Tant i tant s'estira la corda, que ve que es trenca

37 recurrències en 29 variants.

1. La corda, si massa s'estira es trenca (1989, 1 font)

No convé extremar massa el rigor perquè a voltes produeix efectes oposats.

Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «De la indumentària. La corda i la veta», p. 124. Editorial Ausa.

3. Si estires massa la corda, acaba trencant-se (1997, 2 fonts)

Refrany que recorda clarament el de Fedre. De: Fedre.

Equivalent en llatí: Cito rumpes arcum, semper si tensum habueris.

Font: cfr. II.49.

Escolà i Tuset, Josep M. (1997): Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques «III. Referències i expressions d'origen clàssic. 245», p. 103. Edicions 62.

Aviat trencaràs l'arc, si el tens sempre tesat; en canvi, si l'afluixes, et serà útil quan vulguis. De: Fedre.

Equivalent en llatí: Cito rumpes arcum, semper si tensum habueris; at si laxaris, cum voles erit utilis.

Font: 3.14.10.

Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «466». Enciclopèdia Catalana.

4. Si estires massa la corda, ve un dia que es peta (2007, 1 font)

Sinònim: Fer els ulls grossos.

Equivalent en castellà: No se puede tener la cuerda siempre tirante.

Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «242», p. 76. Garsineu Edicions.

5. Si s'estira massa la corda al final es trenca (1 font)

La passió és bona de vegades, però si s'estira massa la corda al final es trenca.

"Professor Lester": Avui «"Horòscop. Aquari"», p. 23. L'Avui / El Punt Avui.

6. Si s'estira molt, la corda es trenca (2010, 1 font)

Lloc: Cocentaina (Comtat).

Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

10. Tant estiren de la còrda, qu'al fí es trenca (1928, 1 font)

Lloc: País Valencià.

Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «T», p. 277. Editorial Arte y Letras.

12. Tant estiren sa corda, que a la fi se romp (1984, 1 font)

Qui vol avançar massa, se perjudica ell mateix.

Lloc: Menorca.

Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Conseis. Experiència», p. 185. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

13. Tant estiren sa corda, que es darrer colp es romp (1957, 2 fonts)

Lloc: Eivissa.

Juan Bonet, Antoni (1957): Ibiza, núm. 4, p39-42 «Refranero ibicenco (Conclusión)», p. 41. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.

Insistir massa en una demanda fa que al final es negui.

Lloc: Eivissa.

Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «CE - Consideracions d'experiència», p. 52. Institut d'Estudis Eivissencs.

14. Tant estrenyem la garba que el vencill es romp (1992, 1 font)

El vencill és el cordill prim de cànem o de qualsevol altra fibra vegetal que es fa servir per lligar les espigues.

Forgas Berdet, Esther (1992): El blat i el pa a les dites catalanes «La collita. Gavella, vencill», p. 55. Edicions de L'Ateneu de Tarragona.

15. Tant estrenyen la corda, que es romp (2021, 1 font)

Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «03. Violí - Viola - Violoncel - Contrabaix - Arquet - Corda». Blogger.

16. Tant estrenyen la garba que el vencill se romp (1996, 1 font)

Alsina, Claudi; Feliu, Gaspar; Marquet, Lluís (1996): Diccionari de mesures catalanes «Gazophilacium: Diccionari de mesures catalanes». Curial Edicions.

17. Tant estrenyen la garba que se romp el vencill (1992, 1 font)

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «G 217», p. 693. Columna Edicions.

18. Tant estrenyen la garba, que el vencill se romp (2009, 1 font)

Significa que les coses violentes o excessives arriben a acabar malament. L'autor cita el DCVB (1930).

Gálvez Casellas, David (2009): Cinc cèntims «Garba». Web.

20. Tant i tant s'estira la corda que ve que es trenca (1992, 1 font)

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 3136», p. 238. Columna Edicions.

21. Tant i tant s'estira la corda, que ve que es trenca (1999, 3 fonts)

Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Sinònim: Veg. Tant d'anar el càntir a la font, arriba que un dia es romp.

Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «corda». Editorial Barcanova.

Les coses no s'han de forçar.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els objectes», p. 560. Edicions 62.

22. Tant i tant se vol estirar la corda, que ve que's trenca (1914, 1 font)

Sinònim: Arc sempre armat, o fluix o trencat.

Equivalent en castellà: Arco siempre armado, ó flojo ó quebrado.

Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. T», p. 836. Antoni López, Editor.

23. Tant la corda estiraràs que a l'últim la trencaràs (1992, 1 font)

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 3135», p. 238. Columna Edicions.

24. Tant s'estira la corda que a la fi es trenca (1989, 2 fonts)

Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La moderació», p. 109. Pagès Editors.

No convé extremar massa el rigor perquè a voltes produeix efectes oposats.

Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «De la indumentària. La corda i la veta», p. 124. Editorial Ausa.

25. Tant s'estira la corda, que a la fi es trenca (1997, 2 fonts)

No es prudente llevar las cosas hasta el extremo.

Lloc: País Valencià.

Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «C», p. 39. Comercial Denes, SL.

Refrany que significa que no convé d'extremar el rigor, perquè produeix efectes contraproduents.

Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions «Corda», p. 77. Enciclopèdia Catalana.

26. Tant s'estira la corda, que va que es trenca (1987, 1 font)

Lloc: Garrigues.

Bellmunt i Figueras, Joan (1987): Les Garrigues III. Refranys «Refranys recollits a les Garrigues», p. 34. V&P.

27. Tant s'estira la corda, que ve que es trenca (1998, 1 font)

Lloc: Alt Pirineu.

Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. La pobresa», p. 73. Garsineu Edicions.

Un projecte de:

dites.cat

Logo de Softcatalà

Ajudeu-nos a millorar

Email de contacte