Paremiologia catalana comparada digital

A bon entenedor, poques paraules

80 recurrències en 33 variants. Primera citació: 1752.

A bon entenedor, poques paraules basten

9 fonts, 1914.
Qui és intel·ligent no necessita massa explicacions.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.12.saviesa i ignorància. Entendre. Refranys», p. 413. Editorial Moll.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Entenedor», p. 52. Editorial Moll.
Lloc: Artà.
Esteva, Antoni (1999): Revista Bellpuig, 597 «Refranyer popular», p. 27. Revista Bellpuig.
Lloc: Mallorca.
Font: DCVB.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 85. Randa.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. A», p. 17. Consell de Mallorca.
Lloc: Diversos.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
A l'intel·ligent (basten) poques paraules.
Equivalent en llatí: Intelligenti pauca.
Font: HW 37606a.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «1403». Enciclopèdia Catalana.
Qui és intel·ligent, comprèn bé lo que li diuen.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Ciències», p. 174. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Equivalent en castellà: A buen entendedor, pocas palabras bastan.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. A», p. 785. Antoni López, Editor.

Al bon entenedor, amb poques paraules n'hi ha prou

6 fonts, 1999.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Assenyala que els inteligents entenen be les suggerències, avisos i advertències sense necesitat de repetir-se-les mil vegades.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Parlar». Web.
Equivalent en esperanto: Saĝa kapo duonvorton komprenas.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Saviesa i prudència, consells | Saĝo kaj prudento, konsiloj», p. 10. Associació Catalana d'Esperanto.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la saviesa i la prudència». Web.
Font: 5.000 refranys de nostra terra.
(2000): L'Estel «Refranys. La saviesa i la prudència», p. 31. Revista L'Estel.

A bon entenedor, poques paraules

5 fonts, 1996.
Entenedor, -a.
Equivalent en gallec: A bo entendedor, curto falador.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «4. Achega para un corpus fraseolóxico catalán-galego», p. 105. Cadernos de Fraseoloxía Galega.
Entenedor, -a.
Equivalent en gallec: A bo entendedor, pouca parola.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «4. Achega para un corpus fraseolóxico catalán-galego», p. 105. Cadernos de Fraseoloxía Galega.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 298. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Equivalent en castellà: A buen entendedor, pocas palabras.
Font: Capítol V. (V.21)*
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats. Apèndix: Relació completa de refranys», p. 244. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Equivalent en castellà: A buen entendedor, pocas palabras.
Font: Capítol XII. (XII.16)*
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats. Apèndix: Relació completa de refranys», p. 252. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Bona». Web.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
An intelligent person cand readily take a hint. Whoever is speaking to him knows that he does not need a long explanation. The Latin version is verbum sat sapienti (…). A somewhat similar proverb is A NOD IS AS GOOD AS A WINK.
Sinònim: A bon entenedor, breu parlador.
Equivalent en anglès: A word is enough to the wise [EPE: 770].
Font: [S&C: 2].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 43. Web.
Sinònim: A bon entenedor, breu parlador.
Equivalent en anglès: A word to the wise is enough. [S&C: 2].
Font: [S&C: 2].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 43. Web.
Sinònim: A bon entenedor, breu parlador.
Equivalent en castellà: A buen entendedor, breve hablador [MK: 21.460].
Font: [S&C: 2].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 43. Web.
La persona inteligente y de buena voluntad no necesita de muchas explicaciones para captar lo que se le quiere decir. Es suficiente una simple insinuación para que entienda y actúe en consecuencia.
A veces se utiliza sólo la primera parte de este refrán para decir que no se desea dar explicaciones.
Sinònim: A bon entenedor, breu parlador.
Equivalent en castellà: A buen entendedor, pocas palabras [bastan]. [S&C: 2].
Font: [S&C: 2].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 43. Web.
Ens recorda quelcom que de vegades els ensenyants no tenim prou present: que a una persona desperta no li calen excessives explicacions.
Sinònim: A bon entenedor, breu parlador.
Equivalent en castellà: A buen entendedor, pocas palabras [MK: 21.458].
Font: [S&C: 2].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 43. Web.
Sinònim: A bon entenedor, breu parlador.
Equivalent en castellà: Al buen entendedor, con media palabra basta. [MK: 21.462].
Font: [S&C: 2].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 43. Web.
Sinònim: A bon entenedor, breu parlador.
Equivalent en castellà: Al buen entendedor, pocas palabras bastan. [DG: I i IX].
Font: [S&C: 2].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 43. Web.
Sinònim: A bon entenedor, breu parlador.
Equivalent en castellà: El buen entendedor, con la vista entiende. [MK: 21.463].
Font: [S&C: 2].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 43. Web.
Sinònim: A bon entenedor, breu parlador.
Equivalent en francès: À bon entendeur salut. [DG: I i IX].
Font: [S&C: 2].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 43. Web.
Sinònim: A bon entenedor, breu parlador.
Equivalent en francès: À bon entendeur salut. [S&C: 2].
Font: [S&C: 2].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 43. Web.
Sinònim: A bon entenedor, breu parlador.
Equivalent en francès: À bon entendeur, demi-mot. [S&C: 2].
Font: [S&C: 2].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 43. Web.
Sinònim: A bon entenedor, breu parlador.
Equivalent en francès: À bon entendeur, peu de paroles. [S&C: 2].
Font: [S&C: 2].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 43. Web.
Sinònim: A bon entenedor, breu parlador.
Equivalent en llatí: Verbum sat sapienti [EPE: 770].
Font: [S&C: 2].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 43. Web.
Diligència / Peresa.
Font: [S&C: 2].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 180. Web.
Intel·ligència.
Font: [S&C: 2].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 183. Web.

A bon entenedor poques paraules

3 fonts, 1917.
Traducció de la dita llatina. També es diu en forma rimada.
Sinònim: A bon entenedor, breu parlador.
Equivalent en llatí: Intelligenti pauca (cfr. II.143 i 309).
Escolà i Tuset, Josep M. (1997): Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques «III. Referències i expressions d'origen clàssic. 1», p. 81. Edicions 62.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Al bon entenedor, poques paraules

3 fonts, 1997.
El sujeto capaz comprende fáciolmente lo que se le quiere decir.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «E», p. 62. Comercial Denes, SL.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Qui té la ment desperta és capaç d'interpretar la menor insinuació, les mitges paraules, les figures retòriques o poètiques i fins i tot els silencis; per tant, li sobren les explicacions i frases llargues.
Sinònim: Connexos: Poquet i bo | La millor paraula és la que no es diu || Contrari: No hi paraula ben dita que no siga mal entesa.
Equivalent en castellà: A buen entendedor, pocas palabras bastan.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 414. Web.

A bon entenedor poques paraules basten

2 fonts, 1996.
Qui és intel·ligent, no necessita massa explicacions.
Lloc: S'Arenal.
Alzamora Bisbal, Jaume (1996): S'Unió de S'Arenal, 117 «Espigolant dins l'antigor. Refranys», p. 31. S'Unió de S'Arenal.
Equivalent en castellà: Si no puedes alabar, cállate.
Lloc: Artà.
(2005): Revista Bellpuig, 723 «Passat festes. La Setmana Santa d'enguany», p. 26. Revista Bellpuig.

A bon entendedor pocas paraulas bastan

1 font, 1912.
Paraula.
Equivalent en italià: A buon intenditor poche parole.
Frisoni, Gaetano (1912): Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi «Appendice», p. 210. Web.

A bon entenedor pocas paraulas

1 font, 1752.
Equivalent en llatí: Sapienti pauca.
Burguera, Fra Miquel (1752): Preceptes, elegancias, calendas y frases que se enseñan en las escolas de gramatiga de la provincia de S. Francesch de Mallorca «Phrases perutiles, et adagia venusta», p. 20. Casa de Miquel Cerdá.

Á bon entenedor pocas paraulas

1 font, 1803.
Equivalent en castellà: Al buen entendedor, breve hablador.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Entenedor, ra», p. 313.
Equivalent en llatí: Intelligenti pauca.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Entenedor, ra», p. 313.
Sinònim: V. Entenedor.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Paraula», p. 150.

Á bôn entenedor pôcas parâulas

1 font, 1979.
Sinònim: A bon entenedor, poques paraules basten.
Lloc: Mallorca.
Font: DMC, 598.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 85. Randa.

Á bon entenedòr pocas paraulas

1 font, 1839.
Ref. que dòna á enténdrer que lo subgècte capas y de bon entenimènt compren fácilmènt lo que se li vol dir.
Equivalent en castellà: Á buen entendedor pocas palabras.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Entenedòr, ra», p. 827. Impremta de Josep Torner.
Ref. que dòna á enténdrer que lo subgècte capas y de bon entenimènt compren fácilmènt lo que se li vol dir.
Equivalent en castellà: Á buen entendedor breve hablador.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Entenedòr, ra», p. 828. Impremta de Josep Torner.
Ref. que dòna á enténdrer que lo subgècte capas y de bon entenimènt compren fácilmènt lo que se li vol dir.
Equivalent en francès: À bon entendeur salut.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Entenedòr, ra», p. 828. Impremta de Josep Torner.
Ref. que dòna á enténdrer que lo subgècte capas y de bon entenimènt compren fácilmènt lo que se li vol dir.
Equivalent en francès: Le sage entend à demi mot.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Entenedòr, ra», p. 828. Impremta de Josep Torner.
Ref. que dòna á enténdrer que lo subgècte capas y de bon entenimènt compren fácilmènt lo que se li vol dir.
Equivalent en italià: A buon intenditor il parlar corto.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Entenedòr, ra», p. 828. Impremta de Josep Torner.
Ref. que dòna á enténdrer que lo subgècte capas y de bon entenimènt compren fácilmènt lo que se li vol dir.
Equivalent en italià: A buon intenditor poche parole.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Entenedòr, ra», p. 828. Impremta de Josep Torner.
Ref. que dòna á enténdrer que lo subgècte capas y de bon entenimènt compren fácilmènt lo que se li vol dir.
Equivalent en llatí: Intelligenti panca.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Entenedòr, ra», p. 828. Impremta de Josep Torner.

A bon entenedor pocas paraulas bastan

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «E», p. 23. Manuscrit.

A bon entenedor pocas paraules li bastan

1 font, 1915.
De: Valentí i Busquets, Josep (1917-18).
Lloc: Girona i contorns.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0087 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435620304201/23/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

A bon entenedor pocas paraules li vasten

1 font, 1915.
De: Valentí i Busquets, Josep (1917-18).
Lloc: Girona i contorns.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0087 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435620304201/1/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

A bon entenedor poques paraules li basten

1 font, 2007.
Lloc: Santa Coloma de Farners.
Casas, Joan; Cassà, Maria (2007): 300 dites populars catalanes. Llibre tercer «A», p. 19. Autoedició.

A bon entenedor, calen poques paraules

1 font, 1995.
Oral / Riudor, Núria (1995). Font oral.

A bon entenedor, en poques paraules hi ha prou

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «A», p. 23. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

A bón entenedor, pocas paraulas basten

1 font, 1917.
Sinònim: A bon entenedor, poques paraules basten.
Blanic (1917): Vocabulari francès-català «Próverbis - Refranas catalanas», p. 170. Editorial Trabucaire.

A bon entenedor, pocs signes

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «E 216», p. 102. Columna Edicions.

A bon entenedor, poques paraules li calen

1 font, 2002.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 11. Autoedició.

A bon entenedor…, poques paraules basten

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

A bons entenedors, / poques paraules basten

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. VIII.- Ciencies», p. 288. Institut Menorquí d'Estudis.

A bóns entenedòrs, pócas paráulas

1 font, 1979.
Sinònim: A bon entenedor, poques paraules basten.
Lloc: Mallorca.
Font: Diari de Buja, 150.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 85. Randa.

A bons entenedors, poques paraules basten

1 font, 1993.
Es diu quan hi ha intel·ligència i capacitat i no es necessiten massa explicacions per entendre les coses.
Equivalent en castellà: A buen entendedor, pocas palabras bastan.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1163 Entendedors», p. 161. Institut Menorquí d'Estudis.

A l'home savi li basten poques paraules

1 font, 1997.
Brauli expressa la mateixa idea que Plaute i Terenci (cfr. 143). De: Brauli.
Equivalent en llatí: Sapienti enim viro pauca dicta sufficiunt.
Font: Epístoles 21.102.
Escolà i Tuset, Josep M. (1997): Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques «II. Sentències llatines. 309», p. 71. Edicions 62.

Al bon entendedor, mitja paraula li basta

1 font, 1863.
Equivalent en castellà: A buen entendedor, breve hablador.
Marcet y Ll., J. (1863): Compendio de los errores en que incurren los catalanes al hablar y escribir «Refranes y adagios en castellano y catalán», p. 15. Imprenta de Luis Tasso.

Al bon entendedor, poques paraules

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 14. Editorial Rourich.

Al bon entenedor, amb poques paraules hi ha prou

1 font, 1989.
De: Martí Gadea.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 57. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Al bon entenedor, poques paraules (o una creu val per dèu)

1 font, 1900.
(Angl. Franc. Cast.) V. Parlar.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «E», p. 39. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Al bon entenedor, poques paraules calen

1 font, 2010.
De: Estevania Montagut, recollit al 2008.
Lloc: El Pinell de Brai (Terra Alta).
Hernández i March, Ramon (2010): Fatumer. Revista de l'Associació Cultural Pi del Broi, núm. 56 (juny 2010) «Dites i refranys del Pinell. Altres», p. 5. Revista Fatumer.

Al bon estenedó, poques paraules

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Al bon estenedor, poques paraules

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «12. La comunicació lingüística - 12.3. Silenci». Web.

Als bons entenedors, / poques paraules basten

1 font, 1968.
Lloc: Migjorn Gran.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Entenedor», p. 72. Edicions Polígrafa.