Paremiologia catalana comparada digital

Qui té art va a qualsevol part

45 recurrències en 16 variants. Primera citació: 1880.

Qui té art, va a qualsevol part

15 fonts, 1936.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «02. La música. La solfa. L'art». Blogger.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «Q», p. 103. Ajuntament d'Alzira.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Art», p. 35. Editorial Moll.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Dites». Web.
Equivalent en francès: Qui a un métier, peut aller n'importe où.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Els oficis / Les métiers», p. 612. Robert Morel Editeur.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 190. Editorial Millà.
Qui té manyes, pot anar per tot.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Conseis. Experiència», p. 182. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder», p. 12. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 295. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 92. Seuba Edicions.
Arte.
Equivalent en castellà: Quien tiene arte va por toda parte.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 11». Autoedició.
(1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 10 (Any I, 7-març-1936) «Aforismes», p. 24. Revista Curiositats de Catalunya.
(1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 83 (Any II, 28-agost-1937) «Aforismes i proverbis», p. 285. Revista Curiositats de Catalunya.

Qui té art va a qualsevol part

13 fonts, 1900.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pescador i de mariner», p. 1024. Editorial Selecta-Catalonia.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La destresa », p. 113. Pagès Editors.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els diners. Interès i vàlua», p. 117. Edicions Tres i Quatre.
Equivalent en castellà: El que vale, vale.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La capacitat intel·lectual. Destresa», p. 133. Edicions Tres i Quatre.
De: Amades, Joan.
Font: Folklore de Catalunya. Cançoner (Ed. Selecta, Barcelona, 1982, p1019-1030).
Correu / Alentà, Josep Maria (2012): Correu «Refranys de pescadors i de mariners». Correu electrònic.
Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «IV. Dites populars», p. 145. Editorial Claret.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Qui té do de paraula, qui és simpàtic i qui sap relacionar-se pot aconseguir coses que d'altres no poden.
Sinònim: Similars: Qui té llengua, a Roma va | Qui té traça manual no pot patir gana.
Equivalent en castellà: Similar: Preguntando se va a Roma | Contrari: Un mal barbero necesita muchas navajas.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 369. Web.
Equivalent en castellà: Veg. tb. 622 | Quien tiene arte, va por todas partes.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Art», p. 24. Edicions 62.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. L'espai geogràfic», p. 529. Edicions 62.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 89. Seuba Edicions.
(Ital.). V. Gat.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «A», p. 15. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Qui té art, va per tota part

3 fonts, 1912.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 2136», p. 712. Columna Edicions.
Equivalent en italià: Chi ha arte, ha parte.
Frisoni, Gaetano (1912): Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi «Appendice», p. 190. Web.
Sinònim: Veg. Qui té ofici, té benefici.
Equivalent en castellà: Quien tiene arte va por toda parte.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «Art». Editorial Barcanova.

Qui té art, va a tota part

2 fonts, 1956.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1956): Ibiza, núm. 3, 2a època, 1956 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 23. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
El que és llest pot anar pertot.
Sinònim: Veg. tb. Qui té ofici, té benefici.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «EF - Economia i feina», p. 94. Institut d'Estudis Eivissencs.

Qui té art va a / qualsevol part

1 font, 1979.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Visió del món», p. 80. Autoedició.

Qui te art va à cualsevol part

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «A», p. 4. Manuscrit.

Qui te art va á qualsevol part

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «7. Aforismes referents á bons concells y bonas circunstancias morals», p. 31. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Qui tè art va à qualsevol part

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Seté ramellet. Flors de recreo», p. 131. Imprempta de Carlos Latrobe.

Qui té art va a tota part

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Altres persones», p. 106. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Qui té art va qualsevol part

1 font, 1995.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 219. Manuscrit.

Qui té art, / va a totes parts

1 font, 1966.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Art 1», p. 313. Edicions Polígrafa.

Qui té art, pot anar en qualsevol part

1 font, 1990.
Equivalent en francès: Qui a de l'art, peut aller en toutes parts.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Justícia i mesters», p. 16. Autoedició.

Qui té art, vá a qualsevòl part

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 244. Editorial Arte y Letras.

Qui té art, va á qualsevol part

1 font, 1900.
Batlle, Joan Baptista (1900): Calendari català, pera l'any 1900, p. 62. Joan Bta. Batlle.

Qui te art, va a qualsevol part

1 font, 2011.
Dites i refranys (2011): Dites i refranys. Blogger.

Qui té art, va per qualsevol part

1 font, 1914.
Sinònim: Qui té ofici, té benefici.
Equivalent en castellà: Quien tiene arte va por toda parte.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. Q», p. 831. Antoni López, Editor.