Paremiologia catalana comparada digital

El colom menja plata i caga plom

72 recurrències en 32 variants. Primera citació: 1910.

El colom menja or i caga plom

16 fonts, 1978.
NN: Es diu perquè no porta cap profit i en canvi dóna molèsties.
Sinònim: El colom menja plata i caga plom.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XXI. Els animals. Els ocells», p. 166. Pagès Editors.
Lloc: Càlig.
Centre de Cultura Pere de Balaguer (2001): Revista Vila de Càlig, 14 «Dites populars de Càlig - https://viladecalig.blogspot.com/2007/06/dites-populars-de-clig.html». Web.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «E», p. 52. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Lloc: València (Horta).
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Valencia y su provincia». Blogger.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 2516», p. 108. Columna Edicions.
Es diu per ser poc rentable criar coloms.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
El colom s'alimenta de gra de dacsa, que és costós i daurat, i els seus excrements, de color gris plomís, cremen les plantes, de la fortor que tenen.
Sinònim: Similars: Dotze gallines i un gall mengen tant com un cavall | Ocell espigoler, lluny del meu graner.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 30. Web.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 7. Anubar Ediciones.
Sentit dir als colombaires.
Lloc: Dénia.
Lemos Marí, Armando (Arlemar) (2008): 1.000 refranys de Dénia i dels deniers «Refranys sentits dir a Dénia», p. 44. Ajuntament de Dénia.
Sinònim: El colom menja plata i caga plom.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. XI. Els animals. Els ocells», p. 255. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. Agrícoles», p. 168. Museu de Vilafranca.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. E», p. 129. Edicions Víctor.
Si al colom cal proveir-lo de menjar, com és el cas dels que estan en colomar, ix molt car.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol II: El món agrícola. 2.7. La ramaderia i les bèsties, les bestioles i els ocells. Colom», p. 43. Eixam Edicions.
Lloc: Rosselló.
Sr. Casso (1978): «Dites recollides per el Sr. Casso», p. 19. Almanac Català del Rosselló.
Lloc: Catalunya del Nord.
Vera Grau, Idali (2014): Facebook - Jo parli català rossellonès - https://www.facebook.com/groups/catalunyadelnord/ «Dites recollides pel Sr. Casso», p. 19. Facebook.

El colom, menja plata i caga plom

12 fonts, 1969.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. E», p. 49. Ajuntament de l'Escala.
Vol dir que els coloms costen molt de mantenir i no produeixen beneficis proporcionats a les despeses de llur manteniment.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Colom», p. 45. Editorial Moll.
Lloc: Amposta.
Blanquet, E.; Duran, R.; Montañés, M. C.; Ramos, À.; Subirats, E. (2006): Amposta «Refranyer», p. 112. Onada Edicions.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «colom», p. 71. Editorial Millà.
Parlant de Santa Coloma de Queralt, fent endreça, he trobat una col·lecció de refranys d'aquest poble que em va passar, a finals dels 60, en Josep Carreras, colomí de soca arrel i nat a inicis del segle XX.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Correu / Gimeno Vidal, Antoni (2010): Correu «Aforismes encara usuals a la Segarra Alta tarragonina. Saviesa popular». Correu electrònic.
La columbicultura és un «esport» que mou molts diners. I és car de mantindre. Més d'un s'hi ha deixat el patrimoni.
Cucarella, Toni (2020): Toni Cucarella «Sentències comentades i altres digressions parèmiques per a entretindre el confinament durant la pandèmia del coronavirus». Blogger.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys d'animals. Dites sobre els ocells. Dites sobre els coloms». Web.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. Els ocells», p. 120. Garsineu Edicions.
Equivalent en francès: Le pigeon mange de l'argent et chie du plomb.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «L'ocell / L'oiseau», p. 496. Robert Morel Editeur.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de besties i animals. Aviram», p. 130. Editorial Millà.
Expressió que demostra la descompensació entre el que el colom menja i el que t'ofereix a canvi.
Lloc: Amposta.
Salvadó Arrufat, Joan (2003): Reculls. Les masies d'Amposta, topònims, malnoms, dites i cançons «Cap. 9. Frases fetes», p. 312. Ajuntament d'Amposta.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Els animals», p. 124. Museu Arxiu de Sentmenat.

El colom menja plata i caga plom

9 fonts, 1977.
NN: Es diu perquè no porta cap profit i en canvi dóna molèsties.
Sinònim: El colom menja or i caga plom.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XXI. Els animals. Els ocells», p. 166. Pagès Editors.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Oliver, Elena (1999): Recull de dites populars catalanes «Animals». Web.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Animals», p. 126. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. A pagès», p. 167. Institut Francesc Ribalta.
Roig, Francesc (1998): L'Estel «Dites relacionades amb els animals», p. 15. Revista L'Estel.
Lloc: Rosselló.
Sant Joan i Barres (1977): «Els ocells», p. 37. Almanac Català del Rosselló.
Equivalent en francès: Le pigeon mange de l'argent et chie du plomb.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Matxos… gats i gossos», p. 84. Sport-Entraide-Amitié.
Lloc: Masdenverge (Montsià).
Tomàs Valldepérez, Laura; Sánchez Tena, Susana (2015): Guia de Masdenverge «Refranys. La vida rural», p. 167. Diputació de Tarragona.

El colom, menja or i caga plom

4 fonts, 1989.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Advertències, consells i reflexions», p. 107. Editorial Sargantana.
Lloc: Quart.
Pep i Cento Sancho (1993): Contes per als néts «Refranys. E», p. 61. Ajuntament de Quart.
De: Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 115. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Els d'animals. L'aviram.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Estudi preliminar», p. 24. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

El colom menja or / i caga plom

2 fonts, 2000.
Garcia Molina, Rafael (2000): Almanac il·lustrat de Sant Vicent del Raspeig per a l'any 2000 «Gener 2000». Web.
Garcia Molina, Rafael (2010): Almanac il·lustrat del Bloc Nacionalista Valencià per a l'any 2010 «Gener 2010». Web.

Els coloms mengen plata i caguen plom

2 fonts, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «8. Qui no treballa no menja ni va bonic el diumenge», p. 89. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. E», p. 19. Amics de Tous.

Colom, menja or i caga plom

1 font, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «C», p. 17. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

Com el colom que menja plata i caga plom

1 font, 1915.
Una dona. De: Balcells Mariné, Salvador (1917-18).
Lloc: Prades (Tarragona).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0101-0011 «Qüestionari núm. 1 - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433330304201/9/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

El colom menja argent i caga plom

1 font, 1979.
Negoci nul en la cria dels coloms.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «menjar», p. 97. Editorial Millà.

El colom menja or i caga plata

1 font, 2008.
La cria de colom no és negoci bo.
Sinònim: El colom menja plata i caga plom.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «1. Animals. 1.5 Aucells. Refranys», p. 34. Editorial Moll.

El colom menja òr y caga plom

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Apendis. E», p. 317. Editorial Arte y Letras.

El colom menja or… i caga plom

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

El colom menja plata (o argent, o or) i caga plom

1 font, 1999.
Negoci nul en la cria dels coloms, perquè gasta molt i dóna poc rendiment.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Els ocells», p. 457. Edicions 62.

El colom, menja plata i caga plom o menja or i caga plom

1 font, 2008.
Vol dir que els coloms costen molt de mantenir i no produeixen beneficis proporcionats a les despeses de llur manteniment.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.

El colom: menja or i caga plom

1 font, 1987.
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
Espinós i Quero, Antoni; Polo Villaseñor, Fernando (1987): Refraner de Xàbia, dins Xàbiga, núm. 3 (Estiu-tardor, 1987), pàg. 81-95 «Refraner de Xàbia. El refraner local. El món físic. El manteniment, la riquesa i la pobresa», p. 89. Xàbiga.

Els colom mengen or i caguen plom

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Els interessos, els negocis i l'administració», p. 45. Editorial l'Esquer.

Els coloms mengen or i caguen plom

1 font, 1989.
Expressions on apareguen els animals. D'altres animals.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «VII. D'animals», p. 66. Autoedició.

Els coloms mingen or i c… (fan) plom

1 font, 1933.
Per lo que costen d'alimentar, i poc producte que donen.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIV, Cuaderno V (Septiembre-Octubre de 1933) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). E», p. 451. Societat Castellonenca de Cultura.

Els coloms minjen plata i caguen or

1 font, 1997.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 276. Editorial Antinea.

Es colom menja or (o plata), i caga plom

1 font, 1993.
Vol dir que els coloms costen molt de mantenir i no produeixen beneficis proporcionats a les despeses de llur manteniment (D).
Equivalent en castellà: El palomo come oro y caga plomo.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «707a Colom», p. 104. Institut Menorquí d'Estudis.

Es colom menja, i caga plom

1 font, 1993.
Vol dir que els coloms costen molt de mantenir i no produeixen beneficis proporcionats a les despeses de llur manteniment (D).
Equivalent en castellà: El palomo come oro y caga plomo.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «707 Colom», p. 104. Institut Menorquí d'Estudis.

Lo colom menja or i caga plom

1 font, 2021.
Lloc: Artesa de Lleida.
Costafreda i Castillo, Adolf (2021): Folklore d'Artesa de Lleida. Del poble i del terme «Dites populars. Dites i frases fetes recollides a Artesa de Lleida (per ordre alfabètic)», p. 115. Pagès Editors.

Lo colom menja or y caga plom

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «L», p. 151. Editorial Arte y Letras.

Lo colom menja plata i caga plom

1 font, 2005.
Soler Amigó, Joan (2005): Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya «Expressions i refranys», p. 74. Enciclopèdia Catalana.

Lo colòm menje plata i cague plom

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/38/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Lo colom minge or i cague plom

1 font, 1995.
Font: PR, BM, CL, FI, FV, FX, ME, MR, MS, TC, VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «escatologia i netedat», p. 40. Instituto de Estudios Turolenses.

Lo colom minja plata i caga plom

1 font, 2018.
Lloc: L'Ametlla de Mar.
Castellà Espuny, Carles M. (2018): «Farnaques, jònecs i marfantes. La idiosincràsia de l'individu i del poble a través d'un recull de cultura popular» «2.5.2 Ocells», p. 79. Universitat Rovira i Virgili.

Lo colom, «menge» or i «cague» plom

1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 5. Del món de les bèsties», p. 71. Edicions Salòria.

Lo colom, / menja plata y caga plom

1 font, 1910.
Vol dir que es un animal que dona més gasto que profit.
Equivalent en francès: De prêtres ni pigeons / n'encombrez pas votre maison.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol III. Aus casolanes. Colom. Aforismes», p. 243. L'Avenç.

Los coloms mengen plata i caguen plom

1 font, 2010.
De: Estevania Montagut, 56 anys, recollit al 1996.
Lloc: El Pinell de Brai (Terra Alta).
Hernández i March, Ramon (2010): Fatumer. Revista de l'Associació Cultural Pi del Broi, núm. 55 (març 2010) «Dites i refranys del Pinell. Els diners, riquesa, pobresa, estalvi..», p. 8. Revista Fatumer.

Los coloms mingen plata i es torna plom

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «21. Animals - 21.5. Altres animals domèstics». Web.

Los coloms minjen plata y 's torna plom

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.