Paremiologia catalana comparada digital

El riure va a estones

54 recurrències en 15 variants. Primera citació: 1736.

El riure va a estones

26 fonts, 1918.
El mateix que el plorar.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.2. Estat d'ànim. Alegria i tristesa. Riure i plorar. Refranys», p. 392. Editorial Moll.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. L'alegria», p. 100. Pagès Editors.
Es diu a algú al que li passa un succés, estant acostumat a que no té mai contrarietats.
Lloc: Olot (Garrotxa).
Canals i Ferrarons, Josep Maria (2016): La gent i les coses d'Olot «Locucions, expressions, dites i frases fetes. E», p. 250. Autoedició.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
No l'he sentit dir mai a ningú, excepte a ma mare i familiars), tot i que aquesta idea s'expressa sovint en altres paraules.
Lloc: Empordà.
Correu / Borau, Dolors (2010). Correu electrònic.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1918): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Anys XIV. Manresa, janer-desembre de 1918, núm. 72», p. 275. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «R 698», p. 671. Columna Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La prudència», p. 34. Garsineu Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «SENTIMENTS, ACCIONS, PARAULES… ALEGRIA», p. 19. L'Avui / El Punt Avui.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «La festa». Web.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XII - QUAD-RUVIS «Riure», p. 199. Edicions Polígrafa.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «6. El que és fill de gat, s'hi retira de la cua o del cap», p. 68. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 183. Editorial Millà.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 196. Editorial Millà.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Maó (Menorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Es diu amb un cert to despectiu (compara la persona amb un porc, animal, com hem vist, amic dels creadors de refranys) per advertir les persones que han actuat malament o amb mala fe que ja els arribarà l'hora de retre comptes, més tard o més d'hora.
Sinònim: A cada porc li arriba el seu Sant Martí.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 397. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «el lleure, les festes i el joc», p. 69. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «el lleure, les festes i el joc». Web.
Equivalent en francès: Le rire ne dure pas toujours.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Expressions i grosseries», p. 116. Autoedició.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Exemplars i diverses», p. 173. Museu de Vilafranca.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 104. Seuba Edicions.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 113. Seuba Edicions.
La sort es reparteix.
Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Riure», p. 41. Curbet CG Edicions.
De: Ribes, Jean.
Equivalent en francès: Le rire ne dure pas toujours.
Lloc: Catalunya del Nord.
Font: Recorda del temps passat.
Vera Grau, Idali (2013): Facebook - Jo parli català rossellonès - https://www.facebook.com/groups/catalunyadelnord/ «Expressions i grosseries». Facebook.
Font: 5.000 refranys de nostra terra.
(2000): L'Estel «Refranys. El lleure, les festes i el joc», p. 3. Revista L'Estel.

A tandes va el riure

10 fonts, 1736.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «A», p. 31. Editorial Arte y Letras.
El bé, com el mal, no s'estaquen en ningú, sinó que van visitant a uns i altres.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1932): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIII, Cuaderno IV (Julio-Agosto de 1932) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). A», p. 356. Societat Castellonenca de Cultura.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
En la història de la paremiologia catalana, el recull de Ros té importància perquè, a més d'una destacada influència posterior, com veurem més avall, s'hi troba la primera documentació coneguda de bastants unitats fraseològiques.
Font: Ros, Carles: Tratat de adages y refranys valencians (1733).
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 104. Revista Caplletra.
Sinònim: El riure va a estones.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII, p. 233. Columna Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Dites». Web.
Tanda = tongada, ració, torn. Els bons i els dolents moments s'alternen en la vida.
Sinònim: Contrari: No et rigues del meu dol, que quan el meu serà vell, el teu serà nou.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 192. Web.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 270. Editorial Antinea.
De: Ros - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 74. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 46. Librerías París-Valencia.

El riure va a estones, i a missa hi van les dones

2 fonts, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Lloc: Baix Empordà.
IESI la Bisbal (2014): IESI la Bisbal «Remeis i saviesa popular. Dites - http://www.xtec.cat/ieslabisbal/recull/ref4.htm». Blogger.

A tandes vá 'l riures

1 font, 1879.
Lloc: València (Horta).
Lo Rat Penat (1879): Lo Rat-Penat. Calendari llemosí 1879: p169-170; 172 «Refranys», p. 174. Revista Lo Rat Penat.

A tandes va el riure i el plorar

1 font, 1992.
Sinònim: El riure va a estones.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «T 84», p. 233. Columna Edicions.

A tandes va'l riure

1 font, 1920.
No sempre la sòrt toque a la mateixa porta.
Equivalent en francès: Rira mieux qui rira le dernier.
Lloc: País Valencià.
Huguet, Gaetà (1920): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 3 (julio de 1920) «Fraseología valenciana», p. 84. Societat Castellonenca de Cultura.

A tandes va'l riurer

1 font, 1913.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Montsià, Lluís de (pseudònim de Joan Torné i Balaguer) (1913): Libertad, Año VI, Núm. 277, p. 3 «Refrané comarcá», p. 3. Diario Libertad.

El riure va a estones i a missa hi van les dones

1 font, 1985.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 45. Editorial Joventut.

El riure va a mitges

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «R 699», p. 671. Columna Edicions.

El riure va a tandes

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Verbs», p. 187. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

El riure va estones

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Lo riure va á estonas

1 font, 1883.
Sinònim: Qui riu en divendres, plora en diumenge.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «9. Aforismes de sentit irónich ó ánfibologich», p. 42. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Lo riure va a estones

1 font, 1900.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «R», p. 84. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Riure va a estones

1 font, 2007.
Sinònim: Riu bé qui riu darrer.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «517», p. 152. Garsineu Edicions.

Va á tandes com lo riure

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.