Paremiologia catalana comparada digital

Dona que infants té massa, no mor mai grassa

38 recurrències en 29 variants. Primera citació: 1805.

Qui infants té massa, mai mor grassa

3 fonts, 1914.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «I 82», p. 256. Columna Edicions.
Equivalent en francès: Qui a trop d'enfants, ne meurt jamais grasse.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «La família / La famille», p. 138. Robert Morel Editeur.
Sinònim: Qui té fills al costat, mai morirà enfitat.
Equivalent en castellà: Quien tiene hijos al lado, no morirà ahitado.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. Q», p. 829. Antoni López, Editor.

Sa que té infants massa, no morirà grassa

3 fonts, 1957.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «I», p. 122. Institut d'Estudis Eivissencs.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1957): Ibiza, núm. 4, p39-42 «Refranero ibicenco (Conclusión)», p. 39. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Els infants donen molta feina.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «OS - Observacions de salut», p. 140. Institut d'Estudis Eivissencs.

Dona amb infants massa no pot estar (o viure) grassa

2 fonts, 1993.
Per les preocupacions que comporta tenir moltes criatures.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 257. Edicions 62.
Es diu en el sentit que l'ànsia de moltes criatures suposa treballs i preocupacions que estan en relació amb el nombre d'infants i les possibilitats econòmiques que es tenguin.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1074 Dona», p. 149. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui infants tè massa may mor grassa

2 fonts, 1839.
Briz, Francesch Pelayo (1868): Calendari catalá del any 1868, p. 88. Joan Roca y Bros, Editor.
Sinònim: Qui tè fills al costatm, no morirá.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Infant», p. 54. Impremta de Josep Torner.

Qui infants te massa, may mor grassa

2 fonts, 1814.
Ballot i Torres, Josep Pau (1814): Gramática y apología de la llengua cathalana «Del relatiu ab lo antecedent», p. 110. Web.
Briz, Francesch Pelayo (1871): Calendari catalá del any 1871, p. 31. Estampa de lo Porvenir.

Dona amb infants massa, / no pot viure grassa

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom II «Refranys de medecina», p. 129. Institut Menorquí d'Estudis.

Dona amb infants massa, no pot viure grassa

1 font, 1984.
Amb moltes preocupacions, és difícil engreixar.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Dones», p. 195. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Dona que fills en té massa, no mor de grassa

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «D», p. 110. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Dòna que fills ne té massa, no mòr de grassa

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «D», p. 67. Editorial Arte y Letras.

Dona que infants té massa no mor grassa

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del naixement i dels infants», p. 1099. Editorial Selecta-Catalonia.

Dona que infants té massa no mor mai grassa

1 font, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «La mare», p. 22. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.

Dona que infants te massa, may mor grassa

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «4. Aforismes referents á la higiene, medecina, etc.», p. 19. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Dona que infants té massa, no mor grassa

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 257. Edicions 62.

Dona que infants té massa, no mor mai grassa

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1188. Editorial Selecta-Catalonia.

Dona que pareix massa no pot estar grassa

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del naixement i dels infants», p. 1099. Editorial Selecta-Catalonia.

Dona qui infants té massa, no mor may grassa

1 font, 1915.
Sinònim: Mare enfillada, no mor enfitada.
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Maternitat - Sogres & Nores», p. 30. Impremta Catalònia.

Qui infans tè massa may mor grassa

1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Quien tiene hijos al lado no muere ahitado.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Qui», p. 252.
Equivalent en llatí: Plurima cui soboles numquam satur ille peribit.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Qui», p. 252.

Qui infants (Dòna que infants) té massa, may mòr grassa

1 font, 1900.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XIV. Part. Alletament», p. 356. Centre Excursionista de Catalunya.

Qui infants te massa mai està grassa

1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui infants te massa may mor grassa

1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Quien tiene hijos al lado no morirá ó muere ahitado.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Infant», p. 21.
Equivalent en llatí: Plurima cui soboles nunquam satur ille peribit.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Infant», p. 21.

Qui infants té massa mor grassa

1 font, 1831.
Equivalent en castellà: Quien tiene hijos al lado no morirá ahitado.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «350», p. 82. Imprenta de Saurí y Compañía.

Qui infants tè massa, may mor grassa

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: Quien tiene hijos al lado, no morirá ahitado.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 659. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Qui infants té massa, may mort grassa

1 font, 1917.
Sinònim: Qui infants té massa, mai mor grassa.
Blanic (1917): Vocabulari francès-català «Próverbis - Refranas catalanas», p. 176. Editorial Trabucaire.

Qui infants té massa, may no mor grassa

1 font, 1900.
V. Nodrir. Parir. Tenir.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «M», p. 62. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Qui infants té massa, no mor grassa

1 font, 1987.
Equivalent en francès: Qui a trop d'enfants, ne meurt pas grasse.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «La família i els amics…», p. 156. Sport-Entraide-Amitié.

Qui infants té massa, no mori grassa

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Altres persones», p. 108. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Qui infants té massa, no mort grassa

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 112. Editorial Rourich.

Qui té infants massa, no pòt morí grassa

1 font, 1877.
Lloc: Balears.
Ferrà i Perelló, Bartomeu (1877): Brins y gavelles (adagis y modismes), p. 428. Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes.

Qui té infants massa, no pot morir grassa

1 font, 1999.
(1999): L'Estel «Més refranys», p. 25. Revista L'Estel.