La setmana dels tres dijous

54 recurrències en 13 variants.
Escolteu-ho gràcies al projecte Common Voice:

1. Això passarà en la setmana dels tres dijous (1969, 1 font)

Equivalent en francès: Cela arrivera la semaine des trois jeudis.

Lloc: Catalunya del Nord.

Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Els dies de la setmana / Les jours de la semaine», p. 556. Robert Morel Editeur.

2. Això passarà la setmana dels tres dijous (1992, 1 font)

Sinònim: Quan l'ase haurà mort de rialles.

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «S 975», p. 83. Columna Edicions.

3. De la setmana dels tres dijous (2007, 1 font)

Sinònim: De l'any de la picor, que tothom gratava.

Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «129», p. 48. Garsineu Edicions.

5. Ja parlarem la setmana dels dos dijous (1980, 1 font)

Lloc: Ribera.

Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Canterella refranyera», p. 146. J. Huguet Pascual, editor.

6. La semmana dels tres dijous (1803, 1 font)

Loc. fam. usada per expressar lo matèx que, may.

Equivalent en llatí: Ad Calendas Graecas.

Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Dijous», p. 263.

Loc. fam. usada per expressar lo matèx que, may.

Equivalent en castellà: La semana que no tenga viernes.

Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Dijous», p. 263.

8. La setmana dels tres dijous (1898, 27 fonts)

Temps indefinit, llunyà i llegendari.

Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del calendari. La setmana», p. 955. Editorial Selecta-Catalonia.

Temps imaginari en el qual es diu que van passar les coses que es creuen impossibles o de realització impossible. Hi ha una curiosa llegenda que explica aquest proverbi la qual no incloc per no caure de ple dins el tema.

Amades i Gelats, Joan (1930): Números meravellosos «Els números. El tres», p. 77. Editorial Selecta-Catalonia.

La saviesa popular deixa per a la setmana dels tres dijous totes aquelles coses que hom suposa que mai no han de tenir efecte, ja que és un impossible que es trobin tres dijous en una setmana. Això no obstant la llegenda registra un fet que va motivar que es trobessin tres dijous en una setmana.

Amades i Gelats, Joan (1951): Refranyer català comentat, p. 155. Editorial Selecta-Catalonia.

Proverbi originat a partir de l'argument d'una rondalla o faula.

Amades i Gelats, Joan (1951): Refranyer català comentat «Pròleg», p. 7. Editorial Selecta-Catalonia.

Equivalent en castellà: La semana que no tenga viernes.

Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 139. Editorial Pòrtic.
Batlle, Joan Baptista (1898): Calendari català, pera l'any 1898 «Un pays desconegut, de Flius Flaus», p. 137. Joan Bta. Batlle.

Lloc: Bot.

Cortès i Manyà, Antoni (1987): Dites i refranys a Bot «Dues noies a la bassa», p. 35. Autoedició.

Expressió humorística emprada per a indicar que una cosa és impossible, que no succeirà mai.

Li han deixat diners? Te'ls tornarà la setmana dels tres dijous; ja estàs ben fresc / Ja en parlarem la setmana dels tres dijous, d'això!

Sinònim: La setmana dels set diumenges, la setmana que no farà vent, a les calendes gregues.

Font: R-M / EC.

Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Mai». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Sinònim: Quan les gallines pixin.

Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «478», p. 140. Garsineu Edicions.

La setmana que mai vindrà.

Lloc: Fraga (Franja de Ponent).

Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «D», p. 60. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

S'usa per a indicar que una cosa no s'esdevindrà mai.

Sinònim: La setmana que no hi va haver divendres.

Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «LES FRASES FETES», p. 48. L'Avui / El Punt Avui.

Mai, quan es vol denegar o defugir alguna cosa.

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Equivalent en castellà: La semana que no traiga viernes, la víspera del juicio.

Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Frases adverbials. L», p. 210. Imp. de J. Horta.

Equivalent en esperanto: En la triĵaŭda semajno.

Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Altres expressions | Aliaj esprimoj», p. 34. Associació Catalana d'Esperanto.

Per significar que una cosa no es farà mai. El pare, quan vol dir que una cosa probablement no es farà mia, també diu: «Passat demà, qualsevol dia».

Això, ho farem la setmana dels tres dijous.

Sinònim: Passat demà, qualsevol dia.

Lloc: Vic (Osona).

Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. II. El calendari. Dijous», p. 201. Llibres de l'Index, S.A..

Una data indeterminada.

Lloc: Vic (Osona).

Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «XL. De les dites i el llenguatge del pare», p. 143. Llibres de l'Index, S.A..

Quan us diuen que una cosa es farà la setmana dels tres dijous significa que no tenen cap intenció de dur-la a terme.

Lloc: Vic (Osona).

Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 71. Llibres de l'Index, S.A..
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 221. Editorial Millà.

Frases fetes difícils de traduir al castellà al peu de la lletra.

Millà i Reig, Lluís (1979): El català mare de totes les llengües (humorada fonètica) «Traduccions al peu de la lletra», p. 9. Editorial Millà.

Setmana desitjada pels escolars, perquè es feia festa a la tarda.

Lloc: Sant Feliu de Guíxols.

Palahí, Lluís (1994): 'Expressions ganxones', dins Setmanari Àncora «Expressions ganxones». Àncora. Setmanari de la Costa Brava.

Sinònim: Veg. Quan les cabres tindran llana.

Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «setmana». Editorial Barcanova.

Mai.

Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «dia, diades, dies», p. 37. Editorial Millà.

Mai.

Sinònim: Veg. A les calendes gregues.

Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «L», p. 179. Edicions 62.
Sabaté i Rodié, Teresa; Culla i Perarnau, Rita (1990): Els dies de la setmanal. Col·lecció «Folklore, 4», p. 27. Editorial Miguel A. Salvatella.
Salvà, Francesc (1990): Aforismes i refranys, p. 36. Editorial Miguel A. Salvatella.

Explicat profusament.

Serra i Boldú, Valeri (1986): Festes i tradicions populars de Catalunya «Antics costums de Carnestoltes», p. 39. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
XAHlive (2018): SeniorsxRep «Volem recuperar expressions catalanes que ja no s'utilitzen gaire. Ens ajudeu??? ». Twitter.

9. La setmana dels tres dijous, que la dotzena tindrà tretze ous (1985, 5 fonts)

Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «El pas del temps. Setmana. Dijous», p. 235. Edicions Tres i Quatre.

Lloc: Torroella de Montgrí.

Junqué, Montserrat ;Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «1. El calendari nou que endevina quan plou, i el calendari del pagès que tot ho sap i no endevina res», p. 23. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 186. Editorial Millà.

És a dir, mai.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. Dijous», p. 68. Edicions 62.

Modismos y frases hechas.

Equivalent en castellà: La semana que no tenga viernes.

Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 81». Autoedició.

10. Quan sigui la setmana dels tres dijous (1989, 1 font)

… L'any de les tàperes, mai.

Sinònim: Quan sigui l'any seix, l'any del quinze, l'any Sant….

Equivalent en castellà: Cuando sea la vigilia del juicio (¿?).

Miravitlles, Joan (1989): Diccionari general de Barbarismes i altres incorreccions, p. 133. Editorial Claret.

11. Semblar la setmana dels tres dijous (2011, 1 font)

No passarà mai.

Lloc: Solsona.

Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Dies de la setmana. Dijous», p. 166. Institut Francesc Ribalta.

13. Ser la setmana dels tres dijous (1982, 10 fonts)

Camps, Jaume: Avui «"Cartes creuades". "La setmana dels tres dijous"», p. 14. L'Avui / El Punt Avui.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 47. Editorial Joventut.

Sinònim: Ser la setmana dels set dijous.

Equivalent en castellà: Ser el día de nunca jamás.

Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 82. Editorial Diàfora.

Es diu humorísticament per indicar un temps que no ha de vindre.

Lloc: Fraga (Franja de Ponent).

Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «S», p. 150. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

A les acaballes de l'E. M. Dos amics decideixen donar la volta al món en un any, un anat per orient i l'altre per occident.

Pel fenomen de rotació de la terra, un va arribar dimarts i l'altre dimecres. Es va resoldre que va passar perquè era la setmana dels tres dijous.

Gimeno, Antoni; Roura, Amadeu (1986): Anys i panys. Refranys i tradicions del curs de l'any «DIJOUS», p. 90. Graó Editorial.

És la setmana que no vindrà mai. Es diu humorísticament de coses impossibles.

Sinònim: Ser la setmana dels set dijous.

Gimeno, Antoni; Roura, Amadeu (1986): Anys i panys. Refranys i tradicions del curs de l'any «DIJOUS», p. 90. Graó Editorial.

Sinònim: Ser la setmana dels set diumenges / ser la setmana que no farà vent.

Gimeno, Antoni; Roura, Amadeu (1986): Anys i panys. Refranys i tradicions del curs de l'any «LA SETMANA», p. 72. Graó Editorial.

Fer-se molt llarga.

Lloc: Gandesa.

Meix, Carme (2010): «A través del correu electrònic, en un document de text». Correu electrònic.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys del temps», p. 14. Seuba Edicions.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys del temps», p. 15. Seuba Edicions.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Frases fetes», p. 147. Museu Arxiu de Sentmenat.