Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

El que de nit es fa, de dia es veu

69 recurrències en 39 variants. Primera citació: 1880.

El que de nit es fa, de dia es veu

15 fonts, 1987.
Significa que les coses que es fan amagadament, arriben a descobrir-se.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Nit», p. 83. Editorial Moll.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIX. El pas del temps. El dia i la nit», p. 140. Pagès Editors.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Sinònim: Menja, menja, gat, sardines, que ja cagaràs l'espina.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «N 319», p. 435. Columna Edicions.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «EL TEMPS QUE PASSA. EL DIA I LA NIT», p. 10. L'Avui / El Punt Avui.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Dia i nit». Web.
Significa que les coses que es fan amagadament, arriben a descobrir-se.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 245. Web.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Indicis, evidències i constatacions», p. 21. Editorial l'Esquer.
Lloc: Vilaplana.
Mestre Huguet, Maria del Carme (2007): Lo Pedrís «Revista 29 - Dites i refranys: Societat i vida - https://www.lopedris.cat/dites-refranys-societat-vida-c1048». Web.
Lloc: Vic (Osona).
Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.
Mestre, Maria del Carme (2008): Dites i refranys a la vora del foc «Sobre societat i vida». Web.
Equivalent en castellà: Veg. tb. 725 | Lo que de noche se hace, a la mañana aparece.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Fer», p. 61. Edicions 62.
Indiquen que a la llarga tot se sap.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. El dia i la nit», p. 61. Edicions 62.
(2002): L'Estel «Refranys i dites populars», p. 31. Revista L'Estel.

El que es fa de nit, surt de dia

6 fonts, 1988.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de remeis casolans i consells higienics», p. 77. Editorial Millà.
Equivalent en castellà: Veg. tb. 437 | Lo que de noche se hace, a la mañana aparece.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Nit», p. 91. Edicions 62.
Indiquen que a la llarga tot se sap.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. El dia i la nit», p. 61. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la salut i com conservar-la», p. 56. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la salut i com conservar-la». Web.

Lo que de nit es fa, de dia es veu

5 fonts, 1980.
Reprende a quien obra mal, fiado en la obscuridad de la noche.
Equivalent en castellà: Lo que de noche se hace, de día se ve.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «N», p. 101. Comercial Denes, SL.
Gabinet de didàctica. Pol. Ling. (1987): Programa refranys d'ordinador. Generalitat de Catalunya.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Dia i nit». Web.
Gimeno, Antoni; Roura, Amadeu (1986): Anys i panys. Refranys i tradicions del curs de l'any «EL DIA», p. 65. Graó Editorial.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 11. Anubar Ediciones.

El que de nit es fa de dia es veu

3 fonts, 1999.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Revista Eix@mple web (1999): Diccionari de proverbis catalans «Amagar». Web.
La cultura popular té en el refrany inspiració i literatura. Oral, sobretot, perquè el refrany, com el conte, la faula, la sentència, es transmetia de paraula.
Vallverdú, Josep (2012): El món dels refranys, p. 3. Universitat de Lleida.

Lo que de nit se fa, de dia es veu

3 fonts, 1914.
Lloc: Matarranya.
Blanc, Miquel (1983): Refranyer del Matarranya «Nit», p. 50. El Llamp.
Lloc: València (Horta).
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Valencia y su provincia». Blogger.
Equivalent en castellà: Lo que de noche se hace, á la mañana aparece.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. L», p. 812. Antoni López, Editor.

El que es fa de nit surt de dia

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Significa que tot acaba sabent-se, més tard o més prompte.
Equivalent en castellà: Similars: No hay nada oculto bajo el sol | Entre cielo y tierra no hay nada oculto | Todo saldrá en la colada.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 245. Web.

El qui es fa de nit, surt de dia

2 fonts, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.

Lo que de nit se fa de dia se veu

2 fonts, 1919.
Font: CO, CL, FV, FX, G, L, MR, MS, PR, TA, TC.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «el pas del temps», p. 44. Instituto de Estudios Turolenses.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «N», p. 40. Manuscrit.

«Lo» (allò) que de nit es fa, de dia es veu

1 font, 1989.
De: Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «L», p. 204. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

«Lo» que de nit es fa, de dia es veu

1 font, 2011.
Les coses que es fan o es diuen en secret o d'amagat, acaben sabentse a la curta o a la llarga (per un desvari, un comentari...).
Sinònim: Similar: No et fies de la galta que de nit s'afaita.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Anys, cronologia, edat», p. 661. Web.

Allò que de nit es fa de dia es veu

1 font, 2006.
Lloc: País Valencià.
Centre d'Autoaprenentatge de Valencià. Universitat Politècnica de València (2006): MCL Unitat 19 «Refranys. Clau - 41.», p. 11. Web.

Allò que de nit es fa, de dia es veu

1 font, 1989.
Amb la llarga mostra restant no classificada, encara podem fer dos grups: I, per altra banda, les que podríem anomenar sentències que venen a ésser com criteris educatius, advertències, amenaces, o contundents principis sobre els quals pot assentar-se tot un projecte de vida i com cada casa és un món, tot va de bo. I, cap en va de buit.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «XVI. D'altres amb criteris filosòfics, educatius (o... deseducatius)», p. 149. Autoedició.

Allò que es fa de nit... de dia es veu

1 font, 2022.
Refranys catalans poc coneguts.
Freixes, Josep (2022): «https://twitter.com/bep_tei/status/1486364909332017153». Twitter.

Ço que de nit es fà, de dia es veu

1 font, 1917.
Ciencia popular. Adagis catalans.
L'Avi Toni (1917): En Patufet, Any 14, núm. 0684 (17 febr. 1917), p128 «Ciencia popular. Adagis catalans», p. 128. Revista En Patufet.

El (o allò) que es fa de nit surt de dia

1 font, 2007.
Sinònim: Per amagat (o fondo) que sigui el foc, el fum sempre respira.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «438», p. 128. Garsineu Edicions.

El que de nit es fa, de dia es veu, no's fa res d'amagat a Déu

1 font, 1987.
Equivalent en francès: Ce qui se fait de nuit de jour se voit, rien ne se fait en cachette de Dieu.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys... Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Vents i pluja... Sants i Déu», p. 42. Sport-Entraide-Amitié.

El que de nit es fa, dia es veu

1 font, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «El pas del temps. Dia i nit», p. 233. Edicions Tres i Quatre.

El que es fa a la nit al dia es veu

1 font, 2011.
Lloc: Bellvís.
Salvia, Ramon (2011): Carrilet, 211 (1/3/2011) «Refranys populars», p. 35. Revista Carrilet.

El que es fa de nit, ix de dia

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Dia i nit». Web.

La que de nits es fa de dia es veu

1 font, 1989.
Lloc: Ulldecona.
Vidal, Josep; Badia, Pepe; Badia, Jordi; Lluís Millan (1989): Dites i refranys «Costums i sentències», p. 63. Web.

Lo que de nit 's fá de dia 's veu

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Primer ramellet. Flors de vida», p. 21. Imprempta de Carlos Latrobe.

Lo que de nit es fa de dia es veu

1 font, 1980.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «El dia», p. 62. J. Huguet Pascual, editor.

Lo que de nit es fa, / de dies es veu

1 font, 1936.
(1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 40 (Any I, 31-octubre-1936) «Aforismes i proverbis», p. 424. Revista Curiositats de Catalunya.

Lo que de nit es fa, de día es veu

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «L», p. 154. Editorial Arte y Letras.

Lo que de nit se fa / de dia es veu

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Nit», p. 303. Edicions Polígrafa.

Lo que de nit se fa apareix a la matinà

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1797. Publicacions de la Universitat de València.

Lo que de nit se fa de día 's veu

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Lo que de nit se fa de dia es veu

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «19. El pas del temps - 19.2. Dia i nit». Web.

Lo que de nit se fa de dia's veu

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «9. Aforismes de sentit irónich ó ánfibologich», p. 40. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Lo que de nit se fa, / de dia es veu

1 font, 1968.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Dia 4», p. 143. Edicions Polígrafa.

Lo que de nit se fa, de día es veu

1 font, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «L», p. 33. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

Lo que de nit se fa, de día's veu

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 72. Editorial Rourich.

Lo que de nit se fà, de dia's veu

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. LO», p. 161. Impremta Querol, Tortosa.

Lo que de nit se fá, de dies es veu

1 font, 1915.
De: Xalabarder i Serra, Eduard (1914).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0009 «Refranys, proverbis i locucions populars - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001432180304201/79/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Lo que fan de dia fan de nits

1 font, 1999.
Es refereix a les criatures.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. El dia i la nit», p. 62. Edicions 62.

Lo que fan de dia, fan de nits

1 font, 1993.
Fa referència a les criatures.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1258 Fan», p. 174. Institut Menorquí d'Estudis.

Lo que se fa de nit, se veu de dia

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «L», p. 97. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Loque's fa de nit de dia's veu

1 font, 1915.
De: Martí Cohí, Josep (1916-17).
Lloc: Arrabal de Jesús (Tortosa).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0073 «Ramellet d'adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435120304201/41/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui que de nit se fa de dia's veu

1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.