Paremiologia catalana comparada digital

Qui per llunes va comptant, tretze mesos troba a l'any

68 recurrències en 29 variants. Primera citació: 1868.

Qui per llunes va comptant, tretze mesos troba a l'any

17 fonts, 1930.
El cicle complet de la lluna és de 28 dies, hora envant hora enrera.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.1. Astronomia. 3.1.2. Lluna», p. 91. Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 939. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1930): Números meravellosos «Els comptes», p. 236. Editorial Selecta-Catalonia.
Al·ludeix a l'antiga manera de comptar el temps per llunes, que, segons creença de la gent senzilla, l'any resultava més llarg que ara.
Amades i Gelats, Joan (1930): Números meravellosos «Els números. El tretze», p. 210. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Lluna», p. 69. Editorial Moll.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «3. Exercicis. 3.2 Propostes didàctiques per a 2n i 3r cicles de l'Educació Primària. 2.6. S, SS, C, Ç, Z», p. 213. Editorial Moll.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la meteorologia i el cel. Dites sobre la meteorologia. Sobre la lluna». Web.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. La lluna», p. 86. Garsineu Edicions.
Metafòricament significa que la diligència fa trobar sempre temps a les coses. Fins atemps ben recents es qualificava els calendaris de «llunaris», nomenclatura relacionada amb les calendacions més primitives basades en la lluna,.
Relacionada amb les feines del camp.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Meteorologia popular», p. 243. Editorial de Vecchi.
La lluna completa el cicle cada 28 dies.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Efectes lunars», p. 654. Web.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. II. El calendari. Els mesos», p. 202. Llibres de l'Index, S.A.
De: Enciclopèdia Catalana.
Font: Diccionari de matemàtiques.
PCCD / Hernández, Nicolàs (2023): Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) «Formulari». Web.
La diligència fa trobar sempre temps a les coses.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «mesos», p. 98. Editorial Millà.
Un any té 52 setmanes i cada mes en té quatre, si ho dividim ens surten 13 mesos en comptes de 12. La Lluna és el satèl·lit de la Terra i tarda uns 28 dies a fer una volta sencera a la Terra. En un any, la Lluna tindrà 13 fases llunars i això no coincideix amb els 12 mesos de l'any.
Pons, Nathalie; Ben-Arab, Màriam (il·lustr.) (2010): Refranys per jugar, p. 19. Vox.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 292. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Sàlvia (2009): Poesia infantil i juvenil «Dites populars i refranys de la lluna». Web.
El mes lluner té 28 dies. Si divim 365 dies de l'any entre 28, el quocient serà 13.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol I: El cel i la terra. 1.1 El sol, la lluna i les esrteles», p. 19. Eixam Edicions.
Soler Amigó, Joan (2005): Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya «Expressions i refranys», p. 74. Enciclopèdia Catalana.

Qui setmanes va comptant, tretze mesos troba a l'any

12 fonts, 1930.
Suposant que cada mes tengui quatre setmanes.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.3. Pas del temps. 3.3.4. Setmana. Refranys», p. 140. Editorial Moll.
Al·ludeix a l'antiga manera de comptar el temps per llunes, que, segons creença de la gent senzilla, l'any resultava més llarg que ara.
Amades i Gelats, Joan (1930): Números meravellosos «Els números. El tretze», p. 210. Editorial Selecta-Catalonia.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el calendari de l'any. Dites i refranys de l'any. Gener. Cap d'Any». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «S 987», p. 89. Columna Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Any». Web.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «10. Qui sigui frare, que prengui candela», p. 107. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
Nadal enteranyinat (1999): Dites nadalenques «Dites populars de Cap d'Any». Web.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «Els refranys. II. El calendari - El pas del temps. Els mesos. El temps cronològic», p. 49. Arxiu Municipal de Palafrugell.
Calendari. Cicle anual. Agricultura i meteorologia.
Lloc: Sant Boi de Llobregat.
Serret i Bernús, Carles (2021): Ràdio Sant Boi. La República Santboiana. Memòria i patrimoni «Refranys i frases fetes d'una santboiana del segle XX». La República Santboiana.
Soler Amigó, Joan (2005): Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya «Expressions i refranys», p. 74. Enciclopèdia Catalana.
(2001): L'Estel «Dites populars de Cap d'Any», p. 19. Revista L'Estel.

Qui a setmanes va comptant, tretze mesos troba a l'any

4 fonts, 1980.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 39. Editorial Joventut.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Natura, any natural i santoral, oratge, camp i collites», p. 96. Editorial l'Esquer.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 277. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Any», p. 47. J. Huguet Pascual, editor.

Qui per llunes va comptant, / tretze mesos troba a l'any

4 fonts, 1930.
El poble calcula i compta moltes coses per llunes.
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Lluna», p. 79. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Lloc: Mallorca.
Bonafè, Francesc (2009): Paremiologia del Calendari (Costums, llegendes, cançons, proverbis, gloses i refranys) «7. Meteorologia de la lluna», p. 220. Edebe. Edicions Don Bosco.
El poble calcula i compta moltes coses per llunes.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Lluna», p. 243. Edicions Polígrafa.
Equivalent en francès: Qui compte par lunes, / trouve treize mois à l'an.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Terra, aigua, foc, sol, estels, lluna / Terre, eau, feu, soleil, étoiles, lune», p. 524. Robert Morel Editeur.

Qui per llunes va comptant tretze mesos troba a l'any

3 fonts, 1986.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Gimeno, Antoni; Roura, Amadeu (1986): Anys i panys. Refranys i tradicions del curs de l'any «EL MES», p. 44. Graó Editorial.
La durada de cada fase lunar és de vint-i-vuit dies.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. La lluna i les fases», p. 39. Edicions 62.

Qui per setmanes va comptant, tretze mesos troba a l'any

2 fonts, 1986.
És molt comú, entre la gent del poble, de calcular per setmanes, perquè es creu que el temps resulta més llarg.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. La setmana», p. 64. Edicions 62.
Les cinquanta-dues setmanes de l'any, dividides per quatre, donen tretze mesos.
Serra i Boldú, Valeri (1986): Festes i tradicions populars de Catalunya «Del saber popular: Aforística del gener», p. 10. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Qui setmanes va contant, tretze mesos troba a l'any

2 fonts, 1999.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «el calendari». Web.

Qui a setmanas va comptant, tretze mesos troba a l'any

1 font, 1980.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Setmana», p. 60. J. Huguet Pascual, editor.

Qui a setmanes va comptant, / tretze mesos troba a l'any

1 font, 1992.
Lloc: Roquetes i Tortosa (Baix Ebre).
Vallès Herrero, Josep; Vallès Sogues, Puri (1992): Dites, cobles i rondalles: «Paraula de pagès, no fa mal a res» «I. El pagès. Dites», p. 202. Servei Local de Català de Tortosa.

Qui a setmanes va comptant, tetze mesos troba a l'any

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. Q», p. 184. Consell de Mallorca.

Qui a setmanes va comptant, tretza mesos troba a l'any

1 font, 2000.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Darrera pàgina, amb nota que fa referència als nombrosos adagis repetits involuntàriament», p. 38. Ajuntament de l'Escala.

Qui a setmanes va contant, tretze mèsos tròva al any

1 font, 1910.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1910): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any VI. Manresa, janer de 1910, núm. 38», p. 8. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Qui amb llunes va comptant, tretze mesos troba a l'any

1 font, 1990.
Equivalent en francès: Qui compte par lunes, trouve treize mois dans l'anneé.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. El temps, la lluna i el sol», p. 82. Autoedició.

Qui amb semanes va contant tretze mesos trove al any

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/74/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui amb setmanes va comptant, tretze mesos trobara al cap de l'any

1 font, 1985.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B10) Parèmies. d) Del calendari», p. 25. Editorial Acebo.

Qui en setmanes va comptant tretze mesos trova a l'any

1 font, 2020.
Lloc: Rosselló.
Grandó, Carles (2020): 500 proverbis, dites, adagis llestats demés los més populars de la Plana de Rosselló «Q», p. 4. Manuscrit.

Qui en setmanes va comptant, / tretze mesos troba a l'any

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IV - CAVE-CUTX «Comptar», p. 148. Edicions Polígrafa.

Qui en setmanes va comptant, tretze mesos trova a l'any

1 font, 2011.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. Q», p. 372. Web.

Qui per 'llunes' va comptant, tretze mesos troba a l'any

1 font, 1980.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «La lluna», p. 42. J. Huguet Pascual, editor.

Qui per lluna va comptant tretze mesos troba a l'any

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Qui per setmanas va contant, tretze mesos troba al any

1 font, 1868.
Briz, Francesch Pelayo (1868): Calendari catalá del any 1868, p. 43. Joan Roca y Bros, Editor.

Qui per setmanes va comptant / tretze mesos troba a l'any

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Setmana», p. 118. Edicions Polígrafa.

Qui per setmanes va comptant, / tretze mesos troba a l'any

1 font, 1930.
És molt comú, entre gent del poble, de calcular per setmanes, puix que es creu que el emps resulta més llarg i s'àvé més a les formes populars.
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Setmana», p. 128. Butlletí de Dialectologia Catalana.

Qui per setmanes va comptant, tretze mesos trova al any

1 font, 1915.
Lloc: Urgell.
Serra i Boldú, Valeri (1915): Calendari folklòric d'Urgell «Començament», p. 18. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Qui per setmanes va contant, tretze mèsos tròba al any

1 font, 1909.
Lloc: Bages.
Miró i Borràs, Oleguer (1909): «Calendari Folk-lòric de la Comarca del Bages» «BCECB. Any V. Manresa, janer de 1909, núm. 28. Calendari Folk-lòric de la Comarca de Bages. Any», p. 163. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Qui setmanes va comptant tretze mesos troba a l'any

1 font, 1995.
Se(t)manes.
Font: ME.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «el pas del temps», p. 45. Instituto de Estudios Turolenses.

Qui setmanes va comptant, / tretze mesos troba a l'any

1 font, 2000.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. Q», p. 92. Ajuntament de l'Escala.

Qui setmanes va comptant, tretze mesos surten a l'any

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Gent». Web.

Qui setmanes va comptant, tretze mesos troba a l'any; si compta bé, tretze mesos l'any té

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del calendari. Vària», p. 1015. Editorial Selecta-Catalonia.