Bocamoll

98 recurrències en 28 variants. Primera citació: 1767.

Bocamoll

22 fonts, 1803.

Un individu xerraire i que no sap guardar els secrets.

Un hilo de cómo serían los insultos típicos catalanes traducidos al castellano.

Equivalent en castellà: Bocazas.

Es diu al que no es pot callar res. Xafarder.

Lloc: Olot (Garrotxa).

I pel que fa a l'actitud, el comportament o la professió…

Adj. i n. Designa una persona que parla més del compte, que no és discret en l'ús de la paraula.

El terme compost «bocamoll» posseeix el sentit de 'moll' de la llengua clàssica i d'un bon nombre de parlar, que expressa la idea de 'fluix' (en aquest cas expressant que 'no pot contenir la boca').

Sinònim: Moll de boca.

50 Insults mítics d'en Vegeta.

Sac de renecs.

Un hilo de cómo serían los insultos típicos catalanes traducidos al castellano.

Equivalent en castellà: Bocachancla.

S. m. facil en dir las cosas.

Equivalent en castellà: Boquiroto.

S. m. facil en dir las cosas.

Equivalent en llatí: Loquax, garrulus.

Un que se cuidi de posar foc entre dos dien a l'hu lo que l'hi ha dit l'altre. De: Balcells Mariné, Salvador.

Lloc: Prades.

Que no sap callar el que li diuen. De: Puigcorbé i Ribas, Delfí.

Lloc: Barcelona (Barcelonès).

Fàcilment el fan cantar. De: Puigcorbé i Ribas, Delfí.

Lloc: Barcelona (Barcelonès).

Persona molt i massa enraonadora.

Lloc: Espluga de Francolí, Cat.

Persona que no sap guardar un secret.

Sinònim: V. Bocafluix.

Lloc: Sant Feliu de Guíxols.

Del programa de l'Oriol Camps a Catalunya Ràdio.

En el seu temps un home qualsevol del poble, en diverses situacions, segons quins fossin els seus atributs físics o la seva idiosincràcia, podia ser definit com…

Lloc: Llofriu.

Qui xerra sense discreció i diu coses que caldria callar.

Sinònim: Xerraire | Garlador.

Lloc: Bellvís.

Qui xerra sense discreció i diu coses que caldria callar.

Sinònim: Xerraire | Garlador.

Lloc: Bellvís.

Vamos, que algun bocamoll els hi va anar a donar el parte de que casi tot era inventat.

La claredat induirà també a preferir, com a insult, un mot compost, que és més explicatiu. Cerraire.

Equivalent en castellà: Chivato.

Ser un bocamoll

18 fonts, 1767.

En la seva actuació política, el vicepresident del govern central continua sent un bocamoll, tot i manar.

Quines expressions coneixeu per dir que una persona parla molt, és molt xerraire.

Xerrar més del compte.

Equivalent en castellà: Ser un boquiblando.

Equivalent en castellà: Ser un bocazas | Irse del pico.

Poro com si predicára en lo dèsert, motiu de que, com no eren boquimòlls ni tenien lloses en lo ventre, ans be sestimaven ser Martirs que Confesors, feen el non sabo…

Compost substantiu + adjectiu.

Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).

S'havia de vigilar què es deia davant seu, perquè era un bocamoll i tot ho xerrava.

Lloc: Vic (Osona).

Lloc: Terres de l'Ebre.

Dit de la persona que xerra molt i no guarda cap secret.

A en Pere no li diguis res, perquè ho escampa tot: és un bocamoll.

Sinònim: Ser fluix de boca; Xerrar per les butxaques (o pels colzes, o pels descosits).

Equivalent en castellà: Ser un boquirroto; Ser un charlatán; Ser un parlanchín.

Com ara la correspondència de l'abadessa Heloïse i Abelard, […], venudes a un editor de París pel destinatari, un capità francès bocamoll i sense escrúpols.

Refranyer romànic.

-No és el meu cas -va dir Lingon-, jo no sóc un bocamoll.

-És típic de bocamoll i masclista empedreït -va deixar anar.

Lloc: Blanes (Selva).

Està vist que el Partit Popular és la formació política amb més bocamolls per metre quadrat.

Ésser un bocamoll

4 fonts, 1988.

Lloc: Marina Baixa.

Xerraire.

Ser boquimoll

3 fonts, 2000.

Ser feble de caràcter.

Agustí sempre ha sigut un boquimoll; tot el món ha fet d'ell el que ha volgut.

Lloc: Comarques de Castelló.

Parlar amb poca energia, fins i tot cadenciosament. També es diu dels cargols quan encara no han reforçat la boca de la closca, que per això és molt fràgil.

Rondalla.

Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).

Ser moll de boca

2 fonts, 1968.

Que tot ho xerra.

S'ha de vigilar a confiar-li secrets, perquè és moll de boca i de seguida ho xerra tot.

Lloc: Vic (Osona).

Boca-moll

1 font, 1932.

Qui tot ho diu.

Lloc: País Valencià.

Bòcamoll

1 font, 1839.

Lo qui fácilmènt se dèxa enganyar.

Equivalent en castellà: Boquirubio.

Lo qui fácilmènt se dèxa enganyar.

Equivalent en francès: Blanc-bec.

Lo qui fácilmènt se dèxa enganyar.

Equivalent en italià: Sbarbatollo.

Lo qui fácilmènt se dèxa enganyar.

Equivalent en llatí: Facilis.

Lo qui fácilmènt se dèxa enganyar.

Equivalent en llatí: Incautus.

Lo qui fácilmènt se dèxa enganyar.

Equivalent en llatí: Mollar.

Lo qui fácilmènt se dèxa enganyar.

Equivalent en llatí: Stultus.