Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Cada cosa al seu temps

52 recurrències en 17 variants. Primera citació: 1490.

Cada cosa al seu temps

25 fonts, 1977.
El mot temps.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «III. Oratge i vents. El mot temps», p. 34. Autoedició.
Equivalent en castellà: Cada cosa en su tiempo y los nabos en Adviento.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 50. Editorial Pòrtic.
Indica que les coses han de fer-se en el temps oportú.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Temps», p. 101. Editorial Moll.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «C», p. 38. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Lloc: Artesa de Lleida.
Costafreda i Castillo, Adolf (2021): Folklore d'Artesa de Lleida. Del poble i del terme «Dites populars. Dites i frases fetes recollides a Artesa de Lleida (per ordre alfabètic)», p. 107. Pagès Editors.
Indica que les coses han de fer-se en el temps oportú.
CPNL-SLC Mollet (2023): Ràdio Mollet «Tastets de llengua - https://www.radiomollet.com/programs/tastetsdellengua». Twitter.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 33. Editorial Joventut.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 45. Editorial Joventut.
E. V. Equip (1985): «Refranys catalans. Abril». Caprabo.
Lloc: Avià, Montmajor.
Estruch Subirana, Maria (2013): Arrels «Recull de refranys i tradicions al Berguedà, especialment meteorològics. Refranys, dites, sentències, prediccions meteorològiques...». Blogger.
Figueras i Bas, Immaculada (1999): Dites catalanes «Del temps», p. 28. Autoedició.
Diu algú aconsellant de no avançar els fets o les accions.
Equivalent en castellà: Cada cosa a su tiempo y los nabos en Adviento.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Treball i negocis», p. 162. Editorial de Vecchi.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 203. Web.
Hostench, Rosita (1997): Diari de la padrina del Joan «Dites». Correu electrònic.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «7. De xiquet, es cria l'arbre dret», p. 74. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Advertències, consells i reflexions», p. 33. Editorial l'Esquer.
Equivalent en esperanto: Por ĉiu faro estas horo.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Altres expressions | Aliaj esprimoj», p. 34. Associació Catalana d'Esperanto.
Font: FI, FX, G, ME, MR, MS, TA, TC, N.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «el pas del temps», p. 44. Instituto de Estudios Turolenses.
Cada cosa s'ha de fer en el seu moment oportú i adequat.
Sinònim: Cada cosa a son temps i els naps per l'Advent; Cada cosa a son temps, com les figues per l'agost; Cada cosa al seu temps i a l'estiu, cigales.
Equivalent en castellà: Cada cosa en su tiempo y los nabos en Adviento; Nadie se muere la víspera.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «cosa». Editorial Barcanova.
Sinònim: Veg. tb. 999.
Equivalent en castellà: Cada cosa a (o en) su tiempo y los nabos en Adviento.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Cosa», p. 43. Edicions 62.
Cal esperar el moment oportú.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. Les estacions. El temps cronològic», p. 188. Edicions 62.
Tot té el seu temps. De: Bíblia.
Equivalent en llatí: Omnia tempus habent.
Font: Eccl. 3.1.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «2094». Enciclopèdia Catalana.
Saber esperar l'ocasió.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Psicologia. Conducta: ocasió», p. 72. Edicions 62.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. C», p. 121. Edicions Víctor.

Cada cosa per son temps

4 fonts, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Temps». Web.
Lloc: Rosselló.
Grandó, Carles (2020): 500 proverbis, dites, adagis llestats demés los més populars de la Plana de Rosselló «C», p. 2. Manuscrit.
Cada cosa per. 4-1-1872.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_223.jpg. Manuscrit.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. C», p. 365. Web.

Cada cosa té son temps

3 fonts, 1898.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIX. El pas del temps. El temps», p. 139. Pagès Editors.
Equivalent en llatí: Omnia tempus habent.
Font: Lo Ecclesiastich.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «IV. Sobre filosofía, lleys, bona criança, port y tracte social, etc.». Estampa de'n Tomás Carreras.
Del llatí «omnia tempus habent», de l'Eclesiastés.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 25. Editorial Rourich.

Cascuna cosa ve en son temps

3 fonts, 1490.
(LXXVIIII).
Font: Tirant lo Blanc.
Baile López, Eduard (2007): Estudi paremiològic del 'Tirant lo Blanch' «5. Recull paremiològic», p. 5. Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 3290», p. 271. Columna Edicions.
Martorell, Joanot (1490): Tirant lo blanc «Capítol LXXVIII. rei d'Anglaterra», p. 264. Editorial Ariel.

Tota cosa per son temps

3 fonts, 1882.
Lloc: Rosselló.
Bergnes, M. (1882): Col·lecció de proverbis, máximas y adagis catalans «T», p. 31. Impremta i Llibreria den A. Julia.
Lloc: Rosselló.
Grandó, Carles (2020): 500 proverbis, dites, adagis llestats demés los més populars de la Plana de Rosselló «T», p. 5. Manuscrit.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. T», p. 373. Web.

Cada cosa té el seu temps

2 fonts, 1997.
Sentència de l'Eclesiastès adreçada als impacients. De: Bíblia.
Equivalent en llatí: Omnia tempus habent.
Font: Eclesiastès (3.1).
Escolà i Tuset, Josep M. (1997): Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques «II. Sentències llatines. 249», p. 66. Edicions 62.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. II. El calendari. El temps cronològic», p. 208. Llibres de l'Index, S.A..

Cada cosa vol es seu temps

2 fonts, 1983.
Lloc: Menorca.
Consell Insular de Menorca (1983): Folklore menorquí. Un recull per a les primeres edats «Capítol II. Refranys pagesívols. Temps», p. 56. Consell Insular de Menorca.
Per voler frissar de més també es perd.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Temps», p. 275. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Cada cosa / al seu temps

1 font, 1997.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Cabanas-Alibau, Miquel (1997): Recull de refranys «Refranys», p. 44. Autoedició.

Cada còsa a son temps

1 font, 1907.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «I. Mènes de paraules: Analogia. 1. III. Llegèix aquèts adagis», p. 5. Baguñá, editor.

Cada cosa a son temps

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 3275», p. 268. Columna Edicions.

Cada cosa a son temps...

1 font, 1993.
Les paraules que segueixen, si bé són populars i han de ser aplegades, les creïm afegitons... Populars (F.C.M.). Es diu per significar que totes les coses tenen la seva època i solen arribar en l'oportunitat deguda.
Sinònim: Tot té el seu moment, i cada cosa el seu temps sota el cel (Eclesiastès, 3,1).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «772 Cosa», p. 112. Institut Menorquí d'Estudis.

Cada cosa al seu temps; i un temps per a cada cosa

1 font, 2023.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. C», p. 15. Amics de Tous.

Cada cosa al sou temps

1 font, 2017.
[...] És solament una de les situacions on és fàcil anticipar allò que encara té de succeir. Los vells dieven sempre 'cada cosa al sou temps' o també 'dóna temps al temps'
Sinònim: Dóna temps al temps.
Lloc: L'Alguer (Sardenya).
Loi, Vito (2017): Maneres de diure «Quan ve lo sant se fa la festa», p. 32. Edicions de l'Alguer.

Cada cosa per son temps «com en TENORIO pe'ls morts»

1 font, 1865.
Refranys adobats (o estrafets).
(1865): Un tros de paper, 15 (27 d'agost, 1865): p2 «Refrans y modismes espatllats», p. 2. Revista Un tros de paper.

Cada cosa vol el seu temps

1 font, 1995.
Professor Lester (1995): Avui «Horòscop. Escorpió», p. B11. L'Avui / El Punt Avui.

Cada còsa vol es seu temps

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XLIV.- Temps», p. 331. Institut Menorquí d'Estudis.

Cascuna cosa ha son temps

1 font, 2007.
(CCCLXXVIII).
Font: Tirant lo Blanc.
Baile López, Eduard (2007): Estudi paremiològic del 'Tirant lo Blanch' «5. Recull paremiològic», p. 9. Web.