial Moll.
Sinònim: El temps és or | És el temps com els diners, qui n'abusa, no té res.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «T 433», p. 324. Columna Edicions.
Vol dir que el qui deixa les coses sense fer, pensant tenir temps de fer-les, sol quedar enganyat (D.).
Equivalent en castellà: Quien tiene tiempo y tiempo pierde, cuando quiere no puede.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2673a Temps», p. 360. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui té temps i temps espera, temps li falta

2 fonts, 1968.
Lloc: Val d'Aran.
Bellmunt i Figueras, Joan (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys «Refranys generals», p. 109. Pagès Editors.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Espera», p. 261. Edicions Polígrafa.

Qui temps té, i temps espera, temps li falta

2 fonts, 1969.
Equivalent en francès: Qui a le temps, et attend, le temps lui manque.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Temps, vida i mort / Temps, vie et mort», p. 376. Robert Morel Editeur.
Per aquells que fan, ja ho veurem.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Temps», p. 276. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui temps té, temps li falta

2 fonts, 1985.
Refr. Ens aconsella no refiar-nos massa del temps de què disposem per a fer una cosa.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Temps», p. 216. Editorial Pòrtic.
Lloc: Sant Miquel de Fluvià (Alt Empordà).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui temps té, temps li sobra i temps li falta

2 fonts, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.
Lloc: Baix Empordà.
IESI la Bisbal (2014): IESI la Bisbal «Remeis i saviesa popular. Dites - http://www.xtec.cat/ieslabisbal/recull/ref4.htm». Blogger.

Qui temps ten i temps espera, temps li manca

2 fonts, 2011.
Lloc: Rosselló.
Grandó, Carles (2020): 500 proverbis, dites, adagis llestats demés los més populars de la Plana de Rosselló «Q», p. 4. Manuscrit.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. Q», p. 371. Web.

A qui temps espera, temps li falta

1 font, 1969.
Equivalent en francès: A qui attend longtemps, le temps manque.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Treball i peresa / Travail et paresse», p. 230. Robert Morel Editeur.

Qui temps espera, / temps li falta

1 font, 2009.
Lloc: Mallorca.
Bonafè, Francesc (2009): Paremiologia del Calendari (Costums, llegendes, cançons, proverbis, gloses i refranys) «1. L'any. El temps», p. 41. Edebe. Edicions Don Bosco.

Qui temps espera, temps li ha de faltar

1 font, 1987.
Sinònim: Qui temps espera, temps li falta / qui temps espera, temps haurà de menester.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Advertències, consells i reflexions», p. 30. Editorial l'Esquer.

Qui temps ha e temps espera, temps li ve e temps desija

1 font, 1996.
Equivalent en castellà: Quien tiempo tiene y tiempo atiende, tiempo viene que se arrepiente.
Font: Capítol VII. (VII.14).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats. Apèndix: Relació completa de refranys», p. 246. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Qui temps ha e temps spera, temps le ven e temps deseja

1 font, 1996.
Font: Del romancea proverbiorum.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Romancea proverbiorum», p. 42. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Qui temps ha i temps espera, temps li ve que temps desitja

1 font, 1996.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 305. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Qui temps te / temps li sobra i temps li falta

1 font, 1915.
De: Perramon i Oliva, Joan (1918-19).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0053 «Parèmies i aforismes sobre fenòmens atmosfèrics. Dites - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434850304201/23/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui temps te / temps vol, / temps espere / i temps li falta

1 font, 1915.
De: Soler, Josep (1923).
Lloc: Sant Pere Pescador.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0084 «Refrans i adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435590304201/61/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui temps te i temps espera, temps li falta

1 font, 1915.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/49/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui temps té temps li falta

1 font, 1970.
Lloc: Caçà de la Selva.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Temps», p. 57. Edicions Polígrafa.

Qui temps té y temps espera, temps li falta

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Quien tiempo tiene y tiempo atiende, tiempo viene que se arrepiente.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 234. Imp. de J. Horta.

Qui temps te, i temps espera, / temps li falta

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XLIV.- Temps», p. 331. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui temps té, temps li manca

1 font, 1990.
Equivalent en francès: Qui a toujours le temps, à la fin le temps lui manque.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Treball: arbres i fruits», p. 75. Autoedició.

Qui temps ten y temps espera, temps li manca

1 font, 1882.
Lloc: Rosselló.
Bergnes, M. (1882): Col·lecció de proverbis, máximas y adagis catalans «Q», p. 26. Impremta i Llibreria den A. Julia.