Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Semblar el mercat de Calaf

55 recurrències en 21 variants. Primera citació: 1805.

Semblar el mercat de Calaf

21 fonts, 1915.
Per a pintar el desordre, la desorganització, el desacord. La ciutat de Calaf està situada en un planell. excessivament fred. Tan fred és que un dia en què se celebrava un dels seus importants mercats, s'arribaren a gelar les paraules. Tothom parlava i ningú no sentia un mot (segueix a l'original).
Lloc: Calaf (Anoia).
Aquesta població es troba en un planell molt fred; tant, que un matí es van gelar àdhuc les paraules que deia la gran gentada que havia acudit a l'important mercat que s'hi celebrava. Per més que tothom parlés, ningú no sentia res, car les paraules es gelaven i no se sentien. Entrat el matí, sortí una ullada de sol i en tres o quatre hores es va desglaçar tot el que s'havia dit, s'armà una fressa tan gran i una tal confusió, que tothom hagué de fugir per no perdre el seny.
Per a pintar el desordre, la desorganització, el desacord. La ciutat de Calaf està situada en un planell excessivament fred. Durant un dels seus mercats es van gelar les paraules pel fred. Quan es van descongelar totes de cop el brogit i guirigall que es va formar fou immens i ningú no entenia res.
En difinitiva, vull dir que hi ha dies que pares l'orella a diaris i ràdios, i Catalunya sembla el mercat de Calaf.
Cada dissabte, des de l'any 1226, se celebra mercat a Calaf. Diuen que un dissabte d'hivern, feia tant de fred que les paraules dels qui eren al mercat van quedar congelades i, cap al migdia, quan es van descongelar, se sentiren de cop totes les paraules de les últimes cinc hores: quin xivarri! quin guirigall! La frase ha esdevingut sinònim de reunió sorollosa i desordenada. La va popularitzar Apel·les Mestres en un conte.
Lloc on no hi ha cap mena d'ordre, molt soroll o molt moviment de gent.
S'aplica allà on regna molt bullit.
És la fama del mercat d'aquesta vila de l'Anoia.
Es diu d'un lloc hont hi ha molt bullici. De: Bohigas i Balaguer, Pere.
Lloc: Vilafranca.
Ésser un lloc on dominen la desorganització i el desacord.
Es diu d'un lloc on la gent no s'entenen, els costa d'entendre's. Joan Amades, Folklore de Catalunya, I. Rondallística. Rondalles. Barcelona (Editorial Selcta), 1974, p1109 ho explica amb més detall 8reproduït en l'original). També diu que Verdaguer, en el seu llibre de 'Folklore', l'explica amb més gràcia.
Sinònim: No ens entendrem.
Lloc: Vic (Osona).
Confusió de molts que parlen alhora.
Aquestes reunions assembleàries semblen el mercat de Calaf: tothom parla alhora i no ens entenem.
Sinònim: Semblar una olla de cols (o de grills); Ser un orgue de gats.
Equivalent en castellà: Parecer el campo de Agramante (o una casa de locos).
Lloc: La Garriga.
Pourquoi, dans notre pays,- appelle-t-on «marché de Calaf» une réunion où tout le monde crie et où personne ne peut se faire entendre? Explicada amb detall a l'original.
Font: Aladern, Joseph.
Lloc: Girona (Gironès).
Xivarri.
Xivarri. Constatació de fets o d'estats.

Mercat de Calaf

5 fonts, 1977.
Equivalent en castellà: Campo de Agramante.
Nom que hom dóna a un lloc on hi ha gran confusió o moviment de gent / lloc on hi ha molt de soroll o moviment de gent.
Aquest lloc és un mercat de Calaf, no hi ha qui s'hi entengui, de tant de soroll com hi ha.
Sinònim: Ésser un galliner, olla de grills, olla de cols, olla de bruixes, torre de Babel.
Nom que hom dóna a un lloc on hi ha gran confusió o moviment de gent / lloc on hi ha molt de soroll o moviment de gent.
Això sembla el mercat de Calaf amb tanta gent entrant i sortint / Era una mena de mercat de Calaf, amb tant de soroll.
Sinònim: Ésser un galliner, olla de grills, olla de cols, olla de bruixes, torre de Babel.
Vol dir un lloc amb molt de soroll i desordre.
Lloc: Lleida (Segrià).
Vol dir un lloc amb molt de soroll i desordre.
Lloc: Lleida (Segrià).

Sembla el mercat de Calaf

5 fonts, 1917.
De: Comerma i Vilanova, Lluís.
Lloc: Banyoles.
Quan en un lloc hi ha molta cridoria i avalots. De: Junyent, Eduard.
Lloc: Vic.
De: Negre i Balet, Raimond.
Lloc: Barcelona.
De: Rocas i Romanguera, Irene.
Lloc: Llofriu.
Lloc: Gombrèn i la Pobla de Lillet.

El mercat de Calaf

4 fonts, 1907.
La vila de Calaf és molt freda a l'hivern i en ella se celebren mercats d'anomenada. Un any que feia un hivern molt cru, diu que a Calaf en dia de mercat glaçava tant que, mentre la gent era a plaça mercadejant, a còpia de dir les paraules se'ls anaven glaçant i, és clar, no arribaven a l'oïda dels oients i no hi havia manera d'entendre's. Prou tothom cridava tant com podia per fer-se sentir, però res, fins qu^ cap a migdia, el cel... (amb més detalls a l'original).
Quan els crits i el soroll ho omplen tot, que no hi ha manera d'entendre's ni de sentir-se els uns als altres, se sol dir que allo 6s un mercat de Calaf, volent dir que és un mercat portat a l'exageraci6, perquè ja se sab que tots els mercats del món armen un xibarri que no té nom i se suposa que el de Calaf és el més cridaner de tots, perquè la gent hi fan els tractes cridant com uns desesperats, que és una cosa que sembla que no pugui ésser... (cont.).
Tothom parla i ningú no s'entén.

Sembla 'l mercat de Calaf

2 fonts, 1805.
Loc. fam.
Equivalent en castellà: Parece carnicería.
Loc. fam.
Equivalent en llatí: Tumultuaria loquentium vociferatio forum refert.
Equivalent en castellà: Parecer carnicería, ó es un campo de Agramante.

Aixó es un mercat de Calaf!

1 font, 1890.

Del mercat de Calaf

1 font, 1968.
[...] tenim bona campaneta a la gargamella; som del mercat de Calaf, de les gralles i de la tenora; som na olla de grills, traiem la caixa dels trons i armem un caramell.

El mercat de Calaf, tothom hi parlava i ningú s'entenia

1 font, 1992.

Ésser un mercat de Calaf

1 font, 1949.

Lo mercat de Calaf: tot-hom hi parlava e ningú no s'entenia

1 font, 1993.

Lo mercat de Calaf: tot-hom hi parlava e ningú no s'esntenia

1 font, 1900.
Font: Los assenyalats ab un (*) són ordenats per lo compilador.

Lo mercat de Calaf: tothom hi parlava i ningú s'entenía

1 font, 2020.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).

Sembla el mercat de Calaf, on tothom parlava i ningú s'entenia

1 font, 2003.

Sembla un mercat de Calaf

1 font, 1918.
De: Ariet i Serra, Antoni.
Lloc: VIladrau.

Semblar (o ser) el mercat de Calaf

1 font, 2021.
Es diu d'un lloc en què hi ha molt guirigall, on tothom enraona alhora i ningú no s'entén. Prové de la llegenda. S'explica que a Calaf, en un dia de mercat d'hivern, hi feia tant de fred que es van gelar les paraules de la gent. Tanmateix, quan el dia va avançar i el sol va començar a escalfar, les paraules es van descongelar i la cridòria que es va muntar al mercat va ser monumental, fins al punt que la gent no s'entenia per més que s'hi esforcés.
Sinònim: Semblar (o ser) una olla de cols (o de grills).
Lloc: Terres de Ponent.

Semblar el Mercat de Calaf

1 font, 1990.

Semblar un mercat de Calaf

1 font, 1928.
Segons la llegenda, un dia d'hivern cru i de boira gebradora, anaven quedant les paraules eixides de boca dels contractants gelades i sostingudes en l'aire, fins que un raig de sol les desgelà iquan van caure es van sentir una gran confusió de veus.
Lloc: Calaf (Segarra Alta).

Ser (o semblar) el (o un) mercat de Calaf

1 font, 2007.
Popularment, «campo de Brabante».
Sinònim: Ser (o semblar) can pixa (o can seixanta) | Ser un galliner (o un niu de garces, o un orgue de gats, o una casa de barrets [o de bojos], o una olla de cols, o una olla de grills) | Això és Xauxa! | Tothom crida, ningú no escolta i tots volen tenir raó.
Equivalent en castellà: Ser la casa de tócame Roque | Ser (o parecer) el campo de Agramante.

Ser (o semblar) el mercat de Calaf

1 font, 1997.
Confusió de molts que parlen alhora.
Lloc molt desendreçat o en què hi ha molt de soroll o de confusió.

Ser el mercat de Calaf

1 font, 1996.
Pel que fa a les cerimònies, emmarcades com és lògic en una eucaristia, tret d'honroses excepcions, s'assemblen més a un veritable mercat de Calaf.

Un mercat de Calaf

1 font, 1979.
Frases fetes difícils de traduir al castellà al peu de la lletra.