Paremiologia catalana comparada digital

Paremiologia catalana comparada digital

Inclou en la cerca:
  1. Qui roba un pa, el tanquen a la presó, i qui en roba mil, el fan senyor
  2. Qui roba una arrova de roba no roba l'arrova, que roba la roba
  3. Qui roba una vegada mai més és fiat
  4. Qui roda el món, troba la mona
  5. Qui roda l'ast, aquell no en tast
  6. Qui ronda massa en diumenge, mal treballa en dilluns
  7. Qui rostolla, paga doble
  8. Qui rostolleja, bestieja
  9. Qui rota, paeix; qui peta, envelleix
  10. Qui ruc és a Barcelona ruc és a Roma
  11. Qui s'abaixa, Déu l'alça
  12. Qui s'aconsella tot sol, tot sol plora son dol
  13. Qui s'aconsella, foc a s'orella
  14. Qui s'adorm en el pecat pot despertar condemnat
  15. Qui s'afanya a l'estiu reposa a l'hivern
  16. Qui s'agravia té dos mals
  17. Qui s'agravie, que li bese el cul al content
  18. Qui s'aixeca de matí pixa allà on vol
  19. Qui s'aixeca de matí, Déu li surt a camí
  20. Qui s'aixeca dematí i se colga dejorn, no se'n pene!
  21. Qui s'aixeca dematí té poques noses
  22. Qui s'aixeca dematí, engana es batle
  23. Qui s'aixeca primer té el coc més gros
  24. Qui s'aixeca tard, ni va a missa ni menja carn
  25. Qui s'alaba es desalaba
  26. Qui s'alaba és perquè ho ha de menester
  27. Qui s'alegra per Nadal plora per Sant Joan
  28. Qui s'allarga més que el llençol, mostra els peus
  29. Qui s'amaga sota d'un arbre es mulla dos cops
  30. Qui s'amaga, alguna cosa deu
  31. Qui s'aparta del moltó, s'aparta de la raó
  32. Qui s'arramba a sotana, quasi sempre guanya
  33. Qui s'arrauleix, el fred se'l menja
  34. Qui s'arronsa no creix
  35. Qui s'arrufa té fred de peus
  36. Qui s'embarca darrer, té el rem més tort
  37. Qui s'empenya per segar, ha de batre per vendre
  38. Qui s'empenya, es desempenya
  39. Qui s'empina no dina
  40. Qui s'empina té ruïna
  41. Qui s'enamora de la veïna té gran avantatge: la pot veure sovint sense fer cap viatge
  42. Qui s'enamora, no té una hora de llibertat
  43. Qui s'encanta no les tasta
  44. Qui s'encarregui de les cabres, que s'encarregui dels xiulets
  45. Qui s'endú la carn, que s'emporti l'os
  46. Qui s'endú les oblades, que toque les campanes
  47. Qui s'enfada té dues feines: enfadar-se i desenfadar-se
  48. Qui s'entona molt més del que convé, sense pensar-s'ho, a quedar ben burlat ve
  49. Qui s'enutja en la festa, bèstia resta
  50. Qui s'equivoca una vegada mereix perdó, però dues no