Paremiologia catalana comparada digital

Qui no sap callar les seves faltes, menys callarà les dels altres

47 recurrències en 34 variants. Primera citació: 1803.

Qui no sap callar les seves faltes, menys callarà les dels altres

8 fonts, 1987.
Lloc: Garrigues.
Bellmunt i Figueras, Joan (1987): Les Garrigues III. Refranys «Refranys recollits a les Garrigues», p. 36. Editorial Virgili & Pages.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «SENT., ACC., PARAULES… SECRETS», p. 24. L'Avui / El Punt Avui.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 6. Autoedició.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 188. Editorial Millà.
Dit de qui no sap guardar secrets.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 409. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «el que no hauria de ser». Web.

Qui no sap callar les seves faltes menys callarà les dels altres

2 fonts, 1968.
Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «IV. Dites populars», p. 144. Editorial Claret.
Salvà, Francesc (1990): Aforismes i refranys, p. 6. Editorial Miguel A. Salvatella.

Qui no sap callar lo seu, mal callará lo dels altres

2 fonts, 1831.
Equivalent en castellà: Quien dice lo suyo, mal callará lo ageno.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «165», p. 40. Imprenta de Saurí y Compañía.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 116. Editorial Rourich.

Qui no sap callar ses faltes, mai callarà les dels altres

2 fonts, 1914.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 70», p. 258. Columna Edicions.
Equivalent en castellà: Quien dice lo suyo, mal callará lo ajeno.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. Q», p. 830. Antoni López, Editor.

Qui no calli lo seu mal callarà lo dels altres

1 font, 1908.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1908): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 5 de febrer de 1908, núm. 17», p. 302. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Qui no pot callar les seves faltes, mai no callarà les dels altres

1 font, 2008.
D'un que xerra molt, poc se'n poden fiar.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «10. Accions diverses. 10.4. Dir i callar. Xerrar. Paraula i silenci. Refranys», p. 468. Editorial Moll.

Qui no pot callar ses faltes, mal callarà les dels altres

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 289. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui no pòt callar ses faltes, mal callará les dels atres

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 240. Editorial Arte y Letras.

Qui no sab callar les seves faltes mai callarà la dels altres

1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui no sab callar lo seu, mal callará lo dels altres

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «8. Aforismes referents á defectes ó vicis», p. 34. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Qui no sab callar sas faltas mal callará las dels altres

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «F», p. 26. Manuscrit.

Qui no sap callar «lo» (allò que és) seu, no callarà «lo» (allò que és) teu

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 289. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui no sap callar / les seves faltes, / menys callarà les dels altres

1 font, 1999.
Figueras i Bas, Immaculada (1999): Dites catalanes «De tota mena», p. 59. Autoedició.

Qui no sap callar el seu, mal callarà ço dels altres

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XII. La comunicació lingüística. El silenci», p. 88. Pagès Editors.

Qui no sap callar el sèu, mal callará el dels altres

1 font, 1803.
Equivalent en castellà: Quien dice lo suyo mal callaraá lo ageno.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Callar», p. 118.
Equivalent en llatí: Nemo tacebit alia, qui prodit sua.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Callar», p. 118.

Qui no sap callar el seu, mal callarà el dels altres

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 325», p. 525. Columna Edicions.

Qui no sap callar les seues faltes menys callarà les dels altres

1 font, 1989.
Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).
Vidal, Magda (1989): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta (CETA) núm. 14 «Recull de Refranys a Vilalba dels Arcs», p. 16. Centre d'Estudis de la Terra Alta.
Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).
Vidal, Magda (1989): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 14, p15-16 «Recull de refranys a Vilalba dels Arcs», p. 16. Centre d'Estudis de la Terra Alta.

Qui no sap callar les seues faltes, mal callarà les dels altres

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.

Qui no sap callar les seves faltes, / mal callarà les dels altres

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Qui ne sait taire ses fautes, / faira mal celles des autres.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El seny / Le bon sens», p. 398. Robert Morel Editeur.

Qui no sap callar les seves faltes, mal callarà les dels altres

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. Q», p. 186. Consell de Mallorca.

Qui no sap callar les seves faltes, menys callarà la dels altres

1 font, 1996.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «el que no hauria de ser», p. 78. Web.

Qui no sap callar lo seu mal callará lo de'ls altres

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «C», p. 11. Manuscrit.

Qui no sap callar lo sèu mal callará lo dels altres

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: Quien dice lo suyo mal callará lo ajeno.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 660. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Qui no sap callar lo seu mal, / no sabrà callar lo dels altres

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Callar», p. 88. Edicions Polígrafa.

Qui no sap callar lo seu, mal callarà lo dels altres

1 font, 2001.
Així mateix, també s'hi dóna el fet que, tot i haver mantingut Ros, substancialment, la mateixa codificació que Carles i Amat, els autors del DCCL la modernitzen.
Font: Fèlix Amat, Diccionario catalán-castellano-latino, 2 vols., publicat per Josep Belvitges, Joaquim Esteve i Antoni Juglà, Barcelona: Imp. de Tecla Pla, 1803-1805.
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 109. Revista Caplletra.

Qui no sap callar lo sèu, mal callará lo dels altres

1 font, 1805.
Sinònim: V. Callar.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Saber», p. 302.

Qui no sap callar lo seu, no callará lo teu

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 240. Editorial Arte y Letras.

Qui no sap callar sas faltas, / mal callará las dels altres

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Segon ramellet. Flors del mon», p. 43. Imprempta de Carlos Latrobe.

Qui no sap callar ses faltes, / menys callarà les dels altres

1 font, 2000.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. Q», p. 96. Ajuntament de l'Escala.

Qui no sap callar ses faltes, mal callará les dels altres

1 font, 1902.
Batlle, Joan Baptista (1902): Calendari català, pera l'any 1902, p. 127. Joan Bta. Batlle.

Qui no sap callar ses faltes, mal callarà les dels altres

1 font, 1900.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «C», p. 21. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Qui no sap callar ses faltes, poc callarà les dels altres

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XII. La comunicació lingüística. El silenci», p. 88. Pagès Editors.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XV. Els mites i les creences. El pecat», p. 118. Pagès Editors.

Qui no sap callar ses seves faltes, mai callarà ses d'ets altres

1 font, 1984.
D'un que xerra molt, no se'n poden fiar.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Moral», p. 240. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui no sap callar ses seves faltes, manco callarà ses d'ets altres

1 font, 1984.
A persona molt xerradora, no se li pot confiar res.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Conseis. Experiència», p. 182. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.