Paremiologia catalana comparada digital

Sempre em toca ballar amb la més lletja

51 recurrències en 40 variants. Primera citació: 1910.

Ballar amb la més lletja

9 fonts, 1983.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «10. Ballar. Els balls en les parèmies». Blogger.
Passar desventures, patir dissorts, i malaurances. Tenir la part més pesada en un afer.
Amades i Gelats, Joan (1983): Refranys musicals. Comparances «Refranyer musical», p. 47. Editorial Selecta-Catalonia.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «4. Ballant i cantant. B», p. 94. Edicions Tívoli.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys de Músics. Dites sobre músics, música, balls i instruments». Web.
Perseguir la mala sort a algú.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Tindre mala sort.
Sempre em toca ballar amb la més lletja, no tinc gens de sort.
Lloc: Comarques de Castelló.
González Felip, Marisol (2000): Frases fetes al nord de la llengua. Diccionari de les comarques de Castelló, p. 26. Diputació de Castelló.
Sovint li tocava fer allò que no li agradava i deia: «Sempre em toca ballar amb la més lletja».
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 127. Llibres de l'Index, S.A.
Tenir mala sort.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Ballar intr. i tr.», p. 42. Edicions 62.
Tenir mala sort.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Emocions. Sort», p. 40. Edicions 62.

Sempre balla amb sa més lletja

2 fonts, 1999.
Es diu d'una persona que sempre és perseguida de la mala sort / perseguir algú la mala sort.
Té mala sort: sempre li toca ballar amb sa més lletja.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Dissortat». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Es diu d'una persona que sempre és perseguida de la mala sort.
Sinònim: Sempre cau soldat.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol IV. Sentiment. Sèrie B. Desgràcia», p. 68. Hora Nova.

Sempre em toca ballar amb la més lletja

2 fonts, 1989.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 305», p. 456. Columna Edicions.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «S», p. 307. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Ballar ab la més lletja

1 font, 1920.
De: Lledós, Domingo.
Lloc: Agramunt.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1920): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0604/0038 «Frases - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1368034». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Ballar amb la més fea

1 font, 1995.
Resultar el més perjudicat d'un fet, haver de fer allò que no vol fer ningú.
Font: M, CL, CR, FI, FX, G, ME, MR, MS, R, S, TV, VR, VT.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «frases fetes i locucions», p. 135. Instituto de Estudios Turolenses.

Ballar amb sa mes lletja

1 font, 1993.
Esser víctima reiteradament, de la mala fortuna.
Sempre em toca ballar amb sa més lletja.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «317 Ballar», p. 55. Institut Menorquí d'Estudis.

Ballar en la més fea

1 font, 2003.
Sempre em toca ballar en la més fea.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «Frases fetes». Web.

Ballar en la més lleja

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «B», p. 33. Editorial Arte y Letras.

Ballar sempre amb la més «fea»

1 font, 2003.
Perseguir-lo la mala sort.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «B», p. 22. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Ballar sempre en la més lletja és cosa de desgraciats, puix pa d'ells, com diu el 'dijo', tots els dies són dimarts

1 font, 2012.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «4. Ballant i cantant. B», p. 95. Edicions Tívoli.

Ballar-los tots amb la més lletja

1 font, 2007.
Sinònim: Haver xafat merda.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «290», p. 89. Garsineu Edicions.

Ens ha tocat ballar amb la més fea

1 font, 2002.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 18. Autoedició.

Ens tocarà ballar amb la més lletja

1 font, 2003.
Lloc: Amposta.
Salvadó Arrufat, Joan (2003): Reculls. Les masies d'Amposta, topònims, malnoms, dites i cançons «Cap. 11. Frases tòpiques. Conceptes sobre mots», p. 400. Ajuntament d'Amposta.

Haver de ballar sempre amb la més lletja

1 font, 2007.
Sinònim: Tots els rocs van (o fan cap) als pedregals (o al mateix tarter).
Equivalent en castellà: Tener que bailar siempre con la más fea.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «644», p. 189. Garsineu Edicions.

Haver-la de ballar sempre amb la més lletja

1 font, 2021.
Es diu de la persona perseguida per la mala sort.
Sinònim: L'home desgraciat s'aixeca d'una i li'n cau dues d'un plegat.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «H», p. 58. Edicions de 1984.

L'hi ha tocat ballar amb sa més véia o amb sa més lletja

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Modismes per ordre d'inicials.L», p. 101. Consell de Mallorca.

Li ha tocat ballar amb la més lletja

1 font, 2012.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «4. Ballant i cantant. L», p. 107. Edicions Tívoli.

Li ha tocat ballar amb la més vella

1 font, 2012.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «4. Ballant i cantant. L», p. 107. Edicions Tívoli.

Li ha tocat ballar amb sa més veia, o amb sa més lletja

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Modismes. L», p. 226. Consell de Mallorca.

M'ha tocat ballar amb la lletja

1 font, 1961.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «M», p. 30. Autoedició.

M'ha tocat ballar amb la més lletja

1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 86. Edicions Salòria.

Sempre 'm toca ballá en la mes fea

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Sempre 'm toca ballar am sa mes lletja

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. X.- Contralidats», p. 293. Institut Menorquí d'Estudis.

Sempre em toca ballar amb la lletja

1 font, 1949.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Lletja», p. 898. Editorial Selecta-Catalonia.

Sempre em toca ballar amb la més lletja!

1 font, 2014.
Quan està tip d'haver de fer coses que no li vénen de gust.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «XLII. Més expressions del pare», p. 156. Llibres de l'Index, S.A.

Sempre em toca ballar en la més lleja

1 font, 1980.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 22. Anubar Ediciones.

Sempre en toca ballar amb la més lletja!

1 font, 2012.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «4. Ballant i cantant. S», p. 115. Edicions Tívoli.

Sempre en toca ballar en la mes lleja

1 font, 1986.
Lloc: País Valencià.
Valor Calatayud, Ernest (1986): Refraneret musical. Recull folklòric «Sobre balls, balladors, dansa, i dansadors. S», p. 23. Llorens Llibres.

Sempre ens toca ballar amb la més lletja

1 font, 2010.
Lloc: Sant Vicenç de Torelló (Osona).
Correu / Rodríguez Cruells, Maria (2010). Correu electrònic.

Sempre li toca ballar / amb la més lletja

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Ballar», p. 36. Edicions Polígrafa.

Sempre li toca ballar en la mes fea

1 font, 1912.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Montsià, Lluís de (pseudònim de Joan Torné i Balaguer) (1912): Libertad, Año V, Núm. 239, p. 3 «Refrané comarcá», p. 3. Diario Libertad.

Sempre li toca ballar en la mes lletja

1 font, 2008.
Sempre li toca lo que es pitjor.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Sempre me toca ballar amb sa més lletja

1 font, 1984.
Sa mala sort l'acompanya.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Contrariedats», p. 187. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Sempre me toca ballar en la mes lleja

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «S», p. 133. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Tindre que ballar en la mes lleja

1 font, 1915.
De: Valors i Albors, Antoni (1917-18).
Lloc: Alcoy i contorn.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0088 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435650304201/23/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Tocar (a algú) sempre ballar amb sa més lletja

1 font, 2008.
No ser gens afortunat.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «2. Arts i oficis. 2.1. Balls i música. Dites», p. 58. Editorial Moll.

Tocar sempre ballar amb la més lletja

1 font, 2000.
Perseguir-lo la mala sort.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Ballar», p. 116. Editorial Moll.

Tocar-li ballar amb la lletja

1 font, 1994.
Correspondre-li la part més difícil d'un afer.
Sinònim: Tocar-li trillar la parva per la forana.
Lloc: País Valencià.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «4. Estiu. 4.5.2. Refranys, frases fetes i locucions de la batuda», p. 104. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.
Correspondre-li la part més dificultosa d'un afer.
Sinònim: Caure-li la reballada.
Lloc: País Valencià.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «5. Tardor. 5.3.1. Relacions amoroses. Frases fetes i locucions respecte a les relacions amoroses, la dona i el casament», p. 142. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.

Tocar-li ballar amb la més lletja

1 font, 1919.
Així com hi ha gent que neixen amb la {lor al cul i altres amb un pa sota l'aixella, també n'hi ha qui en compte de- nèixer amb estrella neixen estrellats, i són els gue acostumen a tenir de carregar el mort tant si són homes com dones; i si són homes, són d'aquells que els hi toca ballar amb la més lletja, i tot el què fan, els hi surt al revés, que és el més trist.
Nogués, Xavier; Pujols, Francesc (1919): La Catalunya pintoresca «Carregar el mort». José J. de Olañeta, Editor.

Tocar-li ballar amb sa més lletja

1 font, 1984.
Perseguir-lo sa mala sort.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. T. Conjugacions vàries», p. 135. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.