Paremiologia catalana comparada digital

Qui amb bon mestre va, bon ofici aprèn

45 recurrències en 27 variants. Primera citació: 1803.

Qui amb bon mestre està bon ofici aprèn

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1117. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre oficis i feines». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. El treball», p. 345. Edicions 62.

Qui amb bon mestre va, bon ofici aprèn

4 fonts, 1984.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «01. Els mestres i els directors». Blogger.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Mestre», p. 76. Editorial Moll.
Sinònim: Qui amb bon mestre està, aprendre deu.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 1698», p. 91. Columna Edicions.
Ves amb bones companyies, i aniràs dret.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Feines. Oficis», p. 216. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui amb bon mestre està, aprendre deu

3 fonts, 1992.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «01. Els mestres i els directors». Blogger.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «El treball. Estudi», p. 112. Edicions Tres i Quatre.
Sinònim: L'exemple dels majors fa bons o mals els menors | El bon amo fa el bon mosso | Segons canta el capellà, respon l'escolà | Al cap de l'any, el mosso té les manyes de son amo.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 1697», p. 90. Columna Edicions.

Qui amb bon mestre està, bon ofici aprén

3 fonts, 2008.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Bona». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Treball». Web.
Certament.
Sinònim: Similar: Qui està prop de la vaca, la mama.
Equivalent en castellà: Similar: Quien a buen árbol se arrima, buena sombra le cobija.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 497. Web.

Qui amb bon mestre està, bon ofici aprèn

3 fonts, 1987.
Gabinet de didàctica. Pol. Ling. (1987): Programa refranys d'ordinador. Generalitat de Catalunya.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oficis». Web.
Sabaté i Rodié, Teresa; Culla i Perarnau, Rita (1991): Un mal somni. Col·lecció «Folklore, 6», p. 11. Editorial Miguel A. Salvatella.

Qui ab bon mestre está apéndrer deu

2 fonts, 1839.
Equivalent en castellà: Al cabo de un año tiene el mozo las mañas de su amo.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 658. Imprenta y Librería de Pablo Riera.
Ref. que ensenya cuand influex en los inferiòrs lo exèmple dels superiòrs.
Equivalent en castellà: Al cabo de un año tiene el mozo las mañas de su amo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Mestre», p. 226. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya cuand influex en los inferiòrs lo exèmple dels superiòrs.
Equivalent en francès: Tel maître, tel valet.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Mestre», p. 226. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya cuand influex en los inferiòrs lo exèmple dels superiòrs.
Equivalent en italià: Qual guaina tal coltello.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Mestre», p. 226. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya cuand influex en los inferiòrs lo exèmple dels superiòrs.
Equivalent en llatí: Post annum famulus mores perdiscet heriles.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Mestre», p. 226. Impremta de Josep Torner.

Qui ab bon mestre està apendrer déu

1 font, 1857.
Equivalent en castellà: Al cabo del año tiene el mozo las mañas del amo.
Bordas, Luis (1857): Colección de temas para ejercitarse en la traducción del catalán al castellano, y practicar las reglas de la gramática castellana «Método práctico para enseñar a escribir y hablar la lengua castellana, a los que reciben la segunda enseñanza en Catalunya. Refranes», p. 154. Libreria de la Sr. Viuda de Mayol.

Qui ab bon mestre está aprèndrer déu

1 font, 1803.
Equivalent en castellà: Al cabo de un año tiene el mozo las mañas de su amo.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Déurer», p. 256.
Equivalent en llatí: Post annum famulus mores perdiscet heriles.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Déurer», p. 256.

Qui ab bon mestre está, apendre deu

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 107. Editorial Rourich.

Qui ab bon mestre está, apéndrer deu

1 font, 1805.
Sinònim: V. Déurer.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Mestre», p. 88.

Qui ab bon mestre està, aprendre deu

1 font, 1831.
Equivalent en castellà: Al cabo del año, tiene el mozo las mañas de su amo.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «257», p. 62. Imprenta de Saurí y Compañía.

Qui ab bon mestre está, aprendre deu

1 font, 1898.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «IV. Sobre filosofía, lleys, bona criança, port y tracte social, etc.». Estampa de'n Tomás Carreras.

Qui ab bon mestre va apendre deu

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «8. Aforismes referents á defectes ó vicis», p. 35. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Qui ab bon mestre va, apendre deu

1 font, 1900.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «M», p. 65. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Qui ab son mestre esta aprendre deu

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «M», p. 37. Manuscrit.

Qui am bon mestre està aprendre deu

1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui am bon mestre va, / bon ofici apren

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XIX.- Fèines, oficis», p. 303. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui amb bon mestre anirà, bon ofici farà

1 font, 1990.
Equivalent en francès: Qui aura un bon maître, deviendra un bon ouvrier.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Justícia i mesters», p. 16. Autoedició.

Qui amb bon mestre està aprendre deu

1 font, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans, p. 18. Edicions Tres i Quatre.

Qui amb bon mestre està, dependrà

1 font, 1989.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 277. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui amb bon mestre va bon ofici aprèn

1 font, 1993.
Tot i el seu sentit directe, el seu ús més freqüent és, tanmateix, en to irònic en parlar de les conseqüències de les males companyies quan algú ha comès algun delicte.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1822 Mestre», p. 250. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui amb bon mestre va, / bon ofici aprèn

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Qui va avec un bon maître, / apprend un bon métier.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Els oficis / Les métiers», p. 614. Robert Morel Editeur.

Qui amb bon mestre va, se pot ensenyar

1 font, 2000.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Mestre», p. 76. Editorial Moll.

Qui amb ton mestre va, bon ofici aprèn

1 font, 1990.
Lloc: Pla de l'Estany.
Plana i Payraló, Miquel; Puntí i Sants, Teresa (1990): Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l'Estany «Moralitat», p. 34. Ajuntament de Banyoles.

Qui bon mestre té bon ofici aprèn

1 font, 1993.
Tot i el seu sentit directe, el seu ús més freqüent és, tanmateix, en to irònic en parlar de les conseqüències de les males companyies quan algú ha comès algun delicte.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1822a Mestre», p. 250. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui té bon mestre aprèn bé l'ofici

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Oficis i professions», p. 104. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Qui té bon mestre aprèn bon ofici

1 font, 1987.
Equivalent en francès: Qui a un bon maître apprend un bon métier.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Mossos i pagesos… Treballs i diners», p. 60. Sport-Entraide-Amitié.