Paremiologia catalana comparada digital

La veritat amarga

55 recurrències en 21 variants. Primera citació: 1736.

Les veritats amarguen

11 fonts, 1736.
Ningú les vol escoltar.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.14. Veritats i mentides. Engany. Promeses. Refranys», p. 419. Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1133. Editorial Selecta-Catalonia.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «L», p. 33. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. LES», p. 161. Impremta Querol, Tortosa.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 401. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «de tot una mica». Web.
De: Ros - Martí Gadea.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «L», p. 197. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 67. Librerías París-Valencia.
(1999): L'Estel «Refranys (III)», p. 11. Revista L'Estel.

La veritat amarga

9 fonts, 1805.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XII. La comunicació lingüística. La veritat», p. 90. Pagès Editors.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La comunicació lingüística. Veritat», p. 155. Edicions Tres i Quatre.
Equivalent en castellà: La verdad amarga.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Veritat», p. 409.
Equivalent en llatí: Veritas non omnibus grata est.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Veritat», p. 409.
Equivalent en castellà: La verdad amarga.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 650. Imprenta y Librería de Pablo Riera.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 59. Editorial Rourich.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.
La veritat amarga. 22-8-1893.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1022.jpg. Manuscrit.
La veritat amarga. 22-8-1892 / 22-8-1893 / 22-8-1894 / 22-8-1895.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1024.jpg. Manuscrit.
Expr. ab que se significa lo disgust que causa á algú que li digan claramènt lo mal que ha fet.
Equivalent en castellà: La verdad amarga.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Veritat», p. 1096. Impremta de Josep Torner.
Expr. ab que se significa lo disgust que causa á algú que li digan claramènt lo mal que ha fet.
Equivalent en italià: La verità annoja.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Veritat», p. 1096. Impremta de Josep Torner.
Expr. ab que se significa lo disgust que causa á algú que li digan claramènt lo mal que ha fet.
Equivalent en francès: La vérité offense.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Veritat», p. 1096. Impremta de Josep Torner.
Expr. ab que se significa lo disgust que causa á algú que li digan claramènt lo mal que ha fet.
Equivalent en llatí: Veritas odium parit.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Veritat», p. 1096. Impremta de Josep Torner.

Les veritats són amargues

5 fonts, 1997.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
A ningú li agrada que li diguen els defectes que té o les coses que fa malament.
Sinònim: Dient les veritats es perden les amistats.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 297. Web.
Equivalent en castellà: La verdad amarga | Las verdades amargan | Las verdades son amargas.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Veritats», p. 129. Edicions 62.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 401. Edicions 62.

Las veritats amargan

4 fonts, 2021.
Las veritats amargan. 7-2-1877.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1068.jpg. Manuscrit.
Las veritats amargan. 26-4-1887.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1069.jpg. Manuscrit.
Las veritats amargan. 6-4-1888.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1070.jpg. Manuscrit.
Las veritats amargan. 17-12-1889.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_711.jpg. Manuscrit.

La veritat és amarga, però s'empassa

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1145. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 401. Edicions 62.

La pus amarga cosa que sia al món és veritat

2 fonts, 1900.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 3355», p. 282. Columna Edicions.
(Jud.).
Sinònim: Veritat amarga (Cast.) | De veritat s'ireix hom.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «V», p. 96. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Les veritats amarguen molt

2 fonts, 1969.
Equivalent en francès: Les vérités sont amères.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «L'amistat / L'amitié», p. 78. Robert Morel Editeur.
L'afalac genera amics; la veritat, odi. De: Terenci.
Equivalent en llatí: Obsequium amicos, veritas odium parit.
Font: An. 68.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «2033». Enciclopèdia Catalana.

Veritat que amarga sempre és mal rebuda

2 fonts, 1970.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 659», p. 760. Columna Edicions.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XII - QUAD-RUVIS «Rebut 2», p. 88. Edicions Polígrafa.

Bromejant, bromejant, amargues veritats van soltant

1 font, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «B», p. 31. Ajuntament d'Alzira.

La pus amargua cosa que sia al mon es veritat, e no la pot sofferir leuat ceyl qui conex sa valor

1 font, 1889.
Bonsenyor, Jahuda (1889): Libre de paraules e dits de savis e filosofs, Los proverbis de Salomo, Lo Llibre de Cato «Capitol XIV. De dir be de veritat», p. 29. Imprenta d'en Joan Colomar y Salas.

La veritat és amarga

1 font, 1992.
Sinònim: La pus amarga cosa que sia al món és veritat | De veritat s'ireix hom.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 614», p. 748. Columna Edicions.

La veritat es amarga

1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/29/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

La veritat és cosa agra d'oir

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 617», p. 752. Columna Edicions.

La veritat és massa amarga

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La condició humana», p. 16. Garsineu Edicions.

La veritat té dos gustos: / dolça per a qui la diu i amarga per a qui l'escolta

1 font, 2018.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Constatació i evidències», p. 130. Editorial Sargantana.

La veritat té dos gustos: dolç per a qui la diu i amarg per a qui l'escolta

1 font, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «L», p. 70. Ajuntament d'Alzira.

La veritat, amarga

1 font, 2021.
La veritat amarga. 14-1-1884.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1023.jpg. Manuscrit.

Les verdats amarguen

1 font, 1995.
Font: FV, FX, G, MR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «dir i desdir», p. 61. Instituto de Estudios Turolenses.

Les veritats són molt amargues

1 font, 1996.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 318. Autoedició.

Val més una veritat amarga que cent mentides dolces

1 font, 2007.
Sinònim: A l'amic, a la cara li ho dic | Com més clars, més amics | Dir la veritat no és pecat | Fes el que et dic i no miris el que faig | Qui bé t'estima, et farà plorar | Qui diu les veritats, perd les amistats | Qui bé estima, bé castiga.
Equivalent en castellà: Quien bien te quiere te hará llorar | Quien avisa no es traidor.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «667», p. 197. Garsineu Edicions.

Val més una veritat amarga que cent mentides dolces (cont. 1)

1 font, 2007.
Sinònim: Qui et vol mal et farà riure, qui et vol bé et farà plorar | Qui t'avisa et vol bé.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «667», p. 197. Garsineu Edicions.