Paremiologia catalana comparada digital

Pel cap dels dits

92 recurrències en 46 variants. Primera citació: 1767.

Tenir pel cap dels dits

9 fonts, 1867.
Equivalent en castellà: Saber al dedillo.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 217. Editorial Pòrtic.
Conocido el uso de la preposicion, creemos propio de este lugar el siguiente índice de las frases mas peculiares del idioma catalan.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte segunda. Sintáxis. Capítulo VI. De la preposicion», p. 86. Hermanos Espasa, Editores.
Sinònim: Saber pel cap dels dits.
Equivalent en castellà: Saber al dedillo.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 43. Editorial Diàfora.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 867», p. 655. Columna Edicions.
Ésser pràctic, expert, hàbil en quelcom.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Ésser pràctic, expert, hàbil en quelcom.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Equivalent en castellà: Saber al dedillo.
Miravitlles, Joan (1989): Diccionari general de Barbarismes i altres incorreccions, p. 189. Editorial Claret.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Dit», p. 194. Universitat Miguel Hernández.
Ésser pràctic, expert, hàbil en quelcom.
Sinònim: Tenir-ne la mà trencada, saber-ne de cada mà, tenir apamat, tenir-ne el cul pelat, trobar planer, tenir per la mà, posar call.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «T», p. 355. Edicions 62.
Expert.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Treballs i ocupacions. Condicions: destresa», p. 110. Edicions 62.

Saber pel cap dels dits

6 fonts, 1867.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «08. Altres expressions musicals». Blogger.
Conocido el uso de la preposicion, creemos propio de este lugar el siguiente índice de las frases mas peculiares del idioma catalan.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte segunda. Sintáxis. Capítulo VI. De la preposicion», p. 85. Hermanos Espasa, Editores.
Sinònim: Tenir pel cap dels dits.
Equivalent en castellà: Saber al dedillo.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 43. Editorial Diàfora.
Equivalent en alemany: An der Fingern hersagen.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Música (varios). IX. Dedeo. Frases», p. 32. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.
Equivalent en anglès: To have (a thing) at one's fingers' end.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Música (varios). IX. Dedeo. Frases», p. 32. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.
Equivalent en anglès: To have (a thing) at the fingers' end.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Música (varios). IX. Dedeo. Frases», p. 32. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.
Equivalent en castellà: Saber (una cosa) al dedillo.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Música (varios). IX. Dedeo. Frases», p. 32. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.
Equivalent en francès: Savoir (une chose) sur le bout du doigt.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Música (varios). IX. Dedeo. Frases», p. 32. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.
Equivalent en italià: Avere (una cosa) sulle dite.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Música (varios). IX. Dedeo. Frases», p. 32. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.
Saber de memòria.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Psicologia. Enteniment: coneixement», p. 75. Edicions 62.
Expert.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Treballs i ocupacions. Condicions: destresa», p. 110. Edicions 62.
Lloc: Mallorca.
Sureda, Xesca (2016): Biaix. Treballam la llengua i la literatura catalanes «Locucions i frases fetes - http://biaix.blog.cat/2016/12/15/locucions-i-frases-fetes/». Blogger.

Tenir-ho pel cap dels dits

5 fonts, 1949.
Els dits (3a. part).
No pateixis que ho farà bé: ho té pel cap dels dits.
Badia i Pujol, Jordi (2023): «https://twitter.com/jbadia16/status/1639030511124484096». Twitter.
Sinònim: Veg. Saber-ho pel cap dels dits.
Equivalent en castellà: Saber una cosa al dedillo | Tener en la uña.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.
Saber fer bé quelcom.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «Cap», p. 25. Editorial Millà.
Repetir-hi de nunci us serà fàcil, perquè ara ja ho teniu pel cap dels dits.
Rendé i Masdéu, Joan (1995): Avui «Enraonar. A rivederci, ROma», p. 32. L'Avui / El Punt Avui.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Cinquena tongada. Cap», p. 904. Editorial Selecta-Catalonia.

Pel cap dels dits

4 fonts, 1989.
Loc. adv. [LC]. [Saber una cosa] demostrant-ne un coneixement i un domini totals.
Ens ensenyaven a llegir quan ja teníem l'alfabet pel cap dels dits.
Sinònim: Saber pel cap dels dits.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «cap 2». Institut d'Estudis Catalans.
Sinònim: Perfectament.
Equivalent en castellà: Al dedillo.
Miravitlles, Joan (1989): Diccionari general de Barbarismes i altres incorreccions, p. 23. Editorial Claret.
Perfectament.
Equivalent en castellà: Al dedillo.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.
TV3 (1997): Si l'encerto l'endevino.

Tenir una cosa pel cap dels dits

3 fonts, 1977.
Equivalent en castellà: Saber una cosa al dedillo.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 218. Editorial Pòrtic.
Dominar-la.
Pregunta-li a la mare que ho té pel cap dels dits.
Iglésies Gelabert, M. Teresa (2011): Recull de frases fetes «Recull de frases fetes», p. 74. Autoedició.
Tenir-hi molta pràctica.
(1981): Apunts de català pràctic. 3 «Enriquim i polim la nostra parla», p. 14. L'Avui / El Punt Avui.

Saber (alguna cosa) pel cap dels dits

2 fonts, 2004.
Saber (una cosa) molt bé, dominar-la.
Sap parlar anglès pel cap dels dits.
Sinònim: Tenir (alguna cosa) pel cap dels dits, saber (alguna cosa) per les ungles, tenir (alguna cosa) per la punta dels dits.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Saber (v. tr.)». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Saber (v. tr.). De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Saber una cosa pels caps dels dits

2 fonts, 2000.
Saber una cosa perfectament.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Dit», p. 136. Editorial Moll.
Saber-la perfectament.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Saber una cosa per la punta dels dits

2 fonts, 1997.
Equivalent en castellà: Saber una cosa al dedillo.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «S», p. 125. Comercial Denes, SL.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Dit», p. 194. Universitat Miguel Hernández.

Tenir (alguna cosa) pel cap dels dits

2 fonts, 2004.
Ésser pràctic, expert, hàbil en quelcom / saber alguna cosa molt bé, dominar-la.
Li pots consultar qualsevol qüestió d'arrendaments; ho té pel cap dels dits i t'ho resoldrà de seguida.
Sinònim: Tenir-hi la mà trencada, tenir el cul pelat (de fer alguna cosa), tenir (alguna cosa) per la mà, tenir (alguna cosa) per la punta dels dits, saber (alguna cosa) pel cap dels dits, saber-ne de cada mà.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Saber (v. tr.)». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Saber (v. tr.). De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Tenir (alguna cosa) per la punta dels dits

2 fonts, 2004.
Tenir una gran destresa a fer alguna cosa.
Això de parlar en públic, ho té per la punta dels dits.
Sinònim: Tenir (alguna cosa) pel cap dels dits, saber-ne de cada mà, tenir (alguna cosa) per la mà, tenir-hi la mà trencada, saber (alguna cosa) pel cap dels dits.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Expert». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Tenir una gran destresa a fer alguna cosa.
En Pere té aquesta feina per la punta dels dits, per això mai no s'equivoca.
Sinònim: Tenir (alguna cosa) pel cap dels dits, saber-ne de cada mà, tenir (alguna cosa) per la mà, tenir-hi la mà trencada, saber (alguna cosa) pel cap dels dits.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Pràctic». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Saber alguna cosa molt bé.
No t'amoïnis, que això de fer panellets ho tinc per la punta dels dits.
Sinònim: Tenir (alguna cosa) pel cap dels dits, saber-ne de cada mà, tenir (alguna cosa) per la mà, tenir-hi la mà trencada, saber (alguna cosa) pel cap dels dits.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Saber (v. tr.)». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Expert, pràctic, saber (v. tr.). De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Tenir per la punta dels dits

2 fonts, 1997.
Loc. v. [LC]. Tenir gran destresa en [una cosa].
No hi pateixis, que té els ordinadors per la punta dels dits, aquest.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «tenir ». Institut d'Estudis Catalans.
Saber de memòria.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Psicologia. Enteniment: coneixement», p. 75. Edicions 62.

Tenir una cosa pel cap dels dits (o per la punta dels dits, o per la mà)

2 fonts, 1968.
Tenir-hi molta pràctica.
Deixa'm, que jo ho tinc pel cap dels dits i ho faré més ràpid.
Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «III. Modismes i frases fetes», p. 135. Editorial Claret.
Tenir-hi molta pràctica.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Els caps dels dits

1 font, 1926.
Els extrems, on van inserides les ungles.
Me passava els caps dels dits per la pell y me trobava tots els pèls, Penya Mos. iii, 114.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «1. Dit 1». Editorial Moll.

S'ho sap per la punta dels dits

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «S», p. 132. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Saber (o Tenir) pel cap dels dits

1 font, 2012.
Sinònim: Veg. Saber de cap a peus.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «Cap». Editorial Barcanova.

Saber (una cosa) pel cap dels dits

1 font, 1982.
Equivalent en castellà: Saber perfectamente una cosa.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 242. Editorial Diàfora.

Saber (una cosa) per los caps dels dits

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1823. Publicacions de la Universitat de València.

Saber o tenir una cosa pels caps dels dits

1 font, 1926.
Tenir-la sabuda perfectament.
A la punta de la llengua ho tinch y no puch dir-ho: y això que sé pels caps dels dits tota la stòria, Rond. de R. Val. 61.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «1. dit Loc. r)». Editorial Moll.

Saber pel cap dels dits una cosa

1 font, 2011.
Saber-la de memòria.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol IV: La vida i la mort. 4.3. L'ànima. 4.3.1. La memòria», p. 71. Eixam Edicions.

Saber pel' cap dels dits

1 font, 1857.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Sintaxi. Capítulo 7. De la preposicion. Índice alfabético de las voces que pueden presentar alguna duda sobre la preposicion que piden», p. 247. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.

Saber pels caps dels dits

1 font, 2007.
Rondalla.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. S», p. 59. Edicions Víctor.

Saber pels caps dels dits (una cosa)

1 font, 1767.
A la punta de la llengua ho tinc y no puc dirho: y això que sé pels caps dels dits tota lastòria.
Galiana, Fra Luis (1767): Rondalla de rondalles, p. 51. Librerías París-Valencia.

Saber per la punta dels dits

1 font, 1767.
Pos senyors, este Notari, están vostés, que no mes que si posaba trahía suc de les pedres, (y no es llarga, perque sabía per les puntes dels dits la carta de navegar y un poquèt mes).
Galiana, Fra Luis (1767): Rondalla de rondalles, p. 63. Librerías París-Valencia.

Saber pes cap des dits (una cosa)

1 font, 2008.
Estar molt ben informat.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.12.saviesa i ignorància. Entendre. Dites», p. 416. Editorial Moll.

Saber una cosa pel cap dels dits

1 font, 1926.
Saber-la perfectament.
Sinònim: Saber una cosa a ulls clucs | Saber una cosa com el parenostre.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Saber Loc. l)». Editorial Moll.

Saber una cosa pels caps del dits

1 font, 1926.
Saber-la perfectament, sense vacil·lacions.
An es quinze anys ja sabia pes caps des dits sa clau de fa, Roq. 19.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «1 Cap Loc». Editorial Moll.

Saber una còsa per la punta dels dits

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «S», p. 250. Editorial Arte y Letras.

Saber-ho pel cap dels dits

1 font, 2012.
Saber-la perfectament, sense vacil·lacions. Ja ho trobem a Galiana (1767).
Sinònim: Calçar molts punts | No ser coix ni manxol | Poder-ne ser catedràtic | Posar call | Saber del llimb de les olles | Saber-la llarga | Saber-ne més que els bisbes (o que l'oli ranci) | Saber-ne un niu | Saber-se-les totes | Ser un estornell | Tenir-ho apama.
Equivalent en castellà: Saber al dedillo (o perfectamente).
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.

Saber-ho tot pel cap dels dits

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 854», p. 651. Columna Edicions.

Saber-ho tot per la punta dels dits

1 font, 1992.
Sinònim: Saber-ho tot pel cap dels dits.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII, p. 490. Columna Edicions.

Saber-se (una cosa) per la punta dels dits

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1823. Publicacions de la Universitat de València.

Saber-se per la punta dels dits

1 font, 2007.
Rondalla.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. S», p. 59. Edicions Víctor.

Sebre una cosa pes cap des dits

1 font, 1999.
Saber-ho perfectament, amb tots els detalls.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol V. Intel·ligència. Sèrie A. Memòria», p. 88. Hora Nova.
Sinònim: Sebre-la prima d'una cosa | Sebre una cosa a ulls clucs | Sebre una cosa com es Parenostro | Sebre una cosa fil per randa.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol V. Intel·ligència. Sèrie A. Saber», p. 90. Hora Nova.

Sebre-ho p'es cap d'es dits

1 font, 1984.
Sebre-ho perfectament.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. S. Conjugacions vàries», p. 116. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Tenir (una cosa) pel cap dels dits

1 font, 1995.
Mira que jo, la carnisseria, la tinc pel cap dels dits.
Rendé i Masdéu, Joan (1995): Avui «Enraonar. 'Que si galgos, que si podencos'», p. 24. L'Avui / El Punt Avui.

Tenir pe 'l cap dels dits

1 font, 1803.
Equivalent en castellà: Tener en la uña.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Dit», p. 271.
Equivalent en llatí: Apprime callere.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Dit», p. 271.

Tenir pe'l cap dels dits

1 font, 1803.
F. met.
Equivalent en castellà: Tener en la uña.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Cap», p. 124.
F. met.
Equivalent en llatí: In promptu habere.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Cap», p. 124.

Tenir pel cap (o per la punta) dels dits

1 font, 2007.
Sinònim: Saber fil per randa.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «526», p. 156. Garsineu Edicions.

Tenir per 'l cap de las unglas

1 font, 1805.
F. met. saber una cosa mòlt bè.
Equivalent en castellà: Tener en la uña.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Ungla», p. 393.
F. met. saber una cosa mòlt bè.
Equivalent en llatí: In promptu habere.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Ungla», p. 393.

Tenir per el cap dels dits

1 font, 1869.
Equivalent en castellà: Saber por el dedillo.
Lloc: Menorca.
Hospitaler, José (1869): Vocabulario castellano menorquin y vice-versa «Refranes y modismos. Proverbos y modismes», p. 292. Imp. de Miguel Parpal.
Equivalent en castellà: Tener en la uña.
Lloc: Menorca.
Hospitaler, José (1869): Vocabulario castellano menorquin y vice-versa «Refranes y modismos. Proverbos y modismes», p. 292. Imp. de Miguel Parpal.

Tenir per lo cap dels dits

1 font, 1857.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Sintaxi. Capítulo 7. De la preposicion. Índice alfabético de las voces que pueden presentar alguna duda sobre la preposicion que piden», p. 251. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.

Tenir per lo cap dels dits alguna cosa

1 font, 1839.
Fr. met. Saber alguna cosa mòlt bè ó serne mòlt práctic.
Equivalent en castellà: Tener en la uña alguna cosa.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cap», p. 379. Impremta de Josep Torner.
Fr. met. Saber alguna cosa mòlt bè ó serne mòlt práctic.
Equivalent en francès: Avoir sur le bout du doigt.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cap», p. 379. Impremta de Josep Torner.
Fr. met. Saber alguna cosa mòlt bè ó serne mòlt práctic.
Equivalent en italià: Aver una cosa sulle dita.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cap», p. 379. Impremta de Josep Torner.
Fr. met. Saber alguna cosa mòlt bè ó serne mòlt práctic.
Equivalent en llatí: In promptu habere.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cap», p. 379. Impremta de Josep Torner.

Tenir una cosa pels caps dels dits

1 font, 1968.
Conèixer-ho molt.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols, Borges Blanques.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Dit», p. 192. Edicions Polígrafa.

Tenir una cosa per la punta dels dits

1 font, 1977.
Equivalent en castellà: Tener destreza en una cosa.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 218. Editorial Pòrtic.

Tenir-ho pels caps dels dits

1 font, 1968.
[…] dominar és tenir-ho pels caps dels dits o tenir la paella pel mànec.
Sinònim: Tenir la paella pel mànec.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «III. Com som. 19. Catalunya, «comtat gran»», p. 268. Editorial Pòrtic.

Tenirho pel cap dels dits

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Tenerlo en la punta de los dedos ó en la uña.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Modismes verbals. T», p. 190. Imp. de J. Horta.