Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Qui espera, es desespera

119 recurrències en 43 variants. Primera citació: 1736.

Qui espera es desespera

16 fonts, 1914.
Nota la mortificación del que no està seguro de lograr el fin de sus deseos.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «E», p. 62. Comercial Denes, SL.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIII. Les relacions interpersonals. La confiança», p. 94. Pagès Editors.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Refrany que vol dir que esperar molt de temps una persona o una cosa que no arriba causa gran impaciència i pertorbació.
Equivalent en castellà: Quien espera desespera.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions «Esperar», p. 108. Enciclopèdia Catalana.
Sinònim: Si vols envellir, espera un tupí a bullir.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «S», p. 116. Edicions de 1984.
Faves comptades (2015): Faves comptades «https://www.instagram.com/p/x565lMqGF1/». Instagram.
Es malfia de mantenir una actitud d'esperança, ja que sovint no arriba allò que s'espera i el desengany és més gran. Cal, doncs, mostrar una actitud indiferent als avatars.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Consells morals», p. 183. Editorial de Vecchi.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 500. Web.
Equivalent en esperanto: De atendo kaj espero pereis multaj sur la tero.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Altres refranys | Aliaj proverboj», p. 33. Associació Catalana d'Esperanto.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Hi ha coses que són insuportables.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. Les estacions. El temps cronològic», p. 190. Edicions 62.
Vol dir que l'esperar llarg temps una cosa que no arriba a venir, causa gran impaciència i pertorbació, semblant a la desesperació (D.).
Equivalent en castellà: Quien espera desespera, y quien viene nunca llega.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1199 Espera», p. 166. Institut Menorquí d'Estudis.
Esperar i patir.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Emocions. Desig», p. 31. Edicions 62.
Sinònim: Fam i tenir d'esperar, fan a l'home rabiar | Fam i esperar fan desesperar.
Equivalent en castellà: Hambre y esperar, hacen rabiar.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. Q», p. 828. Antoni López, Editor.
Salvà, Francesc (1990): Aforismes i refranys, p. 12. Editorial Miguel A. Salvatella.
Lloc: Calella.
Taller de memòria de Calella (2009): Viatge al món dels refranys «II. Constatacions i sentències», p. 21. Autoedició.

Qui espera, desespera

12 fonts, 1919.
Es muy incómodo esperar.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «A», p. 25. Comercial Denes, SL.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
Espinós i Quero, Antoni; Polo Villaseñor, Fernando (1987): Refraner de Xàbia, dins Xàbiga, núm. 3 (Estiu-tardor, 1987), pàg. 81-95 «Refraner de Xàbia. El refraner local. El món anímic. La convivència familiar i social», p. 91. Xàbiga.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «Q», p. 48. Real Academia de Historia.
Equivalent en francès: Qui attend, désespère.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Temps, vida i mort / Temps, vie et mort», p. 376. Robert Morel Editeur.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «Q», p. 45. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.
Lloc: Salt (Gironès).
Lladó Coll, Maria Teresa (2014): Recull de frases fetes de Maria Teresa Lladó Coll. Correu electrònic.
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Meix, Carme (2010): «Llistat per correu electrònic». Correu electrònic.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «el temps passat i futur», p. 80. Web.
Qui espera desespera. 6-7-1877.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1407.jpg. Manuscrit.
Si fas escritura, ja no manes, i en un bac te'n pots anar al carrer.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.
Verdú, Jordi Raül (2010): La velleta refranyera, p. 23. Edicions del Bullent.

Qui s'espera es desespera

11 fonts, 1914.
Font: P.
Capmany, Aureli (1926): La Paremia en 'Lo somni' de Bernat Metge, dins 'La paraula Cristiana', 20 «La Paremia en 'Lo somni' de Bernat Metge», p. 121. La paraula cristiana.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 51. Editorial Joventut.
Qui té moltes ganes de que arribi el moment, el temps passa més lent i es desespera esperant que arribi.
Eulàlia (2009): Eulàlia. Magisteri infantil «No hi ha any sense refrany». Web.
De: Bosch Comellas, Xavier (1921-22).
Lloc: Torà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0065 «Refrans i dites - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435020304201/4/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Nerviosos i gansoles.
Junceda, Joan G. (1959): Bon seny. Aforismes, faules i acudits «Els aforismes», p. 18. Llibres de l'Index, S.A..
Testimoniat per Verdaguer, 'Jovenívoles' (on diu: «Qui s'espera se desespera»).
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. XIII. Referències diverses. Vària», p. 273. Llibres de l'Index, S.A..
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Adagis. Q», p. 120. Autoedició.
Lloc: Mataró (Maresme).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Qui s'espera es. 29-6-1903 / 24-7-1904.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1638.jpg. Manuscrit.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Paciència i constància», p. 187. Institut Francesc Ribalta.
Equivalent en castellà: Quien espera, desespera.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. Q», p. 831. Antoni López, Editor.

Qui espera, es desespera

7 fonts, 1961.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.11. Sofriment i paciència. Esperança. Aguantar. Refranys», p. 412. Editorial Moll.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Quan s'espera algú, sembla que no arribe mai; o mentre es confia que algú faça alguna cosa, no la fem nosaltres mateixos i, damunt, patim.
Equivalent en castellà: Similar: La esperanza era verde y se la comió un burro.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 505. Web.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «Q», p. 39. Autoedició.
Qui espera, es temps no passa.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Conseis. Experiència», p. 182. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Per qui espera, es temps no passa.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Temps», p. 276. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
De: Martí Gadea.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 282. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui espera desespera

6 fonts, 1997.
Lloc: Artesa de Lleida.
Costafreda i Castillo, Adolf (2021): Folklore d'Artesa de Lleida. Del poble i del terme «Dites populars. Dites i frases fetes recollides a Artesa de Lleida (per ordre alfabètic)», p. 121. Pagès Editors.
Lloc: Rosselló.
Grandó, Carles (2020): 500 proverbis, dites, adagis llestats demés los més populars de la Plana de Rosselló «Q», p. 4. Manuscrit.
Equivalent en castellà: Quien espera desespera.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Esperar», p. 56. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «el temps passat i futur». Web.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. Q», p. 166. Edicions Víctor.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. Q», p. 370. Web.

Qui s'espera, es desespera

6 fonts, 1968.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «E 556», p. 173. Columna Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La prudència», p. 38. Garsineu Edicions.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Espera», p. 261. Edicions Polígrafa.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Exemplars i diverses», p. 174. Museu de Vilafranca.
Lloc: Manresa (Bages).
Sallent i Tatjer, Joan (2015): Refranys il·lustrats, p. 138. Zenobita Edicions.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. Q», p. 37. Amics de Tous.

Qui espera delera

5 fonts, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «14. Els sentiments i les actituds - 14.5. Paciència i conformitat». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1987): Dites i refranys a Bot «Les dones al carrer», p. 27. Autoedició.
Sentencia que a qui depén d'algú altre, el temps se li fa llarg i no pot realitzar allò que pretenia.
Sinònim: Connexos: Faenas de dos, merda de gos | Ramat de molts, el llop se'l menja | Tots al sac, i el sac, en terra.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 500. Web.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

El que espera, es desespera

4 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Lloc: Santpedor.
Estruch Subirana, Maria (2013): Arrels «Recull de refranys al Bages, especialment meteorològics. Refranys i dites - http://mariaestruch.blogspot.com/2013/06/recull-de-refranys-al-bages.html». Blogger.
Lloc: Gironella, Casserres, Olvan, Cercs, la Nou, Gisclareny, la Pobla de Lillet, Vallcebre, Montmajor, Saldes, Puig-reig, Viver i Serrateix.
Estruch Subirana, Maria (2013): Arrels «Recull de refranys i tradicions al Berguedà, especialment meteorològics. Refranys, dites, sentències, prediccions meteorològiques...». Blogger.
A qui està esperant algú o alguna cosa, el temps se li fa llarg i pesat.
Equivalent en castellà: Quien espera, desespera.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 246. Web.

El que espera desespera

3 fonts, 2002.
Encantar-se mirant les mosques.
Lloc: Otos.
Alfons Medrano, Daniel (2002): Gent de Roglet. Tradició oral a Otos «10. Refranys i expressions. 10.1 Relacionats amb el temps», p. 83.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Gombrèn i la Pobla de Lillet.
Refranyer de Puigbò (2018): Refranyer de Puigbò «Paciència». Blogger.

La dona que espera es desespera

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1204. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 202. Edicions 62.

Es qui espera es desespera

2 fonts, 2010.
Lloc: Ciutadella (Menorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Menorca.
Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 18. Setmanaris i Revistes, SL.

Qui espera, / es desespera

2 fonts, 1918.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Cabanas-Alibau, Miquel (1997): Recull de refranys «Refranys», p. 26. Autoedició.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. IX.- Consèis, Experiencia», p. 291. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui espera, delera

2 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «E 553», p. 173. Columna Edicions.
Lloc: Llucmajor (Mallorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui espera, se desespera

2 fonts, 1877.
Lloc: Balears.
Ferrà i Perelló, Bartomeu (1877): Brins y gavelles (adagis y modismes), p. 428. Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 56. Consell de Mallorca.

Qui espere, delere

2 fonts, 1983.
Lloc: Matarranya.
Blanc, Miquel (1983): Refranyer del Matarranya «Esperar», p. 30. El Llamp.
Font: MS, CL, CR, FX, ME, MR, PR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «tarannàs i actituds», p. 59. Instituto de Estudios Turolenses.

Qui s'espera 's desespera

2 fonts, 1880.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «10. Aforismes indeterminats», p. 42. Llibreria d'Alvar Verdaguer.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Quart ramallet. Flors de tot temps y tot color», p. 83. Imprempta de Carlos Latrobe.

Qui s'espera s' desespera

2 fonts, 1839.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Prosodia. De las figuras gramaticales ortográficas. Ejemplos en que se ven usadas dichas figuras», p. 291. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.
Equivalent en castellà: Hambre y esperar hacen rabiar | Quien espera desespera.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 661. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Qui s'espera's desespera

2 fonts, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Qui s'espera's desespera. 21-2-1870.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1637.jpg. Manuscrit.

El que espera desespera, i el que ve no mai aplega

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «E», p. 57. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

El que espera es desespera

1 font, 1999.
Lloc: Blanes (Selva).
Sola i Ramos, Elisa (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes «2.Frases fetes de caràcter general. 2.7. Proverbis, filosofia popular», p. 34. Web.

El que espera, desespera

1 font, 2010.
Lloc: Badalona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Bocairent (Vall d'Albaida).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

El que espera, desespera; mes qui no espera, no alcança

1 font, 1989.
De: Ros.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 127. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

El qui espera es desespera

1 font, 2009.
Lloc: Calella.
Taller de memòria de Calella (2009): Viatge al món dels refranys «IV. Virtuts, defectes, i molt boca-orella», p. 39. Autoedició.

Lo qui espera, desespera; mes qui nospera, no alcauça

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 65. Librerías París-Valencia.

Qui espera / 's desespera

1 font, 1915.
Estava ratllat en l'original (potser per estar duplicat). De: Perramon i Oliva, Joan (1918-19).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0053 «Parèmies i aforismes sobre fenòmens atmosfèrics. Dites - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434850304201/25/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui espera / Desespera

1 font, 1882.
Lloc: Rosselló.
Bergnes, M. (1882): Col·lecció de proverbis, máximas y adagis catalans «Q», p. 23. Impremta i Llibreria den A. Julia.

Qui espera / desespera

1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/41/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui espera / Es desespera

1 font, 1915.
De: Montanyà, Josep (1917).
Lloc: Cornet (Sallent).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0050 «Adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434720304201/33/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui espera se desespera

1 font, 1900.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «E», p. 41. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Qui espera, desespera, però qui no espera, no obté; pensa com qui no espera, però obra amb esperança

1 font, 1980.
Codina Obradors, Lluís (1980): Més de mil màximes recollides per Lluís Codina Obradors i publicades per Mn. Lluís Freixa «Varis», p. 60. Autoedició.

Qui espera..., es desespera

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Qui espere desespere

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/72/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui espere desespere i qui arribe mai arribe

1 font, 1995.
Font: VT, FX, MR, TC, VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «tarannàs i actituds», p. 59. Instituto de Estudios Turolenses.

Qui s' espera s' desespera

1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Hambre y esperar hacen rabiar.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Qui», p. 252.
Equivalent en llatí: Longa mora est nobis omnis quae gaudia differt.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Qui», p. 252.
Equivalent en castellà: Quien espera desespera.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Qui», p. 252.

Qui s'espera / 's desespera

1 font, 1915.
De: Perramon i Oliva, Joan (1918-19).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0053 «Parèmies i aforismes sobre fenòmens atmosfèrics. Dites - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434850304201/17/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui s'espera desespera

1 font, 1999.
Font: Ballot.
Revista Eix@mple web (1999): Diccionari de proverbis catalans «esperar». Web.

Qui s'espèra s' desespèra

1 font, 1803.
Equivalent en castellà: Hambre y esperar hacen rabiar.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Esperar», p. 336.
Equivalent en llatí: Longa mora est nobis omnis quae gaudia differt.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Esperar», p. 336.
Equivalent en castellà: Quien espera, desespera.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Esperar», p. 336.

Qui s'espera, 's desespera

1 font, 1903.
Codinach y Espinalt, Joan (1903): Aplech de sentencies y pensaments de filosophs insignes vestits á la catalana y seguits d'alguns aforismes catalans «Aforismes catalans», p. 158. Est. Tip. La Hormiga de Oro.

Qui s'espera, se desespera

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 120. Editorial Rourich.

Qui s'espera... té pocs nervis

1 font, 1937.
Nota meva: són refranys estrafets.
Alavedra, F. (1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 80 (Any II, 7-agost-1937) «Recull de refranys adobats», p. 176. Revista Curiositats de Catalunya.

Qui s'esperas desespera

1 font, 1814.
Sinònim: Qui se espera se desespera.
Ballot i Torres, Josep Pau (1814): Gramática y apología de la llengua cathalana «Sinalefa del pronom Se», p. 198. Web.

Qui se espera se desespera

1 font, 1847.
Equivalent en castellà: Quien espera, desepera.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Esperarse», p. 14. Agencia Médica Catalana.

Qui té fe y espera, no's desespera

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Refrans originals de Don Manuel Peris Fuentes. Q», p. 405. Editorial Arte y Letras.