Paremiologia catalana comparada digital

Cada gota que plou té on caure

50 recurrències en 29 variants. Primera citació: 1880.

Cada gota que plou té on caure

10 fonts, 1917.
Astrogea (diverses fonts) (2009): Astrogea «Refranys i dites sobre el temps». Web.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. La pluja», p. 148. Pagès Editors.
Calonge Meteoweb (2023): Calonge Meteoweb «Refranys i dites catalanes - https://www.calonge-meteoweb.com/HTML/refranys_cat.htm». Web.
Canals, Gerard (2020): «https://twitter.com/Steaakers/status/1219277271091105793». Twitter.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Ciencia popular. Adagis catalans.
L'Avi Toni (1917): En Patufet, Any 14, núm. 0684 (17 febr. 1917), p128 «Ciencia popular. Adagis catalans», p. 128. Revista En Patufet.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'oratge, el sol i la lluna». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): Els refranys meteorològics. Web.
Lloc: La Garriga.
Ràdio Pinetons (2012): Ràdio Pinetons «A caçar dites i refranys (sisè) - Refranys meteorològics- https://sites.google.com/site/radiopinetons/a-cacar-dites-sise». Web.

Cada gota de pluja té lloc on caure

4 fonts, 1930.
Que tot en el món té un lloc i una aplicació.
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Pluja», p. 121. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 944. Editorial Selecta-Catalonia.
Que tot en el món té un lloc i una aplicació.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pluja», p. 354. Edicions Polígrafa.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. La pluja», p. 41. Edicions 62.

Cada gota que plou, té on caure

4 fonts, 1914.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1927): Vida lleidatana, Any II, Núm. 40 (15 de desembre de 1927) «Refraner. La pluja. D. FIlosofia a base de la pluja», p. 406. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «l'oratge, el sol i la lluna», p. 39. Web.
Equivalent en castellà: No hay olla tan fea que no tenga ó halle su cobertera.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. C», p. 792. Antoni López, Editor.
Déu ha fet bé les coses.
Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «Influència del temps. Pluja», p. 157. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Cada gota que plou, a la mar o al pou

3 fonts, 2008.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Recomana no desaprofitar l'aigua.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Pluges i rellamps», p. 588. Web.

Cada gota d'aigua té on caure

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Totes les coses tenen una finalitat, encara que la desconeguem, i cada u té el seu lloc en la vida.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 204. Web.

Cada gota que plou té hon caure

2 fonts, 1900.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys del temps», p. 18. Seuba Edicions.
V. Sol.
Sinònim: Con plou per ún, plou per tot-hom | Cada olleta té la seua tapadoreta.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «P», p. 79. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Cada gota té son lloch

2 fonts, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 26. Editorial Rourich.
Cada gota té. 22-6-1871.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_228.jpg. Manuscrit.
Cada gota té. 22-8-1878.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_229.jpg. Manuscrit.

Cada gota d'aigua té a on caure

1 font, 2021.
Tot té alguna finalitat, per més que no ho sapiguem.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «OH - Observacions d'humor», p. 111. Institut d'Estudis Eivissencs.

Cada gota d'aigua te aont caure

1 font, 1944.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1944): Ibiza, núm. 8, novembre 1944 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 130. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.

Cada gota de pluja / té lloc on caure

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 23. La Neotípia.

Cada gota de pluja té un arbre que l'espera

1 font, 2009.
Sàlvia (2009): Poesia infantil i juvenil «Dites populars i refranys sobre els arbres: a la fresca de la seua ombra». Web.

Cada gota que cau té on caure

1 font, 1915.
Entre los refranes más conocidos generalmente como catalanes y de espíritu optimista. De: Eluras Sonet, Salvador (Barcelona, Mayo de 1918).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0069 «Refranes optimistas y pesimistas - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435060304201/47/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Cada gota que cau, té aon caure

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «C», p. 40. Editorial Arte y Letras.

Cada gota que cau, té on caure

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «C», p. 86. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Cada gota que plou tè ahont caurer

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Apéndix. Pagesias. II», p. 149. Imprempta de Carlos Latrobe.

Cada gota que plou té bon caure

1 font, 2008.
Mai no plou per amunt.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.2. Meteorologia. 3.2.8. Pluja i sequera. Refranys», p. 108. Editorial Moll.

Cada gota que plou te on caurer

1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Cada gota que plou té un arbre que l'espera

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1037. Editorial Selecta-Catalonia.

Cada gota que plou te unt caure

1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Cada gota que plou va cap a la mar o al pou

1 font, 2019.
En el siguiente apartado, se presentan refranes meteorológicos generales del saber popular sin tener determinada una escala espacial y temporal en común entre los diferentes refranes interpretados. En Mallorca, compuesta geomorlógicamente de roca caliza porosa y un sistema fluvial de torrentes con desembocadura en el mar, dan la situación que las precipitaciones o se percolan en los acuíferos o desaguan en el mar. De: Morte.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «15. Refranes climáticos en general», p. 608. Universitat de les Illes Balears.

Cada gota que plou, / té on caure

1 font, 1936.
Déu ha fet bé les coses, i en conseqüència.
Serra i Boldú, Valeri (1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 5 (Any I, 1-febrer-1936) «Folklore de la pagesia. Influència del temps», p. 7. Revista Curiositats de Catalunya.

Cada gota que plou, té un arbre que l'espera

1 font, 1999.
Tot té un lloc i una aplicació.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. La pluja», p. 41. Edicions 62.

Cada gota que plòu, va cap al mar o al pòu

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Refrans originals de Don Manuel Peris Fuentes. C», p. 363. Editorial Arte y Letras.

Cada gota té ahont caure

1 font, 1888.
A Catalunya tenim una pila de ditxos y modismes en que hi entra la pluja.
Lloc: Catalunya.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «I. La pluja», p. 28. Associació d'Excursions Catalana.

Cada gota té on caure

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Chaque goutte trouve son point de chûte.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Temps, vida i mort / Temps, vie et mort», p. 378. Robert Morel Editeur.

Cada gota té son lloc

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «G 809», p. 826. Columna Edicions.

Cada gota, quan plou, / té on caure

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Caure», p. 320. Edicions Polígrafa.

Cada nota que es toca, té on caure

1 font, 2021.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «02. La música. La solfa. L'art». Blogger.

Tota gota que cau del cel, / troba son lloc en la terra

1 font, 2000.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. T», p. 105. Ajuntament de l'Escala.