68 recurrències en 24 variants. Primera citació: 1805.
22 fonts, 1915.
Per a pintar el desordre, la desorganització, el desacord. La ciutat de Calaf està situada en un planell. excessivament fred. Tan fred és que un dia en què se celebrava un dels seus importants mercats, s'arribaren a gelar les paraules. Tothom parlava i ningú no sentia un mot (segueix a l'original).
Lloc: Calaf (Anoia).
Aquesta població es troba en un planell molt fred; tant, que un matí es van gelar àdhuc les paraules que deia la gran gentada que havia acudit a l'important mercat que s'hi celebrava. Per més que tothom parlés, ningú no sentia res, car les paraules es gelaven i no se sentien. Entrat el matí, sortí una ullada de sol i en tres o quatre hores es va desglaçar tot el que s'havia dit, s'armà una fressa tan gran i una tal confusió, que tothom hagué de fugir per no perdre el seny.
Per a pintar el desordre, la desorganització, el desacord. La ciutat de Calaf està situada en un planell excessivament fred. Durant un dels seus mercats es van gelar les paraules pel fred. Quan es van descongelar totes de cop el brogit i guirigall que es va formar fou immens i ningú no entenia res.
De: Amades i Gelats, Joan.
Font: Volum XXVIII. Geografia popular, p. 31.
En difinitiva, vull dir que hi ha dies que pares l'orella a diaris i ràdios, i Catalunya sembla el mercat de Calaf.
Cada dissabte, des de l'any 1226, se celebra mercat a Calaf. Diuen que un dissabte d'hivern, feia tant de fred que les paraules dels qui eren al mercat van quedar congelades i, cap al migdia, quan es van descongelar, se sentiren de cop totes les paraules de les últimes cinc hores: quin xivarri! quin guirigall! La frase ha esdevingut sinònim de reunió sorollosa i desordenada. La va popularitzar Apel·les Mestres en un conte.
Lloc on no hi ha cap mena d'ordre, molt soroll o molt moviment de gent.
S'aplica allà on regna molt bullit.
És la fama del mercat d'aquesta vila de l'Anoia.
Es diu d'un lloc hont hi ha molt bullici. De: Bohigas i Balaguer, Pere.
Lloc: Vilafranca.
Ésser un lloc on dominen la desorganització i el desacord.
Es diu d'un lloc on la gent no s'entenen, els costa d'entendre's. Joan Amades, Folklore de Catalunya, I. Rondallística. Rondalles. Barcelona (Editorial Selcta), 1974, p1109 ho explica amb més detall 8reproduït en l'original). També diu que Verdaguer, en el seu llibre de 'Folklore', l'explica amb més gràcia.
Sinònim: No ens entendrem.
Lloc: Vic (Osona).
Confusió de molts que parlen alhora.
Aquestes reunions assembleàries semblen el mercat de Calaf: tothom parla alhora i no ens entenem.
Sinònim: Semblar una olla de cols (o de grills); Ser un orgue de gats.
Equivalent en castellà: Parecer el campo de Agramante (o una casa de locos).
Pourquoi, dans notre pays,- appelle-t-on «marché de Calaf» une réunion où tout le monde crie et où personne ne peut se faire entendre? Explicada amb detall a l'original.
Font: Aladern, Joseph.
Xivarri. Constatació de fets o d'estats.
8 fonts, 1926.
Nom que es dóna a un lloc on hi ha molt de soroll o moviment de gent.
La sacristia aviat va ser un mercat de Calaf, Genís Julita 99.
Lloc amb molta gent i on tothom cridava o parlava a l'hora.
Tothom parlava, allò semblava el «mercat de Calaf».
Lloc: Ogassa (Ripollès).
Equivalent en castellà: Campo de Agramante.
Lloc on hi ha molt de soroll o enrenou.
El menjador de l'escola semblava el mercat de Calaf.
Lloc on hi ha molt de soroll o moviment de gent.
Nom que hom dóna a un lloc on hi ha gran confusió o moviment de gent / lloc on hi ha molt de soroll o moviment de gent.
Aquest lloc és un mercat de Calaf, no hi ha qui s'hi entengui, de tant de soroll com hi ha.
Sinònim: Ésser un galliner, olla de grills, olla de cols, olla de bruixes, torre de Babel.
Nom que hom dóna a un lloc on hi ha gran confusió o moviment de gent / lloc on hi ha molt de soroll o moviment de gent.
Això sembla el mercat de Calaf amb tanta gent entrant i sortint / Era una mena de mercat de Calaf, amb tant de soroll.
Sinònim: Ésser un galliner, olla de grills, olla de cols, olla de bruixes, torre de Babel.
Vol dir un lloc amb molt de soroll i desordre.
Lloc: Lleida (Segrià).
Vol dir un lloc amb molt de soroll i desordre.
Lloc: Lleida (Segrià).
Bullícia, confusió. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
4 fonts, 1907.
La vila de Calaf és molt freda a l'hivern i en ella se celebren mercats d'anomenada. Un any que feia un hivern molt cru, diu que a Calaf en dia de mercat glaçava tant que, mentre la gent era a plaça mercadejant, a còpia de dir les paraules se'ls anaven glaçant i, és clar, no arribaven a l'oïda dels oients i no hi havia manera d'entendre's. Prou tothom cridava tant com podia per fer-se sentir, però res, fins qu^ cap a migdia, el cel… (amb més detalls a l'original).
Quan els crits i el soroll ho omplen tot, que no hi ha manera d'entendre's ni de sentir-se els uns als altres, se sol dir que allo 6s un mercat de Calaf, volent dir que és un mercat portat a l'exageraci6, perquè ja se sab que tots els mercats del món armen un xibarri que no té nom i se suposa que el de Calaf és el més cridaner de tots, perquè la gent hi fan els tractes cridant com uns desesperats, que és una cosa que sembla que no pugui ésser… (cont.).
Tothom parla i ningú no s'entén.
3 fonts, 1917.
De: Comerma i Vilanova, Lluís.
Lloc: Banyoles.
Quan en un lloc hi ha molta cridoria i avalots. De: Junyent, Eduard.
Lloc: Vic (Osona).
De: Negre i Balet, Raimond.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
De: Rocas i Romanguera, Irene.
Lloc: Llofriu.
Lloc: Gombrèn i la Pobla de Lillet.
Moltes paraules per no res.
Lloc: Esparreguera.
1 font, 1839.
Loc. fam. ab que se explica lo gran desòrde de cridar y parlar mòlts al matèx tèmps spens enténdrerse.
Equivalent en castellà: Parece carniceria.
Loc. fam. ab que se explica lo gran desòrde de cridar y parlar mòlts al matèx tèmps spens enténdrerse.
Equivalent en francès: Y avoir une grande confusion.
Loc. fam. ab que se explica lo gran desòrde de cridar y parlar mòlts al matèx tèmps spens enténdrerse.
Equivalent en italià: Esser un sacco di gatti.
Loc. fam. ab que se explica lo gran desòrde de cridar y parlar mòlts al matèx tèmps spens enténdrerse.
Equivalent en llatí: Tumultuaria loquentium vociferatio forum refert.