Paremiologia catalana comparada digital

Sense les dones i els vents no hi hauria tants turments

33 recurrències en 23 variants. Primera citació: 1759.

Sense les dones i els vents no hi hauria tants turments

5 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1205. Editorial Selecta-Catalonia.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VI. La dona i l'home. La dona», p. 48. Pagès Editors.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1846», p. 892. Columna Edicions.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Temps», p. 144. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 206. Edicions 62.

Sense dones i sense vents no hi hauria tants turments

4 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1190. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «L'ésser», p. 28. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
El que més abunda és la imatge de les dones com a font de problemes i contratemps de manera intensa i constant.
Fernández Poncela, Anna M. (2004): Sexe i refranyer. Proverbis catalans: Discurs i missatges sobre homes i dones «Matrimonis i parelles. Consells per als mateixos homes», p. 63. Consell Insular de Menorca.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 205. Edicions 62.

Sens las donas y los vents no hi hauria tants torments

2 fonts, 1814.
Encara que se troban exemples en contrari.
Ballot i Torres, Josep Pau (1814): Gramática y apología de la llengua cathalana «De nominatiu ab verb», p. 112. Web.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «D», p. 19. Manuscrit.

Sense les dones i els vents / no hi hauria tants turments

2 fonts, 1969.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Turment», p. 191. Edicions Polígrafa.
Equivalent en francès: Sans les femmes et les vents, / il n'y aurait pas tant de tourments.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Les dones / Les femmes», p. 38. Robert Morel Editeur.

Sense les dones i els vents, no hi haurien tants turments

2 fonts, 1995.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. El vent», p. 87. Garsineu Edicions.
Trepat i Albero, Josep Anton (1995): Refranys de vora mar «Consells i sentències. Dones a coberta», p. 111. Editorial Noray.

Sèns las donas y los vents, / no hi hauria tants torments

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Sisé ramellet. Flors del casament», p. 109. Imprempta de Carlos Latrobe.

Sens las donas, y los vents / noy' hauria tants torments

1 font, 1759.
Carles i Amat, Joan (1759): Aforismes catalans del Doctor Joan Carles Amat. Anyadits al ultim los versos del Judici Universal, p. 23. Joan Jolis, Estamper.

Sens las donas, y los vents, / noy hauria tants torments

1 font, 1796.
Carles i Amat, Joan (1796): Quatre cents aforismes catalans, p. 18. Imprenta de la Pontificia, y Real Universitat.

Sense dones i vents, no hi hauria torments

1 font, 1961.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «S», p. 43. Autoedició.

Sense dones, vi ni béns, no hi hauria tants turments

1 font, 1930.
Amades i Gelats, Joan (1930): Números meravellosos «Els números. El tres», p. 50. Editorial Selecta-Catalonia.

Sense las donas y'ls vents, no hi hauría tants torments

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «2. Aforismes referents al amor y al matrimoni», p. 14. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Sense les dones i els veïns, / no hi hauria tants torments

1 font, 1979.
Els que més ens demostren el masclisme dins del matrimoni. Ens donen la visió dels homes de la seva situació dins el matrimoni, considerant-la com un calvari, on ells són els principals màrtirs.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Família», p. 53. Autoedició.

Sense les dones i els vents no haurien tants torments

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «S», p. 308. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Sense les dones i els vents, no hauríen tants turments

1 font, 2019.
En el siguiente apartado, se presentan refranes meteorológicos generales del saber popular sin tener determinada una escala espacial y temporal en común entre los diferentes refranes interpretados. Los vientos, crean incomodidad y son peligrosos, causando daños materiales en las propiedades. De: Morte.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «15. Refranes climáticos en general», p. 650. Universitat de les Illes Balears.

Sense les dones i els vents, no hi hauria tant de turments

1 font, 1990.
Equivalent en francès: Sans les femmes et les vents, il y aurait moins de tourments.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. El temps, la lluna i el sol», p. 86. Autoedició.

Sense les dones i els vents, no hi hauria tants torments

1 font, 1915.
Digueu-li això a un infant de primera ensenyança, sense indicar-li el verdader significat d'aquestes frases, sense indicar-li que ellas son sols l'enunciaci ́`o de fets vituperables; sense dir-li que 'ls refrans i proverbis, lo mateix expressen les bones ualitats que 'ls defectes i vicis humans, i es molt possible que senti naixer en son tendre cervel idees agressives. De: Xalabarder i Serra, Eduard (1914).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0009 «Refranys, proverbis i locucions populars - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001432180304201/27/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Sense les dones i els vents, no hi hauria tants turments…

1 font, 1987.
Equivalent en francès: Sans les femmes et les vents, il n'y aurait pas autant de tourments…
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Vents i pluja… Sants i Déu», p. 32. Sport-Entraide-Amitié.

Sense les dones i los vents, no auria tants destorments

1 font, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «S», p. 50. Real Academia de Historia.

Sense les dones i los vents, no hauria tants desturments

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. S», p. 172. Edicions Víctor.

Sense les dònes y 'ls vents, no hi haurien tants torments

1 font, 1900.
Equivalent en francès: Sans les femmes et les vents, il n'y aurait point tant de tourment (Pepratx).
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «II. Atmòsfera. Temperatura. Temps del any», p. 100. Centre Excursionista de Catalunya.

Sense les dònes y els vents, no hauríen tants torments

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «S», p. 253. Editorial Arte y Letras.

Sense ses dones i es vents no hi haurien tants torments

1 font, 2010.
Sembla que ses dones, des d'una visió masclista, i es vents causaven problemes.
Lloc: Cadaqués (Empordà).
Contos, Montserrat (2010): Ditxos a Cadaqués, p. 44. Ajuntament de Cadaqués.

Sense ses dones i es vents no hi haurien tants turments

1 font, 2011.
D'aquestes al·lusions poca-soltes sobre la condició femenina hi ha unes quantes expressions. De: Contos Faixo, Montserrat.
Lloc: Cadaqués (Empordà).
Font: Ditxos de Cadaqués.
Playà Maset, Josep (2011): La Vanguardia «Qui vulgui peix que es mulli es cul - http://rumiar-hi.blogspot.com/2011/01/el-catala-de-cadaques.html». Llibreria d'Alvar Verdaguer.