Paremiologia catalana comparada digital

Fer el compte de la vella

57 recurrències en 16 variants. Primera citació: 1883.

Fer el compte de la vella

27 fonts, 1930.
Fer comptes rudimentàriament.
Equivalent en castellà: Hacer la cuenta de la vieja.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 43. Edicions 62.
En tocar els diners, cal estar sobre el cas. Que els comptes també conten és de caixó.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «X. Relacionats amb diners, comptes, posseir, donar, furtar… I les mans», p. 89. Autoedició.
Amades i Gelats, Joan (1930): Números meravellosos «Els comptes», p. 236. Editorial Selecta-Catalonia.
No servir-se dels comptes escrits, sinó reduir les operacions a la màxima senzillesa possible, reunint després els totals, però sempre mentalment.
Amades i Gelats, Joan (1930): Números meravellosos «Els comptes. Maneres de comptar», p. 244. Editorial Selecta-Catalonia.
Fer operacions matemàtiques o de pagaments pas per pas, per evitar equivocar-se.
Lloc: Solsona.
Arza i Rovira, Júlia (1998): Web tu, Mira'm «Frases i expressions de tots colors. De comptes - http://www.xtec.cat/~jarza/frasfete.htm». Web.
Comptar amb enginy i per un mateix. De: Espinal, M. Teresa | Pàmies i Riudor, Víctor.
Font: DSFF | PCCD.
Btv Llengua (2024): «https://twitter.com/btvllengua/status/1787776976251392413». Twitter.
Lloc: Càlig.
Centre de Cultura Pere de Balaguer (2001): Revista Vila de Càlig, 57 «Dites populars de Càlig - https://viladecalig.blogspot.com/2007/06/dites-populars-de-clig.html». Web.
Quan es compten les coses per peces, o es paga per parts.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1985): Bot. Notícia del meu poble «4. Glossari», p. 105. El Llamp.
Fer comptes rudimentàriament.
Equivalent en castellà: Hacer la cuenta de la vieja.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions «Compte», p. 70. Enciclopèdia Catalana.
Treure comptes de manera deficient o rudimentària / desglossar per partides.
No sé comptar-ho mentalment; fem el compte de la vella; jo et pago el que et dec i ara tu paga'm això que m'has comprat / Ell s'entén si fa el compte de la vella / En Caselles no té gaires estudis, per això multiplica fent el compte de la vella.
Font: R-M / R-M / *
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Comptar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Sinònim: Comptar amb els dits.
Equivalent en castellà: Contar con los dedos.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «237», p. 75. Garsineu Edicions.
Comptar o fer càlculs prescindint-ne de les regles normals de l'aritmètica.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «V», p. 167. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Fer comptes rudimentaris.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 127. Universitat Autònoma de Barcelona.
Desglossar per partides.
No sé comptar-ho mentalment: fem el compte de la vella; jo te pague el que te dec i ara tu paga'm les entrades del cine.
Lloc: Comarques de Castelló.
González Felip, Marisol (2000): Frases fetes al nord de la llengua. Diccionari de les comarques de Castelló, p. 55. Diputació de Castelló.
Comptar amb els dits.
I que potser l'única manera de sortir-ne seria que els governants tornessin a comptar amb els dits, a fer el «compte de la vella».
Griñó i Garriga, David (1981): Oficis que es perden «L'AMOR AL TREBALL I L'AMOR A L'OFICI», p. 23. Editorial Millà.
[…] una forma de negoci en què al final es repartien a prorrata els beneficis asseguts a la platja i fent el compte de la vella.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «III. Com som. 19. Catalunya, «comtat gran»», p. 254. Editorial Pòrtic.
Recordarem que a Vic es diu «fer el conte de la veia». L'expressió se sol dir quan es paga una cosa i s'han de comptar diners; o també quan a un li tornen el canvi; en aquest cas, resulta favorable al qui compra.
Fem el compte de la veia, o sigui, tant a tant; tant per tu i tant per mi.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 182. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Meix, Carme (2010): «A través del correu electrònic, en un document de text». Correu electrònic.
Comptar amb els dits.
Per a més seguretat farem el compte de la vella: dos per barba i el que quedi de pot.
Equivalent en castellà: Hacer la cuenta de la vieja.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «compte». Editorial Barcanova.
Comptar amb els dits.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «comptar, compte», p. 31. Editorial Millà.
Comptar mentalment o amb els dits.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Compte m.», p. 108. Edicions 62.
Sinònim: v. Compte.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Vell vella m. i f.», p. 316. Edicions 62.
Desglossar per partides.
Sinònim: Anar per partides, desglossar-ho.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «F», p. 153. Edicions 62.
Fer comptes rudimentàriament.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Mesures i posicions. Càlculs», p. 59. Edicions 62.
Roser Maresma (2018): SeniorsxRep «Volem recuperar expressions catalanes que ja no s'utilitzen gaire. Ens ajudeu???». Twitter.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 116. Onada Edicions.
Lloc: Blanes (Selva).
Sola i Ramos, Elisa (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes «2.Frases fetes de caràcter general. 2.5. Descriuen accions», p. 25. Web.
Lloc: Sabadell.
Subirana i Oller, Rafel (1967): Dites i paraules populars en us actual a Sabadell (Primera Sèrie) «Els números en les dites populars», p. 57. Autoedició.

El conte de la vella

8 fonts, 1919.
Equivalent en castellà: La cuenta de la vieja.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 82. Editorial Pòrtic.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «E», p. 32. Real Academia de Historia.
Expressió que s'utilitza per a fer referència a allò que no té fi.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Sinònim: Veg. La cançó de l'enfadós.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «conte». Editorial Barcanova.
Es diu d'allò que no té fi.
Sinònim: la cançó de l'enfadós.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «E», p. 141. Edicions 62.
Repetició enutjosa.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Fets abstractes. Repetició», p. 49. Edicions 62.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. E», p. 129. Edicions Víctor.
Lloc: Mallorca.
Sureda, Xesca (2016): Biaix. Treballam la llengua i la literatura catalanes «Locucions i frases fetes - http://biaix.blog.cat/2016/12/15/locucions-i-frases-fetes/». Blogger.

El compte de la vella

3 fonts, 2009.
Lloc: Teulada (La Marina Alta).
Llopis, Vicent (2009): Teulada «Frases populars». Web.
Recordem que a Vic es diu «veia». El diccionari d'Alcover-Moll ho explica com segueix: «comptar o fer càlculs per mitjans indirectes, prescindint de les regles normals de l'aritmètica».
Li agradava anar a comprar en aquella botiga, perquè semre li feien el compte de la veia, calculant alt per alt.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 56. Llibres de l'Index, S.A.
Càlcul fet de manera molt zenzilla, prescindint de les regles de l'aritmètica.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VI: Maneres de dir», p. 126. Eixam Edicions.

Ésser el conte de la vella

2 fonts, 2004.
Es diu d'allò que no té fi.
La teva súplica és el conte de la vella; no insisteixis, que no et donaré el que em demanes / No me'n parlis més que això ja sembla el conte de la vella; cada dia surts amb el mateix.
Sinònim: Ésser el conte de mai no acabar, ésser la cançó de l'enfadós.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Inacabable». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Font: Espinal, MT.
Mikil54 (2021): «https://twitter.com/Mikil54/status/1403083538589749252». Twitter.

Fer el conte de la vella

2 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Apendis. F», p. 324. Editorial Arte y Letras.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. F», p. 22. Amics de Tous.

Fer lo compte de la vella

2 fonts, 1996.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 320. Autoedició.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 281. Editorial Antinea.

Lo conte de la vella

2 fonts, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «Locucions nominals». Web.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Això és com el compte de la vella

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Vell, jove i criatura», p. 98. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Aixo sera com el conte de la vella

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «A», p. 29. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Els comptes la vella

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «Modismes», p. 46. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Esser el comte de la veya

1 font, 1917.
Cosa facil de comtar; ço que's pot comtar ab els dits. De: Vayreda i Olives, Pere.
Lloc: La Garrotxa.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0703/0010 «Comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1358405». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Farem es comptes de sa veia

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. F», p. 168. Consell de Mallorca.

Fer els comptes de la vella

1 font, 2003.
Comptar per alt i en grans quantitats.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «C», p. 46. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Fer es compte de sa vella

1 font, 1999.
Comptar o fer càlculs de la forma més senzilla o peculiar, prescindint de les regles de l'aritmètica.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol IX. Llenguatge Sèrie A. Compte», p. 151. Hora Nova.

Fer es comptes de sa veia

1 font, 1984.
Treure comptes rudimentaris, prescindint de s'aritmètica.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Fer», p. 73. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Ser el conte de la vella

1 font, 2007.
Sinònim: Tornar a la mateixa cançó.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «636», p. 186. Garsineu Edicions.