Paremiologia catalana comparada digital conté comença per acaba en coincident Inclou en la cerca: variants sinònims altres idiomes Mare de Déu del Catllar, gireu-vos de cara al sol, que al capdavall de la costa hi ha la vila de RipollMare de Déu del Montgoi, doneu-me'l ben bonicoi, Mare de Déu de la Serra, doneu-me'l de bona menaMare de Déu del Remei ja mos sabrà perdonar: no l'hem pujada a veure per no passar per AlcanarMare de Déu del Tallat, vós que esteu aquí tan alta, a la vista de l'Urgell, de la Conca i la SegarraMare de Déu dels Dolors: tot per a mi i res per a vósMare de Déu encandelada, pluja, neu o gran ventada, i a vegades tota plegadaMare de Déu santíssima!Mare de Déu Senyor!Mare de Déu!Mare de fills, mare de penesMare enfillada no mor enfitadaMare feinenta fa ser la filla dolentaMare i filla caben en una camisa; sogra i nora ni en tot Barcelona—Mare jo tinc set! —Beu aigua! —N'hi ha una mosca! —Pos beu vi! —N'hi ha un mosquit! —Pos beu vi bo! —Ui mare, qué bo!Mare madrastra, pega amb garrot d'ullastre—Mare meua, em vull casar. —Filla meua no tinc olles. —Mo na'nirem a Alcora i en comprarem de noves—Mare meva, vull casar-me que me'n pica el salamí. —Filla meva, ten paciència que també em picava a miMare meva!Mare que cria sempre s'atipaMare que no cria més que mare és tiaMare que pega, mare no és ellaMare recatada (o reservada), filla asseguradaMare treballadora, filla gandulaMare valenta fa la filla dolentaMare vella i camisa vella no deshonrenMare vella que té un fill, a la pubilla, de no casar-se, posa en perillMare viva, filla tontaMare, badejo, badejo, que la tonyina va cara; les xiques de la Mussara no es poden casar per araMare, deixeu-me anar a Alforja a aplegar avellanes—Mare, done'm berenar. —Digues arena. —Arena! —Agarra un cagalló i berena!Mare, el Pere em toca! Toca'm, Pere, ara que la mare no ho veuMare, em vull casar, que ja sé menjar pa—Mare, en Cento em fa carasses. I estaven a les fosquesMare, i ara!—Mare, què cosa és casar? —Filla, filar, parir i plorar—Mare, què hi ha per dinar? —Cançons i violes!—Mare, què hi ha per dinar? —Un plat d'aigua amb forquilla—Mare, què sopa? —Sope sopes. —Jo no vull sopes. —Doncs si no vols sopes, no sopes, que jo sempre sope sopesMare, segura; pare, poderMare, si em doneu marit, no me'l doneu de Linyola, que em faria escombrar l'era i anar al deforaMare, si marit em deu, no me'l doneu carreter, que com peguen al bestiar també peguen la mullerMare, si marit em doneu, no me'l doneu de la Febró, que tot són barrancs i boixos i em moriria de porMare, si marit em doneu, no me'l doneu de Sant Boi ni tampoc de Perafita, que fan dur la llenya al collMare, si marit me dau, no me'l doneu de Golmés, que em farà anar defora i aplegar fems pels carrersMare, si marit me dau, no me'l doneu sastrinyol, perquè l'hauria de treure amb un cabasset al solMare, si marit me deu, no me'l deu de Collbató, que per arracades donen les cordes i capserróMare, si marit me'n deu, no me'l deu de la Mussara, que la boira sempre hi jau i la terra no m'agrada—Mare, tinc calor. —Si tens calor, arrima't a l'escurador (o ponedor)Marejar al sol de migdiaMarejar la perdiu Anterior1…875…1457Següent 10152550