De valent

Molt, amb gran intensitat.

Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.13. Valor i por. Dites», p. 417. Editorial Moll.

Equivalent en castellà: De firme.

Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 72. Editorial Pòrtic.

I s'han hostatjat en casa bona, que els tracten com a reis i, com és costum, els atipen de valent, perquè tothom sap que els nuvis han d'anar ben menjats.

Bofarull i Terrades, Manuel (1995): Figures vora el rec, p. 116. Columna Edicions.

I quan et trobis bé, a estudiar de valent.

Carbó, Joaquim (1995): L'home dels nassos «Octubre», p. 109. La Galera.

Fermament.

Lloc: País Valencià.

Centre d'Autoaprenentatge de Valencià. Universitat Politècnica de València (2006): MCL Unitat 19 «Locucions i frases fetes. Clau - 33.», p. 7. Web.

Intensament.

Lloc: País Valencià.

Centre d'Autoaprenentatge de Valencià. Universitat Politècnica de València (2006): MCL Unitat 19 «Locucions i frases fetes. Clau - 5. (06/98 A)», p. 2. Web.

Equivalent en castellà: De firme.

Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 275. Editorial Diàfora.

Molt.

Ploure de valent | Estudiar de valent.

Equivalent en castellà: De firme | De lo lindo.

Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Valent», p. 228. Enciclopèdia Catalana.

Amb totes les forces / molt.

Va haver de treballar de valent per acabar el dia convingut / Ploure de valent.

Sinònim: De ferm, a manta, a mansalva.

Font: R-M / EC.

Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Intensament». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Sinònim: De debò | De ferm | Fora mida | A mansalva.

Equivalent en castellà: A rabiar | A mansalva | De lo lindo.

Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «137», p. 50. Garsineu Edicions.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 43», p. 616. Columna Edicions.

Esmerceu-vos-hi de valent, però no us deixeu endur per aquestes idees absurdes de reforma social.

Forster, E. M. (1910): Howards End «XXII», p. 181. L'Avui / El Punt Avui.

Molt.

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Les previsions de la Companyia s'estan complint amb escreix des que ens hi hem posat de valent.

Macip, Salvador (2007): El rei del món «Déu. Disset», p. 127. Columna Edicions.

Molt.

Lloc: Lleida.

Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Valent, de», p. 153. Pagès Editors.

Van haver de treballar de valent per reparar els desperfectes de la pluja.

Lloc: Vic (Osona).

Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 52. Llibres de l'Index, S.A..

El cas és que de vegades sí que em cansava de valent, però vaig voler continuar.

Lloc: Mallorca.

Oliver, Maria Antònia (1992): Joana E. «I», p. 20. L'Avui / El Punt Avui.

Molt.

Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «locucions adverbials», p. 84. Editorial Millà.

Amb totes les forces.

Sinònim: Molt, fortament, braument, força, en gran manera | Veg. tb. A balquena.

Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «D», p. 133. Edicions 62.

Molt.

Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Mesures i posicions. Quantitat», p. 61. Edicions 62.

El van estomacar de valent.

Roig, Montserrat (1980): L'hora violeta «L'hora dispersa (Ells i la Norma). I», p. 162. L'Avui / El Punt Avui.

I quan la Remei o el masover el duien davant del pare, aquest l'estomacava de valent, li deixava les orelles escaldades.

Roig, Montserrat (1980): L'hora violeta «La novel·la de l'hora violeta. 1964», p. 119. L'Avui / El Punt Avui.

Lloc: Ontinyent.

Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. D», p. 28. Edicions Víctor.

Amb això ja sabeu el que heu de fer: aneu-vos-en allí on millor us sembli i treballeu de valent.

Serra i Boldú, Valeri (1922): Aplec de rondalles «Els quatre germans que se surten de tot», p. 57. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Està ficada de valent en la campanya antinuclear.

Sharpe, Tom (1984): Wilt, més que mai «1», p. 14. Columna Edicions.

Eva va seure a la cuina i féu tasses de te i va preocupar-se de valent i es va anar enrabiant i llavors es culpà ella mateixa i es preguntà a qui podia telefonar.

Sharpe, Tom (1984): Wilt, més que mai «16», p. 193. Columna Edicions.

I tenia accent, i un color de pell que el dóna el bronzejat de sol d'una platja petita, amb colors delicats, sinó que estava colrat de valent.

Simó, Isabel-Clara (1990): Els ulls de Clídice «Capítol 1», p. 21. L'Avui / El Punt Avui.

En gran manera, molt.

Lloc: Maials (Segrià).

Solà i Miró, Eulàlia: Jocs de canalla, endevinalles, locucions i frases fetes «IX.A. Locucions», p. 111. Web.

Suava de valent.

Solsona, Ramon (1993): Les hores detingudes «Via Ostiense», p. 77. Edicions dels Quaderns Crema.