De gorra

Ser convidat.

Equivalent en castellà: Ir de gorra, ir de mogollón.

Sense pagar.

Prendre part en una cosa de franc.

Anar gratuïtament, sense haver de pagar. Antigament, els conductors dels carruatges duien una gorra que els identificava. Quan el carruatge s'aturava perquè els viatgers poguessin menjar en un hostal, tothom havia de pagar excepte els que «anaven de gorra», o sigui els conductors dels cavalls. És per això, doncs, que encara avui «anar de gorra» significa no pagar. Els hostelers, en fer el compte, deien: «Tants senyors i tants que van de gorra».

Font: Edicions Cavall Fort.

Quan paga un altre.

Lloc: Bot (Terra Alta).

Lloc: Bot (Terra Alta).

Expliquen que quan els frares viatjaven en grup, es feien acompanyar de servei que els ajudava en el tràfec. I diuen que solien portar gorra. Quan paraven en els hostals, el costum exigia a l'hostaler que el servei no pagara. Així, el compte final es resolia amb el següent càlcul, segons qui pagava i qui no: a tant per barba (els frares) i tants de gorra (el servei) (explicat amb més detalls a l'original).

Anar de franc. A despeses d'altri.

Sinònim: De gorra.

Prendre part en algun convit sense pagar.

Lloc: Terres de l'Ebre.

Aquesta expressió prové de l'època en què els servents i els criats duien gorra mentre que els senyors duien capell. Quan anaven a menjar a un hostal, l'hostaler comptava tants barrets i tants «de gorra», el menjar dels quals era pagat pels seus senyors.

Aprofitar-se d'una invitació.

Lloc: Comarques de Castelló.

Viure a les costelles dels altres.

Antigament els criats i servents no usaven capell o barret, com els senyors, sinó gorra. Quan els senyors viatjaven, solien portar algun servidor (criats, cotxers…) que, com ells, s'allotjaven als hostals i a les posades on feien parada,.

Sinònim: A la bibilis-bibilis, de bòbilis-bòbilis, d'arròs, de baldraga, de bufa, gratuitament, sense treballs ni despeses, de forro, de franc, debades, sense pagar.

Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).

Gratuïtament.

Equivalent en anglès: To go for free.

Gratuïtament.

Equivalent en castellà: Ir de gorra.

Gratuïtament.

Equivalent en francès: Aller à l'oeil.

Antigament els criats i servents no usaven capell o barret, com els senyors, sinó gorra. Quan els senyors viatjaven, solien portar algun servidor (criats, cotxers…) que, com ells, s'allotjaven als hostals i a les posades on feien parada. Però l'hostatge del servei era de categoria inferior, tant en el menjar com en el dormir i els hostalers, en fer el compte, deien: "Tants senyors i tants que van de gorra", és a dir, gent de l'acompanyament que no havia de pagar-se l'hostatge.

Més aviat usada en plural.

Lloc: Vic (Osona).

Arrantxar-se: v. ajuntar-se amb altres sense averiguar si els serà grat; ésser apegalós, o, com vulgarment es diu, anar de gorra. DCVB: arranxar v. tr. que els Diccionaris Amengual i Labèrnia duen, pres del cast. arranchar, ab totes les accepcions d'aquest mot castellà. De: Mestre i Noè, Francesc.

Sinònim: Arrantxar-se.

Lloc: Tortosa.

Prendre part en una cosa de franc. Sota el nom de gorra han estat distingides i qualificades diverses peces del vestit, sobretot el masculí, destinades a cobrir el cap a tall de barret, però sempre de caràcter senzill, usades per gent pobra i sobretot per criats i servents. Quan els senyors viatjaven, solien portar algun servidor, el qual, com ells, s'allotjava als hostals i a les posades on els primers feien parada, però l'hostalatge del servei era de categoria inferior (segueix a l'original). De: Amades, Joan.

Font: Refranyer català comentat, 1951.

De festa sense pagar.

Lloc: Menorca.

S'han buscat les expressions que encara avui fem servir naturalment, sense recordar que provenen del món del tèxtil.

Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).

Ésser convidat.

Sinònim: Anar sense pagar, fer una gorra.

Lloc: Alcanar.

El segle XIX, i encara ben entrat el s. XX, els palafreners, cotxers i xofers, duien gorra. Quan els senyors s'aturaven als hostals o llocs semblants, a l'hora d'encarregar habitacions i àpats, al nombre de «senyors» s'afegia: I tants de gorra, les despeses dels quals, naturalment, anaven a càrrec dels primers (J. Amades). Sig. aprofitar-se, de franc, d'alguna cosa.

Lloc: País Valencià.

Lloc: Sabadell.

Lloc: Calella.

No pagar.

Lloc: País Valencià.

Anar debades als llocs. Participar en una cosa sense haver de pagar (amb més detalls a l'original).

M'ho passa l'Albert Domènech. És la llista manuscrita del pare d'un amic. (Extretes principalment de "Postal de Català" del Correo del dijous).

Equivalent en castellà: De gorra.

Sense pagar.

Lloc: Constantí.

A despeses d'altri, especialment abusant-ne.

Equivalent en castellà: De gorra.

Gratuïtament / a despeses d'altri, especialment abusant-ne.

Sinònim: De franc, pagant altri, fer una gorra, d'arròs.

Font: R-M / EC / R-M.

Anar de franc. A despeses d'altri.

Sinònim: Anar de gorra.

A despeses d'altres.

Lloc: Fraga (Franja de Ponent).

De franc; anar convidat, o convidar-se un mateix; entrar sense ésser vist en un espectacle, sarau, banquet, etc.

Pagant un altre.

Sinònim: De franc, d'arròs, gratuïtament, gratis.

Equivalent en castellà: De balde, gratis, de momio.

Sinònim: Veg. D'arròs.

Equivalent en castellà: De gorra.

Sense pagar.

De franc, sense pagar.

Gratuïtament.

Sinònim: Veg. D'arròs.

Sense pagar.

Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).

Menjar o instal·lar-se en un indret sense pagar.

Lloc: Borèn.

Amb el significat de «gratuïtament».

Lloc: Vic (Osona).

Equivalent en castellà: Andar de gorra.

Equivalent en llatí: Parasitari.

Fr. Acostumarse á mènjar en casas agenas sènse ser convidad.

Equivalent en castellà: Andar, comer ó meterse de gorra.

Fr. Acostumarse á mènjar en casas agenas sènse ser convidad.

Equivalent en castellà: Pegotear.

Fr. Acostumarse á mènjar en casas agenas sènse ser convidad.

Equivalent en francès: Faire le parasite.

Fr. Acostumarse á mènjar en casas agenas sènse ser convidad.

Equivalent en italià: Far lo scroccone.

Fr. Acostumarse á mènjar en casas agenas sènse ser convidad.

Equivalent en llatí: Aliena vivere quadra.

En ple segle XX, a Vic es deia «anar de guarres» (com també es deia «quantramestre» en comptes de «contramestre» i «enquantra» en comptes de «encontra» —la iaia Ascensió deia: «les persones s'enquantren, que les muntanyes no»). Tanmateix, avui dia, a causa de la poderosa influència del castellà, l'expressió «anar de guarres» seria interpretada com «anar de meuques».

Lloc: Vic (Osona).

Mod. adv. Á costa de altre, sènse ser convidad.

Equivalent en castellà: Á ufo.

Mod. adv. Á costa de altre, sènse ser convidad.

Equivalent en castellà: De gorra.

Mod. adv. Á costa de altre, sènse ser convidad.

Equivalent en castellà: De mogollon.

Mod. adv. Á costa de altre, sènse ser convidad.

Equivalent en francès: Sans être invité.

Mod. adv. Á costa de altre, sènse ser convidad.

Equivalent en italià: Da scroccone.

Mod. adv. Á costa de altre, sènse ser convidad.

Equivalent en llatí: Aliena quadra.

Viure a les costelles dels altres.

Ésser convidat.

Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).

Fer-la sense pagar i a costa dels altres.

Lloc: Fraga (Franja de Ponent).

De: Camí, Modest (1916-17).

Lloc: Lleida.

Viure a les costelles dels altres.

Menjar i viure a despeses d'altri.

Menjar i viure a despeses d'altri.

Entre aquests segons hi havia compresos tota mena de criats, cotxers, minyons de peu, mulaters i tota altra mena d'acompanyants que havia dormit i menjat sense haver de pagar-se l'hostalatge.

Viure a les costelles dels altres.

Lloc: Mallorca.

De: Lledós, Domingo.

Lloc: Agramunt.