Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Fes el que jo dic, però no facis el que jo faig

46 recurrències en 39 variants. Primera citació: 1883.

Fes el que jo dic, però no facis el que jo faig

4 fonts, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els sentiments i les actituds. Hipocresia», p. 181. Edicions Tres i Quatre.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La comunicació lingüística. Consell», p. 157. Edicions Tres i Quatre.
Pàmies i Riudor, Víctor (2014): 300 dites que faran història «264 - Fes el que jo dic, però no facis el que jo faig», p. 264. Blogger.
Lloc: Blanes (Selva).
Sola i Ramos, Elisa (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes «2.Frases fetes de caràcter general. 2.7. Proverbis, filosofia popular», p. 34. Web.

Fe lo que et dic i no lo que jo faç

2 fonts, 1947.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1947): Ibiza, núm. 24, març-setembre 1947 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 415. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Es diu quan algú no té una conducta coherent amb allò que predica.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «OM - Observacions morals», p. 124. Institut d'Estudis Eivissencs.

Fes el que et dic i no faces el que jo faig

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Es diu com a crítica a qui pretén aconsellar o imposar als altres virtuts que ell no té o comportaments que ell no segueix.
Sinònim: Similar, l'expressió: Embarcar la gent i quedar-se en terra || Resposta connexa: Coneixes a Seso? El que manes, fes-ho.
Equivalent en castellà: Bien predica el ayunar quien acaba de almorzar | Bien reza pero mal ofrece | Bien canta pero mal entona | Palabras de santo, uñas de gato | Ha dicho el padre prior que bajéis y cavéis, y que luego subáis y comeremos | Aramos, dijo la mosca al buey.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 462. Web.

Fes el que et dic i no miris el que faig

2 fonts, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La hipocresia», p. 105. Pagès Editors.
Sinònim: Val més una veritat amarga que cent mentides dolces.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «667», p. 197. Garsineu Edicions.

Fes el que jo et dic, però no facis el que jo faig

2 fonts, 1985.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 49. Editorial Joventut.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Fes com jo dic, però no faces el que jo faig

1 font, 2010.
Lloc: Alginet (Ribera Alta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Fes el jo dic però no miris el que jo faig

1 font, 1985.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B10) Parèmies. i) Vàries», p. 28. Editorial Acebo.

Fes el que bé et dic, / i no el que mal faig

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Fais ce que je te dis bien, / et non ce que je fais mal.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El seny / Le bon sens», p. 402. Robert Morel Editeur.

Fes el que dic, i no facis el que jo faig

1 font, 2000.
Indica que cal obeir els superiors en el que aconsellen de bo, encara que ells donin mal exemple.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Dir», p. 50. Editorial Moll.

Fes el que diuen, no el que fan

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Advertències, consells i reflexions», p. 34. Editorial l'Esquer.

Fes el que et dic i no faces el que jo faig (cont.)

1 font, 2011.
Equivalent en castellà: Similar: El lobo come de todas las carnes, pero la suya la lame | Toda carne come el lobo, menos la suya que la lame || Contrari: Obras son amores, y no buenas razones || Contrari l'expressió: Predicar con el ejemplo.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 462. Web.

Fes el que et dic, / i no facis el que jo faig

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Fais ce que je te dis, / et ne fais pas ce que je fais.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Llei, gent de llei, plets / Loi, gens de lois, procès», p. 362. Robert Morel Editeur.

Fes el que et dic, i no facis el que jo faig

1 font, 1986.
Gheorghe, Gabriel (1986): Proverbele româneşti şi proverbele lumii romanice, p. 320.

Fes el que et dic, però no el que jo faig

1 font, 1995.
Professor Lester (1995): Avui «Horòscop. Taure», p. B23. L'Avui / El Punt Avui.

Fes el que et dic, però no facis el que jo faig

1 font, 1995.
Professor Lester (1995): Avui «Horòscop. Peixos», p. B19. L'Avui / El Punt Avui.

Fes el que et diguin i no miris el que fas

1 font, 1987.
Gabinet de didàctica. Pol. Ling. (1987): Programa refranys d'ordinador. Generalitat de Catalunya.

Fés el que jo dic i no faces el que jo faig

1 font, 1987.
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
Espinós i Quero, Antoni; Polo Villaseñor, Fernando (1987): Refraner de Xàbia, dins Xàbiga, núm. 3 (Estiu-tardor, 1987), pàg. 81-95 «Refraner de Xàbia. El refraner local. El món anímic. El caràcter», p. 90. Xàbiga.

Fes el que jo dic, però no facis el que jo faig!

1 font, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans, p. 26. Edicions Tres i Quatre.

Fes el que jo et dic i no el que jo faig

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. F», p. 139. Edicions Víctor.

Fes el que jo et dic i no facis el que jo faig

1 font, 2022.
Lloc: Inca (Mallorca).
Melis Sampol, Joana (2022): Dites, refranys i coverbos de na Maria Riera Mulet «518 dites», p. 23. Ajuntament d'Inca.

Fes el que jo et dic i no miris el que jo faig

1 font, 2008.
Aquest refrany ens recomana prendre els consells que ens donen, però no copiar l'actitud dels que ens els donen.
Equivalent en castellà: Haz lo que bien digo y no lo que mal hago | FR: Faites ce que je dis, mais ne faites pas ce que je fais (Fes el que dic, però no facis el que faig) | EN: Do as I say, not as I do (Fes com dic i no com faig).
Pujol i Campeny, Afra (2008): Els refranys. Estudi i equivalències «4. Recull de refranys. 4.4 Recull de refranys. 1. Obrar humà. h) Conveniència», p. 36. Web.

Fes el que jo et dic, però no faces el que jo faig

1 font, 2020.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 128. Universitat Autònoma de Barcelona.

Fes lo qu'et diga y no faces lo que fas

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «F», p. 122. Editorial Arte y Letras.

Fes lo que 't dic i no miris lo que faig

1 font, 1915.
De: Xalabarder i Serra, Eduard (1914).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0009 «Refranys, proverbis i locucions populars - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001432180304201/49/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Fes lo que bé et dic i no lo que mal faig

1 font, 1993.
Ho diu la persona d'experiència que no voldria que els altres tinguessin els mateixos defectes de què ell no s'ha pogut corregir.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1307 Fes», p. 180. Institut Menorquí d'Estudis.

Fes lo que be't dic / i no lo que mal faig

1 font, 1915.
De: Ferrer Ginard, Andreu (1917-18).
Lloc: Mitjorn Gran (Menorca).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0104-0039 «Comparances i refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434210304201/283/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Fes lo que be't dic; / i no lo que mal faig

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXVIII.- Moral», p. 313. Institut Menorquí d'Estudis.

Fes lo que dic si dic bé, i no fasses lo que faig si faig mal

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. F», p. 159. Impremta Querol, Tortosa.

Fes lo que dic, pero no digues lo que fai

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/28/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Fes lo que et dic i no miris lo que faig

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mirar», p. 187. Edicions Polígrafa.

Fes lo que jo dic i no faces lo que jo faig

1 font, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «F», p. 29. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

Fes lo que jo dic i no mires lo que fai

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/29/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Fes lo que jo dich y no fassas lo que jo fas

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «F», p. 24. Manuscrit.

Fes lo que jo't dic i no miris lo que jo faig

1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Fes lo que yo dic pero no faces lo que yo faç

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «F», p. 77. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Fes lo que't dic, i no faces lo que faig

1 font, 1933.
Qui té bons consells, però roïns fets.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XXV, Cuaderno II (Abril-Junio de 1949) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). F», p. 159. Societat Castellonenca de Cultura.

Fes lo que't dic, i no miris lo que jo faig

1 font, 1914.
Equivalent en castellà: Haz lo que bien digo, y no lo que mal hago.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. F», p. 804. Antoni López, Editor.

Fes lo que't dich y no miris lo que faig

1 font, 1883.
Sinònim: Lo rector no's recorda de quan fou escolá | Lo penident no diu res y'l pare March l'escanya.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «9. Aforismes de sentit irónich ó ánfibologich», p. 39. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Feu «lo» que jo dic, no feu «lo» que jo faig

1 font, 1989.
Malgrat que es diu pensa molt i parla poc; relacionades amb el xarrar... A cabassos.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «XII. De parlar. L'orella. Sords i raons», p. 118. Autoedició.