Paremiologia catalana comparada digital

A malalt que ha de viure, l'aigua li és medecina

54 recurrències en 34 variants. Primera citació: 1752.

Al malalt que és de vida, l'aigua li és medecina

6 fonts, 1992.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre els malalts». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la vida». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 606», p. 756. Columna Edicions.
Sinònim: Al malalt que és de vida, aigua clara li és medecina.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Les malalties», p. 284. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la salut i com conservar-la». Web.

Malalt que és de vida, l'aigua li és medecina

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1086. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Les malalties», p. 288. Edicions 62.

Al malalt que té vida, l'aigua li serveix de medecina

3 fonts, 1997.
Todo contribuye al bien del que naturalmente es afortunado.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «A», p. 13. Comercial Denes, SL.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
L'aigua és essencial: quasi tot el nostre cos és aigua, i cal anar renovant-la per a continuar el procés vital.
Sinònim: Mentre hi ha vida, hi ha esperança.
Equivalent en castellà: Similar: No hay ninguno tan viejo que no espere vivir un año.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 175. Web.

A malalt que ha de viure, l'aigua li és medicina

2 fonts, 1969.
Si encara no ens ha arribat l'hora de la nostra partida, qualsevol cosa que se'ns doni serà bona o almanco no ens caurà malament.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.4. Vida i mort. 9.4.2. Salut i malaltia. Refranys», p. 353. Editorial Moll.
El treball necessita la salut i aquesta és l'objecte d'una doctrina una mica fatalista.
Equivalent en francès: A malade qui doit vivre, l'eau est un remède.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Préface», p. 20. Robert Morel Editeur.
Equivalent en francès: A malade qui doit vivre, l'eau est un remède.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Salut i medecina / Santé et médecine», p. 200. Robert Morel Editeur.

A malalt que ha de viure, s'aigo li és medicina

2 fonts, 2002.
Lloc: Artà.
Esteva, Antoni (2002): Revista Bellpuig, 664 «Refranyer popular», p. 32. Revista Bellpuig.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. A», p. 19. Consell de Mallorca.

Al malalt que té remei, l'aigua li serveix de medecina

2 fonts, 1989.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Malalt / Dolència / Malaltia», p. 236. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.9. Terapèutica. Tractaments via tòpica. Aigües», p. 255. Universitat Miguel Hernández.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 60. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Al malalt que té remei, l'aigua li serveix de medicina

2 fonts, 1980.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Aigua». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Malalties i remeis», p. 139. J. Huguet Pascual, editor.

El malalt que és vida, aigua clara li és medecina

2 fonts, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Malalt que ha de viure, l'aigua és medecina

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1083. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Les malalties», p. 288. Edicions 62.

A malalt que ha de curar, / s'aigo li és medicina

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Malalt», p. 43. Edicions Polígrafa.

A malalt que ha de viure s'aigua li és medecina

1 font, 1986.
Per malalta que estigui una persona, si ha de viure, no cal que prengui moltes medecines; l'aigua i tot el que prengui li farà bo.
Equivalent en castellà: Al enfermo que es de vida, el agua le es medicina.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Institut d'Estudis Eivissencs (1986): El nostre refranyer, p. 11. Institut d'Estudis Eivissencs.

A malalt que ha de viure s'aigua li és medicina

1 font, 1969.
Lloc: Migjorn Gran.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Medicina», p. 138. Edicions Polígrafa.

A malalt que ha de viure, l'aigua li és medecina

1 font, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La salut i la malaltia. Malaltia», p. 87. Edicions Tres i Quatre.

A malalt que ha de viure, s'aigo li és medecina

1 font, 1984.
Tot és bo, si es cos ho assimila.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Medecina», p. 230. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

A malalt que ha de viure, s'aigua li és medecina

1 font, 2021.
Qui té salut no necessita més medecina que l'aigua.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «OS - Observacions de salut», p. 139. Institut d'Estudis Eivissencs.

A malalt que ha de viurer, s'aigua li es medecina

1 font, 1944.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1944): Ibiza, núm. 4, juny 1944 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 61. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.

A malalt qui ha de viure, / s'aigo li es medecina

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXVI.- Medecina», p. 310. Institut Menorquí d'Estudis.

A malalt qui ha de viure, s'aigua li és medecina

1 font, 1993.
Significa que qualsevol cosa és sanitosa si el cos està en disposició per assimilar-la (D.).
Equivalent en castellà: Para el que es de vida, el agua es medicina; y para el que es de muerte, no hay médico que acierte.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1713 Malalt», p. 237. Institut Menorquí d'Estudis.

A malalt qui ha de viurer s'aigu li es medecina

1 font, 1885.
Equivalent en castellà: A enfermo que es de vida el agua le es medicina.
Lloc: Menorca.
Benejam i Vives, Joan (1885): Vocabulario menorquin-castellano «Refranes menorquines con sus equivalentes castellanos», p. 170. Imprenta de Salvador Fábregues.

A qui no s'ha de morir, l'aigua (li) és medecina

1 font, 2011.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 189. Web.

A qui no s'ha de morir, l'aigua el cura

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IV. Les edats de la vida. La mort», p. 33. Pagès Editors.

A qui no s'ha de morir, l'aigua li és medecina

1 font, 2018.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.

Al malalt que es de vida / l'aigua li es medecina

1 font, 1915.
D'ús general. De: Farnés, Sebastià (1923).
Sinònim: Quan el mal no es mortal / l'aigua del pou es cordial.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0104-0036 «Del folklore de Canet de Mar - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434120304201/195/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Al malalt que és de vida, aigua clara li és medecina

1 font, 1999.
Sinònim: Al malalt que és de vida, l'aigua li és medecina.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Les malalties», p. 283. Edicions 62.

Al malalt que es de vida, l'aygua li es medecina

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 15. Editorial Rourich.

Al malalt que ha de viure, s'aigua li és medecina

1 font, 2021.
Lloc: Mallorca.
Ortells, Norman (2021): «https://twitter.com/NormanOrtells/status/14682054742984376422». Twitter.

Al malalt que té remey, l'aigua li servix de medicina

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «A», p. 13. Editorial Arte y Letras.

Al malalt que te vida, l'aigua es medicina

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «A», p. 30. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Al malalt que té vida, l'aigua li seveix de medecina

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Malalt / Dolència / Malaltia», p. 236. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.9. Terapèutica. Tractaments via tòpica. Aigües», p. 256. Universitat Miguel Hernández.

Al malalt qui és de vida, la ayga li és medecina

1 font, 1900.
(Cast.).
Sinònim: Qui no s'ha de morir, tot ho passa (o la ayga lo cura).
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «M», p. 61. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Al malalt qui ha de viure, la aygua li es medicina

1 font, 1752.
Equivalent en llatí: Evasuro laquent auxiliari videtur.
Burguera, Fra Miquel (1752): Preceptes, elegancias, calendas y frases que se enseñan en las escolas de gramatiga de la provincia de S. Francesch de Mallorca «Phrases perutiles, et adagia venusta», p. 21. Casa de Miquel Cerdá.

El malalt que és de vida, aigua clara li és medecina

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1085. Editorial Selecta-Catalonia.

El malalt qui és de vida, l'aigua li és medicina

1 font, 1936.
(1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 26 (Any I, 27-juny-1936) «Aforismes i proverbis», p. 12. Revista Curiositats de Catalunya.

Per al malalt que és de vida, l'aigua és medicina

1 font, 1987.
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
Espinós i Quero, Antoni; Polo Villaseñor, Fernando (1987): Refraner de Xàbia, dins Xàbiga, núm. 3 (Estiu-tardor, 1987), pàg. 81-95 «Refraner de Xàbia. El refraner local. El món físic. El manteniment, la riquesa i la pobresa», p. 89. Xàbiga.