Paremiologia catalana comparada digital

Plorant i rient els petits van creixent

48 recurrències en 29 variants. Primera citació: 1900.

Plorant i rient, els petits van creixent

8 fonts, 1988.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Les edats de la vida. Infantesa», p. 78. Edicions Tres i Quatre.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La família», p. 24. Garsineu Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 182. Editorial Millà.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la casa, els fills, els parents i els amics», p. 53. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la casa, els fills, els parents i els amics». Web.
Skaw (2009): Racó Català «Dites i refranys en català. IV. Les edats de la vida. Infantesa», p. 74. Revue Catalane.

Plorant i rient / els nois van creixent

2 fonts, 1907.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Noi, noia», p. 306. Edicions Polígrafa.
Verdaguer, Jacint (1907): Folk-lore «Aforística», p. 73. L'Avenç.

Plorant i rient anem creixent

2 fonts, 1992.
Sinònim: Mentre plores, no t'afogues | Passar la vida plorant i rient.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2337», p. 238. Columna Edicions.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. P», p. 33. Amics de Tous.

Plorant i rient creixen la gent

2 fonts, 2011.
Lloc: Rosselló.
Grandó, Carles (2020): 500 proverbis, dites, adagis llestats demés los més populars de la Plana de Rosselló «P», p. 3. Manuscrit.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. P», p. 369. Web.

Plorant i rient els nois van creixent

2 fonts, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys del riure i del plorar». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre el créixer». Web.

Plorant i rient els petits van creixent

2 fonts, 1999.
Sinònim: Rient i plorant els petits es fan grans.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IV. Les edats de la vida. La infantesa», p. 31. Pagès Editors.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 262. Edicions 62.

Plorant i rient va creixent la gent

2 fonts, 2008.
Lloc: Vic (Osona).
Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.
Mestre Huguet, Maria del Carme (2008): Dites i refranys a la vora del foc «Societat i vida». Web.
Lloc: Vilaplana.
Mestre Huguet, Maria del Carme (2008): Lo Pedrís «Revista 33 - Dites i Refranys a la vora del foc (V) - https://www.lopedris.cat/dites-refranys-vora-del-foc-maria-del-carme-mestre-c1172». Web.

Plorant i rient, creix la gent

2 fonts, 1969.
Significa que la vida és un seguit d'alternatives alegres i tristes.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Gent». Web.
Equivalent en francès: En pleurant et en riant, les gens vieillissent.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Sort, desgracia / Bonheur, malheur», p. 342. Robert Morel Editeur.

Plorant i rient, els nois van creixent

2 fonts, 1969.
Sinònim: Plorant i rient anem creixent.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI, p. 454. Columna Edicions.
Equivalent en francès: En pleurant et en riant, les gamins grandissent.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «La família / La famille», p. 142. Robert Morel Editeur.

Els infants, plorant i rient, se fan grans

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «I 66», p. 251. Columna Edicions.

Plorant i rient es va fent gran la gent

1 font, 2024.
Els moments bons i dolents que ens depara la vida ens ajuden a forjar-nos com a persones, per fer-nos grans.
Lloc: Cambrils.
Revista Cambrils.cat (2024): Revista Cambrils.cat «Dites - https://www.revistacambrils.cat/dites/pagina/1». Web.

Plorant i rient la mainada va creixent

1 font, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «6. El que és fill de gat, s'hi retira de la cua o del cap», p. 68. Museu del Montgrí i del Baix Ter.

Plorant i rient neix la gent

1 font, 1982.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. De l'amor, la llar i la taula», p. 165. Museu de Vilafranca.

Plorant i rient s'estira la gent

1 font, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys del riure i del plorar». Web.

Plorant i rient se fan la gent

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/61/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Plorant i rient van creixent la gent

1 font, 2014.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 220. Llibres de l'Index, S.A.

Plorant i rient, / els petits van creixent

1 font, 1999.
Figueras i Bas, Immaculada (1999): Dites catalanes «De tota mena», p. 58. Autoedició.

Plorant i rient, / naix la gent

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Gent», p. 106. Edicions Polígrafa.

Plorant i rient, el petit va creixent

1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 91. Edicions Salòria.

Plorant i rient, els fillets van creixent

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Fills i filles», p. 82. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Plorant i rient, els xics van creixent

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «P», p. 264. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Plorant i rient, es fa la gent

1 font, 2000.
Significa que la vida és un seguit d'alternatives alegres i tristes.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Plorar», p. 93. Editorial Moll.

Plorant i rient, es petits van creixent

1 font, 1984.
A base de penes i alegries, feim el món.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Filosofia de sa vida», p. 208. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Plorant o rient neix la gent

1 font, 1989.
Encara que ho digui la parèmia, la creença assegura que cap infant no neix rient.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «La llar», p. 90. Editorial de Vecchi.

Plorant y rient naix la gent

1 font, 1913.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Montsià, Lluís de (pseudònim de Joan Torné i Balaguer) (1913): Libertad, Año VI, Núm. 260, p. 3 «Refrané comarcá», p. 3. Diario Libertad.

Plorant y rient, anem creixent

1 font, 2021.
Plorant y rient. 3-4-1873.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1251.jpg. Manuscrit.

Plorant y rient, els chics van creixent

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «P», p. 216. Editorial Arte y Letras.

Plorant y rient, se fa (crèx) la gent

1 font, 1900.
Equivalent en castellà: Si el niño llorase, acállelo su madre; y si no quiere callar, déjelo llorar.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XIV. Part. Alletament», p. 363. Centre Excursionista de Catalunya.

Plorant y rient, se fan (crexen) la gent

1 font, 1900.
Ensènya quant pròpi es a les criatures el jugar y no estar quietes. També'l següent adagi se referèx als nòys.
Equivalent en castellà: Carne que crece no puede estar si no mece.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «X. Edats», p. 285. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en castellà: Comida, cama y capote, que sustente y abrigue al niño y no le sobre.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «X. Edats», p. 285. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en castellà: Si el niño llorase, acállelo su madre; y si no quiere callar, déjelo llorar.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «X. Edats», p. 285. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en llatí: Motibus assiduis caro crescens omnia versat.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «X. Edats», p. 285. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en llatí: Quod satis est puero, non quod circumfluat, apta.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «X. Edats», p. 285. Centre Excursionista de Catalunya.